La nova directiva de drets d’autor

Tal com va passar amb la protecció de dades, quan l’any passat va entrar en aplicació un nou marc normatiu europeu amb el ja cèlebre RGPD, enguany la gran actualització normativa europea ha recaigut en l’àmbit de la propietat intel·lectual

La Directiva de Drets d’Autor en el Mercat Únic Digital, que tot just s’acaba d’aprovar al Parlament Europeu, suposa una important modificació que no podem passar per alt, sobretot perquè demostra un esforç important d’adaptació a la realitat actual, marcada per la circulació d’idees a través d’internet, i perquè en tota la seva tramitació i aprovació no ha pas estat exempta de polèmica i controvèrsia.

Recordem que, a diferència d’un Reglament europeu (com és el cas del citat RGPD), una Directiva no és d’aplicació directa, sinó que constitueix un mandat directe als Estats membres perquè facin les corresponents lleis de transposició. ¿I quines lleis mana fer als Estats aquesta nova Directiva? D’una banda, reclama als Estats que reconeguin el dret dels editors de publicacions de premsa (els grans grups mediàtics) a vetar l’ús que es pugui fer a internet de les seves publicacions. Es tracta d’una antiga reclamació dels editors, que d’aquesta manera volen garantir-se la protecció dels seus continguts. Tanmateix, per a tranquil·litat de la població, val a dir que aquesta nova regulació està pensada sobretot per limitar els serveis d’agregació de continguts (per exemple, Google News, que recull i selecciona les notícies per a l’usuari). En canvi, permetrà que es continuï fent un ús dels continguts per part de particulars i també que es puguin continuar penjant enllaços a les notícies o cites breus. En tot cas, però, els editors guanyen un dret de control sobre els seus continguts que no tenien, si més no a l’Estat espanyol.

D’altra banda, una altra novetat important és l’obligació que les plataformes de compartició de continguts a internet, com ara Youtube o Facebook, demanin llicència prèvia a l’hora de publicar els continguts que pugen els usuaris, sempre que aquests continguts estiguin protegits per propietat intel·lectual. Això constitueix una veritable sacsejada en el model de compartició per internet, ja que, si bé fins ara aquestes plataformes ja feien de “policies” sobre els continguts, ho feien sempre per denúncia de les empreses titulars dels drets. Ara, en canvi, es demana que les plataformes facin de policies, però també de denunciants, és a dir, que reconeguin elles mateixes les infraccions. No cal dir que, a banda dels costos que aquesta mesura implicarà per a aquestes companyies (és evident que hauran de desenvolupar tecnologies de reconeixement de continguts), hi ha un risc manifest i seriós que es limiti la llibertat d’expressió.

Finalment, una altra gran novetat, és que es reconeix als organitzadors d’espectacles esportius l’anomenat dret d’arena. Fins ara ja existien els drets de retransmissió televisiva, però amb aquest nou dret es pretén que l’organitzador tingui un control total sobre tots els continguts que derivin de l’espectacle.

En definida, el legislador europeu vol protegir més eficaçment els drets de creadors, editors i organitzadors d’espectacles esportius, i ho fa dotant-los de noves eines i drets que no tenien, seguint un model de protecció similar a l’alemany. Els costos i les conseqüències de tots aquests canvis encara són imprevisibles, però els dubtes que planen sobre les possibilitats de censura també s’han fet evidents. Com sempre, reforçar un dret pot portar a limitar-ne un altre. Esperem, en tot cas, que es facin els equilibris necessaris perquè els ciutadans no en surtin perjudicats.

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies