Des del 20 d’octubre de 2020 queden suspeses les regles fiscals, amb una clara incidència en els pressupostos de les Entitats del Sector Públic com a mesura extraordinària per a fer front a la crisi de la COVID-19, deixant sense efectes els objectius d’estabilitat i de deute públic i no aplicant-se la regla de despesa en els anys 2020 i 2021.
La suspensió de les regles fiscals ha suposat, entre d’altres, que el superàvit municipal (en les Entitats Locals) no hagi de dedicar-se a amortitzar deute, tot i ser possible realitzar aquesta amortització si l’entitat local ho considera convenient. També, i al no ser aplicable la regla general, tampoc és necessària la regla especial de destinar el superàvit municipal a inversions financerament sostenibles, llevat de les excepcions o norma posterior que prorrogui íntegrament la DA 6a de la LOEPSF.
Pel que fa a aquesta última, cal tenir en compte que en el marc de les mesures que s’han adoptat com a conseqüència de la crisi sanitària per la COVID 19, mitjançant l’article 3 de Reial Decret llei 8/2020, de 17 de març, es va autoritzar a les EELL a destinar el seu superàvit de 2019 a finançar despesa social considerant com a inversió financerament sostenible, no computant en la regla de despesa en aquest any, d’acord amb l’article 20.1 de Reial Decret llei 11/2020, de 31 de març.
L’article 6 de Reial Decret llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s’aproven mesures en matèria d’energia i en altres àmbits per a la reactivació econòmica, preveu que les entitats locals puguin destinar en l’exercici 2020, un màxim del 7% de l’import del superàvit de 2019 per finançar despeses d’inversió en vehicles elèctrics no contaminants o amb etiqueta ambiental, i en infraestructures de recàrrega per a l’ús dels vehicles adquirits, que es destinin a la prestació dels serveis públics de recollida , eliminació i tractament de residus, seguretat i ordre públic, protecció civil, prevenció i extinció d’incendis i de transport de viatgers.
Aquestes modificacions normatives, més les ja anunciades i que en breu s’aprovaran (com la modificació de la Llei de Contractes del Sector Públic o un DLL per tant d’agilitzar els procediments de compra pública amb fons d’ajuda europeus) ens aboquen a uns trimestres on l’activitat contractual en el sector públic augmentarà exponencialment.
És imprescindible, per tant, assolir els mecanismes de previsió i programació de la contractació anual per a tota l’activitat contractual “ordinària” de les entitats del Sector Públic (com poden ser licitadors que finalitzen la seva durada, nous serveis, o contractes que han de regularitzar-se oferint la necessària publicitat i concurrència), i articular els mecanismes necessaris per a poder assolir les compres “extraordinàries” a les que els propers mesos (i anys…) ens haurem d’afrontar.
@ Faura-Casas