COVID-19

La Disposició addicional quarta del Reial Decret Llei 27/2020, del 4 d’agost, prorroga fins al 31 d’octubre de 2020 l’aplicació del tipus 0 de l’Impost sobre el Valor Afegit al lliurament, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns necessaris per combatre els efectes de la COVID-19, que es detallen en l’Annex de l’esmentat Reial Decret Llei (actualitzant l’aprovat per Reial Decret Llei 15/2020), quan els destinataris siguin entitats de Dret públic, clíniques o centres hospitalaris o entitats privades de caràcter social a les que es refereix l’apartat tres de l’article 20 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’IVA.

El fet que ens trobem en situació excepcional de pandèmia no pot aturar la tasca que tenen atribuïda les autoritats de control a l’hora de salvaguardar el dret a la protecció de dades. Per això, continuant amb la seva política d’elaboració de guies sectorials, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha publicat aquest juny passat una Guia de Protecció de Dades per a Pacients i Usuaris dels Serveis de Salut. No cal dir que, per la transcendència social i la sensibilitat de les dades de salut, que no parem de generar d’ençà que naixem i fins al dia de la nostra mort, aquesta guia està destinada a captar tota la nostra atenció.

De seguida que comencem a llegir, comprovem que, en contra de les expectatives, no conté sorpreses ni solucions a dubtes d’interpretació. De fet, la guia no es planteja introduir canvis o abordar qüestions doctrinals complicades, sinó simplement recordar de forma entenedora i sistemàtica un seguit d’aspectes claus relatius als drets dels pacients i usuaris dels serveis de salut i sobre les dades de salut en general. Per això, el format és el de preguntes i respostes, com en unes FAQs, amb una redacció apta per a no juristes.

Des d’un primer moment, la guia ens explica què és una dada de salut, i ens aclareix que el CIP (el codi del pacient) també ho és. També apareix la qüestió de la història clínica, que es planteja també com a un dret del pacient, que és el veritable titular de les dades que s’hi consignen i no pas el centre o el professional. Perquè el dret a la protecció de dades del pacient s’expressa en una multiplicitat de drets: el dret a ser informats sobre el tractament de les dades, però també el dret d’accés a les dades i a la història clínica (llevat les anotacions subjectives dels professionals) i els drets de portabilitat, limitació, oposició, rectificació i supressió. Per al cas que no s’atenguin aquests drets, el pacient o usuari dels serveis de salut sempre podrà adreçar-se directament al Delegat/da de Protecció de Dades de l’entitat o a l’APDCAT.

Com a novetat més significativa, l’APDCAT aborda per primer cop en un sol apartat aquelles comunicacions de dades realitzades com a conseqüència de les mesures i regulacions extraordinàries adoptades en la lluita contra la COVID-19. Són casos vinculats a la declaració obligatòria de malaltia i als brots epidèmics, i preveuen comunicacions al centre de treball o escolar o a persones relacionades, sense haver de comptar amb el consentiment de la persona afectada. L’APDCAT declara que totes aquestes comunicacions són necessàries i estan legitimades, com també és lícit que la Generalitat de Catalunya faci servir una app per recollir dades de la ciutadania en relació amb la COVID-19. No seria legal, però, que s’establís una obligació ciutadana de contestar aquestes enquestes.

Finalment, la guia respon algunes qüestions bàsiques relatives a tractaments de dades de salut en l’àmbit administratiu, de la recerca, de la docència i de la salut laboral. Són qüestions totes elles que no podem obviar. 

Com a anècdota, val a dir que la guia es pronuncia sobre un tema antic i relativament polèmic, que és el de si el centre assistencial pot proporcionar informació sobre el número d’habitació a les visites dels pacients. En aquest cas, l’APDCAT adopta una solució força de sentit comú i no gaire diferent al que ja havien dit d’altres autoritats: a menys que hi hagi una autorització expressa del pacient, només es podrà donar aquesta informació a les persones que acompanyin el pacient durant el procés assistencial.

En definitiva, ens trobem amb una guia escrita amb llenguatge planer i fàcil comprensió adreçada a la ciutadania en general (més enllà dels professionals del sector) que pot contribuir a caracteritzar el dret de la protecció de dades en l’àmbit sanitari.

El proppassat 16 de juliol es va publicar la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina que estableix l’article 52 d) del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.

La mateixa norma aclareix que l’acomiadament per faltes d’assistència a la feina era una figura que legitimava l’extinció dels contractes de les persones treballadores que s’absentaran dels seus llocs, de manera justificada o no, superant determinats percentatges. Encara que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a l’efecte d’aplicar l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, les justificades computables eren limitades, ja que el mateix article 52 d) relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d’acomiadament.

Aquest precepte va anar incorporant noves assistències que no admetien comptabilització a l’efecte de l’aplicació de l’acomiadament objectiu (suspensió per risc durant l’embaràs o la lactància, faltes d’assistència vinculades a la violència de gènere, etc.). A la pràctica, suposava que l’article quedés reduït, a les faltes d’assistència injustificades i a les baixes per contingències comunes de durada inferior a 20 dies.

Aquesta nova norma justifica que s’elimini aquesta modalitat d’acomiadament, al·ludint a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d’octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). La Llei argumenta també raons de discriminació per malaltia de llarga durada i per motius de gènere (Sentència TJUE de 20 de juny de 2013).

En l’exercici 2020 s’ha derogat dues vegades aquest tipus d’acomiadament. Ara la Llei deroga tant l’article 52 d de l’ET com el Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer, amb el qual fa en el mes de febrer s’havia suprimit aquesta forma d’acomiadament (amb la qual cosa la derogació ja data de l’20 de febrer). Aquesta norma ja fonamentava en “motius objectius i d’oportunitat política” la derogació, i que va ser criticada per no ajustar-se de forma pacífica a la finalitat d’extraordinària i urgent necessitat que requeria aquest mecanisme legislatiu. És per aquest motiu que ara una gran part del preàmbul de la Llei 1/2020 tracta de justificar que l’adequació de l’ús d’un Reial decret llei: “en cap cas va constituir un ús abusiu o arbitrari d’aquest instrument constitucional”.

Així doncs, finalment, amb major o menor fortuna queda derogada aquesta modalitat d’acomiadament justificat, basat en faltes d’assistència, que tanta controvèrsia ha tingut en els últims anys.

L’àmbit territorial d’aplicació de la present resolució és per a la comunitat autònoma de Catalunya i la resolució entra plenament en vigor el dia 25 de juny de 2020, i continuarà vigent mentre es mantingui activat el Pla d’actuació del Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc. (more…)

El Decret Llei 25/2020, de 16 de juny, de mesures extraordinàries en matèria social i de caràcter fiscal i administratiu, modifica el contingut de l’article 7 del Decret Llei 20/2020, de 24 de març, pel que fa referència al termini per formular i comunicar els comptes anuals a la Intervenció General i posar-los a disposició dels responsables de l’auditoria que quedava suspès durant el període en que es mantingués l’estat d’alarma, concretant que la suspensió abasta fins a l’1 de juny, en la línia del que ja es va fer en l’àmbit estatal. (more…)

Amb la finalització de l’estat d’alarma aprovada pel Decret 63/2020 de 18 de juny, i amb efectes a partir del dia 19 del mateix mes, queden sense efecte a Catalunya les mesures derivades de la mateixa, tot i que segueixen vigents diverses mesures, com el manteniment d’una distància física interpersonal, que dificulten o impedeixen la concentració de nombres elevats de persones en un mateix espai.

Com a conseqüència, el Decret Llei 26/2020, de 23 de juny, de mesures extraordinàries en matèria sanitària i administrativa, regula en el seu article 10, el manteniment de forma temporal i extraordinària de diverses mesures  de facilitar el funcionament i el compliment de les obligacions legals per part de les associacions i les fundacions, així com també, de juntes de propietaris i en l’àmbit de cooperatives. (more…)

Dissabte passat, es va publicar el Reial Decret llei 24/2020, de 26 de juny de mesures socials de reactivació de l’ocupació i protecció de la feina autònom i de competitivitat de el sector industrial (en endavant RDL 24/2020), que recull entre altres coses , les noves condicions per a estendre els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (en endavant ERTO), les mesures extraordinàries en matèria de protecció per desocupació, l’establiment de mesures per a la protecció dels treballadors autònoms, l’establiment d’una prestació extraordinària de cessament d’activitat en què els destinataris seran els treballadors de temporada. (more…)

Amb data 12 de juny es va aprovar l’Ordre HAC/565/2020, pel qual s’aproven els models de la declaració de l’Impost sobre Societats i de l’Impost sobre la Renda de No Residents. L’aprovació dels esmentats models no incorpora novetats significatives respecte al model d’anys anteriors, si bé el mateix s’adapta a les particularitats introduïdes com a conseqüència de l’aprovació de determinades mesures per fer front a la crisi per la COVID-19.

En concret, el model aprovat incorpora unes claus ubicades a la pàgina 1 del model 200 denominades “Declaració corresponent a l’art. 124.1 LIS sense aprovar comptes anuals” i “Nova declaració art. 12.2 RDLlei 19/2020”; aquestes claus hauran d’utilitzar-se en el cas d’aquelles entitats que presentin l’Impost sobre Societats tot i no haver aprovat encara els Comptes Anuals en el moment de la presentació de l’Impost.

Cal recordar que el termini per a la presentació de la Declaració de l’Impost sobre Societats, regulats a l’article 124 de la Llei de l’Impost, no s’ha vist alterat per les mesures tributàries aprovades per fer front a la crisi de la COVID-19, i en conseqüència s’haurà de presentar en el termini dels 25 dies transcorreguts els 6 mesos des de la finalització de l’exercici. Per tant, en la majoria d’empreses que varen tancar l’exercici el dia 31 de desembre de 2019, el termini finalitzarà el proper 27 de juliol (doncs el dia 25 és dissabte). (more…)

El Butlletí Oficial de l’Estat del proppassat 24 de juny publicava el Reial Decret llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s’aproven mesures en matèria d’energia i en altres àmbits per a la reactivació econòmica: mesures tributàries.

Amb l’objectiu de fomentar les inversions en innovació en processos en la cadena de valor de la indústria de l’automoció, tan afectada per la crisi social i econòmica derivada de la COVID-19, el Reial Decret llei inclou mesures d’impuls de l’activitat econòmica i l’ocupació en aquest sector que afecten a l’Impost sobre Societats. (more…)

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret llei 23/2020, de 9 de juny, de mesures urgents en matèria tributària que complementen i concreten d’altres ja adoptades amb anterioritat i que afecten el pagament dels tributs que gestiona la Generalitat de Catalunya.

D’una banda, es modifica l’article 14 del Decret llei 7/2020, de 17 de març, i s’amplia la moratòria en el termini de pagament dels impostos que recapta l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), més enllà de l’aixecament de l’estat d’alarma —inicialment previst per al 21 de juny— fins al 30 de juny del 2020; i, de l’altra, es fixa el calendari per presentar les autoliquidacions dels diferents tributs, que s’ha vist afectat per l’aprovació de l’estat d’alarma i la suspensió temporal dels terminis de pagament.

L’objectiu d’ambdues mesures és dotar de seguretat jurídica el contribuent a l’hora de fer front novament a les seves obligacions tributàries, un cop superades les mesures excepcionals amb motiu de la pandèmia de la COVID-19. (more…)