Noticies

El pròxim 7 de juliol de 2025, el Col·legi d’Economistes de Catalunya celebrarà la Nit dels Economistes, amb el lliurament dels Premis dels Economistes a figures destacades del sector.

Faura-Casas és patrocinador d’aquest acte, que reuneix professionals de l’àmbit econòmic en un espai de reconeixement i trobada col·legial.

El 20 de juny de 2025 es va celebrar el 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, organitzat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya sota el lema “Cap a una economia més digital i sostenible”.

Faura-Casas va ser patrocinador d’aquest esdeveniment, reafirmant el seu compromís amb la transformació econòmica i el desenvolupament sostenible del país.

La Caterina Bartrons, gerent dels Serveis Jurídics de Faura-Casas, va participar el passat 12 de juny a la taula rodona sobre l’Espai Europeu de Dades de Salut, organitzada conjuntament per les seccions de Dret de les TIC i de Dret Sanitari de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Va ser una sessió moderada pels advocats David Molina i Josep Maria Bosch, i compartida amb Joan Guanyabens, director de la Fundació TIC Salut Social; Paula Martín, DPD de l’Hospital Clínic; i Manuel Armayones, investigador principal del grup de recerca BDLab de l’eHealth Center de la UOC i exdirector de desenvolupament d’aquest centre.

https://www.icab.cat/ca/formacio/cursos/Taula-Rodona-Espai-Europeu-de-Dades-de-Salut.-El-nou-reglament/

Un any més, Faura-Casas és empresa patrocinadora del Fòrum de l’Auditoria Professional, organitzat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, que se celebrarà els dies 3 i 4 de juliol de 2025 sota el lema “Innovació i talent en un món canviant.”

El programa inclou 6 sessions tècniques i 6 plenàries, entre les quals destaca la sessió plenària “La lluita geopolítica pel lideratge tecnològic”, moderada per Pere Ruiz, soci de Faura-Casas i membre del Consell Directiu del CCJCC.

Amb aquesta participació, Faura-Casas reafirma el seu compromís amb el desenvolupament de la professió i el debat sobre els grans reptes globals.

Faura-Casas va col·laborar en l’XI Congrés ACCID, celebrat els dies 5 i 6 de juny de 2025 a la UOC de Barcelona. Amb el lema “Innovant en Comptabilitat i Direcció”, el congrés va oferir conferències i tallers centrats en comptabilitat, finances i control de gestió, proporcionant als professionals una oportunitat per actualitzar-se i conèixer noves tendències.

El 21 de maig es va celebrar la 3a edició dels Premis Codi Tipus a la seu de la Unió Catalana d’Hospitals, on es van donar a conèixer les candidatures guanyadores en innovació i en la promoció d’una cultura de bones pràctiques en protecció de dades en organitzacions de l’àmbit sanitari i social.

L’equip de serveis jurídics de Faura-Casas va formar part del jurat, que va distingir les següents candidatures:

🥇 “Formació adaptada a professionals amb necessitats especials”, de la Fundació Aspace Catalunya.
🥈 “Implementació d’un model propi de gestió documental”, de +TU Fundació de Suport.
🥉 “Guia interactiva per identificar quan podem facilitar informació sobre les nostres persones usuàries”, del Grup CHM Salut Mental.

L’acte, conduït per Josep Maria Bosch, va comptar amb la participació de la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que va oferir una intervenció sobre la intel·ligència artificial i els drets fonamentals.

La Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial (d’ara endavant, la Direcció) va examinar la problemàtica plantejada sobre qui és l’autoritat de control competent en els tractaments de dades personals que duen a terme els Instituts de Medicina Legal (IML) en l’exercici de les seves funcions.

Concretament, va ser la Comunitat Autònoma de Galícia qui va elevar la consulta a l’Oficina de Govern de Ciberseguretat del Comitè Tècnic Estatal de l’Administració Judicial Electrònica (CTEAJE). En aquesta consulta es planteja el dubte sobre si la competència correspon a la Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial o, si escau, a la Unitat de Supervisió i Control de Protecció de Dades de la Fiscalia General de l’Estat (FGE).

La Direcció informa de les seves competències i funcions atribuïdes per la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial (LOPJ), el Reglament General de Protecció de Dades 2016/679 (RGPD) i la Llei orgànica 7/2021, de 26 de maig, de protecció de dades personals tractades amb finalitats de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals. Aquestes funcions es duen a terme sense perjudici que, en casos concrets, sigui necessari recórrer a un marc de col·laboració amb altres autoritats de control, com l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) o el Consell de Transparència i Protecció de Dades d’Andalusia (CTPDA), entre d’altres.

D’altra banda, s’analitzen dos pronunciaments:

• El primer, de l’APDCAT, en què es va declarar incompetent per resoldre una sol·licitud de cancel·lació de dades personals davant un IML que havia realitzat una valoració pericial i social a instàncies d’un jutjat de primera instància. L’APDCAT va considerar que l’adequació o l’excés de l’informe pericial, en el context d’un procés judicial, excedia el seu àmbit competencial.
• El segon, del CTPDA, es refereix a una reclamació sobre el dret d’accés a informes forenses i entrevistes de valoració realitzats per l’IML de Huelva en el marc de diversos processos judicials. Aquesta resolució sosté que les dades personals tractades pels IML en aquests casos s’incorporen als fitxers jurisdiccionals de dades de l’Administració de Justícia, dels quals és responsable l’òrgan jurisdiccional. A més, emfatitza la funció d’auxili judicial dels IML, segons l’article 479.1 de la LOPJ, i el seu paper com a encarregats del tractament, subjectes a les instruccions de l’òrgan judicial.

Aquests exemples demostren la tendència de les autoritats de control a declinar la seva competència en aquells casos en què els tractaments de dades dels IML es realitzen en el context de la funció jurisdiccional, reconeixent el paper predominant dels òrgans judicials en la determinació dels fins i mitjans del tractament.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 24 de març de 2022 especifica la definició dels conceptes de “tractaments i fins jurisdiccionals”. Segons el TJUE, en el context de l’article 55.3 del RGPD, aquests conceptes no només fan referència als tractaments de dades personals efectuats pels òrgans jurisdiccionals en assumptes concrets, sinó també, de manera més àmplia, al conjunt d’operacions de tractament realitzades pels òrgans jurisdiccionals en l’exercici de la seva activitat jurisdiccional. D’aquesta manera, queden excloses de la competència de l’autoritat de control aquelles operacions de tractament la supervisió de les quals podria influir, directament o indirectament, en la independència dels seus membres o condicionar-ne les decisions.

Pel que fa a la naturalesa dels IML, d’acord amb la LOPJ i el Reial decret 144/2023, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament dels Instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses, es destaca la seva condició d’òrgans tècnics al servei de l’Administració de Justícia, amb la funció principal d’auxiliar els jutjats, tribunals i fiscalies dins el seu àmbit científic i tècnic. També se subratlla la seva dependència funcional respecte dels òrgans jurisdiccionals en l’exercici d’aquestes funcions d’auxili.

A més, pel que fa a la protecció de dades, l’informe conclou que, en el context de la seva relació amb els òrgans jurisdiccionals, els IML actuen com a encarregats del tractament, mentre que els òrgans jurisdiccionals tenen la condició de responsables del tractament. Aquesta distinció es fonamenta en la naturalesa de les funcions dels IML, la seva dependència funcional i el fet que són els òrgans jurisdiccionals els que determinen els fins i mitjans del tractament. Així mateix, l’exercici dels drets s’ha de canalitzar davant l’òrgan jurisdiccional corresponent i no davant l’IML, ja que, en cas contrari, es podria veure compromès el desenvolupament del procediment judicial.

Finalment, l’informe determina que l’autoritat de control de protecció de dades competent per supervisar els tractaments de dades personals realitzats pels IML en l’exercici de les seves funcions d’auxili judicial és la Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial. Aquesta conclusió es basa en el fet que aquests tractaments es duen a terme amb finalitats jurisdiccionals, ja que estan directament vinculats a l’activitat dels òrgans jurisdiccionals dins dels processos judicials.

Aquesta anàlisi resulta de gran utilitat per als professionals del dret, els operadors jurídics i les autoritats de control, ja que proporciona un marc de referència clar i fonamentat per aplicar la normativa de protecció de dades en aquest àmbit específic.

El 24 de maig va tenir  lloc a la Unió Catalana d’Hospitals la jornada de la 2a edició dels Premis Codi Tipus, que pretenen ser un modest reconeixement a les bones pràctiques i a les iniciatives que porten a terme les entitats del sector per promoure essencialment la cultura i el compliment de la protecció de dades. L’equip de Serveis Jurídics de Faura-Casas ha participat com a part del jurat que ha reconegut:

• el 1r premi, a la iniciativa presentada per en Jaime Sánchez de Hermanas Hospitalarias amb el títol “Protección de datos personales en la gestión de proveedores: innovando para el futuro”,
• el 2n premi, a la iniciativa presentada per Gemma Boix Arbós, Claudia Gómez Zaragoza, i Maurici Trilla Hernández de l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts amb el títol “Càpsules informatives en protecció de dades i ciberseguretat”, i
• el 3r premi, a la iniciativa presentada per Paula Martín del Clínic Barcelona amb el títol “Projecte de Governança de Dades en àmbit recerca”.

Felicitem els premiats, als finalistes, i a tots els participants, per les iniciatives que reflecteixen l’esforç, el compromís i el lideratge de les persones delegades de protecció de dades!

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat la memòria de l’any 2023. En el document es detallen les diferents campanyes de conscienciació, difusió, col·laboració i inspecció que s’han realitzat per part de l’AEPD, també hi ha un extracte dels informes, dictàmens, recomanacions, decisions vinculants , declaracions i procediments més rellevants de l’any 2023. Així mateix, s’ha publicat la Memòria de Responsabilitat Social 2023.

Segons les xifres de l’AEPD, aquest any 2023 s’han enregistrat  un 43% més de reclamacions que l’any anterior. Hi ha hagut un increment d’un 114% respecte a l’any 2022 de les reclamacions relacionades a la recepció de publicitat no desitjada. D’aquestes, la majoria fa referència a les trucades telefòniques comercials no desitjades. També es donen casos de recepció de publicitat a través d’SMS, l’obtenció de dades personals sense consentiment o la contractació fraudulenta.

Pel que fa als procediments sancionadors, l’àrea de videovigilància ha estat el grup d’activitat amb un major nombre de procediments resolts durant aquest any 2023. Entre d’altres, hi ha hagut el cas del procediment d’instal·lació d’una videocàmera dins de l’habitatge llogat a diferents inquilins o la col·locació d’una càmera de videovigilància en el hall d’un pis de lloguer per habitacions individuals d’estudiants.

[1]A continuació, en la imatge es pot observar quin ha estat el TOP 10 de procediments sancionadors més habituals segons els grups d’activitats: 

[1] Taula 13: Procediments sancionadors més freqüents de la Memòria 2013 AEPD memoria-aepd-2023.pdf

Dels procediments sancionadors no tots han acabat en sanció. Un 11% s’han resolt amb l’arxiu d’actuacions per part de l’AEPD.

La sanció més quantiosa de l’any 2023 correspon a un procediment del sector de les entitats financeres, en el que s’imposa a Caixabank, S.A. una sanció de 5 milions d’euros, per la infracció dels articles 5.1f), 25 i 32 del RGPD.

Per a més informació o consultar la Memòria de 2023 de l’AEPD completa, aquí.