La derogació de l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència

El proppassat 16 de juliol es va publicar la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina que estableix l’article 52 d) del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.

La mateixa norma aclareix que l’acomiadament per faltes d’assistència a la feina era una figura que legitimava l’extinció dels contractes de les persones treballadores que s’absentaran dels seus llocs, de manera justificada o no, superant determinats percentatges. Encara que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a l’efecte d’aplicar l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, les justificades computables eren limitades, ja que el mateix article 52 d) relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d’acomiadament.

Aquest precepte va anar incorporant noves assistències que no admetien comptabilització a l’efecte de l’aplicació de l’acomiadament objectiu (suspensió per risc durant l’embaràs o la lactància, faltes d’assistència vinculades a la violència de gènere, etc.). A la pràctica, suposava que l’article quedés reduït, a les faltes d’assistència injustificades i a les baixes per contingències comunes de durada inferior a 20 dies.

Aquesta nova norma justifica que s’elimini aquesta modalitat d’acomiadament, al·ludint a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d’octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). La Llei argumenta també raons de discriminació per malaltia de llarga durada i per motius de gènere (Sentència TJUE de 20 de juny de 2013).

En l’exercici 2020 s’ha derogat dues vegades aquest tipus d’acomiadament. Ara la Llei deroga tant l’article 52 d de l’ET com el Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer, amb el qual fa en el mes de febrer s’havia suprimit aquesta forma d’acomiadament (amb la qual cosa la derogació ja data de l’20 de febrer). Aquesta norma ja fonamentava en “motius objectius i d’oportunitat política” la derogació, i que va ser criticada per no ajustar-se de forma pacífica a la finalitat d’extraordinària i urgent necessitat que requeria aquest mecanisme legislatiu. És per aquest motiu que ara una gran part del preàmbul de la Llei 1/2020 tracta de justificar que l’adequació de l’ús d’un Reial decret llei: “en cap cas va constituir un ús abusiu o arbitrari d’aquest instrument constitucional”.

Així doncs, finalment, amb major o menor fortuna queda derogada aquesta modalitat d’acomiadament justificat, basat en faltes d’assistència, que tanta controvèrsia ha tingut en els últims anys.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies