Adaptació a les normes de control de qualitat intern (article publicat pel Comitè Tècnic del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya)

Mitjançant resolució del dia 20 d’abril de 2022, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) va publicar les normes de control intern “Gestió de la qualitat en les firmes d’auditoria que realitzen auditories d’estats financers” (d’ara endavant NIGC1- ES), “Revisions de la Qualitat dels Encàrrecs” (d’ara endavant NIGC2-ES), i la Norma Tècnica d’Auditoria “Gestió de la qualitat d’una auditoria d’estats financers” NIA-ES 220 (Revisada). Aquestes normes tenen com a objecte traslladar a la normativa nacional el que disposa prèviament l’International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB) així com incorporar determinades notes aclaridores i criteris d’aplicació que permetin donar compliment als requeriments en aquesta matèria establerts a la Llei 22/ 2015, de 20 de juliol, d’Auditoria de Comptes (d’ara endavant LAC) i al Reial decret 2/2021, de 12 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei 22/2015, de 20 de juliol , d’Auditoria de Comptes (d’ara endavant RLAC).

El marc regulador de l’adaptació a les normes de control de qualitat intern que regulen l’activitat de l’auditoria de comptes ha contemplat una implantació de forma progressiva. La primera fase, fins a l’1 de juliol de 2022, venia marcada per les disposicions d’organització interna aplicables a auditors i societats d’auditoria contemplades a la LAC. A partir de la data esmentada s’incorporen els requeriments respecte d’això establerts al RLAC. Finalment, la NIGC1-ES entra en vigor el pròxim 1 de gener de 2023, amb l’excepció de l’avaluació del sistema de gestió de la qualitat segons s’estableix als apartats 53 i 54 de la norma, la qual es realitzarà al termini d´un any des d´aquesta data. Cal tenir en compte que, en aquesta data, els sistemes de gestió de la qualitat dels auditors i societats d’auditoria de comptes s’han de trobar totalment dissenyats i implementats de conformitat amb els requeriments establerts a les diferents normes. Tant la NICC2-ES com la NIA-ES 220 (Revisada) són aplicables per als encàrrecs d’exercicis econòmics que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2023, i en tot cas per als treballs contractats a partir de l’1 de gener de 2024.

En conseqüència, les diferents firmes han hagut de revisar els seus processos i sistemes de control de qualitat intern, considerant que cal emmarcar-se i estar interconnectat amb el sistema d’organització interna mateix. L’adaptació ha comportat un procés de reflexió profunda, que ha abastat diferents aspectes com són la identificació i valoració de riscos, la forma de govern i lideratge, l’assignació de recursos, l’acceptació i la realització dels encàrrecs, la comunicació recíproca entre tots els integrants de la signatura, així com el seguiment i revisió dels treballs. Tenint en compte el fet heterogeni de les firmes auditores i auditors individuals que presten els seus serveis, aquest procés no està sent igual per a totes. Les firmes grans poden comptar amb més recursos, però alhora tenen estructures més complexes. Per contra, la resta de firmes i auditors individuals es troben en la situació inversa. En qualsevol cas, ha suposat un canvi d’enfocament dels sistemes de control de qualitat intern, una revisió de les pràctiques seguides fins ara i un esforç d’adaptació considerable.

Si bé matisat tant per la naturalesa de la signatura com dels seus encàrrecs, s’estableixen paràmetres que poden ajudar a establir estàndards en un cert punt similars que permetin visualitzar el conjunt de la professió més enllà de la signatura on cadascú de nosaltres treballem. Tot i això, una de les principals inquietuds que se’ns planteja és la incertesa davant les expectatives que pugui tenir el regulador de l’activitat d’auditoria, i fins a quin punt l’esforç realitzat donarà resposta a aquestes expectatives.

En aquest sentit, podeu ajudar el comunicat publicat per l’ICAC l’1 d’abril de 2022 passat en el qual desenvolupa les expectatives supervisores sobre l’entrada en vigor de les disposicions d’organització interna del reglament d’auditoria de comptes. Segons s’indica, el seu objectiu és facilitar l’actualització de l’organització interna i una transició gradual a les noves disposicions constituint l’enteniment que té el supervisor sobre la interpretació adequada de les disposicions d’organització interna dels auditors de comptes. En aquest comunicat s’identifiquen els aspectes següents:

  • La formalització per escrit de tots els elements que formen part de l’Organització interna com són l’aprovació de l’estructura organitzativa i d’assignació de responsabilitats, de polítiques i procediments d’organització interna, assignació de responsabilitats del sistema de control/gestió de la qualitat i comunicació de l’Organització interna. S’especifica que tota la documentació sobre la qual s’estructura el sistema d’organització interna ha de ser fàcilment accessible per a tots els membres de la signatura de manera que se li permeti conèixer i complir els sistemes de qualitat dissenyats d’acord amb el nivell jeràrquic que ocupi a l’organització.
  • La implementació de procediments administratius i comptables i procediments d’identificació, valoració i resposta als riscos significatius que afectin l’activitat d’auditoria de comptes.
  • Disposar d’un codi de conducta, posant de rellevància el compliment dels requeriments d’independència, així com els principis d’ètica definits al RLAC
  • Els requisits que ha de complir el revisor de control de qualitat, que ha de ser un auditor en situació “exercint” que no hagi participat en l’execució de l’encàrrec
  • L’avaluació del rendiment i les remuneracions, el qual inclou el detall necessari per evidenciar els criteris utilitzats i la correlació entre aquesta avaluació i la remuneració.
  • Els efectes sobre les activitats externalitzades, les quals han d’estar sotmeses i integrades als sistemes de control i gestió de qualitat intern.
  • L’obligatorietat de garantir la continuïtat de les activitats mitjançant la dotació de sistemes, recursos i procediments apropiats.

La identificació i la valoració del risc per establir els objectius de qualitat i la implementació de les respostes als mateixos està suposant un desafiament, al qual cal afegir el context actual d’incertesa geopolítica i econòmica, així com, en l’àmbit intern, l’elevada rotació dels professionals que es dediquen a l’auditoria. Si bé es podria dir que, en termes generals, els riscos els podem tenir identificats, el seu mesurament i ponderació està resultant ser una tasca més complexa. Detectar aquells aspectes que poden afectar puntualment en una signatura concreta o en un moment determinat suposa un esforç d’anàlisi exhaustiva. Identificar situacions particulars com ara un procés de relleu de socis dins de la signatura o la concentració d’honoraris són aspectes a tenir en compte. Pel que fa a com afrontar la resposta als riscos detectats, cal considerar que l’apartat 34 de la NIGC1-ES estableix una sèrie de respostes predeterminades que s’espera que les firmes d’auditoria dissenyin i implementin, si bé aquestes no són responen a tothom els riscos de qualitat, esperant de les firmes que comptin amb respostes addicionals que donin respostes a la totalitat de riscos detectats, considerant si una resposta és suficient per donar resposta a un risc, o cal una combinació de respostes. D’altra banda, també és possible que una resposta respongui de manera eficaç i permeti cobrir diversos riscs de qualitat. En tot cas, correspon a les signatures establir la naturalesa, el moment de realització i l’extensió de les respostes, les quals variaran en funció de les circumstàncies i la naturalesa de la signatura.

Un altre aspecte a considerar és el disseny de la revisió contínua dels objectius de qualitat, dels riscos de qualitat i de les respostes a aquests tal com requereix la norma. S’ha de preveure l’actualització i la revisió considerant que el sistema de control de qualitat intern ha d’estar en continu procés de modificació i ha d’assegurar la incorporació puntual d’aquelles noves circumstàncies a mesura que es puguin anar produint, tant com a conseqüència dels canvis en la naturalesa i les circumstàncies de la signatura d’auditoria o dels seus encàrrecs, com per l’aplicació de mesures correctores aplicades per tractar deficiències detectades al sistema de control de qualitat inicialment dissenyat i implementat.

D’altra banda, a nivell intern, un dels principals reptes a què ens estem enfrontant és la de conscienciar i implicar tots els membres de l’organització, evitant que es visualitzi únicament com una càrrega administrativa addicional. Aconseguir implantar una cultura de qualitat, així com la importància de l’ètica, els valors i les actituds professionals juntament amb els requeriments d’independència, és clau per poder assolir els objectius dissenyats.

De la mateixa manera, cal dotar-se de recursos que garanteixin el compliment dels objectius de qualitat. Un component bàsic correspon als recursos tecnològics, i en concret de sistemes d’informació. En relació amb aquests, una altra dificultat que se’ns planteja durant aquest procés és el període de disseny i implantació, així com la resposta que estem rebent dels proveïdors informàtics a les noves necessitats.

La dotació de recursos també inclou els intel·lectuals, els quals estan destinats a permetre el funcionament del sistema de gestió de la qualitat i promoure la congruència en la realització d’encàrrecs. L’actualització de les polítiques i els procediments per escrit, que inclou aspectes tan variats com són el material d’orientació, les guies, l’accés a les fonts d’informació o la documentació estandarditzada passen a ser elements clau en els sistemes de qualitat. En aquest sentit, cal tenir en compte que, en contextos com l’actual d’elevada rotació del personal, els procediments escrits faciliten la integració dels nous membres a les dinàmiques dels equips de treball, permetent que els encàrrecs no es vegin afectats en la qualitat de la seva execució de manera significativa en haver de reemplaçar part dels seus components.

Igualment, garantir la integració en els sistemes de qualitat interns dels serveis contractats a proveïdors externs a la signatura d’auditoria per al desenvolupament puntual d’un aspecte de l’encàrrec suposa una altra de les dificultats afegides, en tant que són serveis no recurrents i que la tipologia de proveïdors necessaris pot ser molt variada.

Amb la intenció d’ajudar els auditors en el procés d’adaptació a les normes de qualitat, l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya (ICJCE) ha promogut diverses accions formatives els darrers mesos i ha publicat material d’ajuda. En aquests es troba la traducció a l’espanyol del 20 de juliol de 2022 de les guies d’implementació de la Norma Internacional de gestió de Qualitat 1 i 2 (NIGC1 i NIGC2) de la IAASB de setembre de 2021.

Com a resum, si bé l’adaptació als nous requeriments comportarà millores en els sistemes de control qualitat interna de les firmes, actualment implica un esforç considerable. Si bé tal com estableix l’article 68 del RLAC, els requeriments d’organització interna s’han d’entendre des de la perspectiva del principi de proporcionalitat i adequació a la dimensió i l’estructura organitzativa dels auditors de comptes i d’acord amb les característiques, la complexitat i el volum  dels treballs d’auditoria, no s’eximeix en cap cas de deixar constància de les avaluacions realitzades i dels resultats obtinguts, ni es preveu la possibilitat d’omissió o absència de cap dels controls o procediments de resposta mínims contemplats a la normativa. Per tant, aquest esforç impacta en aspectes transversals de les firmes, tant estructurals i administratius com de recursos humans i informàtics, amb el consegüent increment de costos associats. El repte següent que tenen les firmes d’auditoria és aconseguir visualitzar aquest esforç davant dels seus clients en tant que aquests, almenys a priori, no observen millores en els serveis rebuts ni un increment del seu valor afegit. Cal recordar que tal com estableix el reglament d’auditoria, els honoraris han d’estar fixats en funció de l’esforç estimat d’auditoria per a la realització de cada encàrrec. En conseqüència, poder visualitzar aquest esforç és el següent objectiu per poder actualitzar els honoraris i poder donar compliment a l’assenyalat al reglament d’auditoria.

 

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies