Opinió

El passat 9 de febrer de 2023, el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) feia pública la sentència per la qual resol una petició de decisió prejudicial que havia elevat el Tribunal Suprem del laboral d’Alemanya en relació amb les causes vàlides que poden justificar l’acomiadament d’un Delegat de Protecció de Dades (DPD) i en relació amb la interpretació del que s’entén per conflicte d’interessos en el desenvolupament de les tasques del DPD.

El procediment s’origina en l’acomiadament d’un treballador d’una empresa alemanya que l’any 2015 va ser nomenat DPD del grup d’empreses a la qual pertanyia l’empresa per a la qual ell prestava serveis, amb l’objectiu d’homogeneïtzar la gestió de la protecció de dades en totes les empreses del grup. Més tard, l’any 2017, aquest treballador és destituït del seu lloc de treball en considerar que existia un conflicte d’interessos greu al compaginar les tasques com a DPD i com a president del comitè d’empresa.

Enfront de l’acomiadament, el treballador va interposar accions judicials tot sol·licitant que es reconegués que el seu càrrec com a DPD continuava vigent. Aquesta petició va ser estimada pels tribunals de primera instància alemanys i amb la presentació dels diferents recursos, el procediment va arribar al Tribunal Suprem Alemany qui va considerar que la resolució del cas depenia de la interpretació del Dret de la Unió de l’article 38.3 del RGPD, motiu pel qual va traslladar aquesta qüestió prejudicial al TSJUE.

En el desenvolupament de la sentència del TSJUE es posa relleu en el fet que el DPD no ha de rebre cap mena d’instrucció amb relació al desenvolupament de les seves funcions i recorda que ha rendit comptes directament al més alt nivell jeràrquic del responsable o encarregat del tractament. És a dir, ha de poder desenvolupar les seves tasques i funcions de forma totalment independent.

És per aquest motiu de garantir la independència en les actuacions el DPD, que l’article 38.3 RGPD, l’empara front qualsevol decisió que posi fi a les seves funcions o impliqui una sanció, quan aquesta decisió estigui fonamentada en el desenvolupament de les seves tasques.

Cal tenir present que cadascun dels Estats Membres disposa de llibertat per definir disposicions legals específiques en relació amb la destitució del DPD, sempre que aquestes no contravinguin els objectius principals del RGPD. En aquest sentit, la Llei Federal de Protecció de Dades alemanya i el Codi Civil alemany determinen que és possible destituir al DPD per causes greus, supòsits entre els quals es troba el conflicte d’interessos per incompatibilitat de tasques, ja que no permetrien al DPD desenvolupar les seves funcions de manera independent.

Ara bé, altra qüestió sobre la qual es pronuncia el TSJUE és en relació amb què s’entén per conflicte d’interessos. En aquest sentit, recorda que el DPD pot desenvolupar altres tasques dintre de l’organització sempre que aquestes no perjudiquin el desenvolupament de les seves funcions com a DPD per tal de garantir la seva total independència. De manera que no es podran encomanar a un DPD funcions que impliquin definir fins i mitjans del tractament de dades personals, ja que la seva tasca únicament ha de suposar el control d’aquests fins i mitjans definits pel responsable del tractament.

Tenint en compte l’anterior, caldrà considerar les circumstàncies particulars així com l’estructura organitzativa de cada responsable de tractament o del seu encarregat, i també la normativa aplicable en l’àmbit nacional, per tal de valorar si existeix o no un una situació que suposi un conflicte d’interessos.

Motiu pel qual no es pot trobar cap llistat específic al RGPD o altres normatives de desenvolupament dels estats membres, en el que s’indiqui exactament quins són els càrrecs que resultarien incompatibles i, per tant, no poden desenvolupar els DPD.