Suspensió de terminis i tramitació d’emergència

Segons s’especifica a la disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’Estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada per la COVID-19, “Es suspenen i s’interrompen els terminis per a la tramitació dels procediments de les entitats del Sector Públic”.  El còmput dels terminis es reprendrà en el moment en què perdi vigència l’esmentat Reial decret o les seves pròrrogues. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Possibles efectes en la contractació pública de les mesures que s’adoptin pel coronavirus

Tant el Govern d’Espanya com determinades comunitats autònomes han aprovat una sèrie de mesures de caràcter extraordinari pel coronavirus (COVID-19), algunes de les quals afecten d’una manera directa o indirecta a nombrosos contractes públics que actualment es troben en execució.

El present document es centra en general en els contractes d’obres, serveis i subministraments, és a dir, sense entrar en la tipologia de contractes que disposen d’una regulació específica en els articles 270 i 290 de la Llei 9/2017, de 9 de novembre, de Contractes de Sector Públic, i els articles 258 i 282 de Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, text refós de la Llei de Contractes de Sector Públic. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Modificació de la LCSP mitjançant l’aprovació del Reial Decret-Llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea

La modificació ha estat operada per la disposició final primera de el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l’àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d’assegurances privades, de plans i fons de pensions, de l’àmbit tributari i de litigis fiscals. La modificació ofereix nova redacció a l’article 118 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, que queda redactat així i que comparativament veiem en el següent quadre (text en vermell eliminat, text en verd afegit): (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El Reial Decret-Llei de sectors exclosos

El passat dia 5 de febrer es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat núm. 31 el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l’àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d’assegurances privades, de plans i fons de pensions, de l’àmbit tributari i de litigis fiscals ( “RDLSE”).

La contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals, denominats “sectors exclosos”, es regula en el Llibre I. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Informe de la CNMC relatiu als procediments de contractació pública a Espanya

La CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) ha avaluat al seu informe 004/2018, de febrer de 2020,  la incidència que tindria una contractació pública eficient a Espanya. La Comissió estima que els procediments oberts i transparents produeixen un estalvi de gairebé un 10% de mitjana en els imports de les adjudicacions

En primer lloc, la intensitat de la competència en l’aprovisionament públic és reduïda, com revela l’elevat percentatge de licitacions amb un únic participant (en gairebé un 34% dels contractes estatals hi ha un únic participant, i en un 66% dels contractes estatals hi ha 3 o menys participants).

En segon lloc, en els contractes d’import reduït es recorre amb molta freqüència al procediment negociat sense publicitat, i aquests contractes tenen un pes significatiu en el total de contractes (el 50% dels contractes estatals tenen un pressupost inferior a 92.389 €) . (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Novetats quant a doctrina legal en matèria de contractació pública

A continuació s’exposa una recopilació de les més significatives novetats de doctrina legal de tribunals administratius de recursos contractuals en relació a la contractació pública.

  1. Resolució 354/2019, del Tribunal de Recursos Contractuals d’Andalusia

Nul·litat de criteris d’adjudicació subjectes a judici de valor per falta de concreció.

El contracte objecte de Recurs versa sobre el “Servei d’auxiliars de menjador als centres docents públics amb menjador de gestió directa de la província de Màlaga. Curs 2019-2020 “. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Nova Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió: condicions i procediment

El 7 d’octubre de 2019, el Consell va aprovar la Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, (més coneguda com a Directiva de protecció de denunciants, informants o whistleblowers), d’ara en endavant, la Directiva.

La Directiva es troba pendent de publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea i concedeix als Estats membres un termini de dos anys per  la seva transposició a partir de la data d’entrada en vigor, malgrat que aquest s’amplia fins a quatre anys en relació amb l’obligació d’establir canals de denúncia interns per  entitats del sector privat que tinguin entre 50 i 249 treballadors de manera que, inicialment, entrarà en vigor per les empreses de més de 250 treballadors.

La finalitat de la Directiva és fomentar les denúncies sobre infraccions del Dret de la Unió mitjançant l’establiment de normes mínimes de protecció per aquelles persones que, en el context de les seves activitats laborals, tant en el sector públic com en el sector privat, tinguin coneixement d’aquest tipus d’irregularitats i vulguin informar sobre elles.

Al nostre país, l’establiment de canals de denúncia interns va experimentar un gran impuls després de la reforma del Codi Penal, que es va dur a terme mitjançant la Llei Orgànica 1/2015, que va introduir una clàusula d’exempció de responsabilitat penal per aquelles persones jurídiques que hagin adoptat un model eficaç de prevenció de riscos penals (o de compliance).

La Directiva es configura com una norma de mínims amb la qual els Estats membres podran ampliar el seu àmbit d’aplicació. El seu contingut permet aventurar canvis importants en la  regulació dels canals de denúncia a Espanya. I això perquè, com a regla general, els canals de denúncia passaran de ser una eina potestativa com a element clau d’un model de compliance, a una mesura preceptiva per a les entitats dels sectors públic i privat.

Els denunciants es podran acollir a la protecció que ofereix la Directiva quan es compleixin les següents condicions:

  • Que l’objecte de la denúncia consisteixi en infraccions d’algun dels àmbits del Dret de la Unió que preveu l’article 2 de la Directiva amb independència que el dret nacional les classifiqui com administratives, penals o d’un altre tipus. Entre les matèries incloses en aquest precepte es troben els assumptes relatius a la contractació pública, entre d’altres.
  • Que el denunciant treballi en el sector públic o privat i hagi obtingut la informació sobre infraccions en un context laboral.
  • Que el denunciant tingui motius raonables per pensar que la informació que comunica és veraç i que denunciï a través d’alguna de les vies previstes per la Directiva.

Estaran obligades a establir canals i procediments de denúncia interna i seguiment:

  • Les entitats jurídiques del sector privat que tinguin 50 o més treballadors; o que, sense importar el nombre de treballadors, entrin en l’àmbit d’aplicació del Dret de la Unió en matèria de serveis, productes i mercats financers, prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, seguretat o protecció del medi ambient.
  • Les entitats del sector públic, incloses les entitats propietat o estiguin subjectes al control d’aquestes entitats.

La Directiva articula un sistema de denúncies per tres vies: denúncies internes davant els òrgans competents designats per les entitats dels sectors públic i privat; denúncies externes davant les autoritats competents designades pels estats membres; i revelació pública d’informació sobre infraccions (per exemple, a través dels mitjans de comunicació).

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Modificació de la LCSP pel nou Reial decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions

Aquestes modificacions afecten concretament a 7 articles:

CAPÍTOL III

Mesures en matèria de contractació pública

Article 5. Modificació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i de Consell 2014/23 / UE i 2014/24 / UE , de 26 de febrer de al 2014. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Publicació dels Reglaments Delegats 1827; 1828 i 1830/2019 amb nous llindars dels contractes subjectes a regulació harmonitzada (SARA)

Aquests nous llindars són d’aplicació directa a partir de l’1 de gener de 2020 en tots els Estats membres de la UE sense necessitat de transposició als ordenaments jurídics interns.

Pel que fa a la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic:

  • L’import de 5.548.000€ es substitueix per 5.350.000€ en els articules 20.1; 23.1.a) i 318.b)
  • L’import de 221.000€ es substitueix pel de 214.000€ en els articles 21.1b); 22.1b); 23.1b) i 318.b)
  • L’import de 144.000€ es substitueix per la de 139.000€ en els articles 21.1.a) i 22.1.a)

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Naturalesa jurídica de la prestació que paguen els usuaris de serveis públics: taxa o tarifa? STS de 25 de juny de 2019

El Tribunal Suprem analitza la qüestió relativa a determinar si la retribució percebuda pels concessionaris de serveis públics constitueix una taxa o, per contra, una tarifa. La transcendència d’aquesta sentència radica que el pronunciament es fa a la vista de les novetats introduïdes pel legislador i de l’última jurisprudència del Tribunal Constitucional. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies