La Resolució JUS/1475/2026, d’11 de maig, publicada al DOGC núm. 9666 del 15 de maig, aprova els criteris del Pla d’actuació inspectora de fundacions i associacions declarades d’utilitat pública per a l’any 2026.

El Protectorat prioritza la inspecció de les entitats que incompleixen l’obligació de presentar els comptes anuals. En concret, determina, entre d’altres, com a criteris principals d’inspecció:

• Presentació de comptes: fundacions i associacions que no hagin dipositat els comptes anuals corresponents als dos darrers exercicis davant del Protectorat de Fundacions.
• Requeriments especials: entitats que hagin rebut requeriments formulats pel Protectorat que segueixin pendents d’atendre.
• Deficiències comptables: inspecció detallada d’entitats amb alertes en auditories anteriors o desquadraments reincidents en la memòria econòmica.
• Desviació de la finalitat fundacional: comprovació que, com a mínim, el 70% de les rendes i altres ingressos nets anuals es destinen estrictament a les finalitats fundacionals.
• Òrgans de govern: càrrecs vençuts i no renovats, així com configuracions dels òrgans de govern integrades majoritàriament per persones amb vincles familiars.

El Pla d’Inspecció té un caràcter preventiu i de control per garantir el bon govern i la transparència de les entitats.

Podeu consultar el text complet de la Resolució JUS/1475/2026 al DOGC núm. 9666, de 15 de maig de 2026 https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9666/2150554.pdf

El passat 19 de gener fou publicat el BOICAC núm. 144, en el qual, entre d’altres, s’incorporen les següents consultes de comptabilitat.

Tractament comptable del traspàs d’existències a inversió immobiliària
En concret, es tracta el cas d’una societat dedicada a la promoció immobiliària que té comptabilitzat un edifici com a existències i manté registrat un deteriorament comptable, i que ara té la intenció de rehabilitar l’edifici per dedicar-lo al lloguer d’oficines.

La qüestió que es planteja és si l’actiu s’ha de traspassar a inversió immobiliària abans de realitzar la rehabilitació i si s’ha de fer pel valor net o bé registrant el preu d’adquisició i el deteriorament acumulat.

La resposta de l’ICAC és que, en el moment en què l’empresa decideix destinar l’immoble al lloguer, és quan s’ha de realitzar la reclassificació comptable i, d’altra banda, la reclassificació s’ha de fer per l’import en llibres; és a dir, s’ha de traspassar tant l’import brut de les existències comptabilitzat com també la correcció de valor pel deteriorament acumulat fins a la data, en el corresponent compte compensatori.

En qualsevol cas, la memòria dels Comptes Anuals haurà de facilitar tota la informació significativa sobre els fets, de manera que els Comptes Anuals reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat.

Càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials
La consulta planteja dubtes sobre el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials. En concret:

• Si s’han de tenir en compte com a factures pendents de pagament les rebudes de manera avançada del proveïdor abans que s’hagi prestat el servei.
• Si s’han de tenir en compte com a factures pagades els imports satisfets al proveïdor de manera avançada (bestretes), sense que s’hagi produït el servei.
• Quan es rep una factura rectificativa d’una factura anterior, quin import s’ha de considerar: l’original o el rectificat?

En el primer cas, la resposta és negativa; és a dir, només s’han de considerar les operacions en què s’ha rebut el servei, i és en aquest moment quan es comencen a computar els dies de pagament o els dies pendents de pagament, segons correspongui.

En el segon cas, la resposta és positiva; és a dir, si s’ha efectuat el pagament avançat, figurarà al numerador del rati de les operacions pagades amb signe negatiu, calculant el nombre de dies entre el pagament i la recepció del servei.

En la tercera pregunta, l’import que s’ha de tenir en compte és l’import del deute efectiu amb el proveïdor que ha prestat el servei.

Per últim, cal recordar que la societat ha de facilitar, en la memòria dels Comptes Anuals, tota la informació necessària i adequada per aclarir aquelles circumstàncies que puguin distorsionar el resultat obtingut en el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors.

El 16 de desembre de 2025, el Parlament Europeu va aprovar la reforma Òmnibus I, el primer «paquet legislatiu òmnibus» de la Unió Europea, per tal de fixar el marc regulador de sostenibilitat de la Unió.

Es pretén reduir les càrregues administratives de les empreses i millorar-ne la competitivitat, sense renunciar als objectius del Pacte Verd Europeu (Green Deal).

El text final de la Directiva Òmnibus entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea.

L’aprovació de la Directiva Òmnibus I implica que únicament estan obligades a proporcionar informació de sostenibilitat sota la CSRD aquelles empreses que, durant dos exercicis consecutius, tinguin una plantilla superior a 1.000 persones treballadores i una xifra de negoci net superior a 450 milions d’euros. Aquests límits s’apliquen tant a empreses que reporten individualment com a grups consolidats i suposen una disminució d’entre el 80 i el 90 % del nombre d’empreses que, amb els límits actuals, haurien de reportar per complir amb la normativa.

El text aprovat contempla també una revisió dels límits en un termini de cinc anys.

Les empreses que estan obligades hauran de reportar a partir de l’any 2028, amb les dades del 2027.

Els requisits seran molt menys exigents que la proposta inicial de la CSRD. En aquesta línia, l’EFRAG ha realitzat una proposta de simplificació de les normes que ha de ser aprovada en els propers mesos pel Consell de la Unió Europea.

Òmnibus I també limita la informació que les empreses subjectes a la CSRD poden sol·licitar a la seva cadena de valor: proveïdors, clients, etc.

Un altre aspecte és la revisió de la verificació de la informació. En aquest sentit, es manté l’obligació de verificació de la informació de sostenibilitat per part d’una entitat externa independent, per tal de garantir que no hi hagi errades significatives, però l’abast de la verificació serà limitat i es desenvoluparà d’acord amb el que prevegi un acte delegat que haurà de ser aprovat per la Comissió abans de l’1 de juliol de 2027.

Els estats membres tenen un termini de dotze mesos per tal de transposar Òmnibus I al seu ordenament jurídic.

Per tant, de moment, les empreses que estan obligades a publicar anualment els EINF han de continuar fent-ho.

No cal oblidar tampoc que la informació sobre sostenibilitat és voluntària per a totes aquelles empreses que no estan obligades a publicar anualment l’EINF.

En definitiva, haurem d’estar pendents de la publicació de la Directiva al Diari Oficial de la Unió Europea, que marcarà la data d’entrada en vigor de la mateixa.

El passat 29 de juliol fou publicada al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 7/2025, de 28 de juliol, per la qual es crea l’Agència Estatal de Salut Pública (AESAP) i es modifica la llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública. La llei va entrar en vigor el dia 30 de juliol. BOE

La necessitat d’ordenar i modernitzar l’estructura de salut pública a Espanya va quedar de manifest durant la pandèmia de la COVID-19, però ja era una qüestió pendent des de fa temps.

La llei estableix la creació de l’AESAP, una institució adscrita al Ministeri de Sanitat amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió, amb l’objectiu de preparar, preveure, detectar i respondre ràpidament davant amenaces i riscos per a la salut pública de la població.

Es posa l’enfocament en “Una sola salut” com a eix fonamental, entenent que la salut humana, animal i mediambiental són interdependents, per tal de promoure el benestar global. El fi és reforçar les polítiques basades en evidència científica i equitat en salut, reduint desigualtats i millorant la preparació davant crisis sanitàries, com va ser la pandèmia de COVID-19.

Les funcions principals de l’Agència estan orientades a:

• Vigilància en Salut Publica. Vigilància, identificació i avaluació de l’estat de salut de la població, prevenció, promoció de la salut, comunicació de riscos i amenaces en matèria de salut publica en especial atenció  a les desigualtats socials en salut.
• En matèria de Sanitat Ambiental. Identificació i avaluació de riscos sanitaris ambientals (químics, biològics, físics), i formulació de recomanacions. Coordinació de la Red Estatal de Vigilància en Salut Pública, amb informes tècnics anuals sobre l’estat de salut i  benestar  de la població.
• En matèria de preparació i resposta davant emergències de salut publica. Elaboració de plans estatals de preparació i resposta davant  emergències sanitàries, gestió de reserves estratègiques sanitàries, en col·laboració amb  el Sistema de Seguridad Nacional.
• En matèria de salut publica internacional. Representació tècnica del Ministeri de Sanitat davant organismes internacionals en matèria de salut pública.
• En matèria d’informació i comunicació en salut. Comunicació responsable a la ciutadania, incloses estratègies per combatre la desinformació en salut.
• En matèria d’assessorament i avaluació  de les actuacions de salut publica. Assessorament tecnicocientífic en planificació d’intervencions sanitàries.
• En matèria d’investigació i capacitació professional en salut publica.  Impulsar la investigació en salut publica, la orientació de les seves prioritats i la participació en activitats d’investigació Orientar i participar en programes de formació i desenvolupament professional dels professionals de la salut publica i impulsar polítiques de captació i retenció del talent. Col·laborar en la innovació en salut publica.

Modificacions principals de la Llei 33/2011:

• S’afegeix a l’article 3 un nou apartat i), que correspon al principi “Una sola salut”.
• L’article 12.3 s’actualitza per exigir sistemes d’alerta precoç i resposta ràpida davant amenaces a la salut pública.
• Es redefineix l’article 47 per formalitzar la creació i funcions de l’AESAP: coordinació tècnica, vigilància, informes anuals i col·laboració amb xarxes estatals, autonòmiques i locals.
• S’afegeix una disposició addicional octava: obligació de subministrament de dades rellevants per l’atenció en salut pública per part de totes les administracions i entitats, públiques i privades.

Altres disposicions importants de la llei:

• S’introdueixen disposicions addicionals relacionades amb aplicacions i plataformes tecnològiques, amb taxes exigibles per serveis i activitats dutes a terme en matèria de plaguicides d’ús ambiental i en la indústria alimentària, així com en la distribució i ús de medicaments veterinaris. També es regula la col·laboració del sector farmacèutic en la preparació i resposta davant emergències sanitàries.
• Les disposicions finals inclouen ajustos legislatius per altres lleis vinculades, l’estatut de la nova Agència, el desenvolupament reglamentari i la vigència de la llei.

Conclusió:

La Llei, amb 8 articles, estableix una nova estructura sanitària central amb l’Agència Estatal de Salut Pública, amb el mandat de dirigir la vigilància epidemiològica, la resposta davant emergències sanitàries i promoure la salut amb un enfocament científic, integrat i equitatiu, sota el principi d’“Una sola salut”.

Ara, els deures corresponen al Ministeri, que disposa d’un termini de sis mesos, és a dir, fins al 29 de gener de 2026, per desenvolupar el Reglament. També està pendent l’assignació de la ciutat seu de l’AESAP, que ha de ser fora de la capital de l’Estat.

Caldrà, per tant, estar a l’aguait dels esdeveniments dels pròxims mesos.

Definir la mida d’una empresa és important per molts motius. El primer que ens ve al cap és el més operatiu, és a dir, els aspectes relacionats amb el compliment legal i normatiu, com ara les obligacions fiscals, les obligacions laborals o els tràmits administratius. Tanmateix, la importància de la definició de la mida de les empreses va més enllà, ja que afecta també la seva estratègia i la seva capacitat per competir en el mercat, un mercat cada vegada més canviant i dinàmic.

La pertinença a una o altra categoria empresarial incideix directament en l’estratègia financera. En principi, les empreses grans tenen més accés a finançament, talent o tecnologia; ara bé, també es pot donar el cas que el canvi de categoria permeti a algunes empreses accedir a subvencions específiques per a micropimes o pimes, fet que els pot obrir noves oportunitats de negoci.

També és interessant per a les empreses, com comentàvem, que l’ajust dels límits suposa una reducció substancial de les obligacions comptables, fiscals i laborals — menys detalls i menys informació en els comptes anuals, entre d’altres. Això es tradueix en una simplificació de la gestió administrativa i fa que les empreses esdevinguin més àgils i menys burocràtiques.

En conclusió, la mida de l’empresa determina en gran mesura la seva estructura, la seva estratègia i la seva competitivitat. No existeix una “millor dimensió” d’empresa, ja que això dependrà del sector, dels objectius i de l’entorn, entre d’altres factors.

Recordar que Espanya encara no ha fet la transposició completa de la Directiva Delegada (UE) 2023/2775, que modifica els límits per definir la mida d’una empresa i que podrien quedar establerts de la manera següent:

• Microempreses: aquelles amb un balanç que no superi els 450.000 euros i un volum de negoci que no superi els 900.000 euros.
• Petites empreses: aquelles amb un balanç que no superi els 5 milions d’euros i un volum de negoci que no superi els 10 milions d’euros.
• Mitjanes empreses: aquelles amb un balanç que no superi els 25 milions d’euros i un volum de negoci que no superi els 50 milions d’euros.

A més, els estats membres poden establir límits superiors per a les petites empreses, sempre que no superin els 7,5 milions d’euros en balanç i els 15 milions d’euros en volum de negoci.

En resum, la situació actual és que Espanya encara està en procés de transposició de la directiva europea i, per tant, caldrà estar atents a les properes modificacions legals que implementin aquests nous límits.

El passat 7 d’abril fou publicat el BOICAC núm. 141, en el qual, entre d’altres, s’incorpora la present consulta de comptabilitat.

En concret, es qüestiona el tractament comptable de les despeses d’advocats, assessors i intermediaris que s’han dedicat amb exclusivitat a la negociació del conveni de creditors, així com on han de registrar-se els ingressos obtinguts amb la quitança.

La resposta de l’ICAC és que la comptabilització de l’efecte de l’aprovació del conveni de creditors es reflectirà en els Comptes Anuals de l’exercici en què s’aprovi judicialment, sempre que, de forma racional, sigui previsible el seu compliment i que l’empresa pugui continuar aplicant el principi d’empresa en funcionament.

En relació amb les despeses esmentades en la consulta, l’ICAC conclou que, en el cas que es consideri que aquestes despeses es poden considerar despeses de transacció atribuïbles al passiu, es poden donar dues circumstàncies:

• Si es tracta d’una modificació substancial de les condicions del deute, minoraran l’ingrés que s’hagi produït com a conseqüència de la quitança. Aquest resultat es presentarà en el resultat financer i, si l’import és significatiu, en una partida específica.
• Si no hi ha una modificació substancial del deute, les despeses esmentades es registraran com un ajust en el valor comptable del passiu.

En tot cas, una empresa amb un conveni de creditors aprovat en un procediment concursal i en execució a la data d’aprovació dels Comptes Anuals ha d’incloure a la memòria la informació sobre el concurs de creditors i el conveni.

El passat 3 de març, l’ICAC va publicar el document “Dipòsit de Comptes: el seu paper clau per a la transparència empresarial i el règim sancionador”.

En aquest document, l’ICAC destaca la importància del dipòsit dels comptes anuals per garantir la seguretat en l’àmbit comercial. Amb això, justifica la imposició d’un marc normatiu i un règim de sancions en cas d’incompliment.

L’obligació de presentar els comptes anuals està contemplada en el text refós de la Llei de Societats de Capital, on, a l’article 279, apartat 1, es disposa: “Dentro del mes siguiente a la aprobación de las cuentas anuales, los administradores de la sociedad presentarán, para su depósito en el Registro Mercantil del domicilio social, certificación de los acuerdos de la junta de socios de aprobación de dichas cuentas, debidamente firmadas, y de aplicación del resultado, así como, en su caso, de las cuentas consolidadas, a la que se adjuntará un ejemplar de cada una de ellas. Los administradores presentarán también el informe de gestión, que incluirá, cuando proceda, el estado de información no financiera, y el informe del auditor, cuando la sociedad esté obligada a auditoría por una disposición legal o esta se hubiera acordado a petición de la minoría o de forma voluntaria y se hubiese inscrito el nombramiento de auditor en el Registro Mercantil.” (more…)

La Comissió Europea va aprovar el passat 26 de febrer un primer paquet de mesures de simplificació substancial i reducció de càrregues administratives, paquet òmnibus, que té per objectiu modificar diferents normatives de sostenibilitat empresarial de la Unió Europea per tal d’alleugerir la càrrega administrativa innecessària per a les empreses, donant més temps a les empreses per a la seva adaptació, així com reduint els requisits de la CSRD i modificant els llindars de la seva aplicació.

Concretament, el paquet inclou modificacions de la Directiva de Reporting de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) i de la Directiva de Diligència Deguda de les Empreses en Matèria de Sostenibilitat (CSDDD). El paquet va acompanyat també d’un projecte d’Acte delegat sobre Taxonomia.

Els principals canvis al CSRD serien:

• Reducció de l’àmbit de les empreses obligades a informar. Els requisits d’informació només s’aplicaran a grans empreses de més de 1.000 treballadors i un volum de negoci superior a 50 milions d’euros o un actiu superior a 25 milions d’euros. Les empreses que no compleixin aquests requisits no estaran obligades, així com tampoc les pimes cotitzades.
• Límit de la cadena de valor. Per a les empreses que ja no entren dintre de l’àmbit d’aplicació de la CSRD, la Comissió adaptarà una norma d’informació voluntària. Aquesta norma limitarà la informació que les empreses que entrin en l’àmbit d’aplicació de la CSRD podran sol·licitar a les empreses de les seves cadenes de valor.
• Compromís de la Comissió de revisar les Normes Europees per a l’elaboració d’informes de sostenibilitat. L’objectiu de la revisió serà reduir substancialment el nombre de dades, simplificant i millorant la redacció dels requisits d’informació.
• Supressió del requisit de normes sectorials.
• Supressió de la norma de garantia raonable. S’elimina la possibilitat que la Comissió proposi passar del requisit de garantia limitada al de garantia raonable.
• Aplaçament dels requisits d’informació. Es proposa aplaçar dos anys l’entrada en vigor dels requisits d’informació per a les grans empreses que encara no han començat a aplicar la normativa. És a dir, les grans empreses hauran de reportar per primera vegada segons CSRD al 2028 amb dades del 2027.

Pel que fa a la Taxonomia, el paquet Òmnibus inclou modificacions en el sentit d’una major flexibilització, així preveu la notificació voluntària de la Taxonomia per a les empreses incloses en l’àmbit d’aplicació de la CSRD (empreses de més de 1.000 treballadors) i també introdueix l’opció d’informar voluntàriament sobre la seva alineació parcial amb la Taxonomia.

Malgrat que encara el Parlament i el Consell Europeu han de posar-se d’acord durant els propers mesos sobre la versió final del document, no s’esperen grans canvis sobre aquesta proposta.

La Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, recull dintre del capítol II dues normes que intenten atenuar temporal i excepcionalment les conseqüències que tindria l’aplicació en l’actual situació de les normes generals sobre dissolució de societats de capital i sobre declaració de concurs, de manera que es permeti a les societats guanyar temps per poder reestructurar el seu deute, aconseguir liquiditat i compensar pèrdues, ja sigui per recuperació de la seva activitat o per l’accés al crèdit o ajudes públiques. (more…)

En el BOICAC nº 125/2021 s’ha publicat la consulta sobre la obligatorietat de presentar l’EINF i la seva publicació a la pàgina Web.

La consulta planteja les següents qüestions:

• Si totes les empreses sense tenir en compte la seva forma jurídica han de presentar l’EINF.
• Si estan obligades a publicar-lo a la pàgina web.
• Si s’ha de publicar complet o es pot publicar només un resum.

La resposta a la primera qüestió és que pels exercicis econòmics iniciats a partir de l’1 de gener de 2021 totes les societats que formen part de l’àmbit d’aplicació del TRLS (societats anònimes, limitades i comanditàries per accions) amb més de 250 treballadors i que, o bé siguin entitats d’interès públic, o bé durant dos exercicis consecutius compleixin a la data de tancament de cadascun dels exercicis almenys una de les circumstàncies en què el total de les partides d’actiu superin els 20.000.000 euros, o bé si l’import net de la xifra actual de negocis sigui superior als 40.000.000 euros tindran l’obligació de presentar l’EINF a nivell individual. (more…)