Publicacions

El 9 de juliol de 2026 es van aprovar dues normes que configuren el marc pressupostari i fiscal de la Generalitat de Catalunya per a aquest exercici, publicades al DOGC el 13 de juliol:

• Llei 10/2026, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2026.
• Llei 11/2026, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic (la coneguda “llei d’acompanyament”).

Es tracta dels primers pressupostos que aprova el Parlament des del 2023, després d’un llarg període de pròrroga pressupostària. A continuació us n’exposem les principals novetats i els aspectes amb més incidència pràctica per a les entitats, tant del sector públic com del sector privat.

1. Llei 10/2026: els pressupostos de la Generalitat

1.1 Xifres globals

Els comptes aprovats preveuen una despesa consolidada de 49.162 milions d’euros, un 22,8% més que els darrers pressupostos vigents (els de 2023) i un 10,3% més que l’exercici 2025. Els beneficis fiscals estimats associats als tributs propis i als tributs estatals cedits a la Generalitat s’estimen en 14.329,4 milions d’euros. El pressupost incorpora, a més, uns 893 milions d’euros mitjançant disposicions addicionals derivades dels acords parlamentaris que en van fer possible l’aprovació, amb un impacte total proper als 4.700 milions d’euros per al període 2026-2030.

Un tret rellevant d’aquest exercici és l’acceleració de la inversió pública: excloent els fons finalistes, la inversió creix un 45% respecte a l’anterior pressupost (una injecció addicional d’uns 1.257 milions d’euros), fins a situar-se en 4.146 milions d’euros. Aquest salt s’explica, en bona part, pel superàvit corrent més elevat de la sèrie històrica de la Generalitat.

Per departaments, les dotacions més altes corresponen a Salut (13.840 M€), Educació i Formació Professional (8.356 M€), Drets Socials i Inclusió (4.248 M€) i Territori, Habitatge i Transició Ecològica (3.453 M€).

1.2 Principals partides sectorials

• Salut: 616 milions d’euros addicionals per a l’atenció primària i 5.911 noves places de personal sanitari i administratiu.
• Educació: incorporació de 4.162 mestres al sistema, duplicació de la partida d’ajuts al transport i menjador escolar (253 M€), creació de 900 places d’escola bressol pública i 314 milions d’euros per construir, ampliar o reformar centres educatius (als quals s’hi sumen 400 M€ addicionals en millora d’equipaments educatius dins el paquet d’inversions pactat).
• Drets socials: creació de 15 noves residències públiques (unes 1.000 noves places residencials) i un increment de 118 milions d’euros del contracte programa de serveis socials amb els ens locals, que assoleix una dotació rècord de 450 milions d’euros.
• Habitatge: dotació de 1.900 milions d’euros amb caràcter general (màxim històric), que s’insereix en un paquet més ampli d’unes 2.500 milions d’euros al llarg de la legislatura —inclosos 1.000 milions en préstecs de l’ICF— per incrementar l’habitatge de protecció oficial i facilitar el lloguer assequible, juntament amb el programa Regenera de rehabilitació del parc residencial.
• Transport: manteniment de les bonificacions de la T-Usual i la T-Jove per a tota la legislatura (194 M€), 355 milions d’euros per a Rodalies de Catalunya, 311 milions per a infraestructures ferroviàries i de metro, i 101 milions per al nou tramvia del Camp de Tarragona.
• Administració local: 185 milions d’euros del Fons de Cooperació Local de Catalunya.
• Altres partides destacades: consolidació del programa ICREA d’atracció i retenció de talent científic (uns 48 M€), reforç de l’Agència Tributària de Catalunya (122 M€ en l’exercici, dins d’un compromís més ampli de 527 M€ fins al 2029 per preparar l’ATC davant un eventual traspàs de la gestió de l’IRPF), més de 90 milions d’euros per a la promoció i defensa de la llengua catalana, i el Pla de Pobles (400 M€) per a la revitalització de nuclis urbans petits.

El quadre macroeconòmic que acompanya els pressupostos preveu un creixement del PIB català del 2,1% el 2026 (després d’un 2,7% el 2025) i una reducció progressiva de la ràtio deute/PIB, que es podria accentuar si es materialitza la cancel·lació parcial (20%) del deute amb el Fons de Liquiditat Autonòmica.

1.3 Aspectes tècnics de gestió pressupostària: continuïtat i novetats respecte al règim vigent

Un element rellevant per als departaments financers i d’intervenció és que la Llei 10/2026 no trenca amb el model jurídic-pressupostari aplicat fins ara: reprodueix, amb petits ajustos, l’estructura de títols i articles de la Llei 2/2023 (la norma que ha regit la pròrroga pressupostària des de finals de 2025). Per tant, les entitats que han operat sota el règim de pròrroga no haurien de trobar-se amb canvis de fons en els mecanismes de gestió, sinó principalment amb l’actualització de xifres, referències temporals i alguns aspectes puntuals que detallem a continuació.

a) Àmbit d’aplicació i estat d’ingressos i despeses

L’àmbit d’aplicació (article 1) es manté sense variacions substancials: pressupost de l’Administració de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de les entitats autònomes i de les entitats participades no majoritàriament que es classifiquen dins el sector “Administració pública de la Generalitat” d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes. Com a novetat quantitativa rellevant respecte a l’exercici anterior:

• El pressupost de l’Administració de la Generalitat (estat d’ingressos i despeses del Govern, el Parlament i els organismes estatutaris i consultius sense pressupost propi) s’aprova per un import de 56.937.011.408,90 euros, xifra que cal distingir de la despesa consolidada del sector públic (49.162 M€), atès que inclou operacions internes i finançament no consolidat entre seccions i entitats.
• Els ingressos no financers de la Generalitat s’estimen en 48.231 M€, un 27,9% més (+10.527 M€) que en els darrers pressupostos aprovats (2023). D’aquest import, 32.894 M€ provenen del model de finançament (bestretes i liquidacions), amb un increment del 30,3% (+7.658 M€); 6.481 M€ de la recaptació de tributs propis i cedits, un 30,6% més (+1.517 M€); i 7.886 M€ de recursos finalistes.

b) Règim de modificacions de crèdit (capítol II, articles 4 a 17)

Els mecanismes de modificació pressupostària es mantenen essencialment iguals que en el règim anterior, amb els mateixos instruments: transferències de crèdit (art. 8), generació de crèdits (art. 9), crèdits ampliables (art. 10), incorporació de romanents de crèdit (art. 11), competències específiques en matèria de modificacions (art. 12), retencions de saldos pressupostaris (art. 13), transferències o aportacions a determinades entitats i gestió de romanents de tresoreria (art. 14), comptabilització de transferències internes (art. 15), Fons de Contingència (art. 16) i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (art. 17). La diferència pràctica més rellevant respecte a l’exercici anterior és de caràcter temporal: la incorporació de romanents de crèdit finançats amb fons finalistes es refereix ara als romanents existents el 31 de desembre de 2025 (en comptes del 2024), i es manté la limitació —ja existent en la normativa anterior— que no es poden incorporar romanents que ja hagin estat incorporats en els dos exercicis precedents, llevat que el període d’execució del projecte ho justifiqui.

c) Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública (títol II, articles 18 a 23)

Es manté la mateixa bateria d’articles que en els pressupostos anteriors: pressupostos de les universitats públiques (art. 18), limitació de l’augment de la despesa i compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària (art. 19, en el marc del quadre macroeconòmic que preveu un creixement del PIB del 2,1% i una reducció progressiva de la ràtio deute/PIB), compromisos de despesa d’exercicis anteriors (art. 20), despeses amb càrrec a pressupostos futurs (art. 21) i identificació i seguiment pressupostari dels projectes d’inversió (art. 22).

Una novetat que sí que té un impacte quantitatiu directe és la del contingut de l’article 23 i l’annex 1, relatiu als mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats, que introdueix un increment significatiu respecte als imports vigents fins ara: els centres amb més del 30% d’alumnat amb necessitats educatives específiques d’origen socioeconòmic (NESE B) veuran incrementat el mòdul de despeses de funcionament en un 50%, i la resta de centres concertats en un 25%, per al 2026. Aquest increment s’emmarca en un calendari plurianual pactat: un increment lineal del 5% el 2027, seguit d’increments diferenciats (22% i 31,5% per a centres amb més alumnat NESE B, i 14% i 10% per a la resta) el 2028 i el 2029, i un increment del 53,4% del mòdul dels centres amb menys alumnat NESE B el 2030. A més, el mòdul de finançament de l’escolaritat vinculat a les “motxilles escolars” per alumnat NESE B s’incrementa un 19,6% a partir de setembre de 2026, passant de 988,10 euros a 1.181,65 euros per alumne.

d) Despeses de personal (títol III, articles 24 a 37)

El règim de retribucions, acreditació, oferta d’ocupació pública (art. 32) i contractació temporal (art. 33) manté l’estructura de la normativa anterior. La diferència quantitativa rellevant per al 2026 és l’increment retributiu de l’1,5% aplicat a les taules salarials del personal funcionari, estatutari i laboral respecte a l’any anterior. Aquest increment s’ha d’entendre en el marc de l’acord estatal plurianual amb els sindicats (que preveu increments successius fins al 2028): l’increment del 2,5% aplicat el 2025 i l’1,5% del 2026 configuren una pujada acumulada del 4% en aquests dos exercicis. Els triennis i la resta de conceptes retributius bàsics s’actualitzen amb el mateix percentatge.

2. Llei 11/2026: mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic

Aquesta llei d’acompanyament s’estructura en quatre grans parts —fiscal, financera, sector públic i administrativa— i modifica un nombre elevat de disposicions legals vigents (decrets llei, decrets legislatius i lleis ordinàries). En destaquem els aspectes amb més incidència pràctica.

2.1 Mesures fiscals

Tributs cedits (Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats -ITPiAJD- i Impost de successions i donacions -ISD-):

• ITPiAJD: Es reajusta la definició de gran tenidor als efectes de l’aplicació del tipus del 20% en la transmissió onerosa d’habitatges (règim introduït prèviament pel Decret llei 5/2025): es considera gran tenidor la persona física o jurídica propietària de més de deu immobles urbans d’ús residencial, o amb una superfície construïda superior a 1.500 m² d’ús residencial situats a Catalunya. Aquest ajust en la definició és especialment rellevant per a clients amb carteres immobiliàries de mida mitjana o gran, que han de reavaluar si es troben (o no) dins l’àmbit subjectiu de la mesura.
• En l’Impost sobre successions i donacions, es deroga el règim de reduccions previst per a determinades donacions per causa de mort en les quals es pacta la transmissió immediata de la propietat subjecta a condició resolutòria de revocació o premoriència del donatari (apartat 4 de l’article 632-1 del llibre quart del Codi civil de Catalunya).
• Es preveu un nou formulari electrònic per a l’autoliquidació de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, que simplifica el compliment d’aquesta obligació per a les societats afectades.

IRPF — noves deduccions autonòmiques:

• Deducció en la quota íntegra autonòmica pels ajuts públics rebuts per persones afectades per la talidomida a Espanya durant el període 1950-1985.
• Deducció de 250 euros per cada membre de la unitat familiar amb malaltia celíaca diagnosticada.
• Deducció del 15% (amb el límit del 5% de la quota) per inversions no productives i de prevenció d’incendis, aplicable als titulars de terrenys forestals amb un instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent.
• Nova deducció per a titulars de finques inscrites al Registre de Finques amb Iniciatives de Conservació del Patrimoni Natural i la Biodiversitat: 300 euros si la finca es troba en un espai natural protegit, 200 euros en la resta de casos, amb un tram addicional d’1 euro per hectàrea (fins a un màxim de 500 hectàrees) si la finca s’inclou, a més, dins la xarxa Natura 2000. En tots els casos, la iniciativa de conservació ha de tenir una durada mínima de deu anys.

Altres tributs:

• S’actualitzen els tipus de gravamen de l’Impost sobre dipòsit de residus controlats per al període 2026-2031.
• Es revisen les bases de càlcul del cànon de l’aigua per als usos domèstics, industrials i ramaders (no actualitzades des del 2017), amb l’objectiu de dotar l’Agència Catalana de l’Aigua d’un marc econòmic estable que permeti complir el principi de recuperació de costos del cicle de l’aigua previst per la normativa europea.
• Es modifica el règim de comunicació a l’Agència Tributària de Catalunya dels cartrons jugats a les sales de bingo, dins els tributs sobre el joc.

Taxes: en clau de simplificació, s’eliminen 22 taxes i se’n modifiquen 70, amb l’objectiu de reduir la càrrega administrativa i actualitzar els imports al cost real dels serveis prestats.

2.2 Mesures financeres

En l’àmbit del règim jurídic de les finances públiques, la llei modifica la Llei 16/1984, de l’estatut de la funció interventora, i el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (Decret legislatiu 3/2002), amb els efectes següents:

• Es reforcen i s’actualitzen les funcions de fiscalització de la Intervenció General, incorporant expressament com a objecte de control la comprovació material de la despesa efectuada amb cabals públics i de tot acte o operació que impliqui una variació patrimonial, i ampliant l’àmbit de fiscalització a les adquisicions de béns, drets i altres inversions.
• S’habilita que, en casos justificats, la fiscalització es pugui fer en la fase de resolució de l’expedient i no abans, amb l’objectiu de reduir terminis i guanyar eficiència en la tramitació.
• Se simplifica la normativa reguladora del control intern de les entitats del sector públic.
• Es regula la possibilitat de concedir subvencions sense concurrència competitiva quan l’especificitat de l’activitat subvencionada ho justifiqui.

2.3 Mesures en l’àmbit del sector públic

• S’introdueixen membres independents en els òrgans de govern d’algunes entitats del sector públic.
• S’amplia l’àmbit d’actuació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) a l’àmbit dels drets socials i l’atenció integrada, per generar sinergies i optimitzar recursos.
• S’estenen les funcions d’auditoria de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya al Parlament de Catalunya i a altres òrgans estatutaris i institucions independents.
• Se suprimeix el Consell Català de l’Esport, les competències del qual assumeix directament el Departament d’Esports.
• Es reforça el paper estratègic del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat), declarant els seus serveis TIC com a essencials i reconeixent la utilitat pública de les seves infraestructures per garantir serveis crítics i cobertura de comunicacions.
• S’introdueixen modificacions organitzatives puntuals en l’Institut Català d’Energia, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, l’Institut Català de la Salut (competències del Consell d’Administració per organitzar centres i unitats), i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (nova figura de gerent amb contracte laboral d’alta direcció, sota supervisió del Consell d’Administració). També s’incorporen entitats sanitàries transfrontereres al règim d’autonomia de gestió.

2.4 Mesures administratives

 Aquest és, probablement, el bloc amb més transcendència pràctica transversal, tant per al sector públic com per al privat:

• Tramitació d’urgència legislativa: per primera vegada, s’habilita la tramitació d’urgència per a avantprojectes de llei i disposicions reglamentàries, la qual cosa permetrà reduir a la meitat la majoria dels terminis dels tràmits administratius associats.
• Normes experimentals i sandboxes: es crea un procediment per aprovar normes de caràcter temporal que permetin valorar-ne l’eficàcia abans de la seva consolidació definitiva, i s’habiliten espais de proves controlats (sandboxes regulatoris) per testar nous productes, tecnologies i processos. Es preveuen convocatòries d’idees perquè ens locals, associacions empresarials, sindicats i ciutadania puguin proposar normes experimentals i espais de proves.
• Transformació digital de procediments: en un termini màxim de dos anys, s’ha de completar la transformació digital dels processos vinculats a activitats econòmiques, urbanístiques i ambientals, amb l’objectiu d’eliminar documentació redundant i reduir els terminis de tramitació, en línia amb el principi de “dada única” (la ciutadania i les empreses no han de tornar a aportar dades que ja consten en poder de l’Administració).
• Dret d’accés a dades pròpies: es regula el dret de la ciutadania a accedir a les dades personals o de la seva activitat que estiguin en poder de l’Administració, per poder-les aportar en altres procediments administratius.
• Contractació pública: s’autoritza els secretaris generals i òrgans transversals dels departaments a adjudicar contractes d’obres i concessions d’obres i de serveis amb un valor estimat igual o superior als llindars harmonitzats (5.538.000 euros), amb l’objectiu d’agilitar l’execució d’inversions públiques. S’obre, a més, la porta a la creació d’un Tribunal de Contractes propi amb seu a Barcelona, i es regula el règim jurídic d’Infraestructures de Catalunya, SAU, com a mitjà propi respecte dels ens locals catalans.
• Habitatge i urbanisme:
  • S’obliga les administracions que disposen d’informació sobre contractes de lloguer (Hisenda, ajuntaments, organismes d’habitatge) a compartir-la amb l’Institut Català del Sòl.
  • Es reforça l’obligació de dipositar les fiances de lloguer al Registre de fiances, acompanyada del contracte que n’acrediti l’import d’acord amb l’índex de preus de referència.
  • S’amplia l’accés al registre de grans tenidors de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, permetent la consulta també a persones físiques que acreditin un interès legítim, amb les garanties de protecció de dades corresponents.
  • Es facilita la rehabilitació d’edificis mitjançant l’ocupació temporal i excepcional de sòl reservat a zones verdes o equipaments quan sigui indispensable per instal·lar ascensors o altres elements d’accessibilitat, o per reduir la demanda energètica de climatització.
  • S’amplia el concepte d’equipament comunitari per incloure els anomenats “allotjaments dotacionals”: formes d’allotjament temporal (no habitatge ordinari, ni HPO, ni hoteler) destinades a situacions d’emergència habitacional, mobilitat laboral o formativa, o reallotjaments temporals.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat una nota tècnica sobre la relació entre la qualitat de les dades, el principi d’exactitud del RGPD i l’ús de sistemes d’Intel·ligència Artificial. El document ofereix una interpretació especialment rellevant per a les organitzacions que desenvolupen, entrenen o utilitzen solucions d’IA, aclarint que la qualitat de les dades i l’exactitud requerida pel RGPD són conceptes relacionats, però no equivalents.

Un dels missatges principals de l’AEPD és la qualitat de les dades; aquestes, siguin personals o no, han de satisfer necessitats declarades i implícites quan s’utilitzen sota condicions específiques. Aquesta definició vincula el concepte de qualitat de les dades amb l’adequació de les dades per complir la finalitat en un context declarat.

De la mateixa manera, l’exactitud de les dades no s’ha d’interpretar només com a veracitat o actualització permanent de la informació. L’autoritat recorda que l’article 5 del RGPD vincula l’exactitud amb la finalitat del tractament. En conseqüència, les dades han de complir les característiques necessàries per complir adequadament aquest propòsit, i poden incloure aspectes com l’exactitud, la granularitat, la completitud o la freqüència d’actualització, sempre que siguin rellevants per a l’ús previst.

L’AEPD també destaca la relació estreta entre els principis d’exactitud i minimització. Ambdós actuen conjuntament per definir el nivell de qualitat requerit de les dades personals. Tot i que l’exactitud requereix que les dades siguin adequades per assolir l’objectiu perseguit, el principi de minimització impedeix la recopilació o ús d’informació amb un nivell de detall, precisió o freqüència superior al estrictament necessari. Des d’aquesta perspectiva, exigir un nivell de qualitat superior al requerit podria anar en contra del mateix RGPD, ja que implica un tractament excessiu de dades personals.

L’ús d’escales estàndard com l’ISO permet analitzar les característiques de qualitat de les dades dins d’un marc de referència comú; tot i així, aquest fet podria afectar com valorem les dades respecte a un context específic. Dit això, l’AEPD ens recorda evitar cometre errors, com ara aplicar tècniques de “caselles de verificació” on es fa una revisió abstracta del conjunt de dades sense context; establir que totes les característiques són igualment rellevants; o suposar que les característiques a avaluar en el marc són els únics i, que per tant s’esgoten amb aquesta anàlisi.

En aquest sentit, en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial, l’AEPD subratlla que l’avaluació de la qualitat no es pot limitar a dades individuals. En molts processos d’aprenentatge automàtic, la qualitat del conjunt de dades adquireix una importància més gran que la del registre aïllat. Factors com la representativitat, l’absència de biaixos, les propietats estadístiques del conjunt o l’adequació al context d’ús poden ser decisius per garantir resultats fiables i compatibles amb la finalitat del processament.

Un altre aspecte rellevant és que la qualitat de les dades sempre s’ha d’analitzar des d’una perspectiva funcional. L’AEPD admet que certes tècniques utilitzades en ciència de dades, com l’anonimització, la generació de dades sintètiques, la reducció de biaix o la imputació de valors que falten, poden introduir elements que no reflecteixen amb precisió la realitat individual d’una persona. Tanmateix, això no implica necessàriament una violació del principi d’exactitud, sempre que el conjunt de dades sigui adequat per a l’objectiu perseguit i no generi efectes adversos sobre els drets de les persones implicades.

Cal recordar que, atès que les dades personals també poden incloure informació no personal que pot influir directament en el resultat obtingut, és necessari que els requisits de qualitat també s’estenen a aquelles dades no personals que condicionen l’idoneïtat del tractament o dels seus resultats.

El desenvolupament de sistemes d’IA és en si mateix un tractament diferent del propòsit o resultat que el sistema pot oferir. En aquest sentit, la qualitat de les dades s’ha d’avaluar en el context de l’ús previst que han de complir un cop desplegats.

De la mateixa manera,  la qualitat de les dades no s’ha d’entendre com una condició estàtica, sinó com un procés continu que requereix monitoratge, revisió i adaptació al llarg del cicle de vida del sistema i del tractament.

Els riscos més grans detectats per l’Agència es troben en dos extrems de la qualitat de les dades: un nivell insuficient compromet l’adequació del sistema i afecta negativament els drets dels subjectes de les dades; d’altra banda, un nivell desproporcionat pot violar el principi de minimització, augmentar innecessàriament els costos d’accés i gestió de dades i fins i tot dificultar la innovació i projectes legítims de recerca.

En conclusió, l’Agència defensa un enfocament basat en la finalitat, la proporcionalitat i l’evidència objectiva. Les dades s’han de definir sota un grau de qualitat que estigui d’acord amb la seva funció i el resultat que ha de produir. Pel que fa a la IA, aquesta definició ha de combinar criteris tècnics i legals, així com mètriques que permetin verificar l’adequació del resultat, el compliment de les normatives de protecció de dades i els requisits del cicle de vida de la IA (Reglament Europeu d’IA). En aquest sentit, la participació conjunta d’especialistes en protecció de dades i ciència de dades és un element clau.

La Gesetz zur Beschleunigung der Vergabe öffentlicher Aufträge, en vigor a Alemanya des de l’1 de juliol de 2026, simplifica la justificació de la solvència, eleva el llindar de la contractació directa fins a 50.000 euros i digitalitza íntegrament el procediment de recurs. La reforma es presenta a Europa com la primera traducció normativa del diagnòstic de pèrdua de competitivitat dels informes Letta i Draghi, i s’anticipa a un futur Public Procurement Act europeu encara no presentat formalment.

La contractació pública mou al voltant del 14 % del PIB de la Unió Europea, una xifra que els informes Letta i Draghi situen al centre del debat sobre competitivitat: si Europa vol reduir la seva bretxa de productivitat respecte als Estats Units i la Xina, difícilment pot permetre’s un sistema de compra pública lent, fragmentat i excessivament formalista. Alemanya ha estat el primer Estat membre a traduir aquest diagnòstic en Derecho positiu, i la seva reforma val la pena conèixer-la amb detall perquè funciona com a indicador avançat del que previsiblement acabarà arribant, en una forma o altra, a la resta de la Unió.

La mesura més rellevant afecta la manera d’acreditar la solvència i l’absència de causes d’exclusió. Fins ara, els operadors havien d’aportar documentació exhaustiva des del primer moment del procediment; amb la reforma, n’hi ha prou amb declaracions responsables, i només es reclama la documentació completa als candidats que efectivament tenen opcions de resultar adjudicataris. El canvi desplaça el control d’un moment ex ante generalitzat a una verificació ex post selectiva, i està especialment pensat per facilitar l’accés d’empreses joves i innovadores que sovint no disposen de l’historial documental que exigeix el model clàssic.

La reforma també eleva fins a 50.000 euros el llindar per adjudicar directament sense procediment formal, sempre que es respectin els principis d’economia i s’alterni, quan sigui possible, entre diferents empreses. És una xifra notablement superior als llindars que coneixem al nostre entorn per al contracte menor, i planteja una pregunta que val la pena traslladar a la pràctica pròpia: si es vol guanyar agilitat en les compres de poc import, la resposta no hauria de ser només elevar quanties, sinó reforçar la traçabilitat de dades que permeti detectar fraccionament o recurrència injustificada amb els mateixos proveïdors.

En matèria d’infraestructures, la llei introdueix una excepció temporal al principi de divisió en lots per als grans projectes vinculats al fons especial d’infraestructures i neutralitat climàtica, amb l’obligació que el Govern federal informi el Bundestag abans del 30 de setembre de 2027 sobre els seus efectes reals en la participació de pimes i en l’execució pressupostària. És un exemple interessant de com introduir flexibilitat sense renunciar al control: la Doctrina, tot i mantenir la regla general de divisió en lots, es reserva la comprovació empírica dels seus efectes abans de consolidar-la.

La digitalització no s’atura en la fase de licitació. El procediment de recurs davant les Vergabekammern es tramita ja íntegrament per via electrònica, amb vistes per videoconferència i un termini de resolució de cinc setmanes des de l’entrada de la sol·licitud, prorrogable només per dificultats especials justificades. I es consolida un servei nacional de dades de contractació pública, ubicat al ministeri federal de l’Interior, concebut per permetre una anàlisi sistèmica (concentració de mercat, ús de la contractació directa, participació real de pimes) que la simple publicitat d’anuncis i adjudicacions no permet.

Per a les entitats i empreses que operem amb la Llei de contractes del sector públic, l’interès d’aquesta reforma no rau només en la seva novetat alemanya, sinó en la seva capacitat orientativa cap a on apunten els documents institucionals europeus que previsiblement inspiraran la futura revisió de les directives de 2014. La pràctica totalitat de les eines que Alemanya introdueix ara (declaracions responsables amb verificació selectiva, dades estructurades, digitalització integral del recurs, atenció a la ciberseguretat) ja tenen, d’una manera o altra, equivalent a la LCSP; el que revela la comparació és que la qüestió no és tant disposar de l’instrument, com aconseguir que funcioni de manera sistemàtica i no com a excepció puntual ben gestionada.

Convé, per tant, no esperar a la futura reforma europea per revisar com s’articulen, a la pràctica, la justificació de la solvència, la traçabilitat de les compres de poc import i la interoperabilitat dels registres propis.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat recentment la Resolució 00068-2026, en la qual procedeix a modificar el criteri actual respecte l’exercici del dret d’accés per conèixer les persones físiques que han tingut accés a dades de salut.

Valgui començar recordant que la jurisprudència actual, com la STJUE de 22 de juny de 2023 (C-579/21), indica que no existeix un dret absolut de conèixer les persones físiques que hagin tingut accés a la història clínica, podent satisfer l’exercici del dret d’accés de l’art. 15 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) indicant la categoria de destinataris. Igualment, la recent sentència del Tribunal Suprem de 24 de juny de 2026 (núm. 789/2026, Sala Contenciosa Administrativa), aplica aquesta interpretació, confirmant que la identificació individual dels qui accedeixen a les dades s’ha de valorar en funció de la seva necessitat i de la ponderació amb altres drets.

De fet, la mateixa AEPD sostenia el criteri que “Llevat que una llei ho permeti expressament, el dret d’accés no inclou la identificació dels professionals sanitaris que accedeixen a la història clínica“.

I quin ha estat el motiu del canvi de criteri? El nou Reglament 2025/327 relatiu a l’Espai Europeu de Dades de Salut, que estableix en el seu art. 9 el dret a obtenir informació sobre l’accés a les dades pel prestador d’assistència sanitària o qualsevol altra persona que hagi accedit a les dades de salut electrònics personals; també preveu que els Estats membres puguin  limitar aquest dret quan hi hagi indicis concrets que la divulgació posaria en perill els drets o interessos vitals del professional sanitari o l’assistència prestada a la persona física.

Això ha portat que, en una recent reclamació de dret d’accés en la qual es plantejava la necessitat de conèixer les persones que van accedir a la història clínica del demandant, l’autoritat de control procedís a adoptar un criteri interpretatiu evolutiu en anticipació al nou Reglament Europeu. Partint per reconèixer que el Reglament, tot i que va entrar en vigor el 2025, s’anirà aplicant de manera esglaonada a partir del 2027, introdueix un criteri que el dret d’accés inclou la identificació de les persones que han accedit a les dades. Tot i que reconeix que aquest dret no és absolut, conforme a la jurisprudència i al principi de proporcionalitat, indica que serà el responsable de tractament qui hagi d’acreditar que la limitació a l’accés estigui degudament fundada i documentada, rebutjant una exclusió general i automàtica a proporcionar les identitats de les persones que accedeixen a les dades.

Aquest criteri suposa una evolució de la jurisprudència i interpretacions tradicionals per reforçar la transparència del tractament i el control efectiu de la licitud.

La Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat ha aprovat, el 15 de juliol de 2026, l’Informe 50/25, que dona resposta a una qüestió pràctica molt present en la gestió diària dels òrgans de contractació: fins a quin punt es pot recórrer al contracte menor per atendre despeses de caràcter periòdic o recurrent, com ara un subministrament de poca quantia que es repeteix any rere any. La consulta partia d’un cas concret, però la resposta té un abast general que afecta qualsevol entitat del sector públic.

El punt de partida de l’informe és clar, la contractació menor és, per definició, un supòsit d’adjudicació directa i excepcional, pensat per a necessitats puntuals i de poca entitat, no per planificar de manera sistemàtica prestacions que es coneixen amb antelació. Per això, la Junta reitera que, com a regla general, no està justificat acudir al contracte menor quan l’objecte respon a necessitats periòdiques i previsibles que s’allargaran en el temps, encara que cada contractació individual no superi els llindars econòmics. Fer-ho de manera sistemàtica podria emmascarar un fraccionament indegut, contrari a l’article 99.2 de la LCSP, i privar l’Administració d’una millor oferta econòmica que sovint s’obté quan es licita per un termini més llarg.

Ara bé, l’informe també reconeix una via excepcional. Partint del règim dels avançaments de caixa fixa (articles 118.5 i 63.4 de la LCSP), pensat justament per a despeses periòdiques de quantia mínima, la Junta admet que es pugui recórrer al contracte menor per cobrir necessitats recurrents sempre que el valor estimat agregat de totes les prestacions vinculades no arribi, en un període de cinc anys (el termini màxim de durada, amb pròrrogues, d’un contracte de serveis o subministraments), als 15.000 euros. Aquest termini de cinc anys, i no el de tres que plantejava la consulta, és la referència que fixa l’informe per descartar el fraccionament. A més, la Junta aclareix que sol·licitar tres o més pressupostos abans d’adjudicar un contracte menor és només una bona pràctica recomanable per afavorir la concurrència, mai una obligació legal.

Aquesta doctrina no és aliena a Catalunya, sinó que hi troba un paral·lelisme molt directe. El Decret llei 3/2025, de 4 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, va introduir la figura dels pagaments menors: els contractes d’obres, serveis i subministraments de valor estimat igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs) que, a l’efecte de tramitació, només requereixen l’aprovació de la despesa i la factura corresponent, sense necessitat de l’informe justificatiu que exigeix amb caràcter general l’article 118.2 de la LCSP. El mateix precepte permet expressament subscriure aquests contractes per cobrir necessitats periòdiques o recurrents, sempre que el valor conjunt no superi, en cada anualitat, el llindar de la contractació menor.

La Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya s’hi ha pronunciat en l’Informe 21/2025, de 15 d’octubre, arran de consultes dels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Aitona. Les conclusions són plenament coherents amb el criteri estatal, ja que el caràcter recurrent d’una necessitat no impedeix, per si sol, utilitzar el contracte menor, però cal vigilar el fraccionament indegut, i un criteri raonable per descartar-lo és comprovar que el valor agregat de les prestacions al llarg d’un període de cinc anys no superi els 15.000 euros. La Junta catalana afegeix, a més, que la tramitació dels pagaments menors no requereix l’informe jurídic de secretaria previst a la disposició addicional tercera de la LCSP, i que el règim s’aplica també als contractes privats de l’Administració, sense que en cap cas s’alteri l’obligació de publicitat que imposa la normativa catalana de transparència.

La coincidència entre els dos informes reforça la seguretat jurídica dels òrgans de contractació catalans, ja que tant des de l’Estat com des de Catalunya s’admet, amb caràcter excepcional i restrictiu, l’ús del contracte menor per a despeses recurrents de quantia molt reduïda, sempre sota el paràmetre dels cinc anys i els 15.000 euros, i sense que sigui exigible sol·licitar diverses ofertes. Amb tot, ambdues juntes coincideixen en un missatge de fons, ja que la planificació adequada de la contractació continua essent l’opció més eficient, i el recurs reiterat al contracte menor hauria de reservar-se als casos en què realment no hi hagi dubte sobre la seva procedència.

Al DOUE de l’11 de juny de 2026 s’ha publicat el Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 de la Comissió, de 5 de juny de 2026, pel qual s’estableix una llista d’indicadors comuns sobre el funcionament dels organismes d’igualtat designats d’acord amb la Directiva (UE) 2024/1500. Aquesta disposició estableix el marc per a la recopilació i la comunicació d’informació que servirà de base per als informes de seguiment que els estats membres hauran de trametre a la Comissió.

Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Directiva (UE) 2024/1500, que va establir uns requisits mínims aplicables al funcionament dels organismes d’igualtat amb la finalitat de reforçar-ne l’eficàcia i garantir-ne la independència. En aquest context, el Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 concreta una relació comuna d’indicadors destinada a harmonitzar les dades que els estats membres han de recopilar a escala nacional i comunicar posteriorment a la Comissió Europea.

Segons disposa la norma, els indicadors comprenen, entre altres aspectes, els recursos humans, tècnics i financers dels organismes d’igualtat, les garanties d’independència en l’exercici de les seves funcions, l’accessibilitat dels seus serveis, l’eficàcia de la seva actuació i les eventuals modificacions del seu mandat, de les seves competències o de la seva estructura organitzativa. La finalitat és assegurar que la informació obtinguda sigui homogènia, objectiva, fiable i comparable a tot el territori de la Unió Europea.

Contingut de l’annex

L’annex del reglament estructura la llista d’indicadors en tres grans apartats. El primer fa referència a la configuració nacional i al funcionament organitzatiu dels organismes d’igualtat. El segon recull els indicadors relatius al funcionament operatiu durant el període de referència. El tercer incorpora la informació de retorn facilitada pels mateixos organismes sobre el compliment dels requisits previstos a la Directiva (UE) 2024/1500.

Aquests apartats inclouen indicadors relatius a l’estructura i el mandat dels organismes, les garanties d’independència, els mecanismes de finançament, les competències per a la tramitació de denúncies, els procediments de resolució alternativa de litigis, les actuacions d’investigació, l’emissió de decisions o dictàmens, l’activitat jurisdiccional, l’elaboració d’informes, l’accessibilitat dels locals i dels serveis, així com la igualtat d’accés als canals de denúncia.

Eina comuna i protecció de dades

Amb la finalitat de facilitar la recopilació i la transmissió de la informació, el reglament preveu que la Comissió pugui posar a disposició dels estats membres i dels organismes d’igualtat una eina informàtica d’ús senzill, amb camps d’introducció de dades adaptats als indicadors aprovats. Així mateix, l’article 1 estableix expressament que les dades recopilades d’acord amb aquests indicadors no poden contenir dades personals en el sentit del Reglament general de protecció de dades (RGPD).

Terminis de comunicació

D’acord amb el que estableix l’annex, els estats membres hauran de facilitar la informació relativa a la configuració nacional, al funcionament operatiu i a la informació de retorn, com a màxim, el 19 de juny de 2031. Posteriorment, diversos d’aquests blocs d’informació s’hauran d’actualitzar amb una periodicitat quinquennal, de conformitat amb l’article 18 de la Directiva (UE) 2024/1500. Amb caràcter general, els indicadors es calcularan prenent com a referència l’any natural.

Entrada en vigor i incidència pràctica

L’article 2 del Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 estableix que aquesta disposició entrarà en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea. Atès que es tracta d’un reglament, serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicable a tots els estats membres.

Des d’una perspectiva pràctica, aquesta norma dota la Comissió i els estats membres d’una metodologia comuna de seguiment destinada a avaluar el funcionament dels organismes d’igualtat en l’àmbit de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en matèria d’ocupació i treball. Aquest sistema permetrà disposar d’informació homogènia sobre aspectes com la independència, els recursos disponibles, l’accessibilitat i els resultats de l’activitat desenvolupada, i constituirà un instrument de suport per a l’elaboració dels futurs informes d’aplicació de la Directiva (UE) 2024/1500.

Amb motiu de les vacances d’estiu de 2026, et recordem que, les persones obligades a rebre notificacions electròniques de l’Agència Tributària mitjançant la Direcció Electrònica Habilitada (DEH), poden sol·licitar fins a 30 dies naturals de cortesia durant els quals l’AEAT no posarà notificacions a la teva disposició.

Què has de tenir en compte?

• Es poden sol·licitar fins a 30 dies naturals l’any, de manera continuada o distribuïts en diversos períodes.
• La sol·licitud s’ha de presentar amb un mínim de 7 dies naturals d’antelació a l’inici del període escollit.
• Per evitar rebre notificacions just abans de començar les vacances, és recomanable fer la sol·licitud uns 14 dies abans de l’inici del descans.
• Aquesta mesura només és aplicable a les notificacions de l’AEAT i no té efectes davant d’altres administracions o organismes.

Exemple orientatiu

Si el teu període de vacances és de l’1 al 31 d’agost, una bona planificació seria:

• 16 de juliol: presentació de la sol·licitud.
• 24 de juliol al 22 d’agost: dies de cortesia.
• 23 d’agost a 1 de setembre: termini per accedir a les notificacions que s’hagin posat a disposició un cop finalitzat el període de cortesia.

Aquestes dates són únicament orientatives i s’han d’adaptar a cada cas concret.

Com es poden sol·licitar?

La petició es tramita a través de la Seu Electrònica de l’AEAT, a l’apartat “Les meves notificacions” > “Sol·licitar dies en què no es posaran notificacions en DEH“. Per accedir-hi és necessari identificar-se mitjançant certificat digital, DNI electrònic o Cl@ve.

Si tens previst gaudir de les vacances durant les properes setmanes, et recomanem revisar amb antelació aquest tràmit per evitar incidències.

Àrea Fiscal

El passat 17 de juny va tenir lloc la jornada “Persones, dades i lleis: alineant privacitat i ciberseguretat”, celebrada a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i organitzada conjuntament amb ISACA Barcelona Chapter i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. En el marc de la jornada, Caterina Bartrons, gerent dels Serveis Jurídics de Faura-Casas, va participar en una de les ponències, dedicada a “Els espais europeus de la dada: la nova infraestructura per a l’economia de la dada”, on es van analitzar els principals reptes i oportunitats derivats del nou marc europeu de governança i compartició de dades.

Més informació sobre la jornada:
https://www.icab.es/ca/formacio/cursos/Jornada-Persones-dades-i-lleis-alineant-Privacitat-i-ciberseguretat/

La Unió va celebrar el 4 de juny l’acte de lliurament de la 4a edició dels Premis Codi Tipus, un reconeixement a les iniciatives, experiències i bones pràctiques que reflecteixen l’esforç, el compromís i la innovació de les organitzacions socials i sanitàries en l’àmbit de protecció de dades.

La jornada comptà amb la participació del Secretario General de Salud Digital, Información e Innovación del Sistema Nacional de Salud, Juan Fernando Muñoz Montalvo, que oferí la ponència sobre “L’impacte del reglament de l’espai europeu de protecció de dades en la gestió dels centres assistencials”.

L’acte, fou conduït per Josep Maria Bosch, assessor jurídic de la Unió, i Caterina Bartrons, gerent dels Serveis Jurídics de Faura Casas.

La directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Meritxell Borràs feu el lliurament dels guardons i també tancà l’acte amb la conferència sobre “El paper central de les dades personals en l’estratègia europea de la dada”.

En aquesta edició han resultat distingits:

• 1r premi: “Control d’accessos a HC amb valor afegit”, de Sant Joan de Déu Terres de Lleida.
• 2n premi: “Anonimitzador institucional de dades clíniques: innovació interna per a promoure la cultura de protecció de dades en entorns assistencials”, de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
• 3r premi ex aequo: “Quan les empreses canvien, però les dades continuen: Governança en reestructuracions empresarials”, de la Fundació Hospital de Palamós – Serveis de Salut Integrats Baix Empordà; i “Píndoles formatives de divulgació en seguretat i protecció de dades”, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

El 30 de maig va entrar en vigor la Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social. Aquesta llei té com a objectiu reconèixer i regular les entitats socials sense ànim de lucre que treballen per garantir els drets socials i ajudar les persones en situació de vulnerabilitat.

La nova llei defineix el tercer sector social com “el conjunt d’entitats privades sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, seu a Catalunya i nascudes de la iniciativa ciutadana, que desenvolupen activitats d’interès general amb criteris de transparència, participació i compromís social”.

• Entre els aspectes més destacats de la norma hi ha el reconeixement del dret de les entitats a participar en l’elaboració de polítiques públiques i en els processos de decisió vinculats al seu àmbit d’actuació. En aquest sentit, es vol reforçar la participació activa del tercer sector en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques públiques d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, així com consolidar una relació d’interlocució estable i de corresponsabilitat amb les administracions públiques.
• La nova llei també reforça els mecanismes de col·laboració entre l’Administració i el tercer sector, especialment a través de fórmules com l’acció concertada social i la gestió delegada, amb l’objectiu de garantir serveis de qualitat i una resposta més propera a les necessitats de la ciutadania. És per això que el text estableix la concertació social com la forma preferent de relació amb les administracions, tot i que la regulació específica dels instruments de provisió de serveis socials es desenvoluparà en la futura llei impulsada pel Departament de Drets Socials i Inclusió.
• Un punt significatiu és que per primer cop, es regula el finançament estable de les entitats representatives del tercer sector i es reforcen les subvencions estructurals per millorar el suport econòmic i la sostenibilitat de les entitats.
• Així mateix, s’inclouen mesures orientades a la millora de les condicions laborals de les professionals del sector social i fixa l’objectiu d’avançar progressivament cap a l’equiparació amb el sector públic, per reforçar i dignificar el sector social.
• A més, la nova regulació preveu la creació d’un cens públic d’entitats del tercer sector social, amb l’objectiu de reforçar la transparència, el reconeixement institucional i la seguretat jurídica del conjunt del sector.

Finalment, la llei consolida el tercer sector com un agent essencial per construir una societat més justa, inclusiva i solidària.

Més informació a Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social

Serveis Jurídics