Auditoria

El passat 21 de juliol fou publicat el BOICAC núm. 146, en el qual, entre d’altres, s’incorporen les següents consultes de comptabilitat.

Càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials

La consulta resol quatre qüestions sobre la metodologia del càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, en concret:

• La data d’inici del còmput, tant del nombre de dies de pagament com del nombre de dies pendents de pagament, serà la data de recepció de les mercaderies o de prestació dels serveis, i la data de recepció de la factura només es podrà tenir en compte com a data d’inici del còmput en aquells casos que ho assenyali expressament la Llei 3/2004.
• En els pagaments fraccionats, cada pagament parcial s’incorpora individualment al càlcul, ponderat per l’import satisfet en cada cas.
• Si l’empresa paga dintre del termini pactat i legalment permès, és a dir, 60 dies com a màxim, no hi ha cap incompliment que impliqui mora. En cas contrari, s’estaria incomplint el termini de pagament establert per llei.
• En el cas de factures d’exercicis anteriors pagades en l’exercici actual, el còmput va des de la data d’inici fins al pagament material.

De totes maneres, i d’acord amb l’article 6 de la Resolució, la societat inclourà en la memòria dels comptes anuals tota aquella informació que es consideri necessària per aclarir circumstàncies que puguin distorsionar el resultat obtingut en el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors.

Obligació de publicació de l’informe regulat en la disposició addicional onzena de la llei 22/2015 d’auditoria de comptes, impost sobre societats, per part de filials o sucursals d’una dominant no subjecta al dret d’un estat membre

L’ICAC admet que, quan hi hagi diverses filials espanyoles d’una mateixa dominant última no subjecta al Dret d’un Estat membre o diverses sucursals d’una mateixa empresa estrangera, l’obligació pot complir-se mitjançant una única publicació realitzada per una de les entitats espanyoles afectades, designada pel grup o per l’empresa estrangera, sempre que aquesta publicació inclogui la informació requerida per la norma. Ara bé, han de concórrer garanties suficients d’integritat, traçabilitat i accessibilitat de la informació i que la resta d’entitats potencialment afectades identifiquin de manera clara l’entitat que compleix amb l’obligació i el lloc on pot consultar-se l’informe. L’entitat inclourà una declaració manifestant aquest fet, així com aquelles dades que facilitin la localització de la informació en la documentació a dipositar al Registre Mercantil.

En data 30 de juliol de 2026, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret 124/2026, de 28 de juliol, de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya  (https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=1051481).

L’anterior pla comptable aprovat pel Decret 259/2008, de 23 de desembre, només havia tingut una modificació, mitjançant el Decret 125/2010, de 14 de setembre on s’ampliava el contingut de la memòria dels comptes anuals i de la informació de l’activitat de les entitats.

Tanmateix, des de llavors hi ha hagut diversos canvis a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF-UE) i a les Directives de la UE sobre els estats financers. Aquestes modificacions legals no s’havien incorporat encara al pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Entre els canvis aprovats destaquen:

• L’augment dels llindars de l’actiu (passa a 4 milions d’euros) i del volum dels ingressos ordinaris (passa a 8 milions d’euros), mantenint en llindar de 50 treballadors, per establir la tipologia d’entitats en dimensió gran, mitjana o reduïda.
• L’Estat de canvis en el patrimoni net als Comptes Anuals deixa de ser obligatori per a les entitats de dimensió reduïda i mitjana, com passa amb l’Estat de Fluxos d’efectiu.
• S’ha revisat la definició del concepte de valor raonable. Aquesta modificació s’ha realitzat tant per a les normes de registre de valoració de les entitats de dimensió gran com de les de dimensió mitjana i reduïda.
• Es modifica per les entitats de dimensió gran la norma de registre i valoració dels instruments financers i la classificació de les categories d’actius i passius financers.
• Pel que fa a l’immobilitzat intangible s’haurà d’amortitzar en un termini de 10 anys quan no es pugui establir una vida útil de manera fiable.
• S’afegeix la norma de valoració 23a “fusions entre entitats no lucratives” on de manera breu s’explica com s’han de valorar aquestes operacions entre entitats no lucratives.
• Es modifiquen els diferents models oficials de balanç de situació, compte de resultats i estat d’ingressos i despeses reconeguts, per adaptar-los a tots els canvis introduïts.
• Es modifica també el contingut de la memòria dels comptes anuals amb l’objectiu d’ampliar la informació i la transparència. Entre elles destacar:

• • A l’apartat d’” Ingressos i despeses” pel que fa a les despeses de personal s’haurà de desglossar els sous i salaris per categoria professional.
  • Inclusió d’un quadre resum a la nota “aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries” del càlcul del percentatge legalment establert.
  • A la nota “operacions amb parts vinculades”, inclusió d’informació sobre import de sous, dietes i remuneracions meritades per part del personal d’alta direcció i pels membres de l’òrgan de govern, de forma desglossada. També s’haurà d’incloure informació sobre possibles situacions de conflictes d’interès i en el seu cas del pagament de la prima de responsabilitat civil.
  • A l’apartat de personal del punt “altra informació”, caldrà indicar el nombre mitjà de persones ocupades en l’exercici distribuït per categories i per sexes, separant els que siguin alts càrrecs. També s’haurà d’informar del nombre mitjà de les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, indicant a les categories a les quals pertanyen.
  • Al punt “altra informació” s’hauran d’indicar també la relació de les operacions de l’exercici (o d’anteriors que encara tenen incidència econòmica) per a les quals s’ha presentat una declaració responsable o s’ha tramitat una autorització i estat de compliment de les resolucions corresponents.”.

D’acord amb el previst a la Disposició final segona, la data de primera aplicació s’estableix per als exercicis comptables que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2027.

La intel·ligència artificial (IA) ja no és una tecnologia de futur. La seva incorporació als processos de les administracions públiques és una realitat i, previsiblement, ho serà cada vegada més. Aquesta evolució planteja una doble qüestió per a l’auditoria pública: com podem utilitzar la IA per millorar els nostres treballs i com hem d’auditar els processos en què la IA ja intervé?

La resposta a aquesta doble pregunta comença a prendre forma. La recent Instrucció ONA 1/2026 sobre l’ús responsable de la intel·ligència artificial en l’auditoria i el control financer i la GPF-ICEX 5381, Guia d’auditoria de processos de gestió que integren IA Generativa, ofereixen un marc especialment interessant per entendre cap a on evoluciona l’auditoria pública.

Auditar amb IA

La primera dimensió és la més intuïtiva: utilitzar la IA com a eina de suport a l’auditor.

En aquest àmbit, les possibilitats són àmplies. La IA pot ajudar a tractar i organitzar grans volums d’informació, resumir expedients i documents, extreure dades rellevants i comparar textos o versions. També pot identificar patrons, tendències o anomalies i donar suport a les proves de detall i a la preparació dels papers de treball.

En l’auditoria pública sovint treballem amb molts expedients, contractes, factures, bases de dades i normativa. Aquesta capacitat d’anàlisi pot representar un canvi important. La IA pot ajudar a identificar, dins del conjunt de les dades, els elements que mereixen una atenció específica, més enllà de la revisió d’una mostra limitada.

Però aquí apareix una idea essencial: la IA és una eina de suport, no un substitut del judici professional de l’auditor. Els resultats generats per una eina d’IA poden ser útils per orientar, analitzar o preparar el treball, però han de ser revisats i validats. Entre els riscos identificats hi ha la manca de qualitat o contextualització de les dades, la variabilitat dels resultats, els problemes d’explicabilitat i, especialment, l’acceptació acrítica de resultats que no hagin estat contrastats.

Això obliga a mantenir, i fins i tot reforçar, principis tan propis de l’auditoria com l’escepticisme professional, la revisió humana i la necessitat d’obtenir evidència suficient i adequada.

I si la IA forma part del procés que auditem?

Aquí apareix el segon repte, probablement el més nou.

L’auditor pot trobar-se amb una administració que utilitza IA per classificar expedients, detectar riscos, tramitar subvencions, prendre decisions o generar informació que posteriorment forma part dels registres administratius o financers.

En aquests casos ja no n’hi ha prou amb utilitzar la IA com a eina d’auditoria. Cal entendre i, si escau, auditar el sistema d’IA que forma part del procés de gestió.

La GPF-ICEX 5381 planteja precisament aquest enfocament. L’auditor ha de comprendre el procés, identificar el tipus d’IA que s’utilitza, com està desplegada, quines dades empra i quins controls s’han establert. A partir d’aquí, ha d’identificar i valorar els riscos específics associats a la IA, com ara els biaixos, les inexactituds, les “al·lucinacions” o la manca de traçabilitat. També ha de revisar els controls destinats a mitigar-los.

Això comporta una evolució del mateix concepte d’auditoria. No es tracta de determinar si una tecnologia és “bona” o “dolenta”, sinó de comprovar si els riscos que genera estan identificats, gestionats i controlats adequadament. També cal valorar quin impacte tenen sobre l’àmbit objecