El 9 de juliol de 2026 es van aprovar dues normes que configuren el marc pressupostari i fiscal de la Generalitat de Catalunya per a aquest exercici, publicades al DOGC el 13 de juliol:

• Llei 10/2026, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2026.
• Llei 11/2026, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic (la coneguda “llei d’acompanyament”).

Es tracta dels primers pressupostos que aprova el Parlament des del 2023, després d’un llarg període de pròrroga pressupostària. A continuació us n’exposem les principals novetats i els aspectes amb més incidència pràctica per a les entitats, tant del sector públic com del sector privat.

1. Llei 10/2026: els pressupostos de la Generalitat

1.1 Xifres globals

Els comptes aprovats preveuen una despesa consolidada de 49.162 milions d’euros, un 22,8% més que els darrers pressupostos vigents (els de 2023) i un 10,3% més que l’exercici 2025. Els beneficis fiscals estimats associats als tributs propis i als tributs estatals cedits a la Generalitat s’estimen en 14.329,4 milions d’euros. El pressupost incorpora, a més, uns 893 milions d’euros mitjançant disposicions addicionals derivades dels acords parlamentaris que en van fer possible l’aprovació, amb un impacte total proper als 4.700 milions d’euros per al període 2026-2030.

Un tret rellevant d’aquest exercici és l’acceleració de la inversió pública: excloent els fons finalistes, la inversió creix un 45% respecte a l’anterior pressupost (una injecció addicional d’uns 1.257 milions d’euros), fins a situar-se en 4.146 milions d’euros. Aquest salt s’explica, en bona part, pel superàvit corrent més elevat de la sèrie històrica de la Generalitat.

Per departaments, les dotacions més altes corresponen a Salut (13.840 M€), Educació i Formació Professional (8.356 M€), Drets Socials i Inclusió (4.248 M€) i Territori, Habitatge i Transició Ecològica (3.453 M€).

1.2 Principals partides sectorials

• Salut: 616 milions d’euros addicionals per a l’atenció primària i 5.911 noves places de personal sanitari i administratiu.
• Educació: incorporació de 4.162 mestres al sistema, duplicació de la partida d’ajuts al transport i menjador escolar (253 M€), creació de 900 places d’escola bressol pública i 314 milions d’euros per construir, ampliar o reformar centres educatius (als quals s’hi sumen 400 M€ addicionals en millora d’equipaments educatius dins el paquet d’inversions pactat).
• Drets socials: creació de 15 noves residències públiques (unes 1.000 noves places residencials) i un increment de 118 milions d’euros del contracte programa de serveis socials amb els ens locals, que assoleix una dotació rècord de 450 milions d’euros.
• Habitatge: dotació de 1.900 milions d’euros amb caràcter general (màxim històric), que s’insereix en un paquet més ampli d’unes 2.500 milions d’euros al llarg de la legislatura —inclosos 1.000 milions en préstecs de l’ICF— per incrementar l’habitatge de protecció oficial i facilitar el lloguer assequible, juntament amb el programa Regenera de rehabilitació del parc residencial.
• Transport: manteniment de les bonificacions de la T-Usual i la T-Jove per a tota la legislatura (194 M€), 355 milions d’euros per a Rodalies de Catalunya, 311 milions per a infraestructures ferroviàries i de metro, i 101 milions per al nou tramvia del Camp de Tarragona.
• Administració local: 185 milions d’euros del Fons de Cooperació Local de Catalunya.
• Altres partides destacades: consolidació del programa ICREA d’atracció i retenció de talent científic (uns 48 M€), reforç de l’Agència Tributària de Catalunya (122 M€ en l’exercici, dins d’un compromís més ampli de 527 M€ fins al 2029 per preparar l’ATC davant un eventual traspàs de la gestió de l’IRPF), més de 90 milions d’euros per a la promoció i defensa de la llengua catalana, i el Pla de Pobles (400 M€) per a la revitalització de nuclis urbans petits.

El quadre macroeconòmic que acompanya els pressupostos preveu un creixement del PIB català del 2,1% el 2026 (després d’un 2,7% el 2025) i una reducció progressiva de la ràtio deute/PIB, que es podria accentuar si es materialitza la cancel·lació parcial (20%) del deute amb el Fons de Liquiditat Autonòmica.

1.3 Aspectes tècnics de gestió pressupostària: continuïtat i novetats respecte al règim vigent

Un element rellevant per als departaments financers i d’intervenció és que la Llei 10/2026 no trenca amb el model jurídic-pressupostari aplicat fins ara: reprodueix, amb petits ajustos, l’estructura de títols i articles de la Llei 2/2023 (la norma que ha regit la pròrroga pressupostària des de finals de 2025). Per tant, les entitats que han operat sota el règim de pròrroga no haurien de trobar-se amb canvis de fons en els mecanismes de gestió, sinó principalment amb l’actualització de xifres, referències temporals i alguns aspectes puntuals que detallem a continuació.

a) Àmbit d’aplicació i estat d’ingressos i despeses

L’àmbit d’aplicació (article 1) es manté sense variacions substancials: pressupost de l’Administració de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de les entitats autònomes i de les entitats participades no majoritàriament que es classifiquen dins el sector “Administració pública de la Generalitat” d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes. Com a novetat quantitativa rellevant respecte a l’exercici anterior:

• El pressupost de l’Administració de la Generalitat (estat d’ingressos i despeses del Govern, el Parlament i els organismes estatutaris i consultius sense pressupost propi) s’aprova per un import de 56.937.011.408,90 euros, xifra que cal distingir de la despesa consolidada del sector públic (49.162 M€), atès que inclou operacions internes i finançament no consolidat entre seccions i entitats.
• Els ingressos no financers de la Generalitat s’estimen en 48.231 M€, un 27,9% més (+10.527 M€) que en els darrers pressupostos aprovats (2023). D’aquest import, 32.894 M€ provenen del model de finançament (bestretes i liquidacions), amb un increment del 30,3% (+7.658 M€); 6.481 M€ de la recaptació de tributs propis i cedits, un 30,6% més (+1.517 M€); i 7.886 M€ de recursos finalistes.

b) Règim de modificacions de crèdit (capítol II, articles 4 a 17)

Els mecanismes de modificació pressupostària es mantenen essencialment iguals que en el règim anterior, amb els mateixos instruments: transferències de crèdit (art. 8), generació de crèdits (art. 9), crèdits ampliables (art. 10), incorporació de romanents de crèdit (art. 11), competències específiques en matèria de modificacions (art. 12), retencions de saldos pressupostaris (art. 13), transferències o aportacions a determinades entitats i gestió de romanents de tresoreria (art. 14), comptabilització de transferències internes (art. 15), Fons de Contingència (art. 16) i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (art. 17). La diferència pràctica més rellevant respecte a l’exercici anterior és de caràcter temporal: la incorporació de romanents de crèdit finançats amb fons finalistes es refereix ara als romanents existents el 31 de desembre de 2025 (en comptes del 2024), i es manté la limitació —ja existent en la normativa anterior— que no es poden incorporar romanents que ja hagin estat incorporats en els dos exercicis precedents, llevat que el període d’execució del projecte ho justifiqui.

c) Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública (títol II, articles 18 a 23)

Es manté la mateixa bateria d’articles que en els pressupostos anteriors: pressupostos de les universitats públiques (art. 18), limitació de l’augment de la despesa i compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària (art. 19, en el marc del quadre macroeconòmic que preveu un creixement del PIB del 2,1% i una reducció progressiva de la ràtio deute/PIB), compromisos de despesa d’exercicis anteriors (art. 20), despeses amb càrrec a pressupostos futurs (art. 21) i identificació i seguiment pressupostari dels projectes d’inversió (art. 22).

Una novetat que sí que té un impacte quantitatiu directe és la del contingut de l’article 23 i l’annex 1, relatiu als mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats, que introdueix un increment significatiu respecte als imports vigents fins ara: els centres amb més del 30% d’alumnat amb necessitats educatives específiques d’origen socioeconòmic (NESE B) veuran incrementat el mòdul de despeses de funcionament en un 50%, i la resta de centres concertats en un 25%, per al 2026. Aquest increment s’emmarca en un calendari plurianual pactat: un increment lineal del 5% el 2027, seguit d’increments diferenciats (22% i 31,5% per a centres amb més alumnat NESE B, i 14% i 10% per a la resta) el 2028 i el 2029, i un increment del 53,4% del mòdul dels centres amb menys alumnat NESE B el 2030. A més, el mòdul de finançament de l’escolaritat vinculat a les “motxilles escolars” per alumnat NESE B s’incrementa un 19,6% a partir de setembre de 2026, passant de 988,10 euros a 1.181,65 euros per alumne.

d) Despeses de personal (títol III, articles 24 a 37)

El règim de retribucions, acreditació, oferta d’ocupació pública (art. 32) i contractació temporal (art. 33) manté l’estructura de la normativa anterior. La diferència quantitativa rellevant per al 2026 és l’increment retributiu de l’1,5% aplicat a les taules salarials del personal funcionari, estatutari i laboral respecte a l’any anterior. Aquest increment s’ha d’entendre en el marc de l’acord estatal plurianual amb els sindicats (que preveu increments successius fins al 2028): l’increment del 2,5% aplicat el 2025 i l’1,5% del 2026 configuren una pujada acumulada del 4% en aquests dos exercicis. Els triennis i la resta de conceptes retributius bàsics s’actualitzen amb el mateix percentatge.

2. Llei 11/2026: mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic

Aquesta llei d’acompanyament s’estructura en quatre grans parts —fiscal, financera, sector públic i administrativa— i modifica un nombre elevat de disposicions legals vigents (decrets llei, decrets legislatius i lleis ordinàries). En destaquem els aspectes amb més incidència pràctica.

2.1 Mesures fiscals

Tributs cedits (Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats -ITPiAJD- i Impost de successions i donacions -ISD-):

• ITPiAJD: Es reajusta la definició de gran tenidor als efectes de l’aplicació del tipus del 20% en la transmissió onerosa d’habitatges (règim introduït prèviament pel Decret llei 5/2025): es considera gran tenidor la persona física o jurídica propietària de més de deu immobles urbans d’ús residencial, o amb una superfície construïda superior a 1.500 m² d’ús residencial situats a Catalunya. Aquest ajust en la definició és especialment rellevant per a clients amb carteres immobiliàries de mida mitjana o gran, que han de reavaluar si es troben (o no) dins l’àmbit subjectiu de la mesura.
• En l’Impost sobre successions i donacions, es deroga el règim de reduccions previst per a determinades donacions per causa de mort en les quals es pacta la transmissió immediata de la propietat subjecta a condició resolutòria de revocació o premoriència del donatari (apartat 4 de l’article 632-1 del llibre quart del Codi civil de Catalunya).
• Es preveu un nou formulari electrònic per a l’autoliquidació de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, que simplifica el compliment d’aquesta obligació per a les societats afectades.

IRPF — noves deduccions autonòmiques:

• Deducció en la quota íntegra autonòmica pels ajuts públics rebuts per persones afectades per la talidomida a Espanya durant el període 1950-1985.
• Deducció de 250 euros per cada membre de la unitat familiar amb malaltia celíaca diagnosticada.
• Deducció del 15% (amb el límit del 5% de la quota) per inversions no productives i de prevenció d’incendis, aplicable als titulars de terrenys forestals amb un instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent.
• Nova deducció per a titulars de finques inscrites al Registre de Finques amb Iniciatives de Conservació del Patrimoni Natural i la Biodiversitat: 300 euros si la finca es troba en un espai natural protegit, 200 euros en la resta de casos, amb un tram addicional d’1 euro per hectàrea (fins a un màxim de 500 hectàrees) si la finca s’inclou, a més, dins la xarxa Natura 2000. En tots els casos, la iniciativa de conservació ha de tenir una durada mínima de deu anys.

Altres tributs:

• S’actualitzen els tipus de gravamen de l’Impost sobre dipòsit de residus controlats per al període 2026-2031.
• Es revisen les bases de càlcul del cànon de l’aigua per als usos domèstics, industrials i ramaders (no actualitzades des del 2017), amb l’objectiu de dotar l’Agència Catalana de l’Aigua d’un marc econòmic estable que permeti complir el principi de recuperació de costos del cicle de l’aigua previst per la normativa europea.
• Es modifica el règim de comunicació a l’Agència Tributària de Catalunya dels cartrons jugats a les sales de bingo, dins els tributs sobre el joc.

Taxes: en clau de simplificació, s’eliminen 22 taxes i se’n modifiquen 70, amb l’objectiu de reduir la càrrega administrativa i actualitzar els imports al cost real dels serveis prestats.

2.2 Mesures financeres

En l’àmbit del règim jurídic de les finances públiques, la llei modifica la Llei 16/1984, de l’estatut de la funció interventora, i el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (Decret legislatiu 3/2002), amb els efectes següents:

• Es reforcen i s’actualitzen les funcions de fiscalització de la Intervenció General, incorporant expressament com a objecte de control la comprovació material de la despesa efectuada amb cabals públics i de tot acte o operació que impliqui una variació patrimonial, i ampliant l’àmbit de fiscalització a les adquisicions de béns, drets i altres inversions.
• S’habilita que, en casos justificats, la fiscalització es pugui fer en la fase de resolució de l’expedient i no abans, amb l’objectiu de reduir terminis i guanyar eficiència en la tramitació.
• Se simplifica la normativa reguladora del control intern de les entitats del sector públic.
• Es regula la possibilitat de concedir subvencions sense concurrència competitiva quan l’especificitat de l’activitat subvencionada ho justifiqui.

2.3 Mesures en l’àmbit del sector públic

• S’introdueixen membres independents en els òrgans de govern d’algunes entitats del sector públic.
• S’amplia l’àmbit d’actuació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) a l’àmbit dels drets socials i l’atenció integrada, per generar sinergies i optimitzar recursos.
• S’estenen les funcions d’auditoria de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya al Parlament de Catalunya i a altres òrgans estatutaris i institucions independents.
• Se suprimeix el Consell Català de l’Esport, les competències del qual assumeix directament el Departament d’Esports.
• Es reforça el paper estratègic del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat), declarant els seus serveis TIC com a essencials i reconeixent la utilitat pública de les seves infraestructures per garantir serveis crítics i cobertura de comunicacions.
• S’introdueixen modificacions organitzatives puntuals en l’Institut Català d’Energia, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, l’Institut Català de la Salut (competències del Consell d’Administració per organitzar centres i unitats), i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (nova figura de gerent amb contracte laboral d’alta direcció, sota supervisió del Consell d’Administració). També s’incorporen entitats sanitàries transfrontereres al règim d’autonomia de gestió.

2.4 Mesures administratives

 Aquest és, probablement, el bloc amb més transcendència pràctica transversal, tant per al sector públic com per al privat:

• Tramitació d’urgència legislativa: per primera vegada, s’habilita la tramitació d’urgència per a avantprojectes de llei i disposicions reglamentàries, la qual cosa permetrà reduir a la meitat la majoria dels terminis dels tràmits administratius associats.
• Normes experimentals i sandboxes: es crea un procediment per aprovar normes de caràcter temporal que permetin valorar-ne l’eficàcia abans de la seva consolidació definitiva, i s’habiliten espais de proves controlats (sandboxes regulatoris) per testar nous productes, tecnologies i processos. Es preveuen convocatòries d’idees perquè ens locals, associacions empresarials, sindicats i ciutadania puguin proposar normes experimentals i espais de proves.
• Transformació digital de procediments: en un termini màxim de dos anys, s’ha de completar la transformació digital dels processos vinculats a activitats econòmiques, urbanístiques i ambientals, amb l’objectiu d’eliminar documentació redundant i reduir els terminis de tramitació, en línia amb el principi de “dada única” (la ciutadania i les empreses no han de tornar a aportar dades que ja consten en poder de l’Administració).
• Dret d’accés a dades pròpies: es regula el dret de la ciutadania a accedir a les dades personals o de la seva activitat que estiguin en poder de l’Administració, per poder-les aportar en altres procediments administratius.
• Contractació pública: s’autoritza els secretaris generals i òrgans transversals dels departaments a adjudicar contractes d’obres i concessions d’obres i de serveis amb un valor estimat igual o superior als llindars harmonitzats (5.538.000 euros), amb l’objectiu d’agilitar l’execució d’inversions públiques. S’obre, a més, la porta a la creació d’un Tribunal de Contractes propi amb seu a Barcelona, i es regula el règim jurídic d’Infraestructures de Catalunya, SAU, com a mitjà propi respecte dels ens locals catalans.
• Habitatge i urbanisme:
  • S’obliga les administracions que disposen d’informació sobre contractes de lloguer (Hisenda, ajuntaments, organismes d’habitatge) a compartir-la amb l’Institut Català del Sòl.
  • Es reforça l’obligació de dipositar les fiances de lloguer al Registre de fiances, acompanyada del contracte que n’acrediti l’import d’acord amb l’índex de preus de referència.
  • S’amplia l’accés al registre de grans tenidors de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, permetent la consulta també a persones físiques que acreditin un interès legítim, amb les garanties de protecció de dades corresponents.
  • Es facilita la rehabilitació d’edificis mitjançant l’ocupació temporal i excepcional de sòl reservat a zones verdes o equipaments quan sigui indispensable per instal·lar ascensors o altres elements d’accessibilitat, o per reduir la demanda energètica de climatització.
  • S’amplia el concepte d’equipament comunitari per incloure els anomenats “allotjaments dotacionals”: formes d’allotjament temporal (no habitatge ordinari, ni HPO, ni hoteler) destinades a situacions d’emergència habitacional, mobilitat laboral o formativa, o reallotjaments temporals.

El 21 de maig de 2025, la Comissió Europea va presentar el quart paquet de simplificació legislativa, conegut com a “Omnibus IV”, amb l’objectiu de reduir les càrregues administratives per a les empreses mitjanes de la Unió Europea. Aquestes mesures busquen fomentar la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació, especialment en un context de rivalitat econòmica amb els Estats Units i la Xina.

Què són les “small mid-caps”?

Les “small mid-caps” són empreses que tenen entre 250 i 750 empleats i un volum de negoci de fins a 150 milions d’euros o actius totals de fins a 129 milions d’euros. A la UE, hi ha aproximadament 38.000 empreses que compleixen aquests criteris. Aquestes empreses sovint es troben en una posició intermèdia: massa grans per beneficiar-se de les exempcions destinades a les pimes, però sense la capacitat administrativa de les grans corporacions.

Mesures clau del paquet Omnibus IV

1. Extensió de beneficis reguladors

Les “small mid-caps” podran accedir a avantatges que fins ara estaven reservats a les pimes, com ara:

• Simplificació en les obligacions de protecció de dades, permetent l’emmagatzematge únicament de dades personals de risc elevat.
• Reducció dels requisits de reportatge en àmbits com els mercats financers i la sostenibilitat.
• Possibilitat d’utilitzar prospectes simplificats per a emissions públiques de valors, amb un estalvi estimat de 20.000 euros per operació.

2. Digitalització i eliminació de tràmits redundants

S’impulsarà la digitalització de processos, com ara:

• Eliminació de la necessitat de proporcionar documents físics, com declaracions de conformitat o instruccions d’ús.
• Ús de codis QR per a la informació de productes, facilitant l’accés a dades per part dels consumidors i autoritats.

3. Harmonització normativa

Es durà a terme una anàlisi per identificar i corregir les incoherències en la transposició de normes europees entre els Estats membres, amb l’objectiu de facilitar la lliure circulació de béns i serveis dins del mercat únic.

Impacte econòmic esperat

La Comissió estima que aquestes mesures podrien suposar un estalvi anual de 400 milions d’euros per a les empreses mitjanes. A més, s’espera que la reducció de càrregues administratives impulsi la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació en sectors clau com la construcció, l’energia, les telecomunicacions i els serveis financers.

Properes passes

El paquet Omnibus IV haurà de ser aprovat pel Parlament Europeu i el Consell de la UE. Es preveu que el procés legislatiu s’estengui durant els pròxims mesos, amb l’objectiu que les mesures entrin en vigor abans de finals de 2025.

Aquestes iniciatives formen part d’un esforç més ampli de la Comissió per reduir les càrregues administratives en un 25% per a totes les empreses i en un 35% per a les pimes abans de 2029.

Amb aquest paquet, la UE busca reforçar el seu teixit empresarial mitjà, reconeixent el seu paper fonamental en l’economia europea i la necessitat de proporcionar-los un entorn regulador més favorable per al seu creixement i expansió.

El passat 3 d’agost es va publicar al BOE l’ordre HAC/836/2021 de 9 de juliol, per la qual s’aproven les normes per la formulació de comptes anuals consolidats en l’àmbit del sector públic local, just vuit anys després de la publicació de les normes de consolidació en l’àmbit del sector públic estatal, les quals havien estat concebudes com un pla marc per totes les administracions públiques.

El motiu d’aquest retard en l’adaptació de les normes al sector local s’ha de buscar en la manca d’obligació de consolidació durant aquest període, fins que la Llei 3/2017 de Pressupostos va modificar la Llei reguladora d’Hisendes Locals, modificant el contingut del compte general, amb la inclusió dels estats consolidats. (more…)

En data 30 de gener es va publicar el Reial Decret 1/2021, de 12 de gener, pel qual es modifica el Pla General comptable aprovat pel Reial Decret 1514/2007, el Pla General de Comptabilitat de la Petita i Mitjana Empresa aprovat pel Reial decret 1515/2007,  les Normes de Formulació de Comptes Anuals Consolidats aprovat pel Reial decret 1159/2010, i les normes d’adaptació del Pla de Comptabilitat General a entitats sense afany de lucre aprovades pel Reial Decret 1491/2011.

Aquesta modificació ha estat motivada per la necessitat de transposar a la normativa espanyola la normativa comptable internacional que en els darrers anys ha estat adoptada per la Unió Europea, en especial la NIIF-UE 9  “Instruments Financers” i la NIIF-UE 15 “Ingressos procedents del contractes amb clients”.

La transposició de la NIIF-UE 9 ha provocat la necessitat de modificar la definició en el Marc Conceptual de la definició del Valor Raonable, d’acord amb la NIIF-UE 13 “Valoració del valor raonable”, així com l’adaptació de la informació a revelar en la memòria d’acord amb els requeriments de la NIIF-UE 7 “Instruments financers: Informació a revelar”. Tanmateix, no s’ha adoptat el criteri de reconeixement de deterioraments per pèrdues esperades d’actius financers previstes en la NIIF-UE 9, mantenint el criteri actual de pèrdues incorregudes, que sí està recollit en la normativa específica de les entitats financeres, mitjançant la Circular 4/2019 del Banc d’Espanya. (more…)

El Consell de Ministres del passat 12 de gener va aprovar el Reglament d’Auditoria de Comptes i el Reial Decret que modifica el Pla General de Comptabilitat.

Modificació de la normativa comptable

Quant al marc comptable, el text s’adapta a las normes internacionals de comptabilitat adoptades per la Unió Europea en relació amb la comptabilització dels instruments financers i el reconeixement d’ingressos, en concret les NIIF-9 “Instruments Financers”, la NIIF-13 “Definició i desenvolupament del valor raonable” i la NIIF 15 “ingressos ordinaris procedent de contractes de clients”. Aquesta reforma ha de permetre a les societats integrants de grups cotitzats aplicar en els comptes individuals un marc d’informació financera adaptat als principis i criteris comptables internacionals. (more…)

Un cop publicada la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2017, es el moment de fer un anàlisis de les modificacions i les mesures més significatives incorporades per el 2017.

Novetats fiscals:

En quan a la imposició directe l’única modificació la trobem en els increments en els límits i percentatges de deduccions aplicables a les inversions en produccions cinematogràfiques, series audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals.

En quan a la tributació indirecte s’incorpora parcialment la reclamació del sector cultural de disminució del tipus d’IVA aplicables, passant a tributar al tipus reduït del 10% els espectacles culturals en viu així com els serveis mixtes amb hostaleria.

Un altre aspecte a destacar amb repercussions fiscals es el manteniment, respecte l’any 2016, de l’interès legal del diner i l’interès de demora en el 3,00% i 3,75% respectivament.

Per últim, i d’acord amb l’establert a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sens finalitats lucratives i incentius fiscal al mecenatge, s’estableixen les activitats prioritàries de mecenatge i els esdeveniments d’excepcional interès públic.

Novetats laborals i de seguretat social

S’estableixen els imports de l’IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples) per el 2017, que queden fixats en 17,93 euros diaris,  537,84 euros mensuals i 6.454,03 euros anuals. En els supòsits en què la referència al salari mínim interprofessional ha estat substituïda per la referència a l’IPREM, la quantia anual serà de 7.519,59 euros, llevat que la norma expressament excloguès les pagues extraordinàries, en el que l’import de referència serà de 6.454,03 euros.

S’aproven els límits màxims i mínims de les bases de cotització, que s’estableixen en 3.751,20 euros i 825,60 euros mensuals respectivament en el Regim General, i en 3.751,20 euros i 919,20 euros en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, amb les particularitats especifiques de bases de cotització per els treballadors majors de 47 anys.

S’ajorna fins al’1 de gener de 2019 l’entrada en vigor de les modificacions de l’Estatut del treball autònom que permetrà la realització d’activitat a temps parcial..

S’amplia la consideració com a període de cotització al 100% del salari no reduït, als treballadors que redueixin la seva jornada per tenir cura d’una persona amb discapacitat durant el primer any (dos primers anys si la persona amb discapacitat es menor a 12 anys).

Es mantenen de forma general les ajudes i bonificacions previstes en anteriors pressupostos, bonificació del 50% en la cotització a la Seguretat Social per canvi de lloc de treball, malaltia professional, risc durant l’embaràs o lactància, i les mesures de suport a la prolongació del període d’activitat dels treballadors amb contractes fixos discontinus en els sectors de turisme, comerç vinculat al mateix i hostaleria.

El 17 de desembre ha estat publicat el Reial Decret 602/206, de 2 de desembre, per el qual es modifica el Pla General de Comptabilitat, el Pla General de Comptabilitat de PIMEs, les Normes per la Formulació dels Comptes Anuals Consolidades, i les Normes d’Adaptació del Pla General  de Comptabilitat a les entitats sense afany lucratiu, que serà d’aplicació per els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016.

L’objectiu d’aquesta modificació és el desenvolupament reglamentari de les modificacions introduïdes per la Llei 22/2015 d’Auditoria de Comptes, dins del procés de transposició de la Directiva 2013/34/UE.

Els canvis introduïts es poden classificar en tres blocs:

• La simplificació de les obligacions comptables de les petites i mitjanes empreses, eliminant l’obligació de presentar l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net, i reduint la informació obligatòria a incloure en la memòria dels Comptes Anuals.
• La modificació de les normes de registre i valoració dels actius intangibles, que passen a tenir la consideració d’actius de vida finita, i per tant subjectes a amortització, el que afecta molt especialment al tractament del Fons de Comerç
• La revisió de les Normes de Formulació dels Comptes Anuals Consolidats, referent a les dispenses de consolidació i el tractament del Fons de Comerç de Consolidació.

En referencia a la valoració del Fons de Comerç, i altres actius intangibles que fins aquest moment es consideraven de vida útil indefinida, la norma estableix l’obligació d’aplicar una amortització d’acord amb la vida útil estimada del mateix, que serà de 10 anys, excepte prova en contrari. En aquest sentit cal remarcar que la disposició transitòria segona estableix del Reial Decret, estableix dues opcions en el primer exercici d’aplicació. La primera estableix l’aplicació prospectiva, es a dir amortitzar el valor en llibres dels  actius a partir de l’exercici 2016, i la segona l’aplicació retrospectiva, seguint un criteri de recuperació lineal en 10 anys a comptar a partir de la data d’adquisició, i registrant-se l’efecte amb contrapartida a reserves.

Cal destacar que l’aplicació de l’amortització del Fons de Comerç no comporta la desaparició de l’obligació de sotmetre a aquests actius al “test de deteriorament” anual, en el cas que existeixin indicis de deteriorament de l’actiu.

El passat 25 de juliol va ser publicada la resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de 15 de juliol, per la qual es sotmetien a informació pública les modificacions de les Normes Tècniques d’Auditoria, establint un període de dos mesos per la presentació d’al·legacions.

L’any 2013 varen ser publicades les Normes Tècniques d‘Auditoria, com a resultat de l’adaptació de les Normes Internacions d’Auditoria per a la seva aplicació a Espanya (NIA-ES). Posteriorment, amb la publicació de la Directiva 2014/56/UE, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, i del Reglament UE 537/2014 del Parlament europeu i del Consell, sobre els requeriments específics per l’auditoria legal de les entitats d’interès públic, que establien nous requeriments als treballs d’auditoria, va donar lloc a l’aprovació de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’Auditoria de Comptes, amb noves exigències respecte els treballs d’auditoria dels comptes anuals dels exercicis que s’iniciïn a partir del 17 de juny de 2016.

De forma paral·lela l’IAASB ha finalitzat el procés de revisió de determinades normes internacionals d’auditoria, relacionades fonamentalment amb el procediment d’emissió i contingut de l’informe d’auditoria, el que motiva la necessitat per part del regulador estatal d’adaptar les Normes Tècniques d’Auditoria vigents.

Aquesta nova modificació de les normes aplicables a Espanya incorpora la NIA 701 “Comunicació de les qüestions clau de l’auditoria en l’informe d’auditoria emès per un auditor independent” i modifica les NIA-ES 700, 705,706,720 260 510,570, i 805.

La principal novetat que notaran els usuaris, d’acord amb la nova NIA-ES 701, serà la modificació del contingut de l’informe d’auditoria, en el que cal destacar l’obligació d’incloure els riscos més significatius considerats en la realització dels treballs d’auditoria, i la resposta que s’ha donat als mateixos, o sigui els procediments d’auditoria aplicats. Aquesta part del treball, que fins ara quedava com a documentació interna de l’arxiu de l’auditor, passa a formar part de la informació pública, per tant es dona una rellevància molt significativa ja no a la informació de la pròpia empresa, si no al treball realitzat per l’auditor per arribar a la seva opinió.

Altres modificacions en l’informe d’auditoria serà la inclusió d’aspectes relacionats amb la independència de l’auditor, com la data de designació, els serveis prestats per l’auditor diferents a la auditoria, etc.

Caldrà veure fins a quin punt aquesta informació acabarà sent un informació estandarditzada  més (o camufladament especifica), o serà una informació útil per a tercers interessats  a entendre els riscos que realment s’enfronten els auditors en el moment de formar-se una opinió, i el que és més important, si servirà per aclarir realment els riscos de la pròpia entitat auditada, que a la fi, és el que un lector esperaria trobar en una informació financera realment transparent.

BOE

El passat 17 de juny ha entrat en vigor la nova Llei d’auditoria que va ser aprovada el 20 de juliol, ara fa quasi bé un any.

L’objecte principal d’aquesta Llei és adaptar la legislació interna espanyola als canvis incorporats per la Directiva 2014/56 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2006/43 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, i als requisits específics per a l’auditoria legal de les entitats d’interès públic establerts pel Reglament (UE) 537/2014, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014.

Recordem que aquesta Llei va ser aprovada sense el consens amb les corporacions d’auditors, creant un rebuig inicial per la major part del sector, que considerava que l’aprovació de la Llei va ser innecessàriament precipitada. (more…)

El passat desembre va ser publicat el projecte de Reial Decret de modificació del Pla General de Comptabilitat i d’altres normes comptables, que preveu sigui d’aplicació per exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016, que es preveu sigui aprovat en els propers dies.

Aquesta modificació està motivada per la necessitat d’adaptar a nivell reglamentari les modificacions introduïdes per la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, mitjançant la qual es transposava a la norma espanyola les modificacions en normativa comptable de la Directiva 2013/34/UE.

Si bé els aspectes claus de la Directiva ja van ser incorporats al marc normatiu espanyol per la Llei 22/2015, la norma reglamentaria aclareix alguns aspectes que van generar dubtes respecte la forma d’aplicació, en el moment de la seva publicació. El projecte de Reial Decret modifica el PGC, el PGC de PIMEs, les normes de formulació de Comptes Anuals Consolidades i les Normes d’adaptació del PGC a les entitats sense fins lucratius, estructurant-se en tres blocs.

1) Simplificació de les obligacions comptables de les petites empreses. Un dels objectius bàsics de la Directiva és la disminució de les carregues administratives i burocràtiques a les petites empreses, amb la finalitat de millorar la seva productivitat, harmonitzant els requeriments d’informació a nivell dels Estats membres, fixant els requeriments màxims d’informació que els estats podien requerir.

Aquesta reducció d’informació s’ha concretat en la eliminació de l’estat del canvis en el patrimoni net i una reducció d’informació en la memòria, en concret l’eliminació de requeriments d’informació que no siguin purament comptables, a excepció de la informació requerida per normes tributaries. Recordem que el requeriment per poder formular comptes anuals abreujats es no superar, durant dos anys consecutius, dos dels tres perímetres, 4 milions d’actiu, 8 milions de xifra de negocis, i 50 treballadors.
Crida l’atenció que en l’exposició de motius de la norma es faci la prevenció d’establir, mitjançant Ordre del Ministeri de Justícia, l’obligació de subministrar en document separat part de la informació eliminada de la memòria, el que sembla contradictori amb l’objectiu de simplificació burocràtica que persegueix la Directiva. (more…)