Publicat el Reial Decret Llei 2/2020 pel qual es fixen els increments de retribucions de personal al servei del Sector Públic

El passat 22 de gener es va publicar al BOE el Reial Decret Llei 2/2020, de 21 de gener, pel qual s’aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic, que recull la pujada salarial que s’aplica, amb efectes d’1 de gener de 2020, a les empleades i empleats públics de les administracions estatal, autonòmica i local, i també al sector públic empresarial. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Mesures de l’àmbit social establertes pel Reial decret llei 18/2019, de 27 de desembre, pel qual s’adopten determinades mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social

El precepte estableix, entre altres, les següents mesures en l’àmbit de la Seguretat Social:

Pensions: de forma provisional, des de l’1 de gener de 2020 i en la mesura que entri en vigor la Llei de pressupostos generals de l’Estat per aquest any, o una altra norma amb rang legal que reguli aquesta matèria, la revaloració de les pensions de la Seguretat Social i de classes passives de l’Estat i la determinació d’altres quanties de prestacions públiques estatals, així com les bases mínimes i màximes de cotització i els tipus de cotització a la Seguretat Social,  es mantindran el mateix import que tinguessin reconegut a 31 de desembre de 2019 mantenint-se així mateix les quanties de pensions i prestacions, així com els límits d’ingressos aplicables que figuren en l’annex i de Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, per la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d’ocupació, i en els articles 2 i 3 de Reial decret llei 8 / 2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Indemnitzacions per acomiadament. Nou objectiu de l’Agència Tributària

La Llei estableix una exempció amb un límit màxim de fins a 180.000 € per les indemnitzacions que els treballadors percebin com a conseqüència de l’extinció unilateral de la relació laboral. Segons aquestes resolucions, qualsevol indemnització serà sospitosa de ser un pacte i de tributar íntegrament. A partir d’ara, l’AEAT faria tributar les indemnitzacions per acomiadament basant-se en certs indicis que poden ser l’edat, l’antiguitat, etc.

Fins al moment, per tenir dret a l’exempció, l’únic requisit fonamental era el previ compliment del procediment de conciliació laboral. No obstant això, tant el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) com l’Audiència Nacional, han confirmat a través de les seves resolucions que, a pesar que hi hagi hagut un acte de conciliació davant l’òrgan corresponent, aquest no determina la naturalesa jurídica de l’extinció de la relació laboral. Així mateix, confirma que es troba dins de l’àmbit de les competències de la Inspecció Tributària el realitzar l’anàlisi jurídica i determinar si es tracta realment d’un acomiadament resultant d’una decisió unilateral de l’empresa. Per aquest motiu, a pesar que la conciliació és un procés que ha de dur-se a terme, no és impediment per a demostrar que l’acomiadament ha estat consensuat.

És per això, per la qual cosa l’Agència Tributària ha trobat una nova via per  engrossir les arques públiques que recaurà una vegada més en el contribuent mitjà i que, en la meva opinió, l’única cosa que fan és augmentar la litigiositat en un sistema tributari ja de per si complicat.

La posició adoptada per l’òrgan administratiu i judicial no pot implicar la denegació sistemàtica i en massa de l’aplicació de l’exempció. En el cas sobre el qual ha resolt el TEAC, considera lògic que la Inspecció determini que l’extinció de la relació laboral ha estat pactada per l’existència d’un conjunt d’indicis.

Com a conseqüència d’aquesta recent interpretació, els motius de l’acomiadament del treballador per part de l’empresa constituiran una prova imprescindible per  la determinació de la naturalesa jurídica d’aquest.

Pel que s’esperen una ingent quantitat d’inspeccions i comprovacions, ja que afectaria un gran nombre de contribuents que van veure la seva indemnització exempta durant els últims 4 anys.

Amb la nova interpretació, la inspecció intentarà dificultar l’aplicació de l’exempció recaptant indicis que acreditin l’existència d’un pacte, fet que suposarà un impediment pel contribuent i augmentarà la recaptació.

QUART. Els indicis a partir dels quals l’Administració conclou que va existir un acord extintiu entre la demandant i dotze dels seus treballadors són els següents:

a) Els relatius a l’edat dels treballadors i la quantia de la indemnització. Els treballadors, l’edat dels quals superava, en tot cas els 60 anys, van passar a cobrar fins als 65 anys el subsidi de desocupació satisfeta pel servei Públic d’Ocupació estatal i, posteriorment, la pensió de jubilació (a excepció d’un d’ells que va passar a cobrar directament la referida pensió de jubilació). Tots ells han acceptat indemnitzacions molt inferiors (en alguns casos notòriament inferiors) a les quals procedirien d’acord amb la normativa laboral en cas de resultar improcedent l’acomiadament; sense que, d’altra banda, existeixi relació entre la indemnització i els anys de servei. Així mateix, els Convenis Col·lectius General del Sector de la Construcció per al período2002-2006 i per a 2007-2011, contemplen respectivament, en els articles 101.1.A) i 93.1, que “Les parts signants d’aquest, estableixen la jubilació obligatòria als seixanta-cinc anys d’edat… “; pel que, resulta inexplicable des de la perspectiva del comportament racional, que identifica el quefer mercantil de les empreses, que satisfacin aquelles indemnitzacions per acomiadament improcedents d’empleats als quals resten escassos mesos o anys per a aconseguir l’edat de jubilació forçosa.

b) Els relatius a la carta d’acomiadament i els motius d’acomiadament disciplinari. Assenyala la Inspecció que, els motius d’acomiadament que figuren en les cartes d’acomiadament no tenen un contingut concret ni precís. Així, en les mateixes es reflecteixen:

Faltar al treball dos, tres o quatre dies dins del mes sense causa o motiu que el justifiqui (sense fer-se referència a la realitat concreta de cada cas ni als efectes que la falta ha causat, com exigeix la doctrina jurisprudencial).
Desobediència, fent cas omís a les instruccions del superior (sense especificar-se en què consistia l’ordre ni identificar-se al cap immediat).
Disminució de manera reiterada i voluntària del rendiment normal del seu treball (sense incloure’s cap element de comparació ni subjectiu ni objectiu).
 
c) Els relatius a la papereta-demanda de conciliació. Assenyalen els acords impugnats que: ” En totes les paperetes de conciliació aportades per l’obligat tributari (deu dels dotze treballadors acomiadats), es fa constar, per part del treballador, que “Considero que se m’ha efectuat un acomiadament improcedent ja que els fets que em diuen en la carta d’acomiadament no són certs i que haig de ser readmès per l’empresa o indemnitzat conforme a la legalitat vigent”, és a dir, es limiten a manifestar que l’acomiadament és improcedent i a negar la certesa dels fets que se’ls imputa en la carta d’acomiadament “.
 
d) Els relatius a l’acte de conciliació. En la totalitat de les actes de conciliació aportades per l’obligat tributari aquest reconeix la improcedència de l’acomiadament, és a dir, accepta que no pot acreditar els motius esgrimits en les cartes d’acomiadament (no sols les faltes molt greus al·legades de desobediència i baix rendiment, sinó també la falta d’assistència al lloc de treball); no optant mai per la readmissió del treballador sinó sempre pel pagament de la indemnització.
 
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha fet públic la part dispositiva d’una sentència que avala l’extinció d’un contracte laboral per causes objectives si hi ha faltes d’assistència justificades encara que siguin intermitents.
 
La sentència, que compta amb tres vots particulars, respon a una qüestió d’inconstitucionalitat presentada per un Jutjat social de Barcelona respecte a l’article 52 apartat d de l’Estatut dels Treballadors.
 
Aquest article estableix que un contracte de treball podrà extingir-se per faltes d’assistència al treball, encara justificades però intermitents, que aconsegueixin el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors abast el 5% de les jornades hàbils o el 25% en quatre mesos discontinus dins d’un període de 12 mesos.
 
Aquesta qüestió d’inconstitucionalitat es va plantejar després que una treballadora fos acomiadada del seu treball per causes objectives en virtut del que s’estableix en l’article de l’Estatut dels Treballadors abans citat, ja que, segons la companyia, la treballadora es va absentar nou dies hàbils dels quaranta disponibles en dos mesos continus, superant el 20% establert en l’Estatut dels Treballadors.
 
A més, a la carta d’acomiadament, també s’afirmava que les absències en els dotze mesos anteriors aconseguien el 5% de les jornades hàbils.
 
No obstant això, l’empleada va interposar una demanda sol·licitant que es declarés la nul·litat de l’acomiadament per vulneració dels drets humans i sostenia que l’article 52 apartat de l’Estatut dels Treballadors comportava una “evident amenaça de coacció cap al treballador malalt en dissuadir-li de romandre en situació d’incapacitat temporal per temor a ser acomiadat”.
 
Per al Tribunal Constitucional, una determinada actuació empresarial relacionada amb les baixes per malaltia del treballador només podria reputar-se quan existís un risc rellevant que la lesió pugui arribar a produir-se, és a dir, quan es genera un perill greu i cert per a la salut de l’afectat. No obstant això, la sentència apunta que “aquesta circumstància no s’adverteix que concorri en el supòsit de la norma que es qüestiona”.
 
“És difícil trobar una connexió directa entre el dret a la integritat física i l’actuació d’un empresari que, a l’empara del precepte legal qüestionat, acomiadi a un treballador amb motiu del nombre de vegades que en un determinat període de temps hagi faltat al treball per estar afligit d’una malaltia de curta durada”, explica.
 
A més, recorda que no s’ha d’oblidar que la causa d’acomiadament no era el mer fet d’estar malalt, sinó la reiteració intermitent del nombre de faltes d’assistència al treball, justificades o no, que han tingut lloc en un determinat període de temps.
 
Per al TC, l’article 52 apartat d de l’Estatut dels Treballadors “no genera un perill greu i cert per a la salut dels treballadors afectats per la decisió extintiva que a la seva empara pugui adoptar-se per l’empresari, abonant la indemnització corresponent”.
 
De fet, creu que la decisió d’acomiadar als treballadors per superar un nombre de faltes d’assistència al treball intermitents en un determinat període de temps “no comporta una actuació susceptible d’afectar la salut o recuperació del treballador afectat ni pot ser adoptada en el cas de malalties greus o de llarga durada”.
 
La sentència compta amb tres vots particulars presentats pels magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, María Luisa Balaguer Carreró i Fernando Valdés Dal-Ré, a aquesta última s’ha adherit el magistrat Cándido Conde-Pumpido Tourón.
 
 
 
 
 

 

 

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El tribunal constitucional avala l’article 52 de l’estatut dels treballadors. Qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’extinció d’un contracte laboral per causes objectives si hi ha faltes d’assistència justificades

El passat 16 d’octubre de 2016, el ple del Tribunal Constitucional va dictar sentència a la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat social de primera instància de Barcelona. La qüestió plantejada versava sobre una treballadora acomiadada per causes objectives motivades per les absències que, encara que justificades, superaven en més del 20% de les jornades laborables de dos mesos consecutius. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Recordatori: el 31 de desembre finalitza el termini perquè els autònoms canviïn la seva base de cotització

Els treballadors autònoms que vulguin modificar la seva base de cotització (RETA) i que aquest canvi produeixi efectes a partir l’1 de gener de 2020, poden fer-ho presentant la sol·licitud de canvi en una oficina de la TGSS o de forma telemàtica abans del 31 de desembre de 2019, ja que ens trobem dins de l’últim termini dels quatre que s’han establert, després de l’entrada en vigor de la Llei 6/2017 de 24 d’octubre, de reformes urgents del Treball Autònom, que va introduir l’art. 43 bis RGCL. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Compatibilitat entre pensió de jubilació i el treball com a autònom. Quantia de la prestació.

Les legislacions nacionals europees donen la possibilitat a les persones perceptores de pensió de jubilació la continuació d’una activitat professional, especialment a temps parcial, així com també la possibilitat de constituir-se en treballadors per compte propi.

En el mateix sentit, la Comissió de Seguiment del Pacte de Toledo recomana que “cal introduir esquemes de major permeabilitat i convivència entre la vida activa i passiva, que permetin i incrementin la coexistència de salari i pensió” i que “resulta adequada, en la mateixa línia que altres països del nostre àmbit una major compatibilitat entre percepció de la pensió i percepció del salari per activitat laboral “.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El Tribunal Suprem reitera jurisprudència en quant als complements que s’han d’incloure en la retribució de les vacances

La Sala del Social del Tribunal Suprem va dictar sentència, el passat 23 d’abril, en la que confirma i reitera que la remuneració que els treballadors han de cobrar en vacances és la mateixa que quan estan treballant. És a dir, els complements salarials han d’incloure’s com a conceptes computables per al càlcul de la nòmina corresponent al període de descans.

