El Decret llei 5/2025 introdueix una bateria de mesures urgents en matèria fiscal amb l’objectiu de promoure l’accés a l’habitatge, reforçar la justícia fiscal i incentivar l’ús sostenible dels recursos. A continuació, es recullen les principals novetats en relació a l’aplicació a Catalunya de l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP/AJD), l’Impost sobre successions i donacions i l’Impost sobre les estades en establiments turístics.

Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP)

Aquest bloc se centra a incentivar polítiques d’habitatge i introduir una fiscalitat més progressiva:

Tipus reduïts per a col·lectius protegits:

• Joves de 32 a 35 anys: s’amplia l’edat màxima per beneficiar-se del tipus reduït del 5% en la compra d’habitatge habitual.
• Víctimes de violència masclista: accedeixen també al tipus reduït del 5% per a l’adquisició del seu habitatge habitual.

(more…)

El BOE del passat 2 d’abril publicava el Reial decret 254/2025, que modifica el Reial decret 1007/2023, pel qual s’aprova el reglament que estableix els requisits dels sistemes i programes informàtics que suporten els processos de facturació d’empresaris i professionals (Verifactu).

El Reial decret esmentat confirma el que extraoficialment es coneixia ja, l’ampliació dels terminis d’entrada en vigor de les obligacions que s’hi regulen per als subjectes passius afectats:

• Per als subjectes passius de l’impost sobre societats, a excepció de les entitats exemptes i les parcialment exemptes per les rendes subjectes i exemptes, s’amplia el termini fins a l’1 de gener de 2026.
• Per als empresaris i professionals subjectes a l’impost sobre la renda de les persones físiques, i els no residents que obtinguin rendes mitjançant establiment permanent, fins a l’1 de juliol de 2026.

El passat 3 de març, l’ICAC va publicar el document “Dipòsit de Comptes: el seu paper clau per a la transparència empresarial i el règim sancionador”.

En aquest document, l’ICAC destaca la importància del dipòsit dels comptes anuals per garantir la seguretat en l’àmbit comercial. Amb això, justifica la imposició d’un marc normatiu i un règim de sancions en cas d’incompliment.

L’obligació de presentar els comptes anuals està contemplada en el text refós de la Llei de Societats de Capital, on, a l’article 279, apartat 1, es disposa: “Dentro del mes siguiente a la aprobación de las cuentas anuales, los administradores de la sociedad presentarán, para su depósito en el Registro Mercantil del domicilio social, certificación de los acuerdos de la junta de socios de aprobación de dichas cuentas, debidamente firmadas, y de aplicación del resultado, así como, en su caso, de las cuentas consolidadas, a la que se adjuntará un ejemplar de cada una de ellas. Los administradores presentarán también el informe de gestión, que incluirá, cuando proceda, el estado de información no financiera, y el informe del auditor, cuando la sociedad esté obligada a auditoría por una disposición legal o esta se hubiera acordado a petición de la minoría o de forma voluntaria y se hubiese inscrito el nombramiento de auditor en el Registro Mercantil.” (more…)

La IA generativa està revolucionant la contractació pública, permetent automatitzar l’elaboració de plecs, informes i expedients amb major eficiència i seguretat jurídica. Aquesta tecnologia redueix càrrega administrativa i millora la qualitat documental. A Faura Casas ajudem les entitats públiques a implantar-la amb contextos jurídics sòlids, prompts òptims i eines tecnològiques de referència.

La contractació pública a Catalunya, com arreu de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, està immersa en un procés de transformació impulsat per la digitalització i, més recentment, per l’aparició de tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial generativa (IA generativa). Aquesta tecnologia, basada en models de llenguatge avançats, ofereix una oportunitat única per modernitzar processos, millorar l’eficiència i reduir la càrrega administrativa que pesa sobre els òrgans de contractació. (more…)

Una anàlisi jurídica sobre l’Informe 7/2025 i la seva repercussió en les polítiques socials a través de la contractació

La contractació pública és una eina clau per a la provisió de serveis públics essencials, però també s’ha consolidat com un instrument per promoure polítiques públiques de caràcter social. En aquest sentit, la possibilitat d’introduir millores salarials en els contractes del sector públic —particularment aquelles que superen les retribucions previstes en els convenis col·lectius— ha esdevingut una qüestió rellevant i, sovint, controvertida. L’Informe 7/2025 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (JCCPC) aporta orientació jurídica sobre aquesta matèria, a partir d’una consulta formulada per l’Ajuntament de Viladecans arran de la licitació del contracte de gestió de les escoles bressol municipals.

El cas plantejat es caracteritza per una situació complexa: des de fa més d’una dècada, el personal adscrit al contracte percep salaris superiors al conveni col·lectiu, però sense actualització. Això ha generat desigualtats salarials entre treballadors amb la mateixa categoria professional, segons el moment d’incorporació al servei. Aquesta realitat ha motivat que l’òrgan de contractació consideri incorporar clàusules per promoure una equiparació retributiva o un increment dels salaris actuals, mitjançant condicions d’execució o criteris d’adjudicació. (more…)

Els que parlem de protecció de dades volem dir sempre protecció de les persones, ja que les dades personals són l’expressió de la persona en tots els àmbits de la seva vida. D’altra banda, tant l’elaboració com la interpretació del dret és sempre una qüestió de sentit comú. Tenint en compte totes dues premisses és com hem d’interpretar la multa de 120.000 euros que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), en l’expedient EXP202411409, ha acabat imposant a una empresa per incompliment de l’article 5.1.f) del Reglament General de Protecció de Dades. I què diu l’article 5.1.f)? Doncs una cosa tan simple com que les dades personals s’han de tractar aplicant-hi una “seguretat adequada”. (more…)

Amb la derogació del Reial Decret Llei 9/2024 de 23 de desembre va decaure la pròrroga fins al tancament de l’exercici 2026 l’exclusió de les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució d’una societat per l’obtenció de pèrdues que redueixin el seu patrimoni net per sota del 50% del capital social.

El BOE del passat dimarts 9 publicava el  Reial Decret llei 4/2025, de 8 d’abril, de mesures urgents de resposta a l’amenaça aranzelària i de rellançament comercial que, en l’article 6,  prorroga fins al tancament de l’exercici que s’iniciï a partir de l’1 de gener de 2025 l’exclusió de les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista a l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de societats de capital.

A conseqüència d’aquesta pròrroga, la disposició addicional primera del mateix Reial Decret llei estableix que aquelles societats que, a l’entrada d’aplicació (9 d’abril), haguessin formulat els comptes anuals corresponents a l’exercici 2024, podran reformular-los en el termini d’un mes, per tal d’adaptar-los a la pròrroga indicada, si fora el cas. Així mateix, estableix que la junta general disposarà d’un termini de tres mesos des de la data de reformulació per aprovar-los.