COVID-19

Amb la publicació el passat dimecres del Reial Decret llei 28/2020, de 22 de setembre, del treball a distància es varen esmenar les incidències derivades de la derogació del Reial Decret llei 27/2020 per part del Congrés dels Diputats relatiu a la disposició del superàvit dels municipis i que, com efecte col·lateral, va arrossegar també la derogació de diverses normes tècniques.

Així, amb l’aprovació del nou Reial Decret llei torna a ésser vigent, amb caràcter retroactiu i fins al 31 d’octubre de 2020,  l’aplicació del tipus 0 de l’Impost sobre el Valor Afegit als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns necessaris per combatre els efectes de la COVID-19, quan els destinataris siguin entitats de Dret públic, clíniques o centres hospitalaris o entitats privades de caràcter social.

L’Advocacia de l’Estat en el seu informe, de 23 de març de 2020, esmenta que entre les despeses salarials objecte d’indemnització com a conseqüència de la suspensió no s’inclouen les despeses salarials que els subcontractistes hagin abonat al seu personal, considerant que per “personal adscrit a 14 de març de 2020 a l’execució ordinària del contracte” s’ha d’entendre aquell que té una relació laboral directa amb el contractista. És possible una interpretació alternativa? (more…)

El Reial Decret llei 27/2020, de 4 d’agost (RDL 27/2020), de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, aplicables a les entitats locals, ha perdut la seva vigència, al no ser convalidat pel Congrés dels Diputats. El pas 10 de setembre s’ha dictat Resolució de Congrés, que ordena la publicació de l’Acord de derogació d’aquella norma. (more…)

Com a conseqüència  de la crisi sanitària provocada per la pandèmia del Coronavirus, en els darrers temps, els tràmits amb l’Administració Tributària no s’estan realitzant amb la normalitat i l’agilitat amb la qual s’efectuaven abans de la crisi. Per pal·liar aquesta situació, l’Agència Tributària ha establert un nou sistema que permet realitzar l’apoderament per a fer tràmits per via electrònica sense necessitat de realitzar desplaçaments a les seves oficines a través de la Seu Electrònica l’AEAT i sense la necessitat d’intervenció del poderdant. (more…)

La planificació estratègica a totes les escales de l’Administració  s’ha situat al centre de la reactivació econòmica. Així, el món local es troba immers en una veritable onada d’anàlisis, disseny i implementació de mesures per donar resposta a la crisi derivada de la COVID-19.

Des que el dia 11 de març de 2020 la Organització Mundial de la Salut decretés la pandèmia internacional pel COVID-19, la seva propagació i les seves conseqüències humanes i econòmiques  han evolucionat amb una rapidesa exponencial. (more…)

Com a conseqüència de la situació d’excepcionalitat generada en la nostra societat pels darrers brots epidèmics de la pandèmia de la COVID-19, mitjançant la Resolució SLT/2107/2020, de 28 d’agost, s’ha adoptat la prohibició de les trobades i de les reunions de més de deu persones, tant en l’àmbit privat com en l’àmbit públic, a tot el territori de Catalunya. Aquesta mesura determina la necessitat d’establir, amb caràcter urgent, una regulació provisional del funcionament dels òrgans col·legiats de les entitats esportives de Catalunya per tal que puguin continuar amb el desenvolupament de les seves funcions. (more…)

El proppassat 10 de setembre, el Congrés dels diputats va acordar la derogació del Reial Decret Llei 27/2020, de 4 d’agost, de mesures financeres de caràcter extraordinari i urgent aplicable a les entitats locals.

Com a conseqüència, a partir de l’11 de setembre, ha quedat sense efectes  l’aplicació del tipus 0 de l’Impost sobre el Valor Afegit al lliurament, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns necessaris per combatre els efectes de la COVID-19, quan els destinataris siguin entitats de dret públic, clíniques o centres hospitalaris o entitats privades de caràcter social a les que es refereix l’apartat tres de l’article 20 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, que el Reial Decret Llei ara derogat va prorrogar fins al 31 d’octubre de 2020.

La Disposició addicional quarta del Reial Decret Llei 27/2020, del 4 d’agost, prorroga fins al 31 d’octubre de 2020 l’aplicació del tipus 0 de l’Impost sobre el Valor Afegit al lliurament, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns necessaris per combatre els efectes de la COVID-19, que es detallen en l’Annex de l’esmentat Reial Decret Llei (actualitzant l’aprovat per Reial Decret Llei 15/2020), quan els destinataris siguin entitats de Dret públic, clíniques o centres hospitalaris o entitats privades de caràcter social a les que es refereix l’apartat tres de l’article 20 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’IVA.

El fet que ens trobem en situació excepcional de pandèmia no pot aturar la tasca que tenen atribuïda les autoritats de control a l’hora de salvaguardar el dret a la protecció de dades. Per això, continuant amb la seva política d’elaboració de guies sectorials, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha publicat aquest juny passat una Guia de Protecció de Dades per a Pacients i Usuaris dels Serveis de Salut. No cal dir que, per la transcendència social i la sensibilitat de les dades de salut, que no parem de generar d’ençà que naixem i fins al dia de la nostra mort, aquesta guia està destinada a captar tota la nostra atenció.

De seguida que comencem a llegir, comprovem que, en contra de les expectatives, no conté sorpreses ni solucions a dubtes d’interpretació. De fet, la guia no es planteja introduir canvis o abordar qüestions doctrinals complicades, sinó simplement recordar de forma entenedora i sistemàtica un seguit d’aspectes claus relatius als drets dels pacients i usuaris dels serveis de salut i sobre les dades de salut en general. Per això, el format és el de preguntes i respostes, com en unes FAQs, amb una redacció apta per a no juristes.

Des d’un primer moment, la guia ens explica què és una dada de salut, i ens aclareix que el CIP (el codi del pacient) també ho és. També apareix la qüestió de la història clínica, que es planteja també com a un dret del pacient, que és el veritable titular de les dades que s’hi consignen i no pas el centre o el professional. Perquè el dret a la protecció de dades del pacient s’expressa en una multiplicitat de drets: el dret a ser informats sobre el tractament de les dades, però també el dret d’accés a les dades i a la història clínica (llevat les anotacions subjectives dels professionals) i els drets de portabilitat, limitació, oposició, rectificació i supressió. Per al cas que no s’atenguin aquests drets, el pacient o usuari dels serveis de salut sempre podrà adreçar-se directament al Delegat/da de Protecció de Dades de l’entitat o a l’APDCAT.

Com a novetat més significativa, l’APDCAT aborda per primer cop en un sol apartat aquelles comunicacions de dades realitzades com a conseqüència de les mesures i regulacions extraordinàries adoptades en la lluita contra la COVID-19. Són casos vinculats a la declaració obligatòria de malaltia i als brots epidèmics, i preveuen comunicacions al centre de treball o escolar o a persones relacionades, sense haver de comptar amb el consentiment de la persona afectada. L’APDCAT declara que totes aquestes comunicacions són necessàries i estan legitimades, com també és lícit que la Generalitat de Catalunya faci servir una app per recollir dades de la ciutadania en relació amb la COVID-19. No seria legal, però, que s’establís una obligació ciutadana de contestar aquestes enquestes.

Finalment, la guia respon algunes qüestions bàsiques relatives a tractaments de dades de salut en l’àmbit administratiu, de la recerca, de la docència i de la salut laboral. Són qüestions totes elles que no podem obviar. 

Com a anècdota, val a dir que la guia es pronuncia sobre un tema antic i relativament polèmic, que és el de si el centre assistencial pot proporcionar informació sobre el número d’habitació a les visites dels pacients. En aquest cas, l’APDCAT adopta una solució força de sentit comú i no gaire diferent al que ja havien dit d’altres autoritats: a menys que hi hagi una autorització expressa del pacient, només es podrà donar aquesta informació a les persones que acompanyin el pacient durant el procés assistencial.

En definitiva, ens trobem amb una guia escrita amb llenguatge planer i fàcil comprensió adreçada a la ciutadania en general (més enllà dels professionals del sector) que pot contribuir a caracteritzar el dret de la protecció de dades en l’àmbit sanitari.

El proppassat 16 de juliol es va publicar la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina que estableix l’article 52 d) del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.

La mateixa norma aclareix que l’acomiadament per faltes d’assistència a la feina era una figura que legitimava l’extinció dels contractes de les persones treballadores que s’absentaran dels seus llocs, de manera justificada o no, superant determinats percentatges. Encara que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a l’efecte d’aplicar l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, les justificades computables eren limitades, ja que el mateix article 52 d) relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d’acomiadament.

Aquest precepte va anar incorporant noves assistències que no admetien comptabilització a l’efecte de l’aplicació de l’acomiadament objectiu (suspensió per risc durant l’embaràs o la lactància, faltes d’assistència vinculades a la violència de gènere, etc.). A la pràctica, suposava que l’article quedés reduït, a les faltes d’assistència injustificades i a les baixes per contingències comunes de durada inferior a 20 dies.

Aquesta nova norma justifica que s’elimini aquesta modalitat d’acomiadament, al·ludint a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d’octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). La Llei argumenta també raons de discriminació per malaltia de llarga durada i per motius de gènere (Sentència TJUE de 20 de juny de 2013).

En l’exercici 2020 s’ha derogat dues vegades aquest tipus d’acomiadament. Ara la Llei deroga tant l’article 52 d de l’ET com el Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer, amb el qual fa en el mes de febrer s’havia suprimit aquesta forma d’acomiadament (amb la qual cosa la derogació ja data de l’20 de febrer). Aquesta norma ja fonamentava en “motius objectius i d’oportunitat política” la derogació, i que va ser criticada per no ajustar-se de forma pacífica a la finalitat d’extraordinària i urgent necessitat que requeria aquest mecanisme legislatiu. És per aquest motiu que ara una gran part del preàmbul de la Llei 1/2020 tracta de justificar que l’adequació de l’ús d’un Reial decret llei: “en cap cas va constituir un ús abusiu o arbitrari d’aquest instrument constitucional”.

Així doncs, finalment, amb major o menor fortuna queda derogada aquesta modalitat d’acomiadament justificat, basat en faltes d’assistència, que tanta controvèrsia ha tingut en els últims anys.