administraciópública

El Decret 40/2025 regula el RELIC i el RPC amb novetats per garantir més transparència i eficiència en la contractació pública.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat el Decret 40/2025, de l’11 de març, que regula el Registre d’empreses licitadores i classificades de Catalunya (RELIC) i el Registre públic de contractes de Catalunya (RPC). Aquesta normativa introdueix diverses millores per optimitzar la qualitat de la informació, afavorir la transparència i avançar en la contractació pública electrònica.

Entre les principals novetats, destaca la inscripció d’ofici al RELIC de la documentació presentada en les sol·licituds de classificació empresarial, així com l’obligació dels òrgans de contractació d’informar sobre canvis en els requisits per contractar o sobre la detecció d’informació falsa. A més, s’estableixen sancions per manca d’actualització de les dades, amb suspensions de cinc anys i cancel·lacions de deu anys.

Pel que fa al RPC, tots els òrgans de contractació de Catalunya hauran de comunicar-hi les dades bàsiques dels contractes sense necessitat de conveni previ. En el cas de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, també serà obligatori informar sobre el compliment i l’avaluació dels contractes. A més, s’agilitza la comunicació amb la Sindicatura de Comptes i el Registre de contractes estatal a través de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya.

El decret també garanteix l’accés públic a determinada informació durant els últims cinc anys sense necessitat d’identificació prèvia i preveu la interoperabilitat entre el Sistema corporatiu de contractació pública electrònica de Catalunya i el Directori d’empreses de la Llei 18/2020.

Aquesta nova regulació entrarà en vigor el 2 d’abril de 2025 i es completarà amb la posada en marxa d’una nova eina informàtica per a la gestió del RELIC.

El marc normatiu de la contractació pública a Catalunya ha experimentat canvis significatius amb l’entrada en vigor dels Decrets Llei 2/2025 i 3/2025, aprovats el 25 de febrer i el 4 de març, respectivament. Aquestes normatives introdueixen mesures destinades a agilitzar processos, flexibilitzar la contractació i garantir més eficiència en la gestió pública.

Una de les principals novetats és la possibilitat de contractar conjuntament la redacció del projecte i l’execució de l’obra en determinades situacions. Aquesta mesura es podrà aplicar en obres de curta durada, contractes per sota del llindar del procediment obert simplificat, projectes d’eficiència energètica i sostenibilitat, així com en casos de tramitació urgent. També es preveu per a actuacions vinculades a plans estratègics del Govern. L’objectiu és evitar retards administratius i assegurar una major coherència entre la concepció inicial i l’execució del projecte.

D’altra banda, es reforça l’obligació de dividir els contractes en lots per fomentar la competència i evitar adjudicacions excessives a un mateix operador. En cas que no sigui possible la divisió, caldrà justificar-ne les raons tècniques. A més, es limita el nombre de lots que poden ser adjudicats a una sola empresa per garantir una distribució més equitativa dels contractes i fomentar la participació de més operadors econòmics.

Pel que fa als contractes menors, s’estableix que aquells amb un valor igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs) es podran formalitzar únicament amb l’aprovació de la despesa i la presentació de la factura, sense requerir tràmits administratius addicionals. Això permetrà agilitzar la contractació de petits serveis i subministraments. Tot i això, es manté la necessitat de diversificar els proveïdors sempre que sigui possible per evitar concentracions en una única empresa.

Una altra modificació rellevant és l’aplicació de noves normes en matèria de subcontractació. La normativa estableix mecanismes de protecció per als subcontractistes en cas d’impagament per part del contractista principal. En contractes subjectes a regulació harmonitzada amb subcontractacions superiors al 10% del valor total, si la demora en el pagament supera un mes, el subcontractista podrà sol·licitar el pagament directe a l’òrgan de contractació, que podrà descomptar l’import de les factures pendents o de la garantia del contractista principal. A més, s’estableix l’obligació que aquest últim expedeixi certificats de bona execució en un termini màxim de deu dies, millorant així la transparència i el reconeixement del treball realitzat per tercers.

Finalment, el Decret Llei 2/2025 modifica la Llei de l’Arquitectura per permetre que la direcció d’execució d’obra pugui ser contractada conjuntament amb la redacció del projecte. Així mateix, es deroga la norma que exigia la separació estricta entre el projecte i la direcció d’obra, permetent una gestió més integrada i adaptada a les necessitats dels projectes.

Les noves normatives tenen com a objectiu simplificar determinats procediments de contractació pública, garantir més celeritat i seguretat jurídica, i fomentar una major competència entre les empreses.

L’Informe 32/2024, de 12 de desembre, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat (JCCPE), preveu, en relació amb l’art. 29.2 de la LCSP,  que “l’òrgan de contractació acordi la pròrroga del contracte prevista als plecs de clàusules administratives particulars quan no ha tingut lloc el preavís contemplat amb l’antelació prevista, sempre que hi hagi acceptació de la pròrroga pel contractista”.

L’informe repassa la regulació de l’art. 29.2 de la LCSP, i els supòsits en què la pròrroga és obligatòria per al contractista. I addicionalment, raona que la regulació de la pròrroga efectuada per aquest art. 29.2 de la LCSP “no limita la possibilitat de pròrroga al supòsit que sigui obligatòria per al contractista”.

Aquest informe considera que aquest precepte “estableix unes garanties en benefici de l’empresari per a una seguretat jurídica més gran (cas del preavís) i perquè la pròrroga del contracte no li sigui excessivament gravosa (cas del supòsit de demora de l’Administració en el pagament) del preu)”. Però al marge del supòsit de pròrroga obligatòria, “de cap manera veda la possibilitat de donar el seu consentiment a un acord de pròrroga adoptat per l’òrgan de contractació fora dels marges per als quals resulta obligatori, consentiment que, en tot cas, haurà de ser exprés”.

Per tot això la JCCPE conclou que “d’acord amb allò previst a l’article 29.2 de la LCSP, resulta possible que l’òrgan de contractació acordi la pròrroga del contracte prevista als plecs de clàusules administratives particulars quan no ha tingut lloc el preavís amb l’antelació prevista de dos mesos d’antelació a la finalització del termini de durada del contracte, llevat que al plec que regeixi el contracte  se n’estableixi un de major, sempre que hi hagi acceptació expressa de la pròrroga pel contractista”

En el marc legal de prohibicions per a contractar amb l’Administració Pública, establert per la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), s’ha convertit en un element crucial per a les empreses que desitgen participar en processos de licitació i contractació pública. Aquest conjunt de disposicions, recollides en els articles 71 a 73 de la LCSP, aborda una àmplia gamma de circumstàncies que poden impedir que una empresa pugui contractar amb les entitats públiques.

Entre les prohibicions destacades, es troben aspectes tan rellevants com la condemna per delictes greus com el terrorisme, la corrupció o el frau fiscal. Aquestes sancions penals poden resultar en l’exclusió automàtica de l’empresa de futurs processos de licitació. A més, les sancions per infraccions greus en matèria laboral, mediambiental o professional també poden conduir a la prohibició de contractar amb l’Administració Pública.

És rellevant destacar que, en el marc d’aquestes prohibicions, la LCSP estableix requisits específics, com ara l’obligació de complir amb les obligacions tributàries i de Seguretat Social, o l’exigència d’assegurar que un percentatge mínim dels treballadors de l’empresa siguin persones amb discapacitat. Així mateix, la falta de compliment amb l’elaboració d’un pla d’igualtat també pot conduir a la prohibició de contractar.

Per a les empreses, la prova de no estar afectades per aquestes prohibicions esdevé un procés delicat, ja que implica, d’acord amb l’article 85 de la LCSP, la presentació de testimonis judicials o certificats administratius que acreditin el compliment de les disposicions legals. A més, és necessari presentar una declaració responsable que confirmi que l’empresa compleix amb els requisits legals establerts per la LCSP. Tanmateix, aquesta declaració només reflecteix la situació en el moment de la seva emissió i no garanteix la veracitat dels seus continguts.

D’altra banda, el marc legal de prohibicions per a contractar està dissenyat per assegurar la transparència i la legalitat en els processos de contractació pública. Aquest conjunt de disposicions té com a objectiu protegir valors fonamentals com la imparcialitat en les relacions laborals entre les empreses i les entitats públiques. Així, la prohibició per a contractar esdevé una eina administrativa essencial per a garantir la confiança en les institucions i en el correcte funcionament del sistema contractual del sector públic.