La nostra opinió

En els darrers anys, els avenços tecnològics estan contribuint a introduir la digitalització a l’Administració. Això es veu reflectit en el fet que part important dels fons Next Generation es destinarà a modernitzar i digitalitzar les administracions públiques. I, actualment, l’ús de programes per analitzar dades, l’ús del Big Data, el Blockchain i la Intel·ligència Artificial han guanyat rellevància.

La burocràcia administrativa i la manca d’automatització de processos, avui dia, encara són assignatures pendents de les administracions públiques. Davant del fenomen que podríem denominar com a “immersió tecnològica”, ens hem de preguntar: Com pot intervenir la Intel·ligència Artificial (IA) a la compra pública?

La Contractació Pública, un sistema integrat essencialment per diferents procediments, és un dels camps on es podria plantejar la implantació de la IA com a eina de suport en la gestió d’aquest tipus de contractes. (more…)

El passat 25 de maig de 2023 es va publicar al BOE la Llei 13/2023, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei General Tributària. Entre els principals canvis aprovats, en destaca l’aprovació d’un sistema únic de correcció en les autoliquidacions, per apropar-se a la jurisprudència europea.

El sistema actual per rectificar una declaració consta de dues alternatives:

– La presentació d’una declaració complementària corregint la declaració ja presentada. Aquesta opció només és viable en el cas que a conseqüència de la rectificació de l’error en resulti un import a ingressar superior al declarat inicialment o bé en cas que el resultat inicial fos a tornar o compensar en resulti un import inferior al declarat.

– La presentació d’un escrit demanant la rectificació d’una declaració ja presentada. Aquest procediment s’utilitza quan calgui modificar dades que no afecten el resultat de la declaració o quan de la correcció en resulta un import a ingressar inferior al de la declaració inicial, o bé en cas que quan el resultat inicial és a tornar o compensar en resulti un import superior al declarat. (more…)

En l’àmbit de la contractació pública, la subrogació de treballadors després d’un canvi de contractista és un tema recurrent que ha generat múltiples pronunciaments per part dels Tribunals de Recursos Contractuals. Una qüestió que sovint es planteja en determinar el cost econòmic de la licitació és si aquest pot ser inferior al cost econòmic associat a la subrogació del personal.

En aquest sentit, destaquem la recent Resolució núm. 622/2023 (Recurs núm. 441/2023) del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) que ha tornat a posar de manifest la importància de comprendre les obligacions relacionades amb la subrogació i el paper dels plecs en aquest context.

En la seva resolució, el TACRC recalca que l’obligació de l’adjudicatari de subrogar-se en les relacions laborals vigents amb el contractista sortint no deriva del plec, sinó d’un conveni col·lectiu que afecta el sector d’activitat en qüestió. Això significa que l’òrgan de contractació no ha d’avaluar quins dels treballadors són estructurals o si les seves condicions salarials són excessives,  la seva responsabilitat es limita a publicitar la informació proporcionada per l’empresa que actualment presta el servei. (more…)

En la recent sentència de l’11 de maig de 2023 (C 101/22 P), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha proporcionat una interpretació detallada de l’obligació dels òrgans de contractació d’oferir una motivació suficient en resposta a les preguntes formulades per un licitador sobre la viabilitat d’una oferta guanyadora presumptament anormal. (more…)

En data 27 de juliol de 2023, s’ha publicat en el Bolletí Oficial de l’Estat l’Acord pel qual s’aprova el Pla d’incorporació de la metodologia BIM (Building Information Modeling) en la contractació pública de l’Administració general de l’Estat i els seus organismes públics i entitats del dret públic vinculats o dependents.

Aquest pla ha sigut elaborat per la Comissió Interministerial BIM- òrgan presidit pel subsecretari de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana – i produiria efectes des de l’endemà a la seva publicació en el BOE i estableix uns requisits per l’adopció de la metodologia BIM entre 2024 i 2030.

El BIM és una forma de treball col·laborativa, basada en la digitalització i en la col·laboració entre agents durat tot el cicle de vida d’una edificació o infraestructura. Aquesta metodologia implica l’ús d’una representació digital compartida d’un actiu per facilitar els processos de disseny, construcció i operació, així com proporcionar una base fiable per la presa de decisions.  

L’aplicació del BIM en la contractació pública persegueix un doble propòsit; optimitzar l’eficiència dels recursos públics i actuar com a impuls per la transformació digital del sector de la construcció.

Amb aquest enfocament, de l’ús del BIM en la contractació pública s’espera una millora de l’eficiència en la despesa pública mitjançant la reducció de terminis i costos en l’execució de contractes del sector públic i millores de productivitat.

El Pla instrueix als òrgans de contractació sobre l’ús del BIM en diversos contractes del sector públic relacions amb la construcció: “en tot cas, l’òrgan de contractació sol·licitar BIM incorporant requisits d’informació BIM en els plecs de prescripcions tècniques particulars o en els documents descriptius, segons correspongui, que es definiran en funció de les necessitats del contracte i de les fases del cicle de vida de l’actiu per donar resposta a objectius fixats i usos que es pretenen”

Tot i que encara caldrà esperar a veure a les casuístiques concretes i formes d’incorporació segons l’objecte del contracte, el full de ruta que conté l’Acord és clara: els licitadors del sector de la construcció hauran de focalitzar-se en aquesta transició i preparar-se  adequadament per implementar la metodologia BIM en els seus processos i projectes si volen obtenir un avantatge competitiu en el sector públic.

Abans de marxar de vacances recordeu de sol·licitar els dies de cortesia per a l’enviament de notificacions electròniques amb l’Agència Tributària.

Per tal d’evitar rebre comunicacions de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) durant els períodes de vacances i evitar problemes en la recepció i gestió de les comunicacions rebudes, l’Agència Tributària ofereix als subjectes passius inclosos dintre de la Direcció Electrònica Habilitada (DEH) la possibilitat de sol·licitar, a través del web de l’AEAT, un total de 30 dies a l’any en què Hisenda no podrà emetre notificacions al contribuent. Són els anomenats “dies de cortesia” o “vacances fiscals”.

Els trets fonamentals d’aquestes “vacances fiscals” són els següents:

• El número màxim de dies que es poden assenyalar son 30 dies naturals, inclosos dissabtes i diumenges, en cada any natural .
• Els ‘dies de cortesia’ s’han de sol·licitar amb un mínim de 7 dies d’antelació al començament del període desitjat.
• El retard en la notificació derivat dels ‘dies de cortesia’ designats per l’obligat tributari, es considerarà dilació del procediment no imputable a l’Administració, si bé haurà de quedar acreditat que la notificació podia haver-se posat a disposició de l’obligat tributari en la data seleccionada per a ell.

El procediment per a la sol·licitud dels dies és telemàtic, accedint a la Seu Electrònica de l’AEAT dins l’opció Les meves notificacions. Un cop dins caldrà seleccionar “Sol·licitar dies en què no es posaran notificacions en Adreça Electrònica Habilitada”, per a la realització d’aquest tràmit caldrà accedir-hi amb DNI Electrònic, certificat electrònic o Cl@ve PIN.

Per a més informació:

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/ca_es/ayuda/consultas-informaticas/notificaciones-electronicas-ayuda-tecnica/dias-cortesia-notificaciones.html

El passat 17 de juliol de 2023 es va publicar al BOE l’Ordre HFP/792/2023, de 12 de juliol, per la qual es revisa l’import de les dietes i assignacions per a despeses de locomoció a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i es modifica l’import exempt de les despeses de locomoció.

Fins ara, les despeses de locomoció estaven regulades de la següent manera:

• Despeses de locomoció: regla general

Considerant l’article 9 del Reglament de l’IRPF, queden exemptes d’impost les quantitats satisfetes per l’ocupador per compensar les despeses de locomoció del treballador, sempre que es compleixin determinats requisits:

1. Quan el treballador es desplaci fora de la fàbrica, taller, oficina, per realitzar el seu treball en lloc diferent (no comprèn els desplaçaments del domicili al treball i del treball al domicili).
2. Quan la quantitat satisfeta es trobi dins dels límits reglamentaris (l’excés sobre aquests límits estarà subjecte a imposició):
   • Quan l’empleat o treballador utilitzi mitjans de transport públic, l’import exempt d’impost serà l’import de les despeses justificades amb factura o document equivalent.
   • Per a altres casos, i aquí és on es produeix la modificació, l’import exempt d’impost serà de 0,26 € (anteriorment, 0,19 €) per quilòmetre recorregut, més les despeses de peatge i aparcament que es justifiquin.

(more…)

El passat 13 de juliol, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ADPCAT) va fer la presentació oficial a la sala de les cotxeres del Palau Robert del nou projecte que ha impulsat: “DPD en xarxa”. Es tracta de crear una comunitat d’aprenentatge i col·laboració de delegats i delegades de protecció de dades a Catalunya, per tal de generar coneixements i debat.

Malgrat que l’objectiu de l’APDCAT és que la xarxa sigui una eina viva, que anirà evolucionant amb el treball mutu, les inquietuds i necessitats que se’n vagin derivant, a continuació enumerem quins recursos estaran actius en un inici. Els DPDs inscrits a la xarxa disposaran d’accés a les següents pestanyes:

1. Actualitat
2. Formacions. Tant formacions impartides per l’APDCAT, com per tercers, com per usuaris de la mateixa xarxa. La primera sessió formativa publicada a la xarxa és un taller d’introducció a les Avaluacions d’Impacte en matèria de Protecció de Dades (AIPD).
3. Biblioteca APDCAT. Es publicaran tant documents d’interès (resolucions, dictàmens, consultes); com documents treballats conjuntament amb les entitats que conformen la xarxa; com aportacions d’entitats, com processos normatius en marxa, etc.
4. Àgora. Es tracta d’un espai per a grups de treball sobre temes específics. Per exemple, un dels grups de treball creat és relatiu a les orientacions en la metodologia de les AIPD. En aquest espai l’APDCAT invitarà també a experts de protecció de dades.
5. Esdeveniments tant virtuals com presencials.

(more…)

El passat 9 de maig de 2023 es va publicar en el BOE, la Llei 11/2023, de 8 de maig de transposició de Directives de la Unió Europea que regula, entre altres matèries, la digitalització d’actuacions notarials i registrals.

La llei 11/2023, de 8 de maig, de transposició de Directives de la Unió Europea en matèria d’accessibilitat de determinats productes i serveis, migració de persones altament qualificades, tributària i digitalització d’actuacions notarials i registrals i per la que es modifica la Llei 12/2011, de 27 de maig, sobre la responsabilitat civil per danys nuclears o produïts per materials radioactius, conté modificacions de diferents normatives de l’àmbit mercantil: la Llei del Notariat; el Codi de Comerç; la Llei de Societats de Capital;  Llei hipotecària i les Lleis de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social. (more…)

El 16 de febrer de 2023, el Congrés va aprovar la Llei 2/2023, de 20 de febrer, que regula la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (transposició de la Directiva Whistleblowing). La seva finalitat principal és protegir tota persona física que informi sobre alguna de les accions o omissions que aquesta Llei desenvolupa en el seu article 2, com ara: “infraccions del Dret laboral en matèria de seguretat i salut en el treball, entesa sense perjudici de l’establerta en la seva normativa específica.”

També té com a finalitat reforçar la cultura de la informació, les infraestructures d’integritat de les organitzacions i fomentar la cultura de la informació o comunicació com a mecanisme per prevenir i detectar amenaces a l’interès públic.

Les empreses amb 250 o més treballadors tenien fins al 13 de juny de 2023 per implementar un canal de denúncies. El 1 de desembre de 2023, s’acaba el termini per a les empreses amb 50 o més treballadors. (more…)