Publicacions

El canal de denúncia intern

El termini per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019 referent a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, també coneguda com la Directiva “Whistleblower”, va finalitzar el passat 17 de desembre de 2021 sense que el nostre legislador l’hagués transposat. La Directiva preveu aquest termini de transposició per tal que les entitats privades i públiques de més de 250 treballadors disposin d’un canal de denúncies intern sobre infraccions del Dret de la Unió que garanteixi la confidencialitat del denunciant. De fet, la Comissió Europea ja ha enviat una carta d’emplaçament a diversos Estats Membres, entre els quals es troba el nostre. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Memòria 2021 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat la seva Memòria d’actuació corresponent a l’exercici 2021, en la que es recull de forma exhaustiva les activitats realitzades, les xifres de gestió, els informes i procediments més rellevants de l’any, i una anàlisi dels reptes presents i futurs. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

ROLECE: inscripció obligatòria sense excepcions

Publicada nota informativa de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat sobre els efectes de la recomanació de 24 de setembre de 2018 de la junta consultiva de contractació pública de l’estat als òrgans de contractació, en relació amb l’aplicació del requisit d’inscripció al ROLECE de l’article 159 de la llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del Sector Públic. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Protecció de dades com una obligació de mitjans i no com una obligació de resultat. Breu anàlisi de la STS 543/2022, en relació amb la sanció a un encarregat de tractament per manca de mesures de seguretat

La Sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem, en la Sentència 188/2022, de 15 de febrer, va ratificar la sanció de 40.001 € a un encarregat de tractament per la falta d’adopció de les mesures tècniques necessàries per garantir la seguretat de les dades. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Les donacions de béns a entitats sense afany de lucre no tributaran per IVA

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, publicada al BOE del dia 9 d’abril de 2022, ha incorporat una important modificació en la Llei de l’IVA que exclou de l’Impost tant als autoconsums de béns com a les donacions de productes a entitats sense afany de lucre a les que resulta d’aplicació la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

En concret, la primera de les modificacions introduïda per la Llei de Residus incorpora un nou apartat a l’article 79 de la Llei de l’Impost, relatiu a la Base Imposable, en què es presumeix que quan es produeixi un lliurament a les entitats sense finalitats lucratives es considerarà que ha tingut lloc un deteriorament total dels béns lliurats sempre que els béns es destinin a les seves finalitats d’interès general; el que a la pràctica suposa que la base imposable de l’Impost en aquests casos serà zero:

“Llei 7/2022. Disposició final terceraRègim fiscal de les donacions de productes.

  1. Es modifica la redacció de la regla 3a, de l’apartat Tres de l’article 79 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit:

      «3a No obstant això, si el valor dels béns lliurats ha experimentat alteracions a conseqüència de la seva utilització, deteriorament, obsolescència, enviliment, revaloració o qualsevol altra causa, es considerarà com a base imposable el valor dels béns en el moment en què se n’efectuï el lliurament.

Als efectes del que disposa la regla 3a precedent, es presumeix que ha tingut lloc un deteriorament total quan les operacions a què es refereix el present apartat Tres tinguin per objecte béns adquirits per entitats sense fins lucratius definides d’acord amb el que disposa l’article 2 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, sempre que es destinin per les mateixes als fins d’interès general que desenvolupin d’acord amb el que disposa l’article 3, apartat 1r, de la dita Llei.»

Així mateix, si bé en aplicació del previst en l’apartat anterior ja no es produiria tributació per IVA per les donacions realitzades a entitats sense afany de lucre, s’estableix també que el tipus aplicable als lliuraments d’aquests béns en concepte de donatiu estaran sotmesos a un tipus del 0%, amb la qual cosa es garanteix que no es limita de cap manera el dret a la deducció de l’impost.

Dos. S’afegeix un nou apartat Quatre a l’article 91 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, amb la redacció següent:

«Quatre. S’aplicarà el tipus del 0 per cent als lliuraments de béns realitzades en concepte de donatius a les entitats sense fins lucratius definides d’acord amb el que disposa l’article 2 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, sempre que es destinin per les mateixes als fins d’interès general que desenvolupin d’acord amb el que disposa  l’article 3, apartat 1r, de la dita Llei.»

Perquè sigui aplicable això, els béns han de destinar-se per les entitats esmentades a les finalitats d’interès general que desenvolupin d’acord amb el que disposa l’article 3, apartat 1r, de la Llei 49/2002.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La importància de complir amb els requisits formals als expedients de contractació pública finançats amb fons procedents del pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR)

Existeixen Instruccions i Guies Orientatives emeses amb el propòsit de proporcionar als Òrgans de contractació les pautes adequades per garantir el compliment dels requisits formals a incorporar als expedients i plecs rectors de contractes finançats amb fons europeus relacionats amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, sense perjudici del que estableix la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

El 29 de setembre del 2021 es van aprovar les ordres ministerials HFP/1030/2021, per les quals es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i 1031/2021, per la qual s’estableix el procediment i format de la informació a proporcionar per les Entitats del Sector Públic Estatal, Autonòmic i Local per al seguiment del compliment de fites i objectius i d’execució pressupostària i comptable de les mesures dels components del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Excepcional revisió dels contractes públics a causa d’un increment en el preu de determinades matèries primeres

L’any 2020 es va produir un descens en el preu de les matèries primeres a causa de la crisi que va provocar la pandèmia produïda pel virus SARS-CoV-2, que va repercutir directament en determinats contractes del sector públic. A partir de l’any 2021 ens trobem davant d’un context de recuperació econòmica totalment oposat a l’anterior, on els preus de les matèries primeres necessàries per executar determinades unitats d’obra es van encarint, de tal manera que en moltes ocasions ha provocat que una quantitat considerable de contractes d’obres hagin tingut sèries dificultats per executar-los.

Davant del context que acabem de veure, el 2 de març de 2022 es va publicar en el BOE el Reial decret-llei 3/2022, d’1 de març, de mesures urgents per la millora de la sostenibilitat del transport de mercaderies per carretera i del funcionament de la cadena logística, i pel qual es transposa la Directiva (UE) 2020/1057, de 15 de juliol de 2020, per la que es fixen normes específiques respectant la Directiva 96/71/CE i la Directiva 2014/67/UE pel desplaçament dels conductors en el sector del transport per carretera, i de mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d’obres. (RDL 3/2022, en endavant), el qual té com a objectiu la revisió dels preus dels contractes públics d’obres per tal de compensar als empresaris que s’han vist afectats per l’increment dels preus dels materials necessaris per executar una obra. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Campanya de l’Impost sobre la Renda 2021 (novetats i calendari)

El pròxim dia 6 d’abril s’iniciarà la Campanya de l’Impost sobre la Renda de l’exercici 2021. De forma anticipada l’Agència Estatal d’Administració Tributària ha habilitat l’accés a la consulta de les dades fiscals des del passat 16 de març.

Aquest any, la campanya s’allargarà fins al 30 de juny, data límit per a la presentació tant del model 100 (IRPF) com del model 714 (Impost sobre Patrimoni).

Tanmateix, per aquells contribuents de declaracions amb resultat a ingressar, i desitgin domiciliar els pagaments, la data límit serà el pròxim 27 de juny.
(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El pla d’igualtat ja és obligatori per a gairebé totes les empreses

Des del passat 7 de març, totes les empreses i organitzacions que tinguin una plantilla de més de 50 persones treballadores estan obligades a tenir elaborat i registrat un pla d’igualtat. Com sol passar amb moltes obligacions d’aquest tipus, la majoria d’empreses no han tingut encara l’oportunitat, els recursos o la voluntat de dur a terme el seu propi pla d’igualtat i, per tant, es troben en una situació d’incompliment manifest. No cal dir que això pot implicar que puguin ser objecte de sancions per part de la Inspecció de Treball.

La desigualtat d’oportunitats entre homes i dones en determinats àmbits de l’entorn laboral és un fet constatable per tots els estudis i enquestes que s’han realitzat, i han portat els darrers anys a un increment de les obligacions que afecten les empreses i que impliquen l’establiment d’una política d’igualtat i, de forma particular, la implementació d’un pla d’igualtat com a manifestació principal d’aquesta política.

El pla d’igualtat no es pot dur a terme de qualsevol manera, sinó que a ha de seguir un procediment estipulat i tenir un contingut determinat per la normativa. La Comissió Negociadora d’Igualtat, que és l’òrgan encarregat d’aprovar el pla i la resta de la documentació, ha de tenir obligatòriament una composició paritària entre representants legals dels treballadors (membres designats pel Comitè d’Empresa, representants sindicals, delegades de personal, etc.) i representants de l’organització, i ha de ser paritària idealment entre homes i dones. També és imprescindible que tots els centres de l’empresa estiguin representats en aquesta Comissió, fins al punt que no seria vàlida la seva constitució si hi hagués centres que no hi estiguessin representats.

La Comissió Negociadora té atribuïdes determinades funcions, entre les quals hi ha la valoració de les informacions quantitatives i qualitatives necessàries per a l’elaboració dels diferents informes, que haurà d’aprovar finalment: Informe de Diagnosi Prèvia, Auditoria Retributiva i Pla d’Igualtat.

Els informes de diagnosi han d’incloure necessàriament diferents aspectes de l’entorn laboral: retribucions, processos d’accés, processos de promoció, mesures de conciliació, formació, prevenció de l’assetjament sexual o de gènere, etc. Tots aquests aspectes han de ser avaluats des de la perspectiva d’igualtat entre homes i dones. Qualsevol desigualtat o deficiència en la igualtat d’oportunitats que es detecti i que no pugui ser explicada per altres motius haurà de ser considerada i podrà donar lloc a una mesura que serveixi precisament per a la seva correcció. Perquè, de fet, en això ha de consistir precisament el Pla d’Igualtat: en una seguit de mesures que l’empresa haurà de desplegar segons un calendari, amb assignació de recursos i persones, amb la finalitat d’afavorir la igualtat d’oportunitats i corregir qualsevol diferència en les oportunitats que han de tenir homes i dones. L’execució d’aquestes mesures, a més, haurà de comptar necessàriament amb mitjans de seguiment i avaluació, que hauran d’estar definits també al pla. Per tot plegat, resulta clar que la Comissió Negociadora i l’elaboració del pla només són una fase en la implementació d’una política i cultura d’igualtat que hauran d’acompanyar sempre l’organització. Cal tenir en compte, a més, que els plans d’igualtat podran tenir una vigència màxima limitada de quatre anys.

Des de Faura-Casas restem a disposició per a ajudar i acompanyar les organitzacions en l’elaboració dels seus plans d’igualtat i regularitzar la seva situació en relació amb les noves obligacions d’igualtat.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aclariments contractació reforma laboral

1.- Disposició addicional cinquena

La Disposició addicional cinquena del “Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de Trabajo” va introduir la possibilitat de subscriure contractes de duració determinada pel temps necessari per a l’execució de projectes que es duguin a terme per part d’entitats del sector públic associats “a l’estricta execució del Pla de Recuperació, transformació i resiliència” i, també, per l’execució de programes de caràcter temporal amb finançament de fons de la Unió Europea.

Per a més informació:

ReformaLaboral

Font: Nota informativa: butlletí VALLBÉ (febrer 2022) vallbe.cat

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies