Nova llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació

La Constitució de 1978 va propugnar la igualtat com a un dels valors superiors de l’ordenament jurídic i va afirmar la igualtat legal de totes les persones al seu article 14. D’ençà d’aquell moment, són diverses les normes legals que s’han anat promulgant amb la idea de desenvolupar de manera efectiva polítiques d’igualtat que permetin a les persones gaudir de les mateixes oportunitats davant dels poders públics i també en l’àmbit privat.

En temps relativament recents hem vist entrar en vigor un règim legal que, amb l’objectiu de garantir la igualtat entre dones i homes en els entorns laborals, obliga les empreses a desenvolupar i aplicar plans d’igualtat, havent fet prèviament i de manera necessària una diagnosi prèvia i una auditoria retributiva i seguint una negociació amb la representació legal laboral. Quan encara aquestes normes estan desplegant els seus efectes, ens trobem una nova norma que, abordant novament la matèria de la igualtat, ho fa des d’una perspectiva nova en un ordenament jurídic com el que tenim.

La Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, pretén constituir un mínim comú normatiu que contingui les definicions bàsiques d’un dret antidiscriminatori. D’entrada, val a dir que, a part dels 6 motius de discriminació ja previstos a l’article 14 de la Constitució (sexe, origen racial o ètnic, discapacitat, edat, religió o creences i orientació sexual), afegeix nous motius de discriminació que caldrà tenir en compte: malaltia o condició de salut, estat serològic i/o predisposició genètica a tenir patologies o trastorns, identitat sexual, expressió de gènere, llengua i situació socioeconòmica. De forma particular, es reconeix un dret a no ser discriminat pel fet de tenir determinada nacionalitat, per disposar o no la residència legal i per ser o no major d’edat.

Tal com aclareix la llei, no tot tracte diferenciat es pot considerar un acte discriminació, però cal disposar de mitjans i eines que permetin identificar les discriminacions reals que encara puguin produir-se a la nostra societat i aplicar-hi les conseqüències legals oportunes.

La llei també afecta l’àmbit laboral i de l’empresa, i hi destina algunes mesures pensades per a prevenir la discriminació. D’entrada, prohibeix que s’estableixin segregacions o exclusions per a l’accés a llocs de treball i defineix quan els criteris aplicables de selecció o decisió poden ser discriminatoris: quan produeixin situacions de discriminació indirecta. Com a exemple destacable de novetat, l’empresa, a partir d’ara, ja no podrà preguntar sobre les seves condicions de salut a un aspirant a un lloc de treball.

Una altra novetat de la llei és que crea l’Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, que vetllarà per la protecció i promoció dels principis d’igualtat i de no discriminació tant en el sector públic com en el privat.

En definitiva, la llei té per objecte actualitzar el dret a un tracte igualitari, tenint en consideració la realitat actual de la nostra societat i dels països del nostre entorn. A diferència de les normes sobre plans d’igualtat a les empreses, no tracta només la igualtat entre homes i dones en els entorns laborals, sinó que promou un dret antidiscriminatori transversal i fonamental que ha de regir en tots els àmbits de la societat i que ha de tenir en compte vells i nous motius de discriminació.

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies