La nostra opinió

El 12 de juliol es va publicar en el Diari Oficial de la Unió Europea el REGLAMENT (UE) 2024/1689 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 13 de juny de 2024 pel que s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial i pel que es modifiquen els Reglaments (CE) núm. 300/2008, (UE) núm. 167/2013, (UE), núm. 168/2013, (UE) 2018/858, (UE) 2018/1139 i (UE) 2019/2144 i les Directives 2014/90/UE, (UE) 2016/797 i (UE) 2020/1828 (Reglament d’Intel·ligència Artificial o RIA).

El RIA forma part de l’estratègia digital de la UE, i té com a objectiu que la intel·ligència artificial (IA) pugui garantir millors condicions de desenvolupament i ús d’aquesta tecnologia innovadora. És innegable que la IA pot aportar molts beneficis, com ho són una millor assistència sanitària, un transport més segur i net, una fabricació més eficient i una energia més barata i sostenible. No obstant, els recents avenços en la matèria s’han traduït en una intel·ligència artificial generativa cada vegada més potent i els denominats «models d’intel·ligència artificial d’ús general», que s’estan integrant en nombrosos sistemes d’intel·ligència artificial, s’estan tornant massa importants per a l’economia i la societat com per a no ser objecte de regulació. A la llum dels possibles riscos sistèmics, la UE estableix normes i mecanismes de supervisió eficaços. (more…)

A partir de l’1 de gener de 2025, entrarà en vigor l’aplicació de la cotització addicional de solidaritat, a l’efecte de garantir la sostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini.

En què consisteix aquesta cotització i qui afecta?

És una cotització addicional tant per part de l’empresa com del treballador, únicament aplicable als treballadors que tinguin ingressos per sobre de la base màxima de cotització a la Seguretat Social; aquesta base es fixa anualment i per a l’any 2024 s’ha establert a 4.720,50 €.

La quantia de la cotització es veurà incrementada progressivament des de la seva entrada en vigor l’1 de gener del 2025 fins a l’any 2045, any previst per assolir el tipus definitiu. (more…)

Impost sobre el Valor Afegit

Es prorroguen temporalment les mesures aprovades a principis del 2023 en relació a la reducció de l’IVA en productes fonamentals de la cistella de la compra, que es mantindran vigents fins que els preus d’aquests productes es normalitzin.

En aquest sentit, s’ha ampliat la llista d’aliments bàsics que estaran subjectes a un IVA del 0%, incloent l’oli d’oliva. És la segona reducció impositiva aplicada a l’oli d’oliva, que anteriorment tenia un IVA del 5%. (more…)

L’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIRESCON) El 2023 es van efectuar a Espanya, 196.763 licitacions (un 7,66% més que el 2022), per un import  total (PBL, sense incloure impostos) de 107.557,67 milions d’euros (un 8,56% més que l’any precedent).

El sector públic estatal va augmentar el seu import licitat en un 36,03% i el seu import per sobre el total de les licitacions fins al 33,61%. El Sector Públic Autonòmic va experimentar un increment del 7,72% de l’import de les licitacions, aconseguint el 40,45% de l’import total licitat a Espanya, destacant la C.A. de Catalunya i la C.A. d’Andalusia, per aquest ordre registrant un pes en el total del licitat en l’àmbit autonòmic del 20,43% i 15,93% respectivament). Tot i això, a nivell del Sector Públic Local, l’import licitat va disminuir un 13,11% respecte a l’any anterior, cosa que va suposar que gestionés el 25,94% de les licitacions totals. Les entitats locals de la C.A. de Catalunya són les que més volum pugen, representant el 18,32% del total del sector, seguides de les de la C.A. d’ Andalusia amb un 16,80% del sector. (more…)

Abans de marxar de vacances, recordeu de sol·licitar els dies de cortesia per evitar rebre notificacions electròniques de l’Agència Tributària durant aquest període.

L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) ofereix als subjectes passius inclosos en la Direcció Electrònica Habilitada (DEH) la possibilitat de sol·licitar, a través del seu web, fins a 30 dies a l’any en què no es rebran notificacions. Aquests dies són coneguts com “dies de cortesia” o “vacances fiscals”. (more…)

La Sentència del Tribunal Suprem de 16 de maig de 2024 (STS 841/2024) determina que quan en un contracte d’execució d’obra i explotació d’una concessió les obres les realitzi una empresa del mateix grup que la concessionària que forma part del mateix accionariat, confonent-se les figures de la concessionària i la constructora, no hi ha raons per entendre que la concessionària ha suportat com a cost el benefici industrial de l’execució de les obres realitzades.

L’article 280.1, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic preveu, sobre els efectes de la resolució de les concessions, que:

“En els supòsits de resolució per causa imputable a l’Administració, aquesta abonarà en tot cas al concessionari l’import de les inversions realitzades per raó de l’expropiació de terrenys, execució d’obres de construcció i adquisició de béns que siguin necessaris per a l’explotació de la obra objecte de la concessió, atenent el grau d’amortització. A aquest efecte, s’aplicarà un criteri d’amortització lineal. La quantitat resultant s’ha de fixar dins del termini de tres mesos, llevat que se n’estableixi un altre al plec de clàusules administratives particulars”

Entén la sentència referida que “la inversió sobre l’execució de les obres a què fa referència l’article 266.1 del TRLCAP, no comporta, en un cas com l’ara examinat, l’abonament del 6% del benefici industrial, ja que la primera qüestió d’interès casacional que se suscita apareix aquí enterbolida per les circumstàncies d’aquest cas, en concret per la confusió entre les figures de la concessionària i la constructora, que impedeixen que considerem la constructora com un tercer aliè a la relació contractual entre la concessionària i l’Administració contractant, cosa que no ens permet encarar, en termes generals, la qüestió sobre la inclusió o no d’aquest benefici industrial d’un tercer, la constructora”.

En el recent BIOCAC 137 publicat el passat mes d’abril, es va incloure una resposta a una consulta sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament, per part d’una entitat mercantil que és mitjà propi del mateix ajuntament, per un període inferior a la vida útil de l’actiu i finalitzat el període l’ajuntament hauria de reintegrar l’actiu a l’entitat cedent.

La qüestió formulada és si l’entitat cedent pot aplicar de forma subsidiària el Pla General de Comptabilitat d’entitats sense afany de lucre, encara que aquest no correspongui al seu marc d’informació financera de referència, i registrar una despesa al compte de resultats en el moment de la formalització de cessió.

La resposta se sustenta en l’article 34.2 del codi de comerç, on s’estableix que la comptabilització de les operacions, atendrà la seva realitat econòmica i no només a la forma jurídica, de forma que, si la cessió del dret d’ús és de caràcter irrevocable i incondicional, per un període de temps superior a un any, l’operació s’haurà d’ajustar al que estableix la Norma de Registre i Valoració 18.2. del Pla General de Comptabilitat. Això implica que l’entitat mercantil que ha cedit a títol gratuït el dret d’ús de l’actiu haurà de registrar un compte compensatori de l’immobilitzat, amb una denominació específica, com per exemple “Cessions d’ús sense contraprestació” amb càrrec a un compte de reserves. Per determinar el valor en llibres del dret cedit, es podrà aplicar la proporció entre el valor raonable del dret d’ús cedit i el valor raonable total de l’actiu. En tot cas, s’haurà d’informar sobre la cessió d’ús a la memòria dels comptes anuals.

L’article 204 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, estableix que els contractes de les administracions públiques es podran modificar durant la seva vigència fins a un màxim del 20 % del preu inicial.

Davant aquesta possibilitat, els Poders Adjudicadors disposen d’un ventall de possibilitats per a configurar l’estructura econòmica dels contractes subjectes a la LCSP, aplicant els criteris que a aquests efectes va establir la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya en el seu Informe 2/2020, 27 de març, relatiu al càlcul del percentatge de modificació dels contractes i càlcul del valor estimat dels contractes en cas que els plecs de clàusules administratives particulars adverteixin de la possibilitat de modificar-los i s’hi prevegi la possibilitat de prorrogar-ne la durada.

Així, a tall d’exemple, s’analitzen diversos supòsits pel càlcul del valor estimat dels contractes amb el límit del 20 % del preu inicial, en funció de la durada d’aquests i la previsió o no de pròrrogues. (more…)

Des del passat 2 de març de 2024, les empreses amb més de 50 treballadors han de disposar d’un protocol d’actuació per abordar situacions d’assetjament o violència dirigides a persones LGTBI, així com ajustar els Plans d’Igualtat en conseqüència.

La Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI va introduir disposicions específiques destinades a fomentar la igualtat i preveure la discriminació contra el col·lectiu LGTBI en l’àmbit  laboral, amb l’objectiu d’erradicar les situacions de discriminació, per assegurar que a Espanya es pugui viure l’orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere, les característiques sexuals i la diversitat familiar amb plena llibertat. (more…)

Segons l’article 145.1 de la Llei 9/2017, del 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, l’adjudicació dels s’ha d’efectuar utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu, donant preponderància, sempre que sigui possible, als que facin referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de les fórmules que estableixen els plecs.

Aquesta preponderància respon a la necessitat de limitar la discrecionalitat administrativa en l’adjudicació del contracte. A l’hora de dissenyar els plecs de condicions, els òrgans de contractació podran triar entre diverses fórmules per a la distribució de la puntuació entre els licitadors. Una de les qüestions més controvertides dels últims anys en la doctrina administrativa ha estat la validesa de les fórmules de valoració que es tradueixen en l’establiment dels anomenats “llindars de sacietat”. (more…)