Dictamen motivat de la Comissió Europea contra el Model 720 (Declaració de béns a l’estranger)

Des de l’any 2013 existeix l’obligació de presentar declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger (Model 720), el valor dels quals, en el seu conjunt i per categories (béns immobles i drets sobre aquests; comptes; i valors, drets i assegurances) superin els 50.000 euros.

Des dels seus inicis, ha estat un model controvertit, en tant que estableix un règim sancionador on s’imposen multes pecuniàries fixes per incompliment de l’obligació d’informació o per presentació extemporània superiors a les imposades per la Llei General Tributària.

Aquest fet ha incidit en una elevada litigiositat davant dels Tribunals Europeus, en tant que es venia considerant discriminatòria i desproporcionada l’aplicació d’un règim sancionador tan feixuc per al contribuent.

La Comissió Europea va emetre el passat 15 de febrer de 2017 un dictamen motivat (dictamen-motivat-ce-720-1), que ha vist la llum al mes de desembre de 2018, on es determinava la il·legalitat de la normativa espanyola que regula la Declaració de béns a l’estranger (Model 720), per infracció d’una sèrie de drets fonamentals recollits al Tracta de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) així com imposició d’un règim sancionador desproporcionat.

En el referit dictamen, la Comissió demanava a l’Administració Tributària espanyola la modificació de les normes sobre actius mantingut en altres Estats membres de la UE. En concret la Comissió determina que “España tiene derecho de exigir a sus contribuyentes que notifiquen a las autoridades determinados activos que mantienen en el extranjero, pero las multas impuestas en caso de incumplimiento son desproporcionadas. Como las multas son mucho más altas que las sanciones aplicadas en un contexto puramente nacional, la normativa puede disuadir a las empresas y a los particulares de invertir en el mercado único o desplazarse por él. Por ello, estas disposiciones son discriminatorias y entran en conflicto con las libertades fundamentales de la UE.”

La Hisenda Espanyola, per la seva part, no només no ha atès a l’exigència de la Comissió Europea, per considerar que l’informe no és vinculant, sinó que l’ha intentat ocultar, per la qual cosa, ha continuat aplicant el règim sancionador previst a la norma.

Cap sentit té que les sancions imposades per aquesta declaració superin, amb escreix, les contemplades a la pròpia normativa tributària. Així com que la informació que es sol·licita respecte dels béns i drets situats a l’estranger sigui molt més exhaustiva que la que es demana per als béns i drets radicats a Espanya, sobretot quan existeixen mecanismes entre països que haurien de permetre la obtenció d’aquesta informació, en lloc que la càrrega recaigui sobre el contribuent, qui ha de suportar un règim sancionador que penalitza de forma desproporcionada el fet de declarar fora de termini o de forma incorrecta.

Atenent al contingut del Dictamen, que confirma que es tracta d’una norma que vulnera llibertats comunitàries, l’Administració Tributària hauria de plantejar-se no iniciar nous procediments, deixar en suspens els que ja estan iniciats, i establir un règim sancionador equiparable al recollit a la Llei General Tributària, caldrà però estar atents als moviments que al respecte efectuarà l’Administració en el futur.

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies