Publicacions

Joan B. Casas formarà part del Consell Assessor del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures

Joan B Casas, soci fundador de Faura-Casas, formarà part del Consell Assessor del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures , creat per la Cambra de Barcelona, amb 9 acadèmics més i professionals de prestigi.

El Consell es reunirà trimestralment i tindrà per funció proposar diferents propostes que es facin des dels òrgans de govern i dels equips tècnics de la institució.

Més informació

 

 

 

 

 

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La Comissió d’Economia de la Salut del Col·legi, placa Josep Trueta al mèrit sanitari

El passat divendres 29 de novembre, va tenir lloc l’acte de reconeixement i lliurament amb la placa Josep Trueta al mèrit sanitari la Comissió d’Economia de la Salut del Col·legi d’Economistes de Catalunya, de la que són membres en Joan B. Casas i Mª Josep Arasa, per la seva contribució, tasca i trajectòria a l’avenç i la millora de l’àmbit de la salut; així com la seva projecció de cara al futur amb una gran notorietat en el sector sanitari, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat.

Enguany, juntament amb la Comissió d’Economia de la Salut del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Govern també va reconèixer la tasca de divuit professionals i quatre entitats més.

Les medalles i plaques Josep Trueta, que atorga la Generalitat de Catalunya, i distingits, es va crear el 1998 per commemorar el centenari del reconegut doctor i científic català Josep Trueta Raspall.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Indemnitzacions per acomiadament. Nou objectiu de l’Agència Tributària

La Llei estableix una exempció amb un límit màxim de fins a 180.000 € per les indemnitzacions que els treballadors percebin com a conseqüència de l’extinció unilateral de la relació laboral. Segons aquestes resolucions, qualsevol indemnització serà sospitosa de ser un pacte i de tributar íntegrament. A partir d’ara, l’AEAT faria tributar les indemnitzacions per acomiadament basant-se en certs indicis que poden ser l’edat, l’antiguitat, etc.

Fins al moment, per tenir dret a l’exempció, l’únic requisit fonamental era el previ compliment del procediment de conciliació laboral. No obstant això, tant el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) com l’Audiència Nacional, han confirmat a través de les seves resolucions que, a pesar que hi hagi hagut un acte de conciliació davant l’òrgan corresponent, aquest no determina la naturalesa jurídica de l’extinció de la relació laboral. Així mateix, confirma que es troba dins de l’àmbit de les competències de la Inspecció Tributària el realitzar l’anàlisi jurídica i determinar si es tracta realment d’un acomiadament resultant d’una decisió unilateral de l’empresa. Per aquest motiu, a pesar que la conciliació és un procés que ha de dur-se a terme, no és impediment per a demostrar que l’acomiadament ha estat consensuat.

És per això, per la qual cosa l’Agència Tributària ha trobat una nova via per  engrossir les arques públiques que recaurà una vegada més en el contribuent mitjà i que, en la meva opinió, l’única cosa que fan és augmentar la litigiositat en un sistema tributari ja de per si complicat.

La posició adoptada per l’òrgan administratiu i judicial no pot implicar la denegació sistemàtica i en massa de l’aplicació de l’exempció. En el cas sobre el qual ha resolt el TEAC, considera lògic que la Inspecció determini que l’extinció de la relació laboral ha estat pactada per l’existència d’un conjunt d’indicis.

Com a conseqüència d’aquesta recent interpretació, els motius de l’acomiadament del treballador per part de l’empresa constituiran una prova imprescindible per  la determinació de la naturalesa jurídica d’aquest.

Pel que s’esperen una ingent quantitat d’inspeccions i comprovacions, ja que afectaria un gran nombre de contribuents que van veure la seva indemnització exempta durant els últims 4 anys.

Amb la nova interpretació, la inspecció intentarà dificultar l’aplicació de l’exempció recaptant indicis que acreditin l’existència d’un pacte, fet que suposarà un impediment pel contribuent i augmentarà la recaptació.

QUART. Els indicis a partir dels quals l’Administració conclou que va existir un acord extintiu entre la demandant i dotze dels seus treballadors són els següents:

a) Els relatius a l’edat dels treballadors i la quantia de la indemnització. Els treballadors, l’edat dels quals superava, en tot cas els 60 anys, van passar a cobrar fins als 65 anys el subsidi de desocupació satisfeta pel servei Públic d’Ocupació estatal i, posteriorment, la pensió de jubilació (a excepció d’un d’ells que va passar a cobrar directament la referida pensió de jubilació). Tots ells han acceptat indemnitzacions molt inferiors (en alguns casos notòriament inferiors) a les quals procedirien d’acord amb la normativa laboral en cas de resultar improcedent l’acomiadament; sense que, d’altra banda, existeixi relació entre la indemnització i els anys de servei. Així mateix, els Convenis Col·lectius General del Sector de la Construcció per al período2002-2006 i per a 2007-2011, contemplen respectivament, en els articles 101.1.A) i 93.1, que “Les parts signants d’aquest, estableixen la jubilació obligatòria als seixanta-cinc anys d’edat… “; pel que, resulta inexplicable des de la perspectiva del comportament racional, que identifica el quefer mercantil de les empreses, que satisfacin aquelles indemnitzacions per acomiadament improcedents d’empleats als quals resten escassos mesos o anys per a aconseguir l’edat de jubilació forçosa.

b) Els relatius a la carta d’acomiadament i els motius d’acomiadament disciplinari. Assenyala la Inspecció que, els motius d’acomiadament que figuren en les cartes d’acomiadament no tenen un contingut concret ni precís. Així, en les mateixes es reflecteixen:

Faltar al treball dos, tres o quatre dies dins del mes sense causa o motiu que el justifiqui (sense fer-se referència a la realitat concreta de cada cas ni als efectes que la falta ha causat, com exigeix la doctrina jurisprudencial).
Desobediència, fent cas omís a les instruccions del superior (sense especificar-se en què consistia l’ordre ni identificar-se al cap immediat).
Disminució de manera reiterada i voluntària del rendiment normal del seu treball (sense incloure’s cap element de comparació ni subjectiu ni objectiu).
 
c) Els relatius a la papereta-demanda de conciliació. Assenyalen els acords impugnats que: ” En totes les paperetes de conciliació aportades per l’obligat tributari (deu dels dotze treballadors acomiadats), es fa constar, per part del treballador, que “Considero que se m’ha efectuat un acomiadament improcedent ja que els fets que em diuen en la carta d’acomiadament no són certs i que haig de ser readmès per l’empresa o indemnitzat conforme a la legalitat vigent”, és a dir, es limiten a manifestar que l’acomiadament és improcedent i a negar la certesa dels fets que se’ls imputa en la carta d’acomiadament “.
 
d) Els relatius a l’acte de conciliació. En la totalitat de les actes de conciliació aportades per l’obligat tributari aquest reconeix la improcedència de l’acomiadament, és a dir, accepta que no pot acreditar els motius esgrimits en les cartes d’acomiadament (no sols les faltes molt greus al·legades de desobediència i baix rendiment, sinó també la falta d’assistència al lloc de treball); no optant mai per la readmissió del treballador sinó sempre pel pagament de la indemnització.
 
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha fet públic la part dispositiva d’una sentència que avala l’extinció d’un contracte laboral per causes objectives si hi ha faltes d’assistència justificades encara que siguin intermitents.
 
La sentència, que compta amb tres vots particulars, respon a una qüestió d’inconstitucionalitat presentada per un Jutjat social de Barcelona respecte a l’article 52 apartat d de l’Estatut dels Treballadors.
 
Aquest article estableix que un contracte de treball podrà extingir-se per faltes d’assistència al treball, encara justificades però intermitents, que aconsegueixin el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors abast el 5% de les jornades hàbils o el 25% en quatre mesos discontinus dins d’un període de 12 mesos.
 
Aquesta qüestió d’inconstitucionalitat es va plantejar després que una treballadora fos acomiadada del seu treball per causes objectives en virtut del que s’estableix en l’article de l’Estatut dels Treballadors abans citat, ja que, segons la companyia, la treballadora es va absentar nou dies hàbils dels quaranta disponibles en dos mesos continus, superant el 20% establert en l’Estatut dels Treballadors.
 
A més, a la carta d’acomiadament, també s’afirmava que les absències en els dotze mesos anteriors aconseguien el 5% de les jornades hàbils.
 
No obstant això, l’empleada va interposar una demanda sol·licitant que es declarés la nul·litat de l’acomiadament per vulneració dels drets humans i sostenia que l’article 52 apartat de l’Estatut dels Treballadors comportava una “evident amenaça de coacció cap al treballador malalt en dissuadir-li de romandre en situació d’incapacitat temporal per temor a ser acomiadat”.
 
Per al Tribunal Constitucional, una determinada actuació empresarial relacionada amb les baixes per malaltia del treballador només podria reputar-se quan existís un risc rellevant que la lesió pugui arribar a produir-se, és a dir, quan es genera un perill greu i cert per a la salut de l’afectat. No obstant això, la sentència apunta que “aquesta circumstància no s’adverteix que concorri en el supòsit de la norma que es qüestiona”.
 
“És difícil trobar una connexió directa entre el dret a la integritat física i l’actuació d’un empresari que, a l’empara del precepte legal qüestionat, acomiadi a un treballador amb motiu del nombre de vegades que en un determinat període de temps hagi faltat al treball per estar afligit d’una malaltia de curta durada”, explica.
 
A més, recorda que no s’ha d’oblidar que la causa d’acomiadament no era el mer fet d’estar malalt, sinó la reiteració intermitent del nombre de faltes d’assistència al treball, justificades o no, que han tingut lloc en un determinat període de temps.
 
Per al TC, l’article 52 apartat d de l’Estatut dels Treballadors “no genera un perill greu i cert per a la salut dels treballadors afectats per la decisió extintiva que a la seva empara pugui adoptar-se per l’empresari, abonant la indemnització corresponent”.
 
De fet, creu que la decisió d’acomiadar als treballadors per superar un nombre de faltes d’assistència al treball intermitents en un determinat període de temps “no comporta una actuació susceptible d’afectar la salut o recuperació del treballador afectat ni pot ser adoptada en el cas de malalties greus o de llarga durada”.
 
La sentència compta amb tres vots particulars presentats pels magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, María Luisa Balaguer Carreró i Fernando Valdés Dal-Ré, a aquesta última s’ha adherit el magistrat Cándido Conde-Pumpido Tourón.
 
 
 
 
 

 

 

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Nova Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió: condicions i procediment

El 7 d’octubre de 2019, el Consell va aprovar la Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, (més coneguda com a Directiva de protecció de denunciants, informants o whistleblowers), d’ara en endavant, la Directiva.

La Directiva es troba pendent de publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea i concedeix als Estats membres un termini de dos anys per  la seva transposició a partir de la data d’entrada en vigor, malgrat que aquest s’amplia fins a quatre anys en relació amb l’obligació d’establir canals de denúncia interns per  entitats del sector privat que tinguin entre 50 i 249 treballadors de manera que, inicialment, entrarà en vigor per les empreses de més de 250 treballadors.

La finalitat de la Directiva és fomentar les denúncies sobre infraccions del Dret de la Unió mitjançant l’establiment de normes mínimes de protecció per aquelles persones que, en el context de les seves activitats laborals, tant en el sector públic com en el sector privat, tinguin coneixement d’aquest tipus d’irregularitats i vulguin informar sobre elles.

Al nostre país, l’establiment de canals de denúncia interns va experimentar un gran impuls després de la reforma del Codi Penal, que es va dur a terme mitjançant la Llei Orgànica 1/2015, que va introduir una clàusula d’exempció de responsabilitat penal per aquelles persones jurídiques que hagin adoptat un model eficaç de prevenció de riscos penals (o de compliance).

La Directiva es configura com una norma de mínims amb la qual els Estats membres podran ampliar el seu àmbit d’aplicació. El seu contingut permet aventurar canvis importants en la  regulació dels canals de denúncia a Espanya. I això perquè, com a regla general, els canals de denúncia passaran de ser una eina potestativa com a element clau d’un model de compliance, a una mesura preceptiva per a les entitats dels sectors públic i privat.

Els denunciants es podran acollir a la protecció que ofereix la Directiva quan es compleixin les següents condicions:

  • Que l’objecte de la denúncia consisteixi en infraccions d’algun dels àmbits del Dret de la Unió que preveu l’article 2 de la Directiva amb independència que el dret nacional les classifiqui com administratives, penals o d’un altre tipus. Entre les matèries incloses en aquest precepte es troben els assumptes relatius a la contractació pública, entre d’altres.
  • Que el denunciant treballi en el sector públic o privat i hagi obtingut la informació sobre infraccions en un context laboral.
  • Que el denunciant tingui motius raonables per pensar que la informació que comunica és veraç i que denunciï a través d’alguna de les vies previstes per la Directiva.

Estaran obligades a establir canals i procediments de denúncia interna i seguiment:

  • Les entitats jurídiques del sector privat que tinguin 50 o més treballadors; o que, sense importar el nombre de treballadors, entrin en l’àmbit d’aplicació del Dret de la Unió en matèria de serveis, productes i mercats financers, prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, seguretat o protecció del medi ambient.
  • Les entitats del sector públic, incloses les entitats propietat o estiguin subjectes al control d’aquestes entitats.

La Directiva articula un sistema de denúncies per tres vies: denúncies internes davant els òrgans competents designats per les entitats dels sectors públic i privat; denúncies externes davant les autoritats competents designades pels estats membres; i revelació pública d’informació sobre infraccions (per exemple, a través dels mitjans de comunicació).

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La retribució dels administradors. Consideracions de l’Impost sobre Societats i de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

La Direcció General de Tributs, en resposta a les consultes V1417-19 i V1783-19, de juny i juliol de 2019, ha establert criteris en relació a determinats aspectes vinculats a la retribució dels administradors i la seva consideració com a despesa fiscalment deduïble de l’Impost sobre Societats (IS) i de l’Impost la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

En la primera de les consultes, la V1417-19 de 12 de juny de 2019, es planteja si la retribució de l’administrador i soci únic de l’entitat, per a l’exercici d’altres funcions diferents de la del càrrec d’administrador pot tenir la consideració de despesa fiscalment deduïble a efectes de l’IS.

La consulta estableix que “todo gasto contable será deducible a efectos del Impuesto sobre Sociedades siempre que cumpla las condiciones legalmente establecidas en términos de inscripción contable, imputación con arreglo a devengo, correlación de ingresos y gastos y justificación documental, y no tenga la consideración de fiscalmente no deducible por aplicación de algún precepto específico establecido en la LIS. En este sentido, de acuerdo con el artículo 15 de la LIS, “no tendrán la consideración de gastos fiscalmente deducibles:

(…)

  1. e) Los donativos y liberalidades.

(…)

Tampoco se entenderán comprendidos en esta letra e) las retribuciones a los administradores por el desempeño de funciones de alta dirección, u otras funciones derivadas de un contrato de carácter laboral con la entidad.”

Així doncs, amb el criteri de la DGT, la retribució dels administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció o altres funcions vinculades a l’exercici d’una activitat laboral amb l’entitat, seran deduïbles en l’Impost sobre Societats de l’entitat.

Pel que fa a la segona de les consultes, la V1783-19 d’11 de juliol de 2019, l’administració en relació a la deduibilitat de les cotitzacions d’autònoms derivades de l’exercici del càrrec de conseller delegat a l’IRPF, indica:

 las cotizaciones al “Régimen de Autónomos” que corresponde realizar a la consultante por el desempeño de las funciones de consejera delegada de la entidad tendrán para aquella la consideración de gasto deducible para la determinación del rendimiento neto del trabajo, pudiendo resultar este tipo de rendimientos negativos si la consultante no obtiene por este concepto ingresos íntegros que superen las cuotas abonadas.”

En conseqüència, les cotitzacions al RETA dels administradors de societats seran una despesa fiscalment deduïble tot i no percebre per aquest càrrec contraprestació alguna, podent inclús derivar-se un rendiment negatiu a l’IRPF de l’administrador.

En resum, les retribucions als administradors per l’exercici de les seves funcions d’alta direcció o d’altres derivades d’un contracte laboral amb l’entitat seran deduïbles a efectes de l’IS. En el mateix sentit, si les cotitzacions al règim d’autònoms deriven de l’exercici de funcions de direcció i gerència, les mateixes tindran la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net del treball a efectes de l’IRPF.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Curs de Règim jurídic regulador de les Fundacions i Associacions

Els passats dies 21 i 28 de novembre, en Jordi Casals, soci de FAURA-CASAS, va participar com a ponent en el Curs sobre el règim jurídic regulador de les fundacions i associacions que va impartir la comissió d’entitats no lucratives de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF).

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Sessió plenària per a les entitats adherides al Codi Tipus

El passat 9 de desembre es va celebrar, a La Unió, amb la intervenció de la Cristina Gabarró, dels Serveis Jurídics de Faura-Casas, juntament amb Josep Maria Bosch, assessor jurídic de la Unió , una jornada dirigida als professionals de les entitats adherides al Codi Tipus de la Unió Catalana d’Hospitals.

La jornada va tractar sobre els esdeveniments destacats en protecció de dades al llarg de 2019, així com en alguns exemples de resolucions de les autoritats de control en la matèria.

Finalment, es va  recordar la cartera de serveis que hi ha a l’abast de les entitats adherides, fent esment especial al servei de suport al DPD per ajudar a les entitats a definir aquesta figura que esdevé essencial en el nou marc regulatori.

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Homologació de Faura-Casas amb la màxima puntuació en l’Acord Marc de serveis de col·laboració amb la intervenció en les actuacions d’auditoria pública de les entitats locals de Catalunya

El Consorci Català pel Desenvolupament Local ha impulsat un Acord Marc de serveis de col·laboració amb la intervenció en les actuacions d’auditoria pública i control financer amb destinació a les entitats locals de Catalunya. Aquest Acord Marc ha de ser una eina al servei de les entitats locals de Catalunya, per tal de donar resposta als requeriments establerts pel RD 424/2017 (Règim de Control Intern del Sector Públic Local). D’aquesta manera, els ens locals podran contractar els diversos serveis requerits per les Intervencions a les firmes d’auditoria que resultin homologades en l’Acord Marc, en base a uns criteris de valoració que han tingut en compte, fonamentalment, el nivell d’especialització i formació dels equips adscrits a l’execució d’aquest tipus de treballs. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Jornades Sobre Control Intern: “El nou model de control intern de les entitats locals derivat del R.D. 424/2017”

Els passats dies 13, 20 i 27 de novembre van tenir lloc, a la Diputació de Lleida, diverses jornades sobre control intern, amb motiu de l’entrada en vigor i implantació de les mesures previstes al RD 424/2017, de 28 d’abril, pel què es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del sector públic local, en col·laboració amb el CSITAL, en què el nostre soci, Enric Ripoll, va participar com a formador en la sessió sobre :”Treballs realitzats amb tècniques de mostreig. Criteris bàsics a aplicar i normativa”. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Sessió informativa sobre l’aplicació de la Llei d’informació no financera i diversitat en el sector salut i social

El passat 4 de novembre, el nostre soci, Pere Ruiz, va participar en una sessió informativa organitzada per la Unió Catalana d’Hospitals, sobre l’aplicació de la Llei d’informació no financera i diversitat en el sector salut i social, presentant una ponència amb el títol “La informació no financera: més enllà dels comptes auditats”. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies