Nous supòsits en els que es poden aplicar Bases Imposables Negatives a l’IS

La recent Resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) del 19 de gener del 2019 (RG6364/2015) amplia els supòsits en els que es poden compensar les Bases Imposables Negatives a l’Impost sobre Societats.

Els nous supòsits plantejats pel TEAC són els següents:

  • En el cas d’haver autoliquidat una base imposable prèvia a la compensació de zero o negativa, tenint bases imposables negatives d’exercicis anteriors pendents de compensar s’ha d’entendre que no s’ha exercit cap opció. Així doncs, si posteriorment la base imposable prèvia passés a ser positiva, com a conseqüència d’una rectificació voluntària o resultat d’una comprovació administrativa, el contribuent podrà optar per compensar les bases negatives com estimi oportú.
  • En el cas que s’hagués decidit deduir bases imposables negatives fins el límit màxim compensable en l’exercici, s’ha d’entendre que el contribuent va optar per deduir-se l’import màxim que es podia deduir. Així doncs, si posteriorment s’incrementés la base imposable prèvia, com a conseqüència d’una rectificació voluntària o resultat d’una comprovació administrativa, el contribuent tindrà dret a compensar en el propi exercici l’import compensable, no compensat en la seva autoliquidació, de nou fins el màxim possible.
  • En el cas que existís base imposable prèvia a la compensació positiva i el contribuent decidís no compensar cap import o compensar un import inferior al màxim compensable, el TEAC interpreta que el contribuent va optar per no aprofitar en tot o en part les bases imposables negatives compensables. El tribunal entén que posteriorment aquesta opció no pot modificar-se fora del termini de l’autoliquidació voluntària, ja sigui via rectificació d’autoliquidació o dins d’un procediment de comprovació.
  • En el cas que no s’hagués presentat autoliquidació estant obligat a fer-ho, el Tribunal entén que el contribuent no va exercir el dret a compensar cap quantitat i pressuposa que el contribuent va optar implícitament per diferir-ho en la seva totalitat. Així doncs, una vegada hagi transcorregut el període voluntari de declaració, el Tribunal no admet la rectificació de l’opció ja sigui mitjançant la presentació de declaració extemporània o en el transcurs d’un procediment de comprovació.
  • En el cas que no s’hagués compensat cap base imposable negativa en el seu dia o havent-se compensat menys de les que es podien, i posteriorment l’import de les bases imposables negatives de períodes anteriors susceptibles de compensació que es tenien fossin augmentades, es podria optar per compensar o bé compensar un import de bases imposables negatives superior al que es va compensar a la declaració inicial.

La voluntat del TEAC amb aquests nous supòsits, és la d’acceptar que l’opció exercida inicialment pugui canviar-se sempre i quan esdevingui una nova situació com a causa d’una improcedent actuació de l’Administració.

S’ha de tenir present, que aquest canvi no podrà fer-se lliurement, sinó que estarà condicionat al que s’hagués realitzat en la primera autoliquidació. És a dir, que la possibilitat d’optar de nou únicament serà possible sobre la part que “de nou” tingui la situació posterior respecte de l’inicial, per tant, no es tractaria realment d’una modificació de l’opció prèvia sinó optar respecte d’alguna cosa nova per un canvi de la situació que hagi tingut com a causa última una improcedent actuació de l’Administració.

Per arribar a aquesta conclusió, el TEAC afirma que, si una base imposable negativa declarada és posteriorment anul·lada o minorada per la Inspecció, l’entitat no podrà compensar-la en l’import minorat en tant un Tribunal no anul·li l’acte administratiu pel qual es va minorar la referida base imposable negativa. De fet, si el contribuent hagués aplicat la base imposable negativa anul·lada, estaria incorrent en una infracció tributària.

Per últim, l’aportació més important de la referida Resolució del TEAC del 19 de gener del 2019, consisteix en el concepte d’opció, considerant que únicament es pot optar quan el contribuent pot realment escollir la seva manera d’actuar. En altre cas, no podria considerar-se que s’està exercitant una opció. Per tant, les opcions tributàries no són tantes com la Inspecció pretén, ja que en la gran majoria dels casos s’està qualificant com a opció un comportament que es desenvolupa en compliment d’una altra opció.

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies