Publicacions

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat una nota tècnica sobre la relació entre la qualitat de les dades, el principi d’exactitud del RGPD i l’ús de sistemes d’Intel·ligència Artificial. El document ofereix una interpretació especialment rellevant per a les organitzacions que desenvolupen, entrenen o utilitzen solucions d’IA, aclarint que la qualitat de les dades i l’exactitud requerida pel RGPD són conceptes relacionats, però no equivalents.

Un dels missatges principals de l’AEPD és la qualitat de les dades; aquestes, siguin personals o no, han de satisfer necessitats declarades i implícites quan s’utilitzen sota condicions específiques. Aquesta definició vincula el concepte de qualitat de les dades amb l’adequació de les dades per complir la finalitat en un context declarat.

De la mateixa manera, l’exactitud de les dades no s’ha d’interpretar només com a veracitat o actualització permanent de la informació. L’autoritat recorda que l’article 5 del RGPD vincula l’exactitud amb la finalitat del tractament. En conseqüència, les dades han de complir les característiques necessàries per complir adequadament aquest propòsit, i poden incloure aspectes com l’exactitud, la granularitat, la completitud o la freqüència d’actualització, sempre que siguin rellevants per a l’ús previst.

L’AEPD també destaca la relació estreta entre els principis d’exactitud i minimització. Ambdós actuen conjuntament per definir el nivell de qualitat requerit de les dades personals. Tot i que l’exactitud requereix que les dades siguin adequades per assolir l’objectiu perseguit, el principi de minimització impedeix la recopilació o ús d’informació amb un nivell de detall, precisió o freqüència superior al estrictament necessari. Des d’aquesta perspectiva, exigir un nivell de qualitat superior al requerit podria anar en contra del mateix RGPD, ja que implica un tractament excessiu de dades personals.

L’ús d’escales estàndard com l’ISO permet analitzar les característiques de qualitat de les dades dins d’un marc de referència comú; tot i així, aquest fet podria afectar com valorem les dades respecte a un context específic. Dit això, l’AEPD ens recorda evitar cometre errors, com ara aplicar tècniques de “caselles de verificació” on es fa una revisió abstracta del conjunt de dades sense context; establir que totes les característiques són igualment rellevants; o suposar que les característiques a avaluar en el marc són els únics i, que per tant s’esgoten amb aquesta anàlisi.

En aquest sentit, en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial, l’AEPD subratlla que l’avaluació de la qualitat no es pot limitar a dades individuals. En molts processos d’aprenentatge automàtic, la qualitat del conjunt de dades adquireix una importància més gran que la del registre aïllat. Factors com la representativitat, l’absència de biaixos, les propietats estadístiques del conjunt o l’adequació al context d’ús poden ser decisius per garantir resultats fiables i compatibles amb la finalitat del processament.

Un altre aspecte rellevant és que la qualitat de les dades sempre s’ha d’analitzar des d’una perspectiva funcional. L’AEPD admet que certes tècniques utilitzades en ciència de dades, com l’anonimització, la generació de dades sintètiques, la reducció de biaix o la imputació de valors que falten, poden introduir elements que no reflecteixen amb precisió la realitat individual d’una persona. Tanmateix, això no implica necessàriament una violació del principi d’exactitud, sempre que el conjunt de dades sigui adequat per a l’objectiu perseguit i no generi efectes adversos sobre els drets de les persones implicades.

Cal recordar que, atès que les dades personals també poden incloure informació no personal que pot influir directament en el resultat obtingut, és necessari que els requisits de qualitat també s’estenen a aquelles dades no personals que condicionen l’idoneïtat del tractament o dels seus resultats.

El desenvolupament de sistemes d’IA és en si mateix un tractament diferent del propòsit o resultat que el sistema pot oferir. En aquest sentit, la qualitat de les dades s’ha d’avaluar en el context de l’ús previst que han de complir un cop desplegats.

De la mateixa manera,  la qualitat de les dades no s’ha d’entendre com una condició estàtica, sinó com un procés continu que requereix monitoratge, revisió i adaptació al llarg del cicle de vida del sistema i del tractament.

Els riscos més grans detectats per l’Agència es troben en dos extrems de la qualitat de les dades: un nivell insuficient compromet l’adequació del sistema i afecta negativament els drets dels subjectes de les dades; d’altra banda, un nivell desproporcionat pot violar el principi de minimització, augmentar innecessàriament els costos d’accés i gestió de dades i fins i tot dificultar la innovació i projectes legítims de recerca.

En conclusió, l’Agència defensa un enfocament basat en la finalitat, la proporcionalitat i l’evidència objectiva. Les dades s’han de definir sota un grau de qualitat que estigui d’acord amb la seva funció i el resultat que ha de produir. Pel que fa a la IA, aquesta definició ha de combinar criteris tècnics i legals, així com mètriques que permetin verificar l’adequació del resultat, el compliment de les normatives de protecció de dades i els requisits del cicle de vida de la IA (Reglament Europeu d’IA). En aquest sentit, la participació conjunta d’especialistes en protecció de dades i ciència de dades és un element clau.

La Gesetz zur Beschleunigung der Vergabe öffentlicher Aufträge, en vigor a Alemanya des de l’1 de juliol de 2026, simplifica la justificació de la solvència, eleva el llindar de la contractació directa fins a 50.000 euros i digitalitza íntegrament el procediment de recurs. La reforma es presenta a Europa com la primera traducció normativa del diagnòstic de pèrdua de competitivitat dels informes Letta i Draghi, i s’anticipa a un futur Public Procurement Act europeu encara no presentat formalment.

La contractació pública mou al voltant del 14 % del PIB de la Unió Europea, una xifra que els informes Letta i Draghi situen al centre del debat sobre competitivitat: si Europa vol reduir la seva bretxa de productivitat respecte als Estats Units i la Xina, difícilment pot permetre’s un sistema de compra pública lent, fragmentat i excessivament formalista. Alemanya ha estat el primer Estat membre a traduir aquest diagnòstic en Derecho positiu, i la seva reforma val la pena conèixer-la amb detall perquè funciona com a indicador avançat del que previsiblement acabarà arribant, en una forma o altra, a la resta de la Unió.

La mesura més rellevant afecta la manera d’acreditar la solvència i l’absència de causes d’exclusió. Fins ara, els operadors havien d’aportar documentació exhaustiva des del primer moment del procediment; amb la reforma, n’hi ha prou amb declaracions responsables, i només es reclama la documentació completa als candidats que efectivament tenen opcions de resultar adjudicataris. El canvi desplaça el control d’un moment ex ante generalitzat a una verificació ex post selectiva, i està especialment pensat per facilitar l’accés d’empreses joves i innovadores que sovint no disposen de l’historial documental que exigeix el model clàssic.

La reforma també eleva fins a 50.000 euros el llindar per adjudicar directament sense procediment formal, sempre que es respectin els principis d’economia i s’alterni, quan sigui possible, entre diferents empreses. És una xifra notablement superior als llindars que coneixem al nostre entorn per al contracte menor, i planteja una pregunta que val la pena traslladar a la pràctica pròpia: si es vol guanyar agilitat en les compres de poc import, la resposta no hauria de ser només elevar quanties, sinó reforçar la traçabilitat de dades que permeti detectar fraccionament o recurrència injustificada amb els mateixos proveïdors.

En matèria d’infraestructures, la llei introdueix una excepció temporal al principi de divisió en lots per als grans projectes vinculats al fons especial d’infraestructures i neutralitat climàtica, amb l’obligació que el Govern federal informi el Bundestag abans del 30 de setembre de 2027 sobre els seus efectes reals en la participació de pimes i en l’execució pressupostària. És un exemple interessant de com introduir flexibilitat sense renunciar al control: la Doctrina, tot i mantenir la regla general de divisió en lots, es reserva la comprovació empírica dels seus efectes abans de consolidar-la.

La digitalització no s’atura en la fase de licitació. El procediment de recurs davant les Vergabekammern es tramita ja íntegrament per via electrònica, amb vistes per videoconferència i un termini de resolució de cinc setmanes des de l’entrada de la sol·licitud, prorrogable només per dificultats especials justificades. I es consolida un servei nacional de dades de contractació pública, ubicat al ministeri federal de l’Interior, concebut per permetre una anàlisi sistèmica (concentració de mercat, ús de la contractació directa, participació real de pimes) que la simple publicitat d’anuncis i adjudicacions no permet.

Per a les entitats i empreses que operem amb la Llei de contractes del sector públic, l’interès d’aquesta reforma no rau només en la seva novetat alemanya, sinó en la seva capacitat orientativa cap a on apunten els documents institucionals europeus que previsiblement inspiraran la futura revisió de les directives de 2014. La pràctica totalitat de les eines que Alemanya introdueix ara (declaracions responsables amb verificació selectiva, dades estructurades, digitalització integral del recurs, atenció a la ciberseguretat) ja tenen, d’una manera o altra, equivalent a la LCSP; el que revela la comparació és que la qüestió no és tant disposar de l’instrument, com aconseguir que funcioni de manera sistemàtica i no com a excepció puntual ben gestionada.

Convé, per tant, no esperar a la futura reforma europea per revisar com s’articulen, a la pràctica, la justificació de la solvència, la traçabilitat de les compres de poc import i la interoperabilitat dels registres propis.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat recentment la Resolució 00068-2026, en la qual procedeix a modificar el criteri actual respecte l’exercici del dret d’accés per conèixer les persones físiques que han tingut accés a dades de salut.

Valgui començar recordant que la jurisprudència actual, com la STJUE de 22 de juny de 2023 (C-579/21), indica que no existeix un dret absolut de conèixer les persones físiques que hagin tingut accés a la història clínica, podent satisfer l’exercici del dret d’accés de l’art. 15 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) indicant la categoria de destinataris. Igualment, la recent sentència del Tribunal Suprem de 24 de juny de 2026 (núm. 789/2026, Sala Contenciosa Administrativa), aplica aquesta interpretació, confirmant que la identificació individual dels qui accedeixen a les dades s’ha de valorar en funció de la seva necessitat i de la ponderació amb altres drets.

De fet, la mateixa AEPD sostenia el criteri que “Llevat que una llei ho permeti expressament, el dret d’accés no inclou la identificació dels professionals sanitaris que accedeixen a la història clínica“.

I quin ha estat el motiu del canvi de criteri? El nou Reglament 2025/327 relatiu a l’Espai Europeu de Dades de Salut, que estableix en el seu art. 9 el dret a obtenir informació sobre l’accés a les dades pel prestador d’assistència sanitària o qualsevol altra persona que hagi accedit a les dades de salut electrònics personals; també preveu que els Estats membres puguin  limitar aquest dret quan hi hagi indicis concrets que la divulgació posaria en perill els drets o interessos vitals del professional sanitari o l’assistència prestada a la persona física.

Això ha portat que, en una recent reclamació de dret d’accés en la qual es plantejava la necessitat de conèixer les persones que van accedir a la història clínica del demandant, l’autoritat de control procedís a adoptar un criteri interpretatiu evolutiu en anticipació al nou Reglament Europeu. Partint per reconèixer que el Reglament, tot i que va entrar en vigor el 2025, s’anirà aplicant de manera esglaonada a partir del 2027, introdueix un criteri que el dret d’accés inclou la identificació de les persones que han accedit a les dades. Tot i que reconeix que aquest dret no és absolut, conforme a la jurisprudència i al principi de proporcionalitat, indica que serà el responsable de tractament qui hagi d’acreditar que la limitació a l’accés estigui degudament fundada i documentada, rebutjant una exclusió general i automàtica a proporcionar les identitats de les persones que accedeixen a les dades.

Aquest criteri suposa una evolució de la jurisprudència i interpretacions tradicionals per reforçar la transparència del tractament i el control efectiu de la licitud.

La Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat ha aprovat, el 15 de juliol de 2026, l’Informe 50/25, que dona resposta a una qüestió pràctica molt present en la gestió diària dels òrgans de contractació: fins a quin punt es pot recórrer al contracte menor per atendre despeses de caràcter periòdic o recurrent, com ara un subministrament de poca quantia que es repeteix any rere any. La consulta partia d’un cas concret, però la resposta té un abast general que afecta qualsevol entitat del sector públic.

El punt de partida de l’informe és clar, la contractació menor és, per definició, un supòsit d’adjudicació directa i excepcional, pensat per a necessitats puntuals i de poca entitat, no per planificar de manera sistemàtica prestacions que es coneixen amb antelació. Per això, la Junta reitera que, com a regla general, no està justificat acudir al contracte menor quan l’objecte respon a necessitats periòdiques i previsibles que s’allargaran en el temps, encara que cada contractació individual no superi els llindars econòmics. Fer-ho de manera sistemàtica podria emmascarar un fraccionament indegut, contrari a l’article 99.2 de la LCSP, i privar l’Administració d’una millor oferta econòmica que sovint s’obté quan es licita per un termini més llarg.

Ara bé, l’informe també reconeix una via excepcional. Partint del règim dels avançaments de caixa fixa (articles 118.5 i 63.4 de la LCSP), pensat justament per a despeses periòdiques de quantia mínima, la Junta admet que es pugui recórrer al contracte menor per cobrir necessitats recurrents sempre que el valor estimat agregat de totes les prestacions vinculades no arribi, en un període de cinc anys (el termini màxim de durada, amb pròrrogues, d’un contracte de serveis o subministraments), als 15.000 euros. Aquest termini de cinc anys, i no el de tres que plantejava la consulta, és la referència que fixa l’informe per descartar el fraccionament. A més, la Junta aclareix que sol·licitar tres o més pressupostos abans d’adjudicar un contracte menor és només una bona pràctica recomanable per afavorir la concurrència, mai una obligació legal.

Aquesta doctrina no és aliena a Catalunya, sinó que hi troba un paral·lelisme molt directe. El Decret llei 3/2025, de 4 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, va introduir la figura dels pagaments menors: els contractes d’obres, serveis i subministraments de valor estimat igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs) que, a l’efecte de tramitació, només requereixen l’aprovació de la despesa i la factura corresponent, sense necessitat de l’informe justificatiu que exigeix amb caràcter general l’article 118.2 de la LCSP. El mateix precepte permet expressament subscriure aquests contractes per cobrir necessitats periòdiques o recurrents, sempre que el valor conjunt no superi, en cada anualitat, el llindar de la contractació menor.

La Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya s’hi ha pronunciat en l’Informe 21/2025, de 15 d’octubre, arran de consultes dels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Aitona. Les conclusions són plenament coherents amb el criteri estatal, ja que el caràcter recurrent d’una necessitat no impedeix, per si sol, utilitzar el contracte menor, però cal vigilar el fraccionament indegut, i un criteri raonable per descartar-lo és comprovar que el valor agregat de les prestacions al llarg d’un període de cinc anys no superi els 15.000 euros. La Junta catalana afegeix, a més, que la tramitació dels pagaments menors no requereix l’informe jurídic de secretaria previst a la disposició addicional tercera de la LCSP, i que el règim s’aplica també als contractes privats de l’Administració, sense que en cap cas s’alteri l’obligació de publicitat que imposa la normativa catalana de transparència.

La coincidència entre els dos informes reforça la seguretat jurídica dels òrgans de contractació catalans, ja que tant des de l’Estat com des de Catalunya s’admet, amb caràcter excepcional i restrictiu, l’ús del contracte menor per a despeses recurrents de quantia molt reduïda, sempre sota el paràmetre dels cinc anys i els 15.000 euros, i sense que sigui exigible sol·licitar diverses ofertes. Amb tot, ambdues juntes coincideixen en un missatge de fons, ja que la planificació adequada de la contractació continua essent l’opció més eficient, i el recurs reiterat al contracte menor hauria de reservar-se als casos en què realment no hi hagi dubte sobre la seva procedència.

Al DOUE de l’11 de juny de 2026 s’ha publicat el Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 de la Comissió, de 5 de juny de 2026, pel qual s’estableix una llista d’indicadors comuns sobre el funcionament dels organismes d’igualtat designats d’acord amb la Directiva (UE) 2024/1500. Aquesta disposició estableix el marc per a la recopilació i la comunicació d’informació que servirà de base per als informes de seguiment que els estats membres hauran de trametre a la Comissió.

Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Directiva (UE) 2024/1500, que va establir uns requisits mínims aplicables al funcionament dels organismes d’igualtat amb la finalitat de reforçar-ne l’eficàcia i garantir-ne la independència. En aquest context, el Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 concreta una relació comuna d’indicadors destinada a harmonitzar les dades que els estats membres han de recopilar a escala nacional i comunicar posteriorment a la Comissió Europea.

Segons disposa la norma, els indicadors comprenen, entre altres aspectes, els recursos humans, tècnics i financers dels organismes d’igualtat, les garanties d’independència en l’exercici de les seves funcions, l’accessibilitat dels seus serveis, l’eficàcia de la seva actuació i les eventuals modificacions del seu mandat, de les seves competències o de la seva estructura organitzativa. La finalitat és assegurar que la informació obtinguda sigui homogènia, objectiva, fiable i comparable a tot el territori de la Unió Europea.

Contingut de l’annex

L’annex del reglament estructura la llista d’indicadors en tres grans apartats. El primer fa referència a la configuració nacional i al funcionament organitzatiu dels organismes d’igualtat. El segon recull els indicadors relatius al funcionament operatiu durant el període de referència. El tercer incorpora la informació de retorn facilitada pels mateixos organismes sobre el compliment dels requisits previstos a la Directiva (UE) 2024/1500.

Aquests apartats inclouen indicadors relatius a l’estructura i el mandat dels organismes, les garanties d’independència, els mecanismes de finançament, les competències per a la tramitació de denúncies, els procediments de resolució alternativa de litigis, les actuacions d’investigació, l’emissió de decisions o dictàmens, l’activitat jurisdiccional, l’elaboració d’informes, l’accessibilitat dels locals i dels serveis, així com la igualtat d’accés als canals de denúncia.

Eina comuna i protecció de dades

Amb la finalitat de facilitar la recopilació i la transmissió de la informació, el reglament preveu que la Comissió pugui posar a disposició dels estats membres i dels organismes d’igualtat una eina informàtica d’ús senzill, amb camps d’introducció de dades adaptats als indicadors aprovats. Així mateix, l’article 1 estableix expressament que les dades recopilades d’acord amb aquests indicadors no poden contenir dades personals en el sentit del Reglament general de protecció de dades (RGPD).

Terminis de comunicació

D’acord amb el que estableix l’annex, els estats membres hauran de facilitar la informació relativa a la configuració nacional, al funcionament operatiu i a la informació de retorn, com a màxim, el 19 de juny de 2031. Posteriorment, diversos d’aquests blocs d’informació s’hauran d’actualitzar amb una periodicitat quinquennal, de conformitat amb l’article 18 de la Directiva (UE) 2024/1500. Amb caràcter general, els indicadors es calcularan prenent com a referència l’any natural.

Entrada en vigor i incidència pràctica

L’article 2 del Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 estableix que aquesta disposició entrarà en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea. Atès que es tracta d’un reglament, serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicable a tots els estats membres.

Des d’una perspectiva pràctica, aquesta norma dota la Comissió i els estats membres d’una metodologia comuna de seguiment destinada a avaluar el funcionament dels organismes d’igualtat en l’àmbit de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en matèria d’ocupació i treball. Aquest sistema permetrà disposar d’informació homogènia sobre aspectes com la independència, els recursos disponibles, l’accessibilitat i els resultats de l’activitat desenvolupada, i constituirà un instrument de suport per a l’elaboració dels futurs informes d’aplicació de la Directiva (UE) 2024/1500.

Amb motiu de les vacances d’estiu de 2026, et recordem que, les persones obligades a rebre notificacions electròniques de l’Agència Tributària mitjançant la Direcció Electrònica Habilitada (DEH), poden sol·licitar fins a 30 dies naturals de cortesia durant els quals l’AEAT no posarà notificacions a la teva disposició.

Què has de tenir en compte?

• Es poden sol·licitar fins a 30 dies naturals l’any, de manera continuada o distribuïts en diversos períodes.
• La sol·licitud s’ha de presentar amb un mínim de 7 dies naturals d’antelació a l’inici del període escollit.
• Per evitar rebre notificacions just abans de començar les vacances, és recomanable fer la sol·licitud uns 14 dies abans de l’inici del descans.
• Aquesta mesura només és aplicable a les notificacions de l’AEAT i no té efectes davant d’altres administracions o organismes.

Exemple orientatiu

Si el teu període de vacances és de l’1 al 31 d’agost, una bona planificació seria:

• 16 de juliol: presentació de la sol·licitud.
• 24 de juliol al 22 d’agost: dies de cortesia.
• 23 d’agost a 1 de setembre: termini per accedir a les notificacions que s’hagin posat a disposició un cop finalitzat el període de cortesia.

Aquestes dates són únicament orientatives i s’han d’adaptar a cada cas concret.

Com es poden sol·licitar?

La petició es tramita a través de la Seu Electrònica de l’AEAT, a l’apartat “Les meves notificacions” > “Sol·licitar dies en què no es posaran notificacions en DEH“. Per accedir-hi és necessari identificar-se mitjançant certificat digital, DNI electrònic o Cl@ve.

Si tens previst gaudir de les vacances durant les properes setmanes, et recomanem revisar amb antelació aquest tràmit per evitar incidències.

Àrea Fiscal

El passat 17 de juny va tenir lloc la jornada “Persones, dades i lleis: alineant privacitat i ciberseguretat”, celebrada a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i organitzada conjuntament amb ISACA Barcelona Chapter i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. En el marc de la jornada, Caterina Bartrons, gerent dels Serveis Jurídics de Faura-Casas, va participar en una de les ponències, dedicada a “Els espais europeus de la dada: la nova infraestructura per a l’economia de la dada”, on es van analitzar els principals reptes i oportunitats derivats del nou marc europeu de governança i compartició de dades.

Més informació sobre la jornada:
https://www.icab.es/ca/formacio/cursos/Jornada-Persones-dades-i-lleis-alineant-Privacitat-i-ciberseguretat/

La Unió va celebrar el 4 de juny l’acte de lliurament de la 4a edició dels Premis Codi Tipus, un reconeixement a les iniciatives, experiències i bones pràctiques que reflecteixen l’esforç, el compromís i la innovació de les organitzacions socials i sanitàries en l’àmbit de protecció de dades.

La jornada comptà amb la participació del Secretario General de Salud Digital, Información e Innovación del Sistema Nacional de Salud, Juan Fernando Muñoz Montalvo, que oferí la ponència sobre “L’impacte del reglament de l’espai europeu de protecció de dades en la gestió dels centres assistencials”.

L’acte, fou conduït per Josep Maria Bosch, assessor jurídic de la Unió, i Caterina Bartrons, gerent dels Serveis Jurídics de Faura Casas.

La directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Meritxell Borràs feu el lliurament dels guardons i també tancà l’acte amb la conferència sobre “El paper central de les dades personals en l’estratègia europea de la dada”.

En aquesta edició han resultat distingits:

• 1r premi: “Control d’accessos a HC amb valor afegit”, de Sant Joan de Déu Terres de Lleida.
• 2n premi: “Anonimitzador institucional de dades clíniques: innovació interna per a promoure la cultura de protecció de dades en entorns assistencials”, de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
• 3r premi ex aequo: “Quan les empreses canvien, però les dades continuen: Governança en reestructuracions empresarials”, de la Fundació Hospital de Palamós – Serveis de Salut Integrats Baix Empordà; i “Píndoles formatives de divulgació en seguretat i protecció de dades”, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

El 30 de maig va entrar en vigor la Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social. Aquesta llei té com a objectiu reconèixer i regular les entitats socials sense ànim de lucre que treballen per garantir els drets socials i ajudar les persones en situació de vulnerabilitat.

La nova llei defineix el tercer sector social com “el conjunt d’entitats privades sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, seu a Catalunya i nascudes de la iniciativa ciutadana, que desenvolupen activitats d’interès general amb criteris de transparència, participació i compromís social”.

• Entre els aspectes més destacats de la norma hi ha el reconeixement del dret de les entitats a participar en l’elaboració de polítiques públiques i en els processos de decisió vinculats al seu àmbit d’actuació. En aquest sentit, es vol reforçar la participació activa del tercer sector en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques públiques d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, així com consolidar una relació d’interlocució estable i de corresponsabilitat amb les administracions públiques.
• La nova llei també reforça els mecanismes de col·laboració entre l’Administració i el tercer sector, especialment a través de fórmules com l’acció concertada social i la gestió delegada, amb l’objectiu de garantir serveis de qualitat i una resposta més propera a les necessitats de la ciutadania. És per això que el text estableix la concertació social com la forma preferent de relació amb les administracions, tot i que la regulació específica dels instruments de provisió de serveis socials es desenvoluparà en la futura llei impulsada pel Departament de Drets Socials i Inclusió.
• Un punt significatiu és que per primer cop, es regula el finançament estable de les entitats representatives del tercer sector i es reforcen les subvencions estructurals per millorar el suport econòmic i la sostenibilitat de les entitats.
• Així mateix, s’inclouen mesures orientades a la millora de les condicions laborals de les professionals del sector social i fixa l’objectiu d’avançar progressivament cap a l’equiparació amb el sector públic, per reforçar i dignificar el sector social.
• A més, la nova regulació preveu la creació d’un cens públic d’entitats del tercer sector social, amb l’objectiu de reforçar la transparència, el reconeixement institucional i la seguretat jurídica del conjunt del sector.

Finalment, la llei consolida el tercer sector com un agent essencial per construir una societat més justa, inclusiva i solidària.

Més informació a Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social

Serveis Jurídics

En el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de 23 de maig es publica la Resolució, de 21 de gener de 2026,  de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, mitjançant la qual es desestima un recurs interposat contra la denegació del dipòsit dels comptes anuals d’una societat per problemes de validació de la signatura electrònica. La resolució confirma que és obligatori que les signatures electròniques del certificat d’aprovació dels comptes siguin tècnicament validables per les plataformes oficials.

Per tant, les societats i els seus administradors han de comprovar, abans de presentar el dipòsit, que les signatures electròniques són tècnicament validables, per tal d’evitar la denegació del dipòsit i la necessitat d’esmenar la documentació, amb el consegüent retard en el compliment de les obligacions legals.

D’altra banda, en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de 29 de maig es publica la Resolució, de 19 de maig de 2026, on es publiquen els nous models per a la presentació dels comptes anuals individuals i dels comptes anuals consolidats al Registre Mercantil. Aquests models actualitzen els corresponents a l’exercici 2025 i adapten el seu contingut als canvis recents de la normativa comptable i tributària. Els nous models s’han d’utilitzar per als comptes anuals dipositats al Registre Mercantil a partir del 29 de maig de 2026.

Com a novetat, destaca la incorporació d’un nou model normalitzat d’informació relativa a l’impost sobre societats amb desglossament per països. Així mateix, s’afegeix a la sol·licitud de presentació una casella específica per indicar, si escau, si l’empresa o el grup presenta informació relativa a la declaració país per país de l’impost sobre societats.

Aquesta obligació està relacionada amb la disposició addicional onzena de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’Auditoria de Comptes, introduïda per la Llei 28/2022, de 21 de desembre, que estableix l’obligació d’elaborar un informe relatiu a l’impost sobre societats per als exercicis iniciats a partir del 22 de juny de 2024.

Amb caràcter general, aquesta obligació afecta els grups que hagin superat, durant els dos darrers exercicis consecutius, la xifra de 70 milions d’euros d’ingressos consolidats.