L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat recentment la Resolució 00068-2026, en la qual procedeix a modificar el criteri actual respecte l’exercici del dret d’accés per conèixer les persones físiques que han tingut accés a dades de salut.

Valgui començar recordant que la jurisprudència actual, com la STJUE de 22 de juny de 2023 (C-579/21), indica que no existeix un dret absolut de conèixer les persones físiques que hagin tingut accés a la història clínica, podent satisfer l’exercici del dret d’accés de l’art. 15 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) indicant la categoria de destinataris. Igualment, la recent sentència del Tribunal Suprem de 24 de juny de 2026 (núm. 789/2026, Sala Contenciosa Administrativa), aplica aquesta interpretació, confirmant que la identificació individual dels qui accedeixen a les dades s’ha de valorar en funció de la seva necessitat i de la ponderació amb altres drets.

De fet, la mateixa AEPD sostenia el criteri que “Llevat que una llei ho permeti expressament, el dret d’accés no inclou la identificació dels professionals sanitaris que accedeixen a la història clínica“.

I quin ha estat el motiu del canvi de criteri? El nou Reglament 2025/327 relatiu a l’Espai Europeu de Dades de Salut, que estableix en el seu art. 9 el dret a obtenir informació sobre l’accés a les dades pel prestador d’assistència sanitària o qualsevol altra persona que hagi accedit a les dades de salut electrònics personals; també preveu que els Estats membres puguin  limitar aquest dret quan hi hagi indicis concrets que la divulgació posaria en perill els drets o interessos vitals del professional sanitari o l’assistència prestada a la persona física.

Això ha portat que, en una recent reclamació de dret d’accés en la qual es plantejava la necessitat de conèixer les persones que van accedir a la història clínica del demandant, l’autoritat de control procedís a adoptar un criteri interpretatiu evolutiu en anticipació al nou Reglament Europeu. Partint per reconèixer que el Reglament, tot i que va entrar en vigor el 2025, s’anirà aplicant de manera esglaonada a partir del 2027, introdueix un criteri que el dret d’accés inclou la identificació de les persones que han accedit a les dades. Tot i que reconeix que aquest dret no és absolut, conforme a la jurisprudència i al principi de proporcionalitat, indica que serà el responsable de tractament qui hagi d’acreditar que la limitació a l’accés estigui degudament fundada i documentada, rebutjant una exclusió general i automàtica a proporcionar les identitats de les persones que accedeixen a les dades.

Aquest criteri suposa una evolució de la jurisprudència i interpretacions tradicionals per reforçar la transparència del tractament i el control efectiu de la licitud.

En data 20 de setembre de 2023 es va presentar una reclamació davant l’AEPD pels delegats sindicals del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis (SPEIS) de la Diputació d’Osca, en la qual es denunciava que s’havia pogut accedir a una carpeta compartida utilitzada pel personal administratiu del SPEIS, la qual contenia informació confidencial.

Aquest procediment va portar a tractar un altre assumpte, ja que, a més de la presumpta bretxa de seguretat, es va descobrir que el Delegat de Protecció de Dades (DPD) de la Diputació d’Osca també exercia com a responsable del Sistema Intern d’Informació. Això va conduir a plantejar la idoneïtat de la concurrència d’ambdues funcions en una mateixa persona.

Sobre el primer incident, l’AEPD va resoldre que estimava la vulneració de l’article 5.1.f) del RGPD per l’error de la Diputació en preservar la confidencialitat i la integritat de les dades de les quals era responsable.

Respecte a la segona situació, l’AEPD va valorar que, si bé és cert que el DPD pot exercir altres funcions a més de les assignades al seu càrrec, cal garantir que això no donarà lloc a un conflicte d’interès, de conformitat amb l’art. 38.6 del RGPD. Procedim a analitzar aquesta interpretació:

• El DPD pot exercir altres funcions, sempre que no donin lloc a conflictes d’interessos, circumstància que ha de garantir el responsable del tractament.
• El DPD actua com a assessor i supervisor intern, de manera que no pot ser-ho algú que tingui altres funcions en les quals pugui decidir sobre l’existència de tractaments de dades o sobre com es tracten les dades.
• Per la seva part, el responsable del sistema intern d’informació haurà de desenvolupar les seves funcions de forma independent i autònoma respecte de la resta dels òrgans de l’entitat i respon del correcte funcionament del sistema (art. 8.4 i 9.1 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció); és a dir, pot tenir accés a les dades personals contingudes en el sistema.
• També s’estableix que tant el responsable del sistema com el DPD poden tenir accés a les dades del Sistema Intern d’Informació (art. 32.1 de la Llei 2/2023); és a dir, s’entén que són dues figures diferents.
• Per tant, es conclou que si una mateixa persona té diferents interessos es pot donar lloc a conflictes d’interès, circumstància que cal evitar perquè puguin realitzar les seves funcions amb les garanties degudes.

Finalment, l’AEPD va resoldre en data 2 de febrer de 2025 la consulta prèvia de la Diputació, concloent que no és possible assignar les funcions de responsable del sistema intern d’informació al DPD. Davant d’això, la Diputació va procedir a substituir el responsable del sistema intern d’informació.

En definitiva, davant el risc de possibles conflictes d’interès, les funcions de DPD i de responsable del sistema intern d’informació no haurien de recaure en una mateixa persona.