L’Agència Espanyola de Protecció de Dades emet un comunicat sobre la captació de temperatura per part de comerços, centres de treball i altres establiments

Context del comunicat:

Amb data 30 d’abril de 2020, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va emetre un comunicat en relació amb la captació de temperatura per part de comerços, centres de treballs i altres establiments en què expressa la preocupació per la captació de la temperatura corporal a les persones per part de comerços, centres de treball i altres establiments, perquè suposa una ingerència particularment intensa en els drets de les persones afectades que s’està realitzant sense el criteri previ de les autoritats sanitàries.

L’Agència emet el comunicat quan s’estan implementant mesures en el context de retirada de les mesures de confinament i limitació de l’activitat econòmica i social, en les quals s’inclou, aparentment, de forma generalitzada i en variats entorns, la captació de temperatura corporal de les persones per determinar la possibilitat de que puguin accedir a centres de treballs, comerços, centres educatius i altres tipus d’establiments o equipaments. El comunicat emès per l’Agència serveix per a qualsevol persona física o jurídica que prengui la temperatura per determinar l’accés als espais físics, per exemple, pot resultar aplicable a una gran empresa del Ibex-35, a una persona autònoma que disposa d’un establiment minorista al carrer o a una entitat com un Centre de Salut Mental d’Adults que presta un servei sociosanitari. La mateixa Agència assenyala expressament que el comunicat es refereix amb caràcter general a qualsevol captació de temperatura en els escenaris més probables en aquest període de mitigació del confinament i limitació a la mobilitat i a la activitat social i econòmica.

Seguint els exemples anteriors, una persona pot trobar denegat el seu accés per una alta temperatura a l’assistir a un banc per pagar un deute abans d’entrar en morositat, a l’anar a una perruqueria per tallar-se el cabell o un Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) per assistir a teràpia. No és el mateix no poder accedir físicament al banc i entrar en morositat, que implica la generació d’interessos moratoris i la possible denegació de futurs crèdits per a la subsistència econòmica personal i familiar, que el fet de no poder tallar-se el cabell. En el supòsit de l’exemple consistent en no poder realitzar la teràpia al CSMA cabria plantejar-se la seva realització per mitjans electrònics complint amb les garanties i principis del Reglament General de Protecció de Dades, si és adient per a la persona usuària. Així doncs, les conseqüències de la denegació d’accés per una alta temperatura corporal variaran segons el resultat de cada situació i persona.

Cal advertir que, a data del comunicat, el Ministeri de Sanitat com autoritat sanitària competent de l’Estat d’alarma no ha definit cap criteri sanitari, ni protocol sobre la captació de temperatura a persones per part de comerços, centres de treballs i altres establiments per tal de detectar una possible infecció de la COVID-19. Tanmateix, com indica l’Agència a partir de les informacions proporcionades per les autoritats sanitàries, hi ha un percentatge de persones contagiades asimptomàtiques que no presenten febre, que la febre no sempre és un dels símptomes presents en pacients simptomàtics, en particular, en els primers estadis del desenvolupament de la malaltia i que, per una altra banda, poden haver-hi persones que presenten elevades temperatures per causes alienes al coronavirus.

De la captació de la temperatura es pot assumir, amb marge d’error i sense cap criteri sanitari definit a data del comunicat de l’Agència, que una persona suposadament pateix o no la infecció per la COVID-19 i d’aquesta suposició, amb marge d’error es poden derivar decisions per la persona com els exemples anteriorment explicats i, fins i tot, el seu coneixement a terceres persones alienes que es troben presents a la captació de la temperatura com pot ocórrer en establiments i espais públics. Tot plegat suposa una ingerència particularment intensa en els drets de les persones afectades, com adverteix l’Agència, perquè suposa un tractament de dades referent a la salut de les persones, no només perquè el valor de la temperatura corporal és una dada de salut en si mateixa, sinó també perquè, a partir d’aquest, s’assumeix que una persona pateix o no una malaltia concreta, com és en aquests casos la infecció per la COVID-19.

Principi de legalitat

La captació de la temperatura corporal és un tractament de dades que s’ha d’ajustar a les previsions de la legislació corresponent. El propi Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) preveu apartats específics que contemplen situacions com l’actual que permeten seguir aplicant els principis i garanties que protegeixen el dret fonamental a la protecció de dades.

La captació de la temperatura, així com l’assumpció de patir o no la infecció de la COVID-19, és una dada de salut especialment sensible conforme el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) que requereix d’una base jurídica de l’apartat 1 de l’article 6 del RGPD i una circumstància de l’apartat 2 de l’article 9 del RGPD.

Com assenyala l’Agència, el consentiment no pot ser la base jurídica per a la comprovació de la temperatura corporal perquè les persones no es poden negar a sotmetre’s a la captació de temperatura sense perdre, al mateix temps, la possibilitat d’entrar al lloc de treball o l’establiment que es tracti. Així, aquest consentiment no seria lliure, un dels requisits necessaris per invocar aquesta base jurídica.

L’interès legítim dels responsables del tractament no pot ser una base jurídica, perquè no està establert a l’article 9.2 del RGPD, alhora l’impacte d’aquest tipus de tractament sobre els drets, llibertats i interès de les persones afectades faria que aquest interès legítim no resultarà prevalent amb caràcter general, tal i com especifica la pròpia Agència.

Per tal de poder determinar que la base jurídica és l’existència d’interessos públics en l’àmbit de la salut pública es requereix d’un suport normatiu mitjançant lleis que estableixen aquest interès i que aportin les garanties adequades i específiques per protegir els drets i llibertats de les persones interessades, com exigeix la lletra i) de l’article 9.2 del RGPD i detalla la pròpia Agència. En aquest sentit, a data del comunicat de l’Agència, no existeixen aquestes lleis, motiu pel qual no és possible determinar aquesta base jurídica.

Davant l’omissió d’indicacions per part del Ministeri de Sanitat i el context de realització de proves de temperatura corporal per part de comerços, centres de treball i altres establiments, l’Agència considera que, en un entorn laboral, la possible base jurídica podria trobar-se en l’obligació que tenen els ocupadors de garantir la seguretat i salut de les persones treballadores al seu servei en els aspectes relacionats amb el treball. Aquesta obligació, indica l’Agència, operaria alhora com excepció que permet el tractament de dades de salut i com base jurídica que legitima el tractament. Per això, caldrà que la norma que permeti aquest tractament estableixi també garanties adequades, tal i com requereix la lletra b) de l’article 9.2 del RGPD.

L’Agència preveu que aquesta base jurídica podria ser tinguda en compte amb un abast més ampli, atenent a què, encara que un centre o local estiguin destinats a unes finalitats específiques que impliquen que en els mateixos es concentrin un elevat número de clients o usuaris aliens a l’empresa que els gestiona, sempre estaran present en els mateixos persones treballadores sobre les que l’ocupador manté les seves obligacions. Aquesta aproximació requereix d’una adequada ponderació entre l’impacte sobre els drets dels clients o usuaris d’aquestes mesures i l’impacte en el nivell de protecció de les persones treballadores. Per efectuar la ponderació es necessita sobretot els criteris establerts per les autoritats sanitàries, però també d’altres relacionats amb el major o menor risc que es pugui produir en cada cas concret o amb la possibilitat d’aplicar mesures alternatives pel personal. Per exemple, si es tracta d’un establiment en què les persones treballadores ja es troben totalment separades dels clients per mampares de metacrilat el risc és menor.

Limitació de la finalitat i exactitud de les dades

La normativa de protecció de dades conté altres disposicions que resulten també especialment aplicables en el cas de la captació de temperatura corporal com a mesura de prevenció contra l’expansió de la COVID-19, tal i com assenyala l’Agència.

El principi de limitació de la finalitat establert al RGPD implica que només poden obtenir-se les dades personals per a la finalitat específica de detectar possibles persones contagiades i evitar l’accés a un determinat espai i el contacte dins d’aquest espai amb altres persones. Per això, les dades personals no poden ser utilitzades per cap altra finalitat. Caldrà tenir en compte quan s’utilitzin dispositius que ofereixen la possibilitat de gravar i conservar les dades o tractar qualsevol informació addicional, en particular, informació biomètrica.

El principi d’exactitud requereix que els equips del mesurament de la temperatura corporal siguin els adequats per poder registrar amb fiabilitat els intervals de temperatura que es considerin rellevants. Caldrà utilitzar només equips homologats per aquests fins i amb criteris que tinguin en compte els nivells de sensibilitat i precisió per mesurar la temperatura. El personal que utilitzi els equips han de complir amb els requisits legalment establerts i estar format en el seu ús. L’Agència insisteix en l’impacte que sobre les persones afectades tindria que la identificació d’un possible indicador de l’existència de contagi resultés erronis com conseqüència d’un equip inapropiat o d’un mal desenvolupament del mesurament.

Drets i garanties

Les persones afectades per a la captació de la temperatura corporal segueixen mantenint els drets previstos al RGPD i segueixen sent d’aplicació les altres garanties que el Reglament estableix, si bé adaptades a les condicions i circumstàncies específiques d’aquest tipus de tractament. En aquest sentit, caldrà informar a les persones afectades sobre aquests  tractaments de dades, particularment si es produeix una gravació i conservació de la informació.

També cal permetre a la persona que es detecti una temperatura superior a la normal pugui reaccionar davant la decisió d’impedir l’accés a un espai. Per això, el personal ha d’estar qualificat per tal de poder valorar aquestes raons addicionals o establir un procediment per tal que la reclamació pugui dirigir-se a  una persona que pugui atendre-la i, en el seu cas, permetre l’accés.

Caldrà establir els terminis i criteris de conservació de les dades en els casos en que siguin enregistrades. L’Agència assenyala que aquest registre i conservació no hauria de produir-se llevat que pugui justificar-se suficientment davant la necessitat de fer front a eventuals accions legals derivades de la decisió de denegació d’accessos.

Necessitat d’actuació de l’autoritat sanitària

Com aclareix l’Agència, l’aplicació d’aquestes mesures i el corresponent tractament de dades requeriria la determinació prèvia del Ministeri de Sanitat com autoritat sanitària competent. En aquest sentit, correspon al Ministeri de Sanitat definir la necessitat i adequació a l’objectiu de contribuir eficaçment a prevenir la disseminació de la malaltia, regulant els límits i garanties específics pel tractament de les dades personals dels afectats.

Es requereix de criteris definits per les autoritats sanitàries, tant amb la seva utilitat com a la seva proporcionalitat, per tal de poder determinar que aquesta utilitat és suficient per justificat el sacrifici dels drets individuals que les mesures suposen i fins a quin punt aquestes mesures podrien o no ser substituïdes, amb igual eficàcia, per altres menys intrusives, per exemple, número d’aforament de l’espai, utilització de mampares de metacrilat.

Aquests criteris sanitaris hauran d’incloure precisions sobre els aspectes centrals de l’aplicació d’aquestes mesures com, per exemple, la temperatura a partir de la qual es considera que una persona pugui estar contagiada per la COVID-19 i amb quines casuístiques i condicions. No té cap sentit que cada responsable implanti aquestes mesures amb una temperatura diferent.

Per últim, encara que l’Agència no ho assenyali  en el seu comunicat, les autoritats sanitàries hauran d’establir el procediment o protocol per tal que, quan es detecti a una persona una temperatura superior a la que s’hagi definit prèviament, aquesta persona pugui ser atesa per un centre sanitari atenent que s’està assumint que aquesta persona es troba infectada de la COVID-19. No permetre a una persona accedir a un espai com resultat d’una detecció d’una temperatura concreta, pressuposar que està infectada de la COVID-19 i alhora que no s’hagi definit l’assistència sanitària per prestar a aquesta persona en aquesta situació la deixa greument indefensa i no soluciona l’afectació de la COVID-19 a la salut pública.

 

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies