La nostra opinió

La Llei estableix una exempció amb un límit màxim de fins a 180.000 per a les indemnitzacions que els treballadors percebin com a conseqüència de l’extinció unilateral de la relació laboral. Segons aquestes resolucions, qualsevol indemnització serà sospitosa de ser un pacte i de tributar íntegrament. A partir d’ara, l’AEAT faria tributar les indemnitzacions per acomiadament basant-se en certs indicis que poden ser l’edat, l’antiguitat, etc.

Fins al moment, per tenir dret a l’exempció, l’únic requisit fonamental era el previ compliment del procediment de conciliació laboral. No obstant això, tant el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) com l’Audiència Nacional han confirmat a través de les seves resolucions que, a pesar que hi hagi hagut un acte de conciliació davant l’òrgan corresponent, aquest no determina la naturalesa jurídica de l’extinció de la relació laboral. Així mateix, confirma que es troba dins de l’àmbit de les competències de la Inspecció Tributària el realitzar l’anàlisi jurídica i determinar si es tracta realment d’un acomiadament resultant d’una decisió unilateral de l’empresa. Per aquest motiu, a pesar que la conciliació és un procés que ha de dur-se a terme, no és impediment per a demostrar que l’acomiadament ha estat consensuat.

És per això, per la qual cosa l’Agència Tributària ha trobat una nova via per  engrossir les arques públiques que recaurà una vegada més en el contribuent mitjà i que, en la meva opinió, l’única cosa que fan és augmentar la litigiositat en un sistema tributari ja de per si complicat.

La posició adoptada per l’òrgan administratiu i judicial no pot implicar la denegació sistemàtica i en massa de l’aplicació de l’exempció. En el cas sobre el qual ha resolt el TEAC, considera lògic que la Inspecció determini que l’extinció de la relació laboral ha estat pactada per l’existència d’un conjunt d’indicis.

Com a conseqüència d’aquesta recent interpretació, els motius de l’acomiadament del treballador per part de l’empresa constituiran una prova imprescindible per a la determinació de la naturalesa jurídica d’aquest.

Pel que s’esperen una ingent quantitat d’inspeccions i comprovacions, ja que afectaria un gran nombre de contribuents que van veure la seva indemnització exempta durant els últims 4 anys.

Amb la nova interpretació, la inspecció intentarà dificultar l’aplicació de l’exempció recaptant indicis que acreditin l’existència d’un pacte, fet que suposarà un impediment pel contribuent i augmentarà la recaptació.

QUART. Els indicis a partir dels quals l’Administració conclou que va existir un acord extintiu entre la demandant i dotze dels seus treballadors són els següents:

a) Els relatius a l’edat dels treballadors i la quantia de la indemnització. Els treballadors, l’edat dels quals superava, en tot cas els 60 anys, van passar a cobrar fins als 65 anys el subsidi de desocupació satisfeta pel servei Públic d’Ocupació estatal i, posteriorment, la pensió de jubilació (a excepció d’un d’ells que va passar a cobrar directament la referida pensió de jubilació). Tots ells han acceptat indemnitzacions molt inferiors (en alguns casos notòriament inferiors) a les quals procedirien d’acord amb la normativa laboral en cas de resultar improcedent l’acomiadament; sense que, d’altra banda, existeixi relació entre la indemnització i els anys de servei. Així mateix, els Convenis Col·lectius General del Sector de la Construcció per al período2002-2006 i per a 2007-2011, contemplen respectivament, en els articles 101.1.A) i 93.1, que “Les parts signants d’aquest, estableixen la jubilació obligatòria als seixanta-cinc anys d’edat… “; pel que, resulta inexplicable des de la perspectiva del comportament racional, que identifica el quefer mercantil de les empreses, que satisfacin aquelles indemnitzacions per acomiadament improcedents d’empleats als quals resten escassos mesos o anys per a aconseguir l’edat de jubilació forçosa.

b) Els relatius a la carta d’acomiadament i els motius d’acomiadament disciplinari. Assenyala la Inspecció que, els motius d’acomiadament que figuren en les cartes d’acomiadament no tenen un contingut concret ni precís. Així, en les mateixes es reflecteixen:

El 7 d’octubre de 2019, el Consell va aprovar la Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, (més coneguda com a Directiva de protecció de denunciants, informants o whistleblowers), d’ara en endavant, la Directiva.

La Directiva es troba pendent de publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea i concedeix als Estats membres un termini de dos anys per  la seva transposició a partir de la data d’entrada en vigor, malgrat que aquest s’amplia fins a quatre anys en relació amb l’obligació d’establir canals de denúncia interns per  entitats del sector privat que tinguin entre 50 i 249 treballadors de manera que, inicialment, entrarà en vigor per les empreses de més de 250 treballadors.

La finalitat de la Directiva és fomentar les denúncies sobre infraccions del Dret de la Unió mitjançant l’establiment de normes mínimes de protecció per aquelles persones que, en el context de les seves activitats laborals, tant en el sector públic com en el sector privat, tinguin coneixement d’aquest tipus d’irregularitats i vulguin informar sobre elles.

Al nostre país, l’establiment de canals de denúncia interns va experimentar un gran impuls després de la reforma del Codi Penal, que es va dur a terme mitjançant la Llei Orgànica 1/2015, que va introduir una clàusula d’exempció de responsabilitat penal per aquelles persones jurídiques que hagin adoptat un model eficaç de prevenció de riscos penals (o de compliance).

La Directiva es configura com una norma de mínims amb la qual els Estats membres podran ampliar el seu àmbit d’aplicació. El seu contingut permet aventurar canvis importants en la  regulació dels canals de denúncia a Espanya. I això perquè, com a regla general, els canals de denúncia passaran de ser una eina potestativa com a element clau d’un model de compliance, a una mesura preceptiva per a les entitats dels sectors públic i privat.

Els denunciants es podran acollir a la protecció que ofereix la Directiva quan es compleixin les següents condicions:

• Que l’objecte de la denúncia consisteixi en infraccions d’algun dels àmbits del Dret de la Unió que preveu l’article 2 de la Directiva amb independència que el dret nacional les classifiqui com administratives, penals o d’un altre tipus. Entre les matèries incloses en aquest precepte es troben els assumptes relatius a la contractació pública, entre d’altres.
• Que el denunciant treballi en el sector públic o privat i hagi obtingut la informació sobre infraccions en un context laboral.
• Que el denunciant tingui motius raonables per pensar que la informació que comunica és veraç i que denunciï a través d’alguna de les vies previstes per la Directiva.

Estaran obligades a establir canals i procediments de denúncia interna i seguiment:

• Les entitats jurídiques del sector privat que tinguin 50 o més treballadors; o que, sense importar el nombre de treballadors, entrin en l’àmbit d’aplicació del Dret de la Unió en matèria de serveis, productes i mercats financers, prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, seguretat o protecció del medi ambient.
• Les entitats del sector públic, incloses les entitats propietat o estiguin subjectes al control d’aquestes entitats.

La Directiva articula un sistema de denúncies per tres vies: denúncies internes davant els òrgans competents designats per les entitats dels sectors públic i privat; denúncies externes davant les autoritats competents designades pels estats membres; i revelació pública d’informació sobre infraccions (per exemple, a través dels mitjans de comunicació).

La Direcció General de Tributs, en resposta a les consultes V1417-19 i V1783-19, de juny i juliol de 2019, ha establert criteris en relació a determinats aspectes vinculats a la retribució dels administradors i la seva consideració com a despesa fiscalment deduïble de l’Impost sobre Societats (IS) i de l’Impost la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

En la primera de les consultes, la V1417-19 de 12 de juny de 2019, es planteja si la retribució de l’administrador i soci únic de l’entitat, per a l’exercici d’altres funcions diferents de la del càrrec d’administrador pot tenir la consideració de despesa fiscalment deduïble a efectes de l’IS.

La consulta estableix que “todo gasto contable será deducible a efectos del Impuesto sobre Sociedades siempre que cumpla las condiciones legalmente establecidas en términos de inscripción contable, imputación con arreglo a devengo, correlación de ingresos y gastos y justificación documental, y no tenga la consideración de fiscalmente no deducible por aplicación de algún precepto específico establecido en la LIS. En este sentido, de acuerdo con el artículo 15 de la LIS, “no tendrán la consideración de gastos fiscalmente deducibles:

(…)

1. e) Los donativos y liberalidades.

(…)

Tampoco se entenderán comprendidos en esta letra e) las retribuciones a los administradores por el desempeño de funciones de alta dirección, u otras funciones derivadas de un contrato de carácter laboral con la entidad.”

Així doncs, amb el criteri de la DGT, la retribució dels administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció o altres funcions vinculades a l’exercici d’una activitat laboral amb l’entitat, seran deduïbles en l’Impost sobre Societats de l’entitat.

Pel que fa a la segona de les consultes, la V1783-19 d’11 de juliol de 2019, l’administració en relació a la deduibilitat de les cotitzacions d’autònoms derivades de l’exercici del càrrec de conseller delegat a l’IRPF, indica:

 “las cotizaciones al “Régimen de Autónomos” que corresponde realizar a la consultante por el desempeño de las funciones de consejera delegada de la entidad tendrán para aquella la consideración de gasto deducible para la determinación del rendimiento neto del trabajo, pudiendo resultar este tipo de rendimientos negativos si la consultante no obtiene por este concepto ingresos íntegros que superen las cuotas abonadas.”

En conseqüència, les cotitzacions al RETA dels administradors de societats seran una despesa fiscalment deduïble tot i no percebre per aquest càrrec contraprestació alguna, podent inclús derivar-se un rendiment negatiu a l’IRPF de l’administrador.

En resum, les retribucions als administradors per l’exercici de les seves funcions d’alta direcció o d’altres derivades d’un contracte laboral amb l’entitat seran deduïbles a efectes de l’IS. En el mateix sentit, si les cotitzacions al règim d’autònoms deriven de l’exercici de funcions de direcció i gerència, les mateixes tindran la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net del treball a efectes de l’IRPF.

Abans que acabi l’any, i durant els mesos de novembre i desembre, és el moment de fer una valoració de les obligacions tributàries a les que estarà subjecta la nostra entitat a l’efecte de valorar la conveniència de realitzar alguna acció davant l’Agència Estatal d’Administració Tributària, que permeti optimitzar-ne la tributació.

Seguidament, us detallem els terminis per realitzar les inscripcions, renúncies o comunicacions respecte dels règims especials dels diferents impostos: (more…)

En un article anterior vam parlar del projecte IdentiCAT, que impulsava la Generalitat de Catalunya com a sistema d’identificació digital i que plantejava un control directe sobre les pròpies dades per part del ciutadà, amb garanties de seguretat i legalitat. Comentàvem en aquell article que restaríem a l’aguait de com s’implementava un projecte tal, inèdit a Europa, que venia a representar un canvi de paradigma. Sembla, tanmateix, que no podem saber del cert a hores d’ara de si aquest projecte IdentiCAT acabarà materialitzant-se o no, sobretot a partir del Reial Decret-llei 14/2019, de 31 d’octubre, que ha aprovat recentment el Govern espanyol. (more…)

El passat 16 d’octubre de 2016, el ple del Tribunal Constitucional va dictar sentència a la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat social de primera instància de Barcelona. La qüestió plantejada versava sobre una treballadora acomiadada per causes objectives motivades per les absències que, encara que justificades, superaven en més del 20% de les jornades laborables de dos mesos consecutius. (more…)

En data 7 de desembre de 2018, es va publicar al Butlletí oficial de l’Estat la Directiva (UE) 2018/1910, del Consell, de 4 de desembre de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2006/112/CE pel que fa a l’harmonització i simplificació de determinades normes del règim de l’Impost sobre el Valor Afegit en la imposició dels intercanvis entre els estats membres, la qual entrarà en vigor el proper 1 de gener de 2020. (more…)

Aquestes modificacions afecten concretament a 7 articles:

CAPÍTOL III

Mesures en matèria de contractació pública

Article 5. Modificació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i de Consell 2014/23 / UE i 2014/24 / UE , de 26 de febrer de al 2014. (more…)

El Reglament General de Protecció de Dades va proposar un canvi de paradigma basat en l’eix de dissenyar la privacitat enfocada a la gestió del risc amb aplicació del principi de responsabilitat proactiva. El nou paradigma parteix que el denominat “risc cero” no existeix i, per tant, hi ha riscos en els tractaments de dades que cal mitigar. Per això, es proposa amb l’article 25 del RGPD que el responsable del tractament, tant en el moment de determinar els mitjans de tractaments com en el moment del propi tractament, aplicarà mesures tècniques i organitzatives apropiades a fi de complir el RGPD i protegir els drets dels interessats. (more…)

Aquests nous llindars són d’aplicació directa a partir de l’1 de gener de 2020 en tots els Estats membres de la UE sense necessitat de transposició als ordenaments jurídics interns.

Pel que fa a la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic:

• L’import de 5.548.000€ es substitueix per 5.350.000€ en els articules 20.1; 23.1.a) i 318.b)
• L’import de 221.000€ es substitueix pel de 214.000€ en els articles 21.1b); 22.1b); 23.1b) i 318.b)
• L’import de 144.000€ es substitueix per la de 139.000€ en els articles 21.1.a) i 22.1.a)

(more…)