Administració Pública

Una anàlisi jurídica sobre l’Informe 7/2025 i la seva repercussió en les polítiques socials a través de la contractació

La contractació pública és una eina clau per a la provisió de serveis públics essencials, però també s’ha consolidat com un instrument per promoure polítiques públiques de caràcter social. En aquest sentit, la possibilitat d’introduir millores salarials en els contractes del sector públic —particularment aquelles que superen les retribucions previstes en els convenis col·lectius— ha esdevingut una qüestió rellevant i, sovint, controvertida. L’Informe 7/2025 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (JCCPC) aporta orientació jurídica sobre aquesta matèria, a partir d’una consulta formulada per l’Ajuntament de Viladecans arran de la licitació del contracte de gestió de les escoles bressol municipals.

El cas plantejat es caracteritza per una situació complexa: des de fa més d’una dècada, el personal adscrit al contracte percep salaris superiors al conveni col·lectiu, però sense actualització. Això ha generat desigualtats salarials entre treballadors amb la mateixa categoria professional, segons el moment d’incorporació al servei. Aquesta realitat ha motivat que l’òrgan de contractació consideri incorporar clàusules per promoure una equiparació retributiva o un increment dels salaris actuals, mitjançant condicions d’execució o criteris d’adjudicació. (more…)

La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 16 de juny de 2022 (assumpte C-376/21) ha tingut un impacte fonamental en les dinàmiques de les licitacions, particularment en relació amb els procediments negociats sense publicitat. Aquesta decisió ha impactat directament sobre la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) aplicable a Espanya, ampliant les opcions disponibles de les quals disposa l’òrgan de contractació davant d’un procediment de contractació que ha quedat desert.

Abans d’aquesta sentència, hi havia dues normes fonamentals que regulaven els procediments negociats sense publicitat. Primer, era un requisit convidar com a mínim a tres empreses a participar en aquests procediments. I segon, si una licitació quedava deserta perquè les ofertes presentades eren inacceptables, es considerava obligatori convidar aquests licitadors a participar en un futur procediment negociat sense publicitat. (more…)

El proppassat 19 de novembre va tenir lloc la presa de possessió per un mandat de quatre anys de la nova Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, encapçalada per Carles Puig de Travy i Àngels Fitó Bertran com a degà i vicedegana a la seu del CEC a Barcelona, amb la presència de la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya Lourdes Ciuró i Buldó.

La nova junta de govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, paritària en gènere, en què la nostra sòcia Maria Josep Arasa continua com a vocal de la junta i com a membre de la Comissió Executiva, vol potenciar la rellevància del CEC en l’actual escenari de transformació de les relacions econòmiques i socials en base a tres conceptes: Catalunya, Creixement i Canvi. (more…)

Ja teniu disponible l’actualització del «Manual de Comptabilitat de les Administracions Locals» editat l’any 2014 per Faura-Casas Editorial, recollint els continguts de la primera edició de Faura-Casas, Auditors-Consultors, SL – amb la participació de la majoria d’autors que ja van col·laborar en la seva redacció. 

Aquest Manual de comptabilitat pública està especialment pensat per a la formació comptable dels empleats públics del sector local. A més dels 25 blocs teòrics, s’inclouen diversos exercicis pràctics.

El podeu adquirir a través del següent enllaç: https://lnkd.in/dhkjAshJ

• Es permet la possibilitat de procedir a la tramitació anticipada d’expedients de despesa d’exercicis posteriors per a qualsevol tipus d’expedient que es financi amb els fons procedents del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR) i s’eleva l’import dels pagaments anticipats fins al 50% del total.
• S’estén el nombre d’exercicis en què es poden adquirir compromisos de despeses relacionades amb el MRR i el REACT A 5 anys (en l’exercici immediat següent i en el segon, el 100 per cent, en el tercer exercici, el 70 per cent i en els exercicis quart i cinquè, el 60 per cent i 50 per cent) i es permet que el Govern modifiqui percentatges i durada màxima.
• Es permet incorporar als crèdits de l’exercici els romanents dels crèdits que emparin compromisos de despeses contrets dotats en el servei de MR de cada secció així com la resta dels crèdits vinculats a l’MRR consignats en els pressupostos de despeses amb pressupost limitador.
• Pel que fa a la funció interventora:

(more…)