Nova llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació

La Constitució de 1978 va propugnar la igualtat com a un dels valors superiors de l’ordenament jurídic i va afirmar la igualtat legal de totes les persones al seu article 14. D’ençà d’aquell moment, són diverses les normes legals que s’han anat promulgant amb la idea de desenvolupar de manera efectiva polítiques d’igualtat que permetin a les persones gaudir de les mateixes oportunitats davant dels poders públics i també en l’àmbit privat. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El pla d’igualtat ja és obligatori per a gairebé totes les empreses

Des del passat 7 de març, totes les empreses i organitzacions que tinguin una plantilla de més de 50 persones treballadores estan obligades a tenir elaborat i registrat un pla d’igualtat. Com sol passar amb moltes obligacions d’aquest tipus, la majoria d’empreses no han tingut encara l’oportunitat, els recursos o la voluntat de dur a terme el seu propi pla d’igualtat i, per tant, es troben en una situació d’incompliment manifest. No cal dir que això pot implicar que puguin ser objecte de sancions per part de la Inspecció de Treball.

La desigualtat d’oportunitats entre homes i dones en determinats àmbits de l’entorn laboral és un fet constatable per tots els estudis i enquestes que s’han realitzat, i han portat els darrers anys a un increment de les obligacions que afecten les empreses i que impliquen l’establiment d’una política d’igualtat i, de forma particular, la implementació d’un pla d’igualtat com a manifestació principal d’aquesta política.

El pla d’igualtat no es pot dur a terme de qualsevol manera, sinó que a ha de seguir un procediment estipulat i tenir un contingut determinat per la normativa. La Comissió Negociadora d’Igualtat, que és l’òrgan encarregat d’aprovar el pla i la resta de la documentació, ha de tenir obligatòriament una composició paritària entre representants legals dels treballadors (membres designats pel Comitè d’Empresa, representants sindicals, delegades de personal, etc.) i representants de l’organització, i ha de ser paritària idealment entre homes i dones. També és imprescindible que tots els centres de l’empresa estiguin representats en aquesta Comissió, fins al punt que no seria vàlida la seva constitució si hi hagués centres que no hi estiguessin representats.

La Comissió Negociadora té atribuïdes determinades funcions, entre les quals hi ha la valoració de les informacions quantitatives i qualitatives necessàries per a l’elaboració dels diferents informes, que haurà d’aprovar finalment: Informe de Diagnosi Prèvia, Auditoria Retributiva i Pla d’Igualtat.

Els informes de diagnosi han d’incloure necessàriament diferents aspectes de l’entorn laboral: retribucions, processos d’accés, processos de promoció, mesures de conciliació, formació, prevenció de l’assetjament sexual o de gènere, etc. Tots aquests aspectes han de ser avaluats des de la perspectiva d’igualtat entre homes i dones. Qualsevol desigualtat o deficiència en la igualtat d’oportunitats que es detecti i que no pugui ser explicada per altres motius haurà de ser considerada i podrà donar lloc a una mesura que serveixi precisament per a la seva correcció. Perquè, de fet, en això ha de consistir precisament el Pla d’Igualtat: en una seguit de mesures que l’empresa haurà de desplegar segons un calendari, amb assignació de recursos i persones, amb la finalitat d’afavorir la igualtat d’oportunitats i corregir qualsevol diferència en les oportunitats que han de tenir homes i dones. L’execució d’aquestes mesures, a més, haurà de comptar necessàriament amb mitjans de seguiment i avaluació, que hauran d’estar definits també al pla. Per tot plegat, resulta clar que la Comissió Negociadora i l’elaboració del pla només són una fase en la implementació d’una política i cultura d’igualtat que hauran d’acompanyar sempre l’organització. Cal tenir en compte, a més, que els plans d’igualtat podran tenir una vigència màxima limitada de quatre anys.

Des de Faura-Casas restem a disposició per a ajudar i acompanyar les organitzacions en l’elaboració dels seus plans d’igualtat i regularitzar la seva situació en relació amb les noves obligacions d’igualtat.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Protecció de Dades: un 1.000 % més de multes

L’any 2021, que hem deixat enrere, passarà a la història com l’any que ens vam vacunar (alguns) de la COVID-19, però també per altres canvis importants que afecten el nostre dia a dia. En l’àmbit del compliment normatiu, també és l’any que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha desplegat de forma ostentosa tota la seva capacitat sancionadora, imposant multes per vulneracions del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Si l’any 2020 l’AEPD va imposar multes per valor de 3 milions d’euros, l’any 2021 ho ha fet per l’astronòmica xifra de 32 milions, cosa que converteix l’Estat espanyol en el sisè país de la Unió Europea que més sanciona per aquest tipus d’infraccions. Del 2020 al 2021, la xifra total de multes, per tant, s’ha incrementat en un 1.000%. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La memòria de l’AEPD de l’any 2020

Ben entrat l’any 2021 arriba el moment en què l’Agència Espanyola de Protecció de Dades publica la seva memòria anual sobre l’any anterior, un any -no cal dir-ho- marcat per una pandèmia sense precedents que ho ha condicionat tot. Com no podia ser altrament, l’activitat de l’AEPD durant l’any 2020 s’ha centrat en bona part a garantir i compatibilitzar el dret a la protecció de dades amb les mesures destinades a minimitzar els estralls de la COVID-19. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El nou decret de transparència

Mitjançant el 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, la Generalitat es proposa desenvolupar la Llei de Transparència i, en particular, tal com estableix al preàmbul de la norma, “clarificar conceptes jurídics indeterminats i resoldre dubtes interpretatius aprofitant la valuosa experiència adquirida per les administracions públiques de Catalunya”. Ens trobem, per tant, amb un decret que parteix de l’experiència de l’administració en tots els anys d’aplicació legal del règim de transparència. D’altra banda, es normativitza la doctrina creada durant molts anys per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Com queda la protecció de dades al Regne Unit després del Brexit?

Que un país com Regne Unit surti de la Unió Europea implica, d’entrada, que deixin d’aplicar-s’hi les normes jurídiques europees que s’hi estaven aplicant. Entre elles, recordem que el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és un una norma jurídica directament aplicable als Estats membres, que a més ostenta un caràcter jeràrquicament superior a les legislacions estatals. Ens trobem, doncs, amb la situació paradoxal que un país que tenia totes les garanties per a transferir-hi dades de caràcter personal, de cop i volta pot ser considerat un país insegur degut a un canvi sobtat de la seva situació jurídica respecte a la Unió Europea, i això té implicacions extraordinàries pel que fa a les empreses o organitzacions europees que tenen relació amb aquest país. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Com complir la normativa de Cookies?

Mitjançant un nom tan aparentment inofensiu com el de cookies (galetetes) fem referència a aquells programes que permeten registrar i desar informació personal sobre els usuaris i preferències de navegació per internet, cosa que implica realitzar una petita instal·lació a l’equip de l’usuari. Tot i que les cookies serveixen sovint només per a registrar dades molt elementals que faciliten la navegació, com ara la llengua preferida o la moneda amb què volem pagar, no sempre estem parlant de dades banals, ja que, en molts casos, registren opcions i preferències de navegació i poden servir per a l’elaboració de perfils i la configuració de publicitat personalitzada. És el cas de les cookies anomenades de seguiment. En aquest cas, podem parlar de veritables afectacions a la privacitat de les persones i, en alguns casos, d’una recollida de dades personals. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La guia de protecció de dades per a pacients i usuaris dels serveis de salut

El fet que ens trobem en situació excepcional de pandèmia no pot aturar la tasca que tenen atribuïda les autoritats de control a l’hora de salvaguardar el dret a la protecció de dades. Per això, continuant amb la seva política d’elaboració de guies sectorials, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha publicat aquest juny passat una Guia de Protecció de Dades per a Pacients i Usuaris dels Serveis de Salut. No cal dir que, per la transcendència social i la sensibilitat de les dades de salut, que no parem de generar d’ençà que naixem i fins al dia de la nostra mort, aquesta guia està destinada a captar tota la nostra atenció.

De seguida que comencem a llegir, comprovem que, en contra de les expectatives, no conté sorpreses ni solucions a dubtes d’interpretació. De fet, la guia no es planteja introduir canvis o abordar qüestions doctrinals complicades, sinó simplement recordar de forma entenedora i sistemàtica un seguit d’aspectes claus relatius als drets dels pacients i usuaris dels serveis de salut i sobre les dades de salut en general. Per això, el format és el de preguntes i respostes, com en unes FAQs, amb una redacció apta per a no juristes.

Des d’un primer moment, la guia ens explica què és una dada de salut, i ens aclareix que el CIP (el codi del pacient) també ho és. També apareix la qüestió de la història clínica, que es planteja també com a un dret del pacient, que és el veritable titular de les dades que s’hi consignen i no pas el centre o el professional. Perquè el dret a la protecció de dades del pacient s’expressa en una multiplicitat de drets: el dret a ser informats sobre el tractament de les dades, però també el dret d’accés a les dades i a la història clínica (llevat les anotacions subjectives dels professionals) i els drets de portabilitat, limitació, oposició, rectificació i supressió. Per al cas que no s’atenguin aquests drets, el pacient o usuari dels serveis de salut sempre podrà adreçar-se directament al Delegat/da de Protecció de Dades de l’entitat o a l’APDCAT.

Com a novetat més significativa, l’APDCAT aborda per primer cop en un sol apartat aquelles comunicacions de dades realitzades com a conseqüència de les mesures i regulacions extraordinàries adoptades en la lluita contra la COVID-19. Són casos vinculats a la declaració obligatòria de malaltia i als brots epidèmics, i preveuen comunicacions al centre de treball o escolar o a persones relacionades, sense haver de comptar amb el consentiment de la persona afectada. L’APDCAT declara que totes aquestes comunicacions són necessàries i estan legitimades, com també és lícit que la Generalitat de Catalunya faci servir una app per recollir dades de la ciutadania en relació amb la COVID-19. No seria legal, però, que s’establís una obligació ciutadana de contestar aquestes enquestes.

Finalment, la guia respon algunes qüestions bàsiques relatives a tractaments de dades de salut en l’àmbit administratiu, de la recerca, de la docència i de la salut laboral. Són qüestions totes elles que no podem obviar. 

Com a anècdota, val a dir que la guia es pronuncia sobre un tema antic i relativament polèmic, que és el de si el centre assistencial pot proporcionar informació sobre el número d’habitació a les visites dels pacients. En aquest cas, l’APDCAT adopta una solució força de sentit comú i no gaire diferent al que ja havien dit d’altres autoritats: a menys que hi hagi una autorització expressa del pacient, només es podrà donar aquesta informació a les persones que acompanyin el pacient durant el procés assistencial.

En definitiva, ens trobem amb una guia escrita amb llenguatge planer i fàcil comprensió adreçada a la ciutadania en general (més enllà dels professionals del sector) que pot contribuir a caracteritzar el dret de la protecció de dades en l’àmbit sanitari.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La «bretxa digital» que cada cop es fa més grossa

D’entre els molts efectes i conseqüències d’aquesta pandèmia, que ho ha trastocat tot, és just reconèixer que no tot ha estat negatiu. La necessitat de confinar-se i mantenir distàncies en previsió de contagis ha forçat, de retruc, un salt inesperat en la digitalització de processos administratius i en el desenvolupament del teletreball, la teleassistència (sanitària) i l’ensenyament telemàtic; activitats que abans es duien a terme de forma necessàriament presencial, hem descobert ara que es poden fer per videoconferència, amb resultats molt semblants o fins i tot millors, en alguns casos, en termes d’eficàcia. Realment ja ho sabíem abans, però històricament els canvis no esdevenen definitius i irreversibles fins que no es produeixen situacions de crisi, com quan, durant la primera guerra mundial, el cotxe va substituir el cavall com a mitjà de transport preferit dels éssers humans, cosa que a ningú no se li hauria acudit abans de la guerra.  

És evident que la tendència a la digitalització de procediments necessaris per a la vida en societat (com el fet que ja només es puguin realitzar determinats tràmits legals mitjançant internet) i la difusió de la videoconferència com a eina de treball funcional requereixen uns mínims recursos econòmics i competencials que no es troben a l’abast de tothom. La nostra societat és complexa i diversa, i qualsevol canvi que alteri el precari equilibri del sistema fa traspuar les profundes diferències que ja existien.

La cara fosca de la moneda són els que han quedat exclosos d’aquest nou salt, els que no tindran accés a aquestes noves possibilitats, bé perquè no poden costejar-se els recursos informàtics o l’accés a internet, bé perquè no tenen l’experiència o coneixements necessaris. No cal dir que aquesta “bretxa digital” pot tenir conseqüències catastròfiques en termes d’igualtat i drets fonamentals: no se’n parla gaire aquests dies, però la canalla de famílies més desfavorides es veurà privada, amb conseqüències potser irreversibles, del seu dret fonamental a l’educació. I parlem de la canalla, perquè són els més vulnerables, però molts altres sectors de la societat tampoc no podran superar aquesta “bretxa digital”, com ara persones grans o amb pocs recursos en general.

Aquest és un dels riscos del progrés: sempre hi ha els que no poden seguir. Com que tots els esforços es concentren ara en les mesures contra la pandèmia, no els volem veure, però hi són i se’ls ha d’ajudar.

Precisament, quan la “bretxa digital” s’ha fet més evident, hem de convertir també aquest efecte colateral en una oportunitat per solucionar el problema. Correspon a la societat en general assumir aquesta necessitat. Les administracions i empreses han d’assumir el repte d’homogeneïtzar recursos i competències en relació a internet, i el Dia d’Internet és un bon dia per recordar-ho. No ens podem permetre de cap manera construir una societat en què internet sigui necessari per viure plenament, però hi hagi persones que no hi tinguin accés. El principi d’igualtat d’oportunitats, més que no pas un principi, ha de ser una realitat palpable. Sobretot a partir del moment en què, per necessitats imperioses, ho hem hagut de virtualitzar gairebé tot.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Els premis de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades 2019

Seguint una tradició ja consolidada, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va lliurar el passat 28 de gener els “Premios Protección de Datos 2019” en les seves diferents categories. Amb aquests guardons, la institució pretén reconèixer determinats casos de difusió, coneixement i pràctica vinculats a la protecció de dades que hagin estat rellevants durant l’any 2019.

Entre les entitats i persones premiades, per a citar-ne algunes, destaquem la periodista Sofía Olmos en la categoria de comunicació, a qui es reconeix la seva tasca de difusió de notícies sobre ús responsable de les TiC, el Ministeri de Treball, en la categoria d’entitats públiques, per haver desenvolupat l’aplicació ASSI-RGPD, amb la qual es pretén ajudar els responsables del tractament a complir les seves obligacions en matèria de privacitat, i l’IES Rafael Alberti de Cádiz, en la categoria de bones pràctiques educatives, per un projecte sobre mesures de prevenció en el procés educatiu titulat “El Ciberespai: amenaces i oportunitats”. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies