La intel·ligència artificial (IA) ja no és una tecnologia de futur. La seva incorporació als processos de les administracions públiques és una realitat i, previsiblement, ho serà cada vegada més. Aquesta evolució planteja una doble qüestió per a l’auditoria pública: com podem utilitzar la IA per millorar els nostres treballs i com hem d’auditar els processos en què la IA ja intervé?

La resposta a aquesta doble pregunta comença a prendre forma. La recent Instrucció ONA 1/2026 sobre l’ús responsable de la intel·ligència artificial en l’auditoria i el control financer i la GPF-ICEX 5381, Guia d’auditoria de processos de gestió que integren IA Generativa, ofereixen un marc especialment interessant per entendre cap a on evoluciona l’auditoria pública.

Auditar amb IA

La primera dimensió és la més intuïtiva: utilitzar la IA com a eina de suport a l’auditor.

En aquest àmbit, les possibilitats són àmplies. La IA pot ajudar a tractar i organitzar grans volums d’informació, resumir expedients i documents, extreure dades rellevants i comparar textos o versions. També pot identificar patrons, tendències o anomalies i donar suport a les proves de detall i a la preparació dels papers de treball.

En l’auditoria pública sovint treballem amb molts expedients, contractes, factures, bases de dades i normativa. Aquesta capacitat d’anàlisi pot representar un canvi important. La IA pot ajudar a identificar, dins del conjunt de les dades, els elements que mereixen una atenció específica, més enllà de la revisió d’una mostra limitada.

Però aquí apareix una idea essencial: la IA és una eina de suport, no un substitut del judici professional de l’auditor. Els resultats generats per una eina d’IA poden ser útils per orientar, analitzar o preparar el treball, però han de ser revisats i validats. Entre els riscos identificats hi ha la manca de qualitat o contextualització de les dades, la variabilitat dels resultats, els problemes d’explicabilitat i, especialment, l’acceptació acrítica de resultats que no hagin estat contrastats.

Això obliga a mantenir, i fins i tot reforçar, principis tan propis de l’auditoria com l’escepticisme professional, la revisió humana i la necessitat d’obtenir evidència suficient i adequada.

I si la IA forma part del procés que auditem?

Aquí apareix el segon repte, probablement el més nou.

L’auditor pot trobar-se amb una administració que utilitza IA per classificar expedients, detectar riscos, tramitar subvencions, prendre decisions o generar informació que posteriorment forma part dels registres administratius o financers.

En aquests casos ja no n’hi ha prou amb utilitzar la IA com a eina d’auditoria. Cal entendre i, si escau, auditar el sistema d’IA que forma part del procés de gestió.

La GPF-ICEX 5381 planteja precisament aquest enfocament. L’auditor ha de comprendre el procés, identificar el tipus d’IA que s’utilitza, com està desplegada, quines dades empra i quins controls s’han establert. A partir d’aquí, ha d’identificar i valorar els riscos específics associats a la IA, com ara els biaixos, les inexactituds, les “al·lucinacions” o la manca de traçabilitat. També ha de revisar els controls destinats a mitigar-los.

Això comporta una evolució del mateix concepte d’auditoria. No es tracta de determinar si una tecnologia és “bona” o “dolenta”, sinó de comprovar si els riscos que genera estan identificats, gestionats i controlats adequadament. També cal valorar quin impacte tenen sobre l’àmbit objecte de fiscalització.

Una nova manera d’entendre els equips d’auditoria

Aquest nou escenari també tindrà conseqüències sobre les competències necessàries en els equips d’auditoria.

Comprendre els processos basats en IA pot requerir coneixements en tecnologies de la informació, dades, seguretat i funcionament dels models. En alguns casos, també caldran coneixements específics d’intel·ligència artificial. La mateixa GPF-ICEX 5381 assenyala que, quan els riscos associats a la IA són rellevants, la participació d’especialistes en TI i IA pot contribuir a obtenir una evidència d’auditoria més sòlida.

Per tant, l’auditor del futur probablement haurà de combinar cada vegada més coneixements financers, de control, jurídics i tecnològics.

Més tecnologia, però també més control

La incorporació de la IA no significa que l’auditoria pública perdi els seus principis tradicionals. Més aviat els reforça.

Cal garantir la qualitat de les dades, la traçabilitat dels processos, la supervisió humana, la seguretat de la informació i la fiabilitat dels resultats. Això fa que alguns principis essencials de l’auditoria adquireixin una nova dimensió.

Les proves poden incloure, per exemple, la verificació de les regles i validacions del sistema, proves d’entrada i sortida amb dades de referència, anàlisi dels resultats produïts per la IA o revisió de la documentació tècnica i dels mecanismes de monitorització.

En definitiva, la IA pot fer que l’auditoria sigui més eficient, però també pot fer-la més exigent.

El repte no és només incorporar la intel·ligència artificial a les eines de treball. Cal entendre com aquesta tecnologia transforma els processos que auditem i adaptar-hi les metodologies, els controls i les competències dels equips.

En aquesta nova etapa, l’auditoria pública haurà d’aprendre a fer dues coses alhora: auditar amb intel·ligència artificial i auditar la intel·ligència artificial.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, també coneguts com a ODS, constitueixen una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món.

L’any 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquest pla, que es va elaborar en més de dos anys de consultes públiques, interacció amb la societat civil i negociacions entre els països, recull els objectius de desenvolupament sostenible, que són 17, i es compromet a complir-los en el termini de 15 anys. L’Agenda planteja aquests 17 objectius amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental.

En el marc dels compromisos dels Ajuntaments amb el desenvolupament sostenible i en particular, amb el compliment de l’agenda 2030, pot dur-se a terme un treball d’alineació del Pressupost municipal amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. El pressupost és un instrument versàtil i útil per harmonitzar i articular les diferents polítiques públiques amb els ODS. Es tracta de la principal eina de planificació i implantació de polítiques que contribueixen a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, per la qual cosa cal que se’ls doti d’una perspectiva multidimensional i transversal, i anar més enllà del mer concepte numèric d’ingressos i despeses.

La metodologia d’aquesta alineació parteix de l’aterratge dels ODS i les seves metes a la realitat d’un municipi. Aquest aterratge -habitualment anomenat “localització”- es du a terme per aportar un enfocament local a l’estratègia que planteja l’ONU, de caràcter universal. Per això, és convenient seleccionar un conjunt de metes a contemplar a cadascun dels ODS, posant el focus exclusivament en aquelles d’abast municipal i que es poden aplicar directament a la realitat del municipi.

Cal destacar que l’exercici d’alineament s’ha de dur a terme d’acord amb polítiques i programes de despesa, identificant els ODS que tenen relació directa amb cadascuna de les actuacions pressupostades i considerant que totes impacten en la consecució dels ODS seleccionats. L’alineament parteix d’un ODS principal que pot contribuir directament a l’acció pressupostada, sens perjudici que hi hagi ODS secundaris que també aporten a l’actuació. A aquest efecte, es consideren totes les polítiques de despeses que formen part del pressupost.

Finalment, cal esmentar que la presentació de resultats de l’alineació es farà agrupant els ODS en tres dimensions: la social, l’econòmica i l’ambiental, per oferir una lectura més didàctica del balanç global d’alineament del pressupost amb els objectius de l’Agenda 2030 i proporcionant el suport que permet la integració i coordinació de les diferents polítiques públiques.

Aquesta és una metodologia que permet donar un nou enfocament als pressupostos municipals i, sens dubte, pot constituir una eina de gran utilitat en el futur immediat per als gestors públics compromesos amb els ODS.

El passat 27 de setembre, l’ICAC ha emès una consulta sobre el règim de l’auditoria dels comptes anuals de les societats de capital de titularitat municipal, en el marc del RD 424/2017, de 28 d’abril, pel que es regula el règim jurídic de control intern en les entitats del Sector Públic Local.

La pròpia Llei d’Auditoria, a la seva disposició addicional segona, ja regula el règim d’auditoria de les entitats del sector públic, establint en essència el següent:

• La Llei d’auditoria no és d’aplicació a les activitats de revisió i verificació de comptes anuals que realitzen els òrgans de control de les Administracions Públiques en l’exercici de les competències, que es continuen regint per la seva legislació específica.
• Els treballs de col·laboració dels auditors membres del ROAC amb les tasques dels òrgans públics de control, en execució dels seus plans anuals d’auditories, es regeixen també per la seva legislació específica, no resultant d’aplicació la Llei d’auditoria.
• No obstant l’anterior, en aquells casos en que els treballs de col·laboració amb els òrgans públics de control incorporin l’emissió d’un informe d’auditoria de comptes per a Atendre exigències de caràcter sectorial o financer (com per exemple, la concurrència a licitacions internacionals o per a obtenir recursos en mercats financers), l’informe d’auditoria es sotmetrà a la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes, sempre i quan no es tracti de comptes formulats en base a la normativa comptable del sector públic.
• Els treballs d’auditoria realitzats per auditors inscrits al ROAC, sobre els comptes anuals de societats mercantils del sector públic subjectes a l’obligació d’auditoria per la normativa mercantil, estan subjectes a la normativa reguladora de l’auditoria de comptes.

En definitiva, la normativa d’auditoria defineix clarament els diferents àmbits d’aplicació de la Llei d’auditoria de comptes i de les normes de control financer del Sector Públic en quant al règim aplicable a les societats mercantils pertanyents al sector públic (estatal, autonòmic o local).

En base a l’esmentada normativa, l’ICAC en aquesta consulta, concreta el següent:

• Les societats mercantils municipals que tinguin l’obligació de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria, d’acord amb la normativa mercantil, estaran subjectes plenament al règim establert a la Llei d’Auditoria i la normativa que la desenvolupa: normes d’auditoria a aplicar, nomenament d’auditor, revocació i inscripció al registro mercantil, etc., sense cap diferència respecte qualsevol altra societat mercantil de titularitat privada.
• Les societats mercantils municipals que no tinguin l’obligació de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria i s’incloguin en el pla anual d’auditoria de l’òrgan de control de l’administració pública corresponent, seran realitzades per aquest òrgan de control amb subjecció a les normes d’auditoria del sector públic.

No obstant, en aquesta consulta, l’ICAC no s’ha pronunciat expressament sobre una altra qüestió que seria la referida a la realització d’auditories voluntàries de societats públiques no obligades a sotmetre els seus comptes a auditoria d’acord a la normativa mercantil i que, per criteris de risc o de cobertura percentual del pressupost consolidat de l’entitat local, no s’hagi considerat oportú incloure-les en el pla de control de l’òrgan públic corresponent. Sobre aquesta qüestió podria haver-hi diverses interpretacions, considerant que aquestes auditories voluntàries queden incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei d’Auditoria (a l’igual que ocorre amb les auditories voluntàries de societats mercantils de capital privat) o bé que aquestes es sotmetin a les Normes d’auditoria del Sector Públic, independentment que l’òrgan de control no les hagi inclòs en el seu pla anual de control.  El nostre criteri seria la primera de les opcions plantejades, si bé esperem que en un futur l’ICAC es pronuncií sobre aquesta qüestió que no ha quedat explicitada en la consulta que avui analitzem.

Mitjançant Resolució d’1 de juny de 2017 de la IGAE (Intervenció General de l’Administració de l’Estat), s’ha aprovat la Norma tècnica sobre informes de recomanacions de control intern i informe addicional al d’auditoria dels comptes anuals.

Tal com és habitual en els treballs de la IGAE i d’acord amb el que estableix les normes d’auditoria del sector públic (NASP), els Informes d’Auditoria de Comptes emesos sota normes públiques, vénen acompanyats d’un informe addicional que té com a fi la millora de la gestió dels recursos públics, a través de la formulació de recomanacions de control intern i de la posada de manifest del grau de compliment de la legalitat, amb un abast i objectius més amplis i extensos que el que normalment correspon a una auditoria de comptes.

Aquesta norma tècnica es produeix en el marc el procés de confluència de les NASP amb Normes Internacionals d’auditoria aplicables a Espanya (NIA-ES), i concretament per adaptació de la NIA-ES 265 “Comunicació de la deficiències de control intern als responsables del govern i a la direcció de l’entitat “.

Els canvis més rellevants pel que fa a la Norma anterior són, en síntesi els següents:

1. a) Definició més precisa de la natura, l’àmbit i l’objecte d’aplicació d’aquest informe addicional i determinació més clara de la coordinació amb altres treballs que puguin tenir punts comuns com el control financer permanent i la resta de les auditories públiques, d’operativa i de compliment.
2. b) Estructuració de dues parts independents que té com a objectiu vertebrar les recomanacions de control intern, prenent com a base la NIA-ES 265, i els incompliments de la legalitat.
3. c) Coordinació amb la Norma Tècnica d’Informes d’auditoria de comptes anuals, tant en contingut com en estructura, així com l’establiment de criteris de tractament de la informació en els dos informes.
4. d) Consideració de l’Informe de Recomanacions i Informe addicional com una font d’informació, per a l’obtenció d’aquells aspectes i qüestions que puguin millorar la gestió, dels informes globals i generals.
5. e) Fixació d’uns models d’informe de format obligatori.

La Norma Tècnica ara aprovada s’estructura en els següents apartats:

– Àmbit d’aplicació i objecte.

– L’estructura i contingut de l’informe.

– La tramitació de l’informe.

– La data i signatura de l’informe

El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha publicat els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic per al període 2018-2020, aprovats el passat 3 de juliol pel Consell de Ministres. Aquests objectius es remetran al Congrés i al Senat per a la seva aprovació definitiva.

Com a aspectes més significatius d’aquests objectius, cal destacar:

• Es preveu un objectiu de dèficit del 2,2 % del PIB en 2018, del 1,3% del PIB per al 2019 y del 0,5 % per al 2020.
• Per a les Administracions territorials, es preveu que les Comunitats Autónomes assoleixin l’equilibri pressupostari el 2019.
• El sostre de despesa de l’Estat per al 2018 augmentarà en 1.497 milions d’euros, fins assolir els 119.834 milions de euros.
• La Seguretat Social anirà reduint de manera més moderada el seu dèficit fins a situar-lo en el 0,5 % del PIB en el 2020.
• En quant als objectius de deute públic s’han fixat en els següents percentatges sobre el PIB:

Al mateix temps, a efectes del compliment de la regla de la despesa, s’ha establert la taxa de referència de creixement del PIB de l’economia espanyola. La variació de la despesa computable nominal de l’Administració Central, de les Comunitats Autònomes i de les Corporacions Locals no podrà superar aquesta taxa de referència en aquest període, seguint la Llei Orgànica d’Estabilitat i el Pacte d’Estabilitat i Creixement, essent les Taxes de referència nominals (% variació anual) les següents:

Delimitació de l’àmbit subjectiu d’aplicació al Sector Públic

Segons ha informat públicament la Interventora General de la Generalitat de Catalunya, properament s’aprovarà l’Ordre per la que s’aprova el nou Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) que es preveu entri en vigor el primer de gener del 2018. Aquest nou Pla de Comptabilitat Pública posarà fi a una situació de transitorietat en el règim comptable del sector públic de la Generalitat, que presentava una situació heterogènia respecte el sector públic estatal, que ja disposa d’un nou Pla des del 2010, així com també respecte el sector públic local, que a l’any 2014 va aprovar també un nou Pla comptable. Pel contrari, el règim comptable de la Generalitat es fonamentava encara en el Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat de l’any 1996, per tant, molt anterior al  procés de reforma comptable que s’ha dut a terme els darrers anys, tant el sector privat,  com en el sector públic, en el marc d’harmonització en les Normes Internacionals de Comptabilitat. (more…)

El passat 25 de maig una delegació dels òrgans de control intern del Govern de Malàisia va visitar el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya per tal de conèixer les experiències que al nostre país es duen a terme en el camp de l’auditoria i control del sector públic. Els nostres socis, Daniel Faura, com a President del Col·legi, i Pere Ruiz, com a president de la Comissió de Sector Públic del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España, van poder intercanviar experiències i coneixements amb els representants de la delegació malàisia.

LA ACCA – “Association of Chartered Certifies Accountants”, és una de les majors associacions d’auditors i altres professionals de la comptabilitat a nivell internacional, amb membres en 181 països. Entre els diversos documents de treball que elabora ACCA, trimestralment es presenta una enquesta sobre la situació econòmica global, elaborada per més de 1.500 professionals de la comptabilitat. El “Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España” ha firmat un conveni de col·laboració amb ACCA, fruit del qual el Instituto tradueix al castellà l’enquesta econòmica global elaborada per ACCA.

En el següent enllaç trobareu l’accés a la darrera enquesta publicada per ACCA, relativa al quart trimestre del 2016 traduïda al castellà:

Enllaç a l’enquesta econòmica global de ACCA.

L’esborrany de RD per a la nova regulació del règim de control intern dels ens locals feia mesos que estava preparat, si bé els recents processos electorals a nivell estatal havien impedit que es dugués a terme la seva aprovació. No obstant,  una vegada constituït el Govern de l’Estat, tot apunta a una molt propera aprovació d’aquesta normativa, llargament esperada en el sector i, especialment, entre el òrgans responsables del control intern.

Aquest nou règim aportarà algunes novetats interessants en el règim de control del sector local, tot i que algunes notícies aparegudes darrerament han malinterpretat alguns dels apartats del RD, en el sentit que aquest introduirà l’auditoria obligatòria als ajuntaments. Això no és així, ja que el RD aprofundeix en el concepte de l’auditoria pública, concretant i unificant diversos conceptes que es venien recollint de forma dispersa en la normativa, però únicament estableix l’obligatorietat de realitzar anualment per part de la intervenció de l’entitat local, l’auditoria dels ens dependents dels ajuntaments (organismes autònoms, entitats públiques empresarials, fundacions del sector públic local, consorcis i societats mercantils no obligades a auditar-se per la normativa mercantil). Aquesta novetat no és pas irrellevant, ja que és la primera vegada que es regula de forma expressa l’obligació d’auditar entitats del sector públic local i més, tenint en compte el gran nombre existent d’aquest tipus d’entitats en les seves diverses formes jurídiques. Aquestes entitats venien ja sotmeses al control financer per part de la intervenció local, tot i que al no existir una obligació específica, cal reconèixer que l’abast d’aquest control fins ara ha estat força limitat.

Una altra de les novetats que aportarà el RD és que, tot i que la competència per a la realització d’aquestes auditories està reservada a les Intervencions locals, es preveu la possibilitat de contractació d’auditors privats, Així, es preveu que en cas d’insuficiència de mitjans propis, l’entitat local podrà recavar la col·laboració d’empreses privades d’auditoria, que hauran d’ajustar-se a les instruccions dictades per l’òrgan interventor. Tot i que no és cap novetat que els auditors privats col·laborin en les tasques d’exercici de la funció interventora (per exemple, ja es venia fent en el control financer d’ens dependents o en el control posterior en models de fiscalització prèvia limitada), sí que ho és que aquest nou text legal regularà el procediment per a la contractació dels auditors privats, els terminis, les incompatibilitats o la definició de les funcions de control.

Caldrà estar atents a l’aprovació d’aquest RD, per analitzar en detall totes les novetats que comportarà, però sens dubte, una vegada sigui finalment aprovat, hi haurà un abans i un després en el règim de control del sector públic local.

L’aprovació de la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu sobre contractació pública ha vingut  a establir determinats requeriments que afecten als contractes públics entre entitats del sector públic. En particular, l’article 12 de la Directiva defineix que un contracte adjudicat per un poder adjudicador a una altra persona de dret públic o privat quedarà exclòs de l’àmbit d’aplicació de la Directiva, si es compleixen totes i cadascuna de les condicions següents:

1. Que el poder adjudicador exerceixi sobre la persona jurídica de que es tracta, un control anàleg al que exerceix sobre els seus propis serveis.
2. Que més del 80% de les activitats d’aquesta persona jurídica es duen a terme en l’exercici de les funcions que li han estat confiades pel poder adjudicador que la controla o per altres persones jurídiques controlades per l’esmentat poder adjudicador
3. Que no existeixi participació directa de capital privat en la persona jurídica controlada, amb l’excepció de les formes de participació de capital privat sense capacitat de control majoritari ni minoritari que siguin imposades per les disposicions legals nacionals, de conformitat amb els Tractats i que no exerceixin una influència decisiva sobre la persona jurídica controlada.

(more…)