Amb motiu de les vacances d’estiu de 2026, et recordem que, les persones obligades a rebre notificacions electròniques de l’Agència Tributària mitjançant la Direcció Electrònica Habilitada (DEH), poden sol·licitar fins a 30 dies naturals de cortesia durant els quals l’AEAT no posarà notificacions a la teva disposició.

Què has de tenir en compte?

• Es poden sol·licitar fins a 30 dies naturals l’any, de manera continuada o distribuïts en diversos períodes.
• La sol·licitud s’ha de presentar amb un mínim de 7 dies naturals d’antelació a l’inici del període escollit.
• Per evitar rebre notificacions just abans de començar les vacances, és recomanable fer la sol·licitud uns 14 dies abans de l’inici del descans.
• Aquesta mesura només és aplicable a les notificacions de l’AEAT i no té efectes davant d’altres administracions o organismes.

Exemple orientatiu

Si el teu període de vacances és de l’1 al 31 d’agost, una bona planificació seria:

• 16 de juliol: presentació de la sol·licitud.
• 24 de juliol al 22 d’agost: dies de cortesia.
• 23 d’agost a 1 de setembre: termini per accedir a les notificacions que s’hagin posat a disposició un cop finalitzat el període de cortesia.

Aquestes dates són únicament orientatives i s’han d’adaptar a cada cas concret.

Com es poden sol·licitar?

La petició es tramita a través de la Seu Electrònica de l’AEAT, a l’apartat “Les meves notificacions” > “Sol·licitar dies en què no es posaran notificacions en DEH“. Per accedir-hi és necessari identificar-se mitjançant certificat digital, DNI electrònic o Cl@ve.

Si tens previst gaudir de les vacances durant les properes setmanes, et recomanem revisar amb antelació aquest tràmit per evitar incidències.

Àrea Fiscal

La Unió va celebrar el 4 de juny l’acte de lliurament de la 4a edició dels Premis Codi Tipus, un reconeixement a les iniciatives, experiències i bones pràctiques que reflecteixen l’esforç, el compromís i la innovació de les organitzacions socials i sanitàries en l’àmbit de protecció de dades.

La jornada comptà amb la participació del Secretario General de Salud Digital, Información e Innovación del Sistema Nacional de Salud, Juan Fernando Muñoz Montalvo, que oferí la ponència sobre “L’impacte del reglament de l’espai europeu de protecció de dades en la gestió dels centres assistencials”.

L’acte, fou conduït per Josep Maria Bosch, assessor jurídic de la Unió, i Caterina Bartrons, gerent dels Serveis Jurídics de Faura Casas.

La directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Meritxell Borràs feu el lliurament dels guardons i també tancà l’acte amb la conferència sobre “El paper central de les dades personals en l’estratègia europea de la dada”.

En aquesta edició han resultat distingits:

• 1r premi: “Control d’accessos a HC amb valor afegit”, de Sant Joan de Déu Terres de Lleida.
• 2n premi: “Anonimitzador institucional de dades clíniques: innovació interna per a promoure la cultura de protecció de dades en entorns assistencials”, de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
• 3r premi ex aequo: “Quan les empreses canvien, però les dades continuen: Governança en reestructuracions empresarials”, de la Fundació Hospital de Palamós – Serveis de Salut Integrats Baix Empordà; i “Píndoles formatives de divulgació en seguretat i protecció de dades”, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

El 30 de maig va entrar en vigor la Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social. Aquesta llei té com a objectiu reconèixer i regular les entitats socials sense ànim de lucre que treballen per garantir els drets socials i ajudar les persones en situació de vulnerabilitat.

La nova llei defineix el tercer sector social com “el conjunt d’entitats privades sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, seu a Catalunya i nascudes de la iniciativa ciutadana, que desenvolupen activitats d’interès general amb criteris de transparència, participació i compromís social”.

• Entre els aspectes més destacats de la norma hi ha el reconeixement del dret de les entitats a participar en l’elaboració de polítiques públiques i en els processos de decisió vinculats al seu àmbit d’actuació. En aquest sentit, es vol reforçar la participació activa del tercer sector en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques públiques d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, així com consolidar una relació d’interlocució estable i de corresponsabilitat amb les administracions públiques.
• La nova llei també reforça els mecanismes de col·laboració entre l’Administració i el tercer sector, especialment a través de fórmules com l’acció concertada social i la gestió delegada, amb l’objectiu de garantir serveis de qualitat i una resposta més propera a les necessitats de la ciutadania. És per això que el text estableix la concertació social com la forma preferent de relació amb les administracions, tot i que la regulació específica dels instruments de provisió de serveis socials es desenvoluparà en la futura llei impulsada pel Departament de Drets Socials i Inclusió.
• Un punt significatiu és que per primer cop, es regula el finançament estable de les entitats representatives del tercer sector i es reforcen les subvencions estructurals per millorar el suport econòmic i la sostenibilitat de les entitats.
• Així mateix, s’inclouen mesures orientades a la millora de les condicions laborals de les professionals del sector social i fixa l’objectiu d’avançar progressivament cap a l’equiparació amb el sector públic, per reforçar i dignificar el sector social.
• A més, la nova regulació preveu la creació d’un cens públic d’entitats del tercer sector social, amb l’objectiu de reforçar la transparència, el reconeixement institucional i la seguretat jurídica del conjunt del sector.

Finalment, la llei consolida el tercer sector com un agent essencial per construir una societat més justa, inclusiva i solidària.

Més informació a Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social

Serveis Jurídics

La comercialització de cursos online, infoproductes i publicacions digitals continua creixent, però el seu tractament a efectes de l’IVA no sempre és evident. La clau és determinar si ens trobem davant d’un servei educatiu exempt o d’una prestació electrònica subjecta i no exempta.

L’exempció prevista a l’article 20.U.9è de la Llei de l’IVA s’aplica a determinats serveis educatius i de formació. Tanmateix, no tota activitat formativa prestada a través d’internet pot acollir-se automàticament a aquesta exempció.

Per aportar claredat sobre aquesta qüestió, la Direcció General de Tributs, en la consulta vinculant V0282/2026, de 9 de febrer de 2026, analitza el tractament aplicable a diferents modalitats de formació digital (programes complets, cursos enregistrats i infoproductes) i aclareix quan l’activitat es pot considerar ensenyament exempt i quan constitueix un servei prestat per via electrònica.

QUAN EXISTEIX UN SERVEI EDUCATIU EXEMPT?

L’exempció prevista a l’article 20.U.9è de la LIVA és aplicable a determinats serveis d’ensenyament, formació i reciclatge professional prestats per entitats autoritzades.

No obstant això, perquè l’activitat es pugui acollir a l’exempció, han de concórrer dos requisits, reiterats per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i recollits per la DGT:

Requisit subjectiu

• L’activitat ha de ser desenvolupada per entitats de dret públic o per entitats privades autoritzades o reconegudes per impartir ensenyaments inclosos en plans oficials d’estudis del sistema educatiu espanyol.
• A aquests efectes, el centre es considerarà autoritzat quan la seva activitat principal consisteixi en ensenyaments integrats en el sistema educatiu reconegut per la normativa aplicable.

Requisit objectiu

• Ha d’existir una transmissió real de coneixements i competències entre professor i alumne, dins d’una estructura organitzativa educativa.
• S’ha d’apreciar una intervenció docent efectiva, quedant excloses les activitats merament recreatives o aquelles que es limitin a proporcionar accés automatitzat a continguts digitals.

CURSOS ENREGISTRATS I PLATAFORMES AUTOMATITZADES: SERVEIS ELECTRÒNICS SUBJECTES AL 21%

Un dels aspectes més rellevants de la consulta és la delimitació entre ensenyament online i serveis prestats per via electrònica.

La DGT considera que constitueixen serveis electrònics:

• El subministrament de cursos enregistrats.
• La descàrrega d’arxius o materials formatius.
• L’accés a plataformes automatitzades.
• Els programes i continguts digitals.
• L’ensenyament a distància la prestació del qual depengui essencialment d’internet i requereixi una intervenció humana inexistent o merament accessòria.

La consulta també aclareix que l’existència de tutories o sessions de suport no altera aquesta qualificació quan aquesta intervenció humana tingui un caràcter accessori respecte al subministrament o accés al contingut digital.

En aquests supòsits:

• No és aplicable l’exempció educativa.
• L’operació tributa al tipus general del 21%.

QUAN LA FORMACIÓ ONLINE NO ES CONSIDERA SERVEI ELECTRÒNIC?

Per contra, la DGT assenyala que existirà un autèntic servei educatiu quan la prestació consisteixi essencialment en l’ensenyament impartit per professors a través d’internet, actuant la xarxa únicament com a mitjà de comunicació entre docent i alumne.

És a dir, la tecnologia es pot utilitzar com a suport, però l’element principal ha de continuar sent la intervenció docent.

Per tant, l’exempció podria resultar aplicable en:

• Classes impartides en directe.
• Formació amb seguiment individualitzat.
• Tutories continuades.
• Programes amb avaluació i participació activa del professorat.

Sempre que, a més, es compleixin els requisits exigits per l’article 20.U.9è de la LIVA i la matèria impartida formi part de plans oficials d’estudis.

INFOPRODUCTES I PUBLICACIONS DIGITALS: POSSIBLE APLICACIÓ DEL 4%

La consulta també aborda el tractament dels anomenats infoproductes.

La DGT recorda que determinats llibres, diaris i revistes subministrats electrònicament poden aplicar el tipus superreduït del 4%, fins i tot quan constitueixin serveis electrònics, sempre que:

• No predomini el contingut audiovisual o musical.
• No tinguin un contingut principalment publicitari.
• Tinguin naturalesa de publicació o llibre electrònic.

Així mateix, la consulta introdueix un criteri especialment rellevant:

L’assignació d’un ISBN, tot i ser voluntària, constitueix un indici o presumpció per considerar el producte com a “llibre” als efectes de l’IVA.

No obstant això, la DGT adverteix que determinats productes digitals queden exclosos del tipus reduït, encara que disposin d’ISBN, entre ells:

• Vídeos.
• Programes interactius.
• Animacions.
• Simuladors.
• Plataformes formatives.
• Materials multimèdia amb predomini audiovisual.

Aquests productes continuaran tributant al 21%.

CONCLUSIÓ

La consulta és especialment rellevant per a acadèmies online, creadors de contingut, plataformes educatives, productors d’infoproductes i negocis digitals, ja que obliga a revisar el disseny dels seus productes i serveis des de la perspectiva de l’IVA.

L’existència de tutories o sessions de suport ja no és suficient per si sola: la clau serà determinar si l’element principal del servei és l’ensenyament o l’accés automatitzat al contingut.

CRITERIS PER QUALIFICAR LA PRESTACIÓ

Àrea Fiscal

El passat 21 de març es va publicar al BOE el Reial decret-llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla Integral de Resposta a la crisi a l’Orient Mitjà. Entre les mesures incorporades, destaca especialment la pròrroga de la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues derivades de la COVID-19, mesura aprovada inicialment pel Reial Decret-llei 2/2026, de 3 de febrer i derogada per Resolució del Congrés dels Diputats de 26 de febrer de 2026.

Pròrroga de la causa de dissolució

La norma estableix que, a efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista a l’article 363.1.e) de la Llei de societats de capital, les pèrdues corresponents als exercicis 2020 i 2021 no es computaran fins al tancament de l’exercici 2026.

Aquesta mesura dona continuïtat a les iniciatives adoptades en exercicis anteriors i permet a moltes societats evitar situacions de dissolució automàtica derivades de l’impacte excepcional de la pandèmia, aportant un marge addicional per a la recuperació econòmica.

Impacte en la formulació de comptes anuals

El Reial decret-llei introdueix també una mesura rellevant en relació amb els comptes anuals de l’exercici 2025:

• Les societats que, a l’entrada en vigor de la norma, ja haguessin formulat els comptes anuals, l’informe de gestió i la proposta d’aplicació del resultat, podran reformular-los en el termini màxim d’un mes.
• En aquest cas, la junta general per a l’aprovació dels comptes s’haurà de reunir dins dels tres mesos següents a la nova formulació.
• També es regulen les situacions en què la junta ja hagués estat convocada abans de l’entrada en vigor de la norma.

Aquestes disposicions obliguen a revisar la situació patrimonial de les societats i, si escau, adaptar la informació financera presentada.

Consideracions pràctiques

Cal tenir en compte que, al llarg de 2026, aquesta mesura ha estat subjecta a diversos canvis normatius (aprovacions i derogacions successives), fet que implica que la seva aplicació no ha estat contínua en el temps.

Per aquest motiu, és especialment important:

• Analitzar correctament els períodes de vigència de la mesura
• Revisar amb deteniment la formulació dels comptes anuals
• Assegurar la coherència amb la normativa aplicable en cada moment

Finalment, cal recordar que aquest Reial decret-llei haurà de ser convalidat pel Congrés dels Diputats en el termini de 30 dies des de la seva promulgació.

El Reial decret-llei 7/2026, de 20 de març, pel que s’aprova el Pla Integral de resposta a la crisi a l’Orient Mitjà, inclou una sèrie de mesures que persegueixen no sols fer front a les conseqüències immediates provocades pel conflicte bèl·lic tant a particulars com a empreses, sinó enfortir els sectors econòmics per què les famílies i els col·lectius més vulnerables vegin alleugerits els possibles efectes provocats per la guerra.

Dintre del paquet de mesures aprovades se n’inclouen de tributàries amb l’objectiu principal de reduir la pressió fiscal associada a l’energia i reforçar la transició cap a un model energètic més sostenible, entre les que destaquem:

En l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF):

Es dona continuïtat i s’amplien els incentius a l’eficiència energètica ja existents:

• S’estén pels exercicis 2026 i 2027 l’aplicació de les deduccions per obres d’eficiència energètica en habitatges (20%, 40% i 60%).
• Es manté durant el 2026 la deducció del 15% per l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega.
• S’introdueix una nova deducció per la instal·lació de sistemes d’autoconsum amb energies renovables, amb percentatges del 10% o del 20% i una base màxima anual de 5.000 euros.

Aquestes mesures consoliden el paper dels incentius fiscals en la promoció de la sostenibilitat.

En l’Impost sobre Societats:

En l’àmbit de les entitats jurídiques també es manté la incentivació en inversions en energies renovables, eficiència energètica i sostenibilitat:

• Es prorroga la llibertat d’amortització per a inversions en instal·lacions d’autoconsum amb energies renovables durant l’exercici 2026.
• També s’estén aquest règim a inversions en vehicles elèctrics i infraestructures de recàrrega.
• S’estableixen determinades condicions, com el manteniment de la plantilla i un límit d’inversió de 500.000 euros.

En l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

Es redueix el tipus impositiu de l’IVA del 10% per a lliurament, importacions i adquisicions intracomunitàries següents.

• Energia elèctrica: en les contractacions inferiors a 10 kW i per a perceptors del bo social en condició de vulnerabilitat severa.
• Gas natural, briquetes i pèl·lets procedents de biomassa i fusta per a llenya.
• Gasolina, gasolis i biocarburants destinats a ser emprats com a carburant.

Aquestes mesures s’estableixen amb caràcter temporal, inicialment des de 22 de març a 30 de juny de 2026.

Altres tributs

• En l’Impost sobre Hidrocarburs, s’estableixen tipus reduïts per a gasolines, gasolis, fueloils, GLP, gas natural i querosè.
• En l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), es redefineix el còmput de la potència instal·lada, excloent determinats elements no directament vinculats a la producció.

• En l’àmbit de la tributació local, s’amplien les bonificacions en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per instal·lacions d’energia renovable.
• En l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD), s’introdueix una nova exempció vinculada a la transmissió de certificats d’estalvi energètic.

El Butlletí Oficial de l’Estat del passat 19 de febrer publicava el Reial decret 126/2026, de 18 de febrer, pel qual es fixa el Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a l’exercici 2026.

Les quanties del nou SMI, vigent a partir de l’1 de gener de 2026, suposen un increment del 3,10% respecte de les fixades fins al 31 de desembre de 2025, i queden establertes en:

• SMI diari: 40,70 €
• SMI mensual: 1.221 €
• SMI anual a efectes de compensació i absorció: 17.094 €
• SMI per jornada legal en activitat per a contractes de treball de durada determinada els serveis dels quals en una mateixa empresa no excedeixin de 120 dies: 57,82 €
• SMI per hora d’empleats de la llar: 9,55 €

Per la seva banda, l’article 28 del Reial decret llei 5/2026, de 17 de febrer, modifica la disposició addicional seixanta-unena de la Llei 35/2006, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, amb l’objecte que els salaris de quantia inferior a l’SMI fixat per al 2026 estiguin exempts de tributació.

Àrea fiscal-laboral

La Llei 9/2025 obliga empreses i entitats públiques amb més de 200 treballadors (o 100 per torn) a aprovar un Pla de Mobilitat Sostenible al Treball abans del desembre de 2027. El PMST ha d’incloure una diagnosi, mesures concretes i informes de seguiment periòdics. Pot implicar canvis en les condicions laborals que s’hauran de negociar col·lectivament. La norma preveu sancions per incompliment i possibles ajuts per facilitar-ne l’aplicació.

https://mcusercontent.com/e66bf1b471e77f2fc47abdaa6/files/ad6c8194-f837-a9ce-8dcc-9f78a0f232ff/2026.02.16_Plans_de_mobilitat_CAT.01.pdf

Article publicat al Butlletí informatiu del Bufet Vallbé (febrer 2026)

El BOE del 28 de gener  ha publicat la Resolució de 27 de gener de 2026 del Congrés dels Diputats, per la qual es disposa la derogació del Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre. Aquesta derogació, entre d’altres, comporta les següents conseqüències:

No convalidació de la pròrroga de la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues derivades de la COVID19

La derogació d’aquest Reial decret llei, ha deixat sense efecte la pròrroga fins al tancament de l’exercici 2026 de la suspensió prevista a la disposició addicional quarta, relativa a la no consideració de les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a l’efecte de determinar la concurrència de la causa de dissolució establerta a l’article 363.1.e) del Text refós de la Llei de societats de capital.

Això suposa que, a partir de la data de derogació, si el patrimoni net de la societat queda per sota de la meitat del capital social, els administradors hauran d’actuar conforme a les obligacions legals, incloent-hi la convocatòria de la junta general per adoptar les mesures oportunes (el restabliment de l’equilibri patrimonial o bé la dissolució de l’entitat).

Derogació del termini extraordinari per a la renúncia a l’acolliment al Subministrament Immediat d’Informació.

El Reial decret llei 16/2025 establia un termini extraordinari fins al 31 de gener de 2026 per a la renúncia extraordinària a portar els llibres registre d’IVA mitjançant la Seu Electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (el SII), i la baixa extraordinària del règim de devolució mensual de l’IVA per a l’any 2026.

Amb aquesta derogació, aquelles entitats que s’haguessin s’haguessin acollit al SII amb l’objectiu de quedar exclosos d’acomplir amb els requisits relatius als Sistemes Informàtics de Facturació (Verifactu), i no hagin optat per la renúncia amb anterioritat a la data de derogació, hauran d’aplicar el SII per als llibres registres d’IVA a partir de l’1 de gener de 2026.

En qualsevol cas, caldrà seguir amb atenció l’evolució normativa, atès que no es descarta que aquesta mesura pugui ser aprovada novament mitjançant una altra via legislativa.

El passat 5 de desembre de 2025 es va publicar la Llei 9/2025, de 3 de desembre, de mobilitat sostenible, la qual preveu l’obligació de les empreses i entitats que pertanyen al sector públic, i que tinguin una plantilla de més de 200 persones treballadores per centre de treball (o 100 per torn de treball), a implementar un pla de mobilitat sostenible a la feina.

Aquests plants han de ser objecte de seguiment per tal d’avaluar la seva implementació i han de ser objecte de negociació amb la representació legal de les persones treballadores (o, en el seu defecte, la comissió que es constitueixi integrada pels sindicats més representatius, o aquells legitimats per formar part de la comissió negociadora del conveni col·lectiu del sector).

En aquest sentit, s’ha inclòs un apartat a l’article 85 de l’Estatut dels Treballadors preveient el deure de negociar mesures per promoure l’elaboració dels plans de mobilitat en el marc de la negociació dels convenis col·lectius.

Quant al seu contingut, els plans de mobilitat han d’impulsar la mobilitat activa, el transport col·lectiu, la mobilitat de baixes emissions, solucions de mobilitat tant compartida com col·laborativa, solucions per a facilitar l’ús i recàrrega de vehicles zero emissions, el teletreball en els casos en els quals sigui possible, entre altres; tot en relació tant de persones treballadores com de visitants, proveïdors i persones que requereixin accedir al centre de treball.

Així mateix, en centres “d’alta ocupació”, considerats aquells que comptin amb més de 1.000 persones treballadores i estiguin situats en municipis o àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants, caldrà incloure mesures que permetin reduir la mobilitat en hores punta o durant la jornada laboral i promoure l’ús de mitjans de transport de baixes o zero emissions i de serveis de mobilitat col·lectiva, així com impulsar la mobilitat activa incloent eines per facilitar la recàrrega pública o privada d’aquest tipus de mitjans de transport.

A fi d’aconseguir tot això, les empreses i entitats que pertanyen al sector públic podran oferir a les seves plantilles targetes de transport tramitades a través d’una empresa emissora de vals de transport.

Finalment, la pròpia llei preveu sancions per al cas de no elaborar en termini (abans del 5 de desembre de 2027) el pla de mobilitat, quan aquest fet produeix un perjudici pel sistema de mobilitat.

Article publicat al Butlletí informatiu del Bufet Vallbé (desembre 2025)