La nostra opinió

La disposició addicional tercera del Reial Decret-llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de recolzament a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19, estableix una nova regulació de l’ajornament especial per al pagament d’impostos periòdics corresponents al mes de març i al primer trimestre de l’exercici 2021, que ja va estar aprovat pel Reial Decret-llei 35/2020, de 22 de desembre. La principal modificació és l’ampliació de la carència d’interessos de 4 mesos, enlloc dels 3 mesos inicialment previstos.

Les condicions d’aquest ajornament extraordinari són les següents:

• Poden sol·licitar l’ajornament extraordinari les persones físiques que realitzin activitats empresarials o professionals i les entitats jurídiques amb un volum d’operacions no superior a 6.010.121,04 euros l’any 2020.
• Període ajornable: Les declaracions-liquidacions i autoliquidacions que el període de presentació o ingrés estigui comprès entre l’1 i el 30 d’abril (liquidacions periòdiques del mes de març i del primer trimestre de 2021)
• Impostos ajornables: retencions i ingressos a compte (models 111. 115, 123, 216,…), l’Impost sobre el Valor Afegit (model 303) i els pagaments fraccionats a compte de l’IRPF (model 130) i de l’Impost de societats (models 202 i 222)
• Condicions de l’ajornament:
  • Import màxim ajornable: 30.000 euros (incloent tots els ajornaments atorgats o sol·licitats sense garantia, pendents de pagament)
  • Garantia: no s’exigeix
  • Termini: 6 mesos
  • No es meritaran interessos durant els 4 primers mesos d’ajornament

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en una recent sentència, ha dictaminat que els períodes de guàrdia en règim de “disponibilitat no presencial” han de ser considerats “temps de treball”, i per tant ser remunerats en conseqüència, quan afectin “de manera considerable” a la capacitat de l’empleat a “administrar el seu temps lliure”.

L’alt tribunal ha donat resposta en aquests termes a dos tribunals, que van plantejar sengles qüestions prejudicials abans de resoldre els recursos de dos treballadors que havien reclamat que les seves guàrdies no presencials fossin reconegudes com “temps de treball” encara que no haguessin realitzat un treball concret en aquest temps (Eslovènia i Alemanya).

En l’assumpte C-344/19, correspon al d’un tècnic especialitzat que s’encarregava del funcionament, durant diversos dies consecutius, de centres de transmissió de televisió en una muntanya d’Eslovènia. A més de les seves dotze hores de treball ordinari, aquest empleat havia de prestar serveis de guàrdia sis hores al dia en règim de disponibilitat no presencial.

Durant aquests períodes no estava obligat a romandre en el centre de transmissió, però sí a estar localitzable per telèfon i poder presentar-se en el seu lloc de treball en el termini d’una hora en cas de necessitat. A la pràctica, la situació geogràfica dels centres de transmissió, difícilment accessibles, l’obligava a romandre en aquests centres durant els seus serveis de guàrdia, en un allotjament de servei posat a la seva disposició per l’empresari, sense grans possibilitats pel que fa a les activitats d’oci es refereix.

En l’assumpte C-580/19, és un bomber que havia d’efectuar regularment períodes de guàrdia en règim de disponibilitat no presencial. Durant aquests períodes no estava obligat a ser present en un lloc determinat pel seu empresari, però havia d’estar localitzable i poder arribar, en cas d’avís, al terme municipal d’aquesta ciutat en 20 minuts, amb el seu uniforme d’intervenció i el vehicle de servei que es trobava a la seva disposició.

En la sentència, el TJUE indica, que els conceptes “període de descans” i “temps de treball” s’exclouen mútuament, i afegeix que “un període durant el qual el treballador no porta a terme efectivament cap activitat per compte de l’empresari no constitueix necessàriament un ‘període de descans’ “. El Tribunal subratlla que un període de guàrdia ha de qualificar “automàticament” com “temps de treball” quan l’empleat hagi de romandre durant aquest temps en el seu lloc, diferent del seu domicili, i mantenir-se a disposició dels seus superiors.

La qüestió se suscita quan els períodes de guàrdia no exigeixen romandre en el centre de treball. El TJUE explica que les guàrdies en règim de “disponibilitat no presencial” estan compreses “en la seva integritat” dins del concepte “temps de treball” quan “les limitacions imposades al treballador afecten objectivament i de manera considerable a la seva capacitat per administrar lliurement el temps durant el qual no es requereixen els seus serveis professionals i per dedicar als seus propis interessos”.

Quan les limitacions imposades li permeten a l’empleat administrar el seu temps i dedicar-se a les seves menesters sense grans limitacions, només constitueix temps de treball el corresponent a la prestació laboral efectivament realitzada. No es poden prendre en compte les dificultats que la guàrdia li ocasioni quan derivin d’elements naturals o de la lliure elecció de l’empleat, com ara el seu domicili. En suma, els aspectes a valorar són el temps en què s’ha de presentar al lloc i la freqüència mitjana amb la qual se li requereix durant una guàrdia.

El TJUE fins i tot va més enllà i assenyala que en la mesura que els serveis de guàrdia impliquen necessàriament la imposició d’obligacions professionals al treballador i, per això formen part del seu entorn laboral, quan les guàrdies es presten de forma continuada durant llargs períodes o es produeixen a intervals molt freqüents, – fins al punt de suposar una càrrega psicològica recurrent per al treballador, encara que sigui de baixa intensitat-, pot resultar molt difícil, en la pràctica, que aquest s’evadeixi completament del seu entorn laboral durant un nombre suficient d’hores consecutives que li permeti neutralitzar els efectes de la feina sobre la seva seguretat i la seva salut; i més encara quan aquests serveis de guàrdia tenen lloc durant la nit.

D’aquesta circumstància l’obligació de l’empresa de protegir els treballadors contra els riscos psicosocials que puguin sorgir en el seu entorn laboral s’estén també a l’obligació de no imposar períodes de guàrdia molt llargs o freqüents que constitueixin un risc per a la seguretat o la salut dels treballadors, això tot i que aquests períodes es qualifiquin de «períodes de descans» en el sentit de l’article 2, punt 2, de la Directiva 2003/88.

I matisa que, en tot cas, correspon als Estats membres definir, en el seu ordenament jurídic nacional, les modalitats d’aplicació d’aquesta obligació.

Les fundacions i les associacions d’utilitat pública són entitats jurídiques sense afany de lucre que, o bé tenen afectat el seu patrimoni i rendiments a la realització d’activitats d’interès general, o bé les seves activitats estan destinades a fomentar-lo.

Amb l’objectiu d’impulsar i fomentar l’activitat que desenvolupen en benefici de l’interès general i tenint en compte l’absència d’afany de lucre, aquestes entitats disposen de determinats beneficis fiscals, alhora que gaudeixen d’un règim fiscal que fomenta l’activitat de mecenatge. Aquest marc fiscal més favorable comporta el compliment d’un seguit de requisits, entre els quals s’inclou destinar almenys el 70 % dels ingressos nets al compliment de les finalitats fundacionals i associatives. El compliment d’aquest requisit s’ha d’incloure en la memòria dels comptes anuals. (more…)

En data 30 de gener es va publicar el Reial Decret 1/2021, de 12 de gener, pel qual es modifica el Pla General comptable aprovat pel Reial Decret 1514/2007, el Pla General de Comptabilitat de la Petita i Mitjana Empresa aprovat pel Reial decret 1515/2007,  les Normes de Formulació de Comptes Anuals Consolidats aprovat pel Reial decret 1159/2010, i les normes d’adaptació del Pla de Comptabilitat General a entitats sense afany de lucre aprovades pel Reial Decret 1491/2011.

Aquesta modificació ha estat motivada per la necessitat de transposar a la normativa espanyola la normativa comptable internacional que en els darrers anys ha estat adoptada per la Unió Europea, en especial la NIIF-UE 9  “Instruments Financers” i la NIIF-UE 15 “Ingressos procedents del contractes amb clients”.

La transposició de la NIIF-UE 9 ha provocat la necessitat de modificar la definició en el Marc Conceptual de la definició del Valor Raonable, d’acord amb la NIIF-UE 13 “Valoració del valor raonable”, així com l’adaptació de la informació a revelar en la memòria d’acord amb els requeriments de la NIIF-UE 7 “Instruments financers: Informació a revelar”. Tanmateix, no s’ha adoptat el criteri de reconeixement de deterioraments per pèrdues esperades d’actius financers previstes en la NIIF-UE 9, mantenint el criteri actual de pèrdues incorregudes, que sí està recollit en la normativa específica de les entitats financeres, mitjançant la Circular 4/2019 del Banc d’Espanya. (more…)

La Guia, una actualització de la publicada l’any 2011, ofereix pautes per a millorar el disseny de les licitacions públiques i preveu la col·lusió entre empreses, seguint les fases que hauria de contenir tota compra pública, partint de la base que una correcta planificació afavoreix la competència i promou una gestió més eficient dels recursos públics. (more…)

S’ha publicat la nova Norma Tècnica de Relació amb Auditors en l’àmbit del Sector Públic, emesa per la IGAE amb l’objecte d’establir un procediment que reguli les actuacions, relacions, funcions i responsabilitats en aquesta matèria. L’emissió d’aquesta Norma Tècnica substitueix a la norma vigent fins ara sobre col·laboració amb auditors privats en la realització d’auditories públiques, d’11 d’abril de 2007. (more…)

Mitjançant el 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, la Generalitat es proposa desenvolupar la Llei de Transparència i, en particular, tal com estableix al preàmbul de la norma, “clarificar conceptes jurídics indeterminats i resoldre dubtes interpretatius aprofitant la valuosa experiència adquirida per les administracions públiques de Catalunya”. Ens trobem, per tant, amb un decret que parteix de l’experiència de l’administració en tots els anys d’aplicació legal del règim de transparència. D’altra banda, es normativitza la doctrina creada durant molts anys per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). (more…)

El proper dia 14 d’abril entra en vigor la disposició final 4a del Reial Decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes establint l’obligatorietat perquè les empreses comptin amb un registre retributiu, que inclogui la informació salarial de la plantilla completa, i que s’ha d’adaptar a el Reial Decret 902/2020. (more…)

El Consell de Ministres del passat 12 de gener va aprovar el Reglament d’Auditoria de Comptes i el Reial Decret que modifica el Pla General de Comptabilitat.

Modificació de la normativa comptable

Quant al marc comptable, el text s’adapta a las normes internacionals de comptabilitat adoptades per la Unió Europea en relació amb la comptabilització dels instruments financers i el reconeixement d’ingressos, en concret les NIIF-9 “Instruments Financers”, la NIIF-13 “Definició i desenvolupament del valor raonable” i la NIIF 15 “ingressos ordinaris procedent de contractes de clients”. Aquesta reforma ha de permetre a les societats integrants de grups cotitzats aplicar en els comptes individuals un marc d’informació financera adaptat als principis i criteris comptables internacionals. (more…)

• Es permet la possibilitat de procedir a la tramitació anticipada d’expedients de despesa d’exercicis posteriors per a qualsevol tipus d’expedient que es financi amb els fons procedents del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR) i s’eleva l’import dels pagaments anticipats fins al 50% del total.
• S’estén el nombre d’exercicis en què es poden adquirir compromisos de despeses relacionades amb el MRR i el REACT A 5 anys (en l’exercici immediat següent i en el segon, el 100 per cent, en el tercer exercici, el 70 per cent i en els exercicis quart i cinquè, el 60 per cent i 50 per cent) i es permet que el Govern modifiqui percentatges i durada màxima.
• Es permet incorporar als crèdits de l’exercici els romanents dels crèdits que emparin compromisos de despeses contrets dotats en el servei de MR de cada secció així com la resta dels crèdits vinculats a l’MRR consignats en els pressupostos de despeses amb pressupost limitador.
• Pel que fa a la funció interventora:

(more…)