La sentència és rellevant, ja que confirma la inclusió en la nòmina de vacances,  del promig anual dels complements variables cobrats pels treballadors anteriorment, i indica el criteri dels conceptes que s’han d’incloure.

La sentència dictamina el següent:

– Confirmar la procedència  d’incloure  com a conceptes computables en el càlcul de la retribució de vacances -a part dels conceptes ja recollits en el Conveni Col·lectiu d’aplicació- els complements de “hores de presència”, treball nocturn, “festivitats i diumenges”.

– Declarar el dret dels qui percebin tals complements sis o més mesos d’entre els  onze precedents (en la mateixa proporció si la prestació de serveis fos inferior), a que en la retribució de vacances se li aboni la mitjana satisfeta per aquest conceptes.

L’Alt Tribunal deixa clar que els conceptes a considerar només seran aquells que s’hagin cobrat durant sis mesos seguits o alterns, en el període dels onze mesos anterior a la paga de vacances.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El Registre de la Jornada Laboral: publicació del Criteri de la Inspecció de Treball

Recentment, la Inspecció de Treball ha fet públic al seu web el Criteri 101/2019 sobre actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria de registre de jornada.  L’objectiu és fixar els criteris d’actuació dels inspectors de treball respecte al registre de jornada pel que fa als contractes a temps complet. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Mesures laborals per garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en matèria d’ocupació

El darrer 7 de març de 2019, es va publicar el Reial Decret Llei 6/2019, d’1 de març, per a garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en matèria d’ocupació que va modificar entre altres aspectes de les relacions laborals,  la suspensió del contracte per filiació i la reducció de jornada per a la cura de lactant.

Suspensió del contracte de treball per filiació: les modificacions principals son:

  • Desapareixen les suspensions per “maternitat” i “paternitat” que són substituïdes per una nova situació; la de “naixement i cura de menor de dotze mesos”.
  • S’igualen la durada i distribució de la suspensió entre ambdós progenitors.
  • Passa a constituir un dret individual d’ambdós progenitors (adoptants o acollidors) i esdevé intransferible entre ells.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Treballs realitzats en l’extranger. Nous criteris interpretatius arran de les sentències del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem en dues sentències consecutives, de data 28 de març i 9 d’abril, ha aclarit alguns aspectes relatius a l’exempció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) aplicable als rendiments del treball derivats de desplaçaments realitzats a l’estranger.

L’article 7, lletra p) de la Llei de 35/2006, de l’IRPF, estableix que quant un treballador es desplaça a l’estranger per realitzar treballs per una entitat no resident, pot aplicar una exempció sobre les rendes del treball, per la part proporcional del temps en que ha estat desplaçat. Aquest exempció està limitada quantitativament fins a la xifra de 60.100 euros anuals.

La controvèrsia es produïa quant els treballs realitzats a l’estranger, eren per una entitat vinculada. Fins al moment, l’Administració tributària ha vingut interpretant que en aquest cas, els serveis prestat havien de comportar una avantatge o utilitat a l’entitat destinatària. De manera que,  en els casos que els serveis prestats fossin de supervisió i control, determinava que es tractaven d’activitat genèriques que no produïen cap benefici a la filial a l’estranger o que el benefici quedava en seu de la matriu espanyola.

Els nous criteris interpretatius que estableixen les noves sentències del T.S. aclareixen aquest conceptes i fan una interpretació clara de la norma en benefici del contribuent:

  • L’article 7.p), resulta aplicable als rendiments percebuts per personal laboral destinat a la prestació d’un servei en una entitat internacional situada l’estranger, sempre que els treballs es realitzin materialment fora del territori nacional i beneficiïn a una entitat internacional, amb independència que beneficiï així mateix a l’ocupador del treballador o/i a una altra o altres entitats.
  • Aquest precepte no prohibeix que els treballs efectivament realitzats fora d’Espanya consisteixin en labors de supervisió o coordinació, i no reclama la norma que els viatges a l’estranger siguin prolongats o tinguin lloc de forma continuada, sense interrupcions.

En conclusió, a criteri de l’alt tribunal:

  • la norma no exigeix que l’entitat estrangera sigui l’única beneficiària dels serveis realitzats a l’estranger.
  • la norma permet l’exempció en cas que es tracti de treballs de supervisió i control.
  • així mateix la norma no exigeix un mínim de durada de temps desplaçat.
Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies