Principals novetats de la Llei de Secrets Empresarials

El passat 13 de març va entrar en vigor la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de Secrets Empresarials (“LSE”) que transposa la Directiva (UE) 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícites.

La LSE defineix per secret qualsevol informació o coneixement amb valor empresarial, incloent el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que no sigui generalment conegut per les persones pertanyents als cercles en els que normalment s’utilitzi aquest tipus d’informació, ni fàcilment accessibles per aquestes persones i que el seu titular hagi realitzat mesures raonables per tal de mantenir-ho en secret.

La protecció que atorga la llei al seu titular, ja sigui persona física o jurídica, s’estén front a qualsevol modalitat d’obtenció, utilització o revelació de la informació que, conforme la llei, resulti il·lícita o tingui un origen il·lícit. En aquest sentit, la llei especifica que l’obtenció de secrets empresarials sense consentiment del seu titular es considerarà il·lícita quan s’hagi obtingut de forma il·lícita, quan s’hagi incomplert un acord de confidencialitat o qualsevol altra obligació de no revelar el secret empresarial.

La LSE defineix com mercaderia infractora aquells productes i serveis que el seu disseny, característiques, funcionament, procés de producció o comercialització es beneficien de manera significativa de secrets empresarials obtinguts, utilitzats o revelats de forma il·lícita. Tanmateix, la norma inclou que la producció, oferta o comercialització de mercaderies infractores o la seva importació, exportació o emmagatzematge amb tals fins constitueixen utilitzacions il·lícites d’un secret empresarial quan la persona que les faci, sàpiga o hauria d’haver tingut coneixement de què el secret empresarial incorporat s’havia utilitzat de forma il·lícita.

La pròpia llei regula els casos en els que l’obtenció de la informació constitutiva de secret es considera lícita, per exemple, desmuntar un producte que s’hagi posat a disposició del públic.

Una de les principals novetats de la LSE és la transmissibilitat del secret empresarial. El secret empresarial pot ser objecte de transmissió o llicència amb l’abast objectiu, territorial i temporal que es pacti. La transmissibilitat i la llicència del secret empresarial, juntament amb la transmissibilitat i llicència de patents, marques i drets d’autor, contribueix al desenvolupament i l’explotació de la innovació i la transferència de coneixements en el mercat.

Per tal de poder defensar els secrets empresarials la norma considera infractor tant a la persona física com jurídica que realitzi els actes de violació del secret empresarial. La LSE preveu les següents accions civils contra els actes de violació de secrets empresarials:

  • La declaració de la violació del secret empresarial.
  • La cessació o, en el seu cas, la prohibició dels actes de violació del secret empresarial.
  • La prohibició de fabricar, oferir, comercialitzar o utilitzar mercaderies infractores o de la seva importació, exportació o emmagatzematge amb aquests fins.
  • L’aprehensió de les mercaderies infractores, incloent la recuperació de les que es trobin en el mercat, i dels mitjans destinats únicament a la seva producció.
  • La remoció que comprengui l’entrega al demandat de la totalitat o part dels documents, objectes, materials, substàncies, fitxers electrònics i qualsevol altres suports que continguin el secret empresarial, i en el seu cas la seva destrucció total o parcial.
  • L’atribució en propietat de les mercaderies infractores al demandat.
  • La indemnització dels danys i perjudicis, si ha intervingut dol o culpa de l’infractor.
  • La publicació o difusió completa o parcial de la sentència.

Per últim, entre les principals novetats de la LSE destaca la Disposició final segona que modifica l’article 13 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial que preveu que la violació de secrets empresarials es considerarà deslleial i es regirà per la LSE. En aquest sentit, la LSE és la norma especial i la Llei de Competència Deslleial és la norma general que s’utilitzarà quan no s’oposi a la norma especial, per a la integració de llacunes, sense perjudici dels tipus delictius previstos als articles 278 i 279 del Codi Penal pels casos més greus.

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies