Un any més, Faura-Casas és empresa patrocinadora del Fòrum de l’Auditoria Professional, organitzat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, que se celebrarà els dies 3 i 4 de juliol de 2025 sota el lema “Innovació i talent en un món canviant.”

El programa inclou 6 sessions tècniques i 6 plenàries, entre les quals destaca la sessió plenària “La lluita geopolítica pel lideratge tecnològic”, moderada per Pere Ruiz, soci de Faura-Casas i membre del Consell Directiu del CCJCC.

Amb aquesta participació, Faura-Casas reafirma el seu compromís amb el desenvolupament de la professió i el debat sobre els grans reptes globals.

Faura-Casas va col·laborar en l’XI Congrés ACCID, celebrat els dies 5 i 6 de juny de 2025 a la UOC de Barcelona. Amb el lema “Innovant en Comptabilitat i Direcció”, el congrés va oferir conferències i tallers centrats en comptabilitat, finances i control de gestió, proporcionant als professionals una oportunitat per actualitzar-se i conèixer noves tendències.

El 21 de maig es va celebrar la 3a edició dels Premis Codi Tipus a la seu de la Unió Catalana d’Hospitals, on es van donar a conèixer les candidatures guanyadores en innovació i en la promoció d’una cultura de bones pràctiques en protecció de dades en organitzacions de l’àmbit sanitari i social.

L’equip de serveis jurídics de Faura-Casas va formar part del jurat, que va distingir les següents candidatures:

🥇 “Formació adaptada a professionals amb necessitats especials”, de la Fundació Aspace Catalunya.
🥈 “Implementació d’un model propi de gestió documental”, de +TU Fundació de Suport.
🥉 “Guia interactiva per identificar quan podem facilitar informació sobre les nostres persones usuàries”, del Grup CHM Salut Mental.

L’acte, conduït per Josep Maria Bosch, va comptar amb la participació de la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que va oferir una intervenció sobre la intel·ligència artificial i els drets fonamentals.

El passat 7 d’abril fou publicat el BOICAC núm. 141, en el qual, entre d’altres, s’incorpora la present consulta de comptabilitat.

En concret, es qüestiona el tractament comptable de les despeses d’advocats, assessors i intermediaris que s’han dedicat amb exclusivitat a la negociació del conveni de creditors, així com on han de registrar-se els ingressos obtinguts amb la quitança.

La resposta de l’ICAC és que la comptabilització de l’efecte de l’aprovació del conveni de creditors es reflectirà en els Comptes Anuals de l’exercici en què s’aprovi judicialment, sempre que, de forma racional, sigui previsible el seu compliment i que l’empresa pugui continuar aplicant el principi d’empresa en funcionament.

En relació amb les despeses esmentades en la consulta, l’ICAC conclou que, en el cas que es consideri que aquestes despeses es poden considerar despeses de transacció atribuïbles al passiu, es poden donar dues circumstàncies:

• Si es tracta d’una modificació substancial de les condicions del deute, minoraran l’ingrés que s’hagi produït com a conseqüència de la quitança. Aquest resultat es presentarà en el resultat financer i, si l’import és significatiu, en una partida específica.
• Si no hi ha una modificació substancial del deute, les despeses esmentades es registraran com un ajust en el valor comptable del passiu.

En tot cas, una empresa amb un conveni de creditors aprovat en un procediment concursal i en execució a la data d’aprovació dels Comptes Anuals ha d’incloure a la memòria la informació sobre el concurs de creditors i el conveni.

El 21 de maig de 2025, la Comissió Europea va presentar el quart paquet de simplificació legislativa, conegut com a “Omnibus IV”, amb l’objectiu de reduir les càrregues administratives per a les empreses mitjanes de la Unió Europea. Aquestes mesures busquen fomentar la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació, especialment en un context de rivalitat econòmica amb els Estats Units i la Xina.

Què són les “small mid-caps”?

Les “small mid-caps” són empreses que tenen entre 250 i 750 empleats i un volum de negoci de fins a 150 milions d’euros o actius totals de fins a 129 milions d’euros. A la UE, hi ha aproximadament 38.000 empreses que compleixen aquests criteris. Aquestes empreses sovint es troben en una posició intermèdia: massa grans per beneficiar-se de les exempcions destinades a les pimes, però sense la capacitat administrativa de les grans corporacions.

Mesures clau del paquet Omnibus IV

1. Extensió de beneficis reguladors

Les “small mid-caps” podran accedir a avantatges que fins ara estaven reservats a les pimes, com ara:

• Simplificació en les obligacions de protecció de dades, permetent l’emmagatzematge únicament de dades personals de risc elevat.
• Reducció dels requisits de reportatge en àmbits com els mercats financers i la sostenibilitat.
• Possibilitat d’utilitzar prospectes simplificats per a emissions públiques de valors, amb un estalvi estimat de 20.000 euros per operació.

2. Digitalització i eliminació de tràmits redundants

S’impulsarà la digitalització de processos, com ara:

• Eliminació de la necessitat de proporcionar documents físics, com declaracions de conformitat o instruccions d’ús.
• Ús de codis QR per a la informació de productes, facilitant l’accés a dades per part dels consumidors i autoritats.

3. Harmonització normativa

Es durà a terme una anàlisi per identificar i corregir les incoherències en la transposició de normes europees entre els Estats membres, amb l’objectiu de facilitar la lliure circulació de béns i serveis dins del mercat únic.

Impacte econòmic esperat

La Comissió estima que aquestes mesures podrien suposar un estalvi anual de 400 milions d’euros per a les empreses mitjanes. A més, s’espera que la reducció de càrregues administratives impulsi la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació en sectors clau com la construcció, l’energia, les telecomunicacions i els serveis financers.

Properes passes

El paquet Omnibus IV haurà de ser aprovat pel Parlament Europeu i el Consell de la UE. Es preveu que el procés legislatiu s’estengui durant els pròxims mesos, amb l’objectiu que les mesures entrin en vigor abans de finals de 2025.

Aquestes iniciatives formen part d’un esforç més ampli de la Comissió per reduir les càrregues administratives en un 25% per a totes les empreses i en un 35% per a les pimes abans de 2029.

Amb aquest paquet, la UE busca reforçar el seu teixit empresarial mitjà, reconeixent el seu paper fonamental en l’economia europea i la necessitat de proporcionar-los un entorn regulador més favorable per al seu creixement i expansió.

La Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial (d’ara endavant, la Direcció) va examinar la problemàtica plantejada sobre qui és l’autoritat de control competent en els tractaments de dades personals que duen a terme els Instituts de Medicina Legal (IML) en l’exercici de les seves funcions.

Concretament, va ser la Comunitat Autònoma de Galícia qui va elevar la consulta a l’Oficina de Govern de Ciberseguretat del Comitè Tècnic Estatal de l’Administració Judicial Electrònica (CTEAJE). En aquesta consulta es planteja el dubte sobre si la competència correspon a la Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial o, si escau, a la Unitat de Supervisió i Control de Protecció de Dades de la Fiscalia General de l’Estat (FGE).

La Direcció informa de les seves competències i funcions atribuïdes per la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial (LOPJ), el Reglament General de Protecció de Dades 2016/679 (RGPD) i la Llei orgànica 7/2021, de 26 de maig, de protecció de dades personals tractades amb finalitats de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals. Aquestes funcions es duen a terme sense perjudici que, en casos concrets, sigui necessari recórrer a un marc de col·laboració amb altres autoritats de control, com l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) o el Consell de Transparència i Protecció de Dades d’Andalusia (CTPDA), entre d’altres.

D’altra banda, s’analitzen dos pronunciaments:

• El primer, de l’APDCAT, en què es va declarar incompetent per resoldre una sol·licitud de cancel·lació de dades personals davant un IML que havia realitzat una valoració pericial i social a instàncies d’un jutjat de primera instància. L’APDCAT va considerar que l’adequació o l’excés de l’informe pericial, en el context d’un procés judicial, excedia el seu àmbit competencial.
• El segon, del CTPDA, es refereix a una reclamació sobre el dret d’accés a informes forenses i entrevistes de valoració realitzats per l’IML de Huelva en el marc de diversos processos judicials. Aquesta resolució sosté que les dades personals tractades pels IML en aquests casos s’incorporen als fitxers jurisdiccionals de dades de l’Administració de Justícia, dels quals és responsable l’òrgan jurisdiccional. A més, emfatitza la funció d’auxili judicial dels IML, segons l’article 479.1 de la LOPJ, i el seu paper com a encarregats del tractament, subjectes a les instruccions de l’òrgan judicial.

Aquests exemples demostren la tendència de les autoritats de control a declinar la seva competència en aquells casos en què els tractaments de dades dels IML es realitzen en el context de la funció jurisdiccional, reconeixent el paper predominant dels òrgans judicials en la determinació dels fins i mitjans del tractament.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 24 de març de 2022 especifica la definició dels conceptes de “tractaments i fins jurisdiccionals”. Segons el TJUE, en el context de l’article 55.3 del RGPD, aquests conceptes no només fan referència als tractaments de dades personals efectuats pels òrgans jurisdiccionals en assumptes concrets, sinó també, de manera més àmplia, al conjunt d’operacions de tractament realitzades pels òrgans jurisdiccionals en l’exercici de la seva activitat jurisdiccional. D’aquesta manera, queden excloses de la competència de l’autoritat de control aquelles operacions de tractament la supervisió de les quals podria influir, directament o indirectament, en la independència dels seus membres o condicionar-ne les decisions.

Pel que fa a la naturalesa dels IML, d’acord amb la LOPJ i el Reial decret 144/2023, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament dels Instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses, es destaca la seva condició d’òrgans tècnics al servei de l’Administració de Justícia, amb la funció principal d’auxiliar els jutjats, tribunals i fiscalies dins el seu àmbit científic i tècnic. També se subratlla la seva dependència funcional respecte dels òrgans jurisdiccionals en l’exercici d’aquestes funcions d’auxili.

A més, pel que fa a la protecció de dades, l’informe conclou que, en el context de la seva relació amb els òrgans jurisdiccionals, els IML actuen com a encarregats del tractament, mentre que els òrgans jurisdiccionals tenen la condició de responsables del tractament. Aquesta distinció es fonamenta en la naturalesa de les funcions dels IML, la seva dependència funcional i el fet que són els òrgans jurisdiccionals els que determinen els fins i mitjans del tractament. Així mateix, l’exercici dels drets s’ha de canalitzar davant l’òrgan jurisdiccional corresponent i no davant l’IML, ja que, en cas contrari, es podria veure compromès el desenvolupament del procediment judicial.

Finalment, l’informe determina que l’autoritat de control de protecció de dades competent per supervisar els tractaments de dades personals realitzats pels IML en l’exercici de les seves funcions d’auxili judicial és la Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial. Aquesta conclusió es basa en el fet que aquests tractaments es duen a terme amb finalitats jurisdiccionals, ja que estan directament vinculats a l’activitat dels òrgans jurisdiccionals dins dels processos judicials.

Aquesta anàlisi resulta de gran utilitat per als professionals del dret, els operadors jurídics i les autoritats de control, ja que proporciona un marc de referència clar i fonamentat per aplicar la normativa de protecció de dades en aquest àmbit específic.

Una radiografia pràctica i crítica del nou cercador centralitzat d’informes sobre consultes en matèria de contractació pública que l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) ha posat en marxa.

La contractació pública és un àmbit jurídic altament complex i canviant, que sovint genera dubtes interpretatius en els òrgans de contractació. Davant d’aquesta realitat, els informes emesos pels òrgans consultius —estatals i autonòmics— s’han convertit en una font essencial per a garantir la seguretat jurídica. Amb la finalitat d’agilitzar-ne la consulta i millorar l’accés a aquesta informació, l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) ha posat en marxa el Buscador d’Informes Consultius, una eina digital centralitzada que permet consultar més eficientment aquests documents.

El Buscador d’Informes Consultius és una plataforma en línia, gratuïta i d’accés obert que centralitza l’accés als informes de naturalesa estrictament consultiva emesos per la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat i els òrgans consultius autonòmics. Aquests informes responen exclusivament a consultes formulades per subjectes legitimats, principalment òrgans de contractació.

No s’hi inclouen altres documents que no tenen naturalesa consultiva, com ara dictàmens normatius, instruccions, circulars o recomanacions. L’accés als informes es fa a través d’enllaços als portals oficials on han estat publicats, i en els casos disponibles, en les llengües cooficials corresponents.

El cercador ofereix diverses opcions de filtratge que permeten realitzar cerques molt afinades:

• Filtres fixos: per òrgan consultiu i per any de publicació.
• Filtres condicionals: per categoria principal, categoria específica i etiquetes temàtiques.
• Filtres de text: per text lliure en el contingut dels informes o per número d’informe (en format normalitzat: XX/AAAA).

Aquesta estructuració permet combinar criteris i obtenir resultats molt acurats, facilitant l’accés als informes rellevants per a cada cas concret. L’actualització és mensual i es fa a mes vençut.

Amb la creació del Buscador, l’OIReScon ha actualitzat el sistema de classificació utilitzat als seus Informes Anuals de Supervisió. Cada informe es categoritza segons:

• Categoria principal: grans blocs temàtics, com ara la preparació de la licitació, tramitació, execució i finalització del contracte.
• Categoria específica: subdivisions detallades que identifiquen aspectes més concrets i recurrents de consulta.

Aquest sistema millora la capacitat d’anàlisi sistemàtica dels dubtes i interpretacions jurídiques més habituals. Per exemple, dins la categoria “Configuració de la licitació” trobem subcategories com “criteris d’adjudicació”, “valor estimat del contracte” o “subrogació dels treballadors”.

El Buscador d’Informes Consultius és una iniciativa destacable en pro de la transparència, la seguretat jurídica i l’eficiència administrativa. Facilita la consulta ràpida, sistemàtica i intel·ligent d’una doctrina administrativa sovint decisiva en la praxi contractual.

Per als professionals del dret públic, constitueix una eina imprescindible que, amb el temps, pot esdevenir una referència tècnica de primer ordre. La seva evolució futura dependrà de la seva integració tecnològica, de l’amplitud de les dades disponibles i de la seva interoperabilitat amb altres instruments d’anàlisi normativa i jurisprudencial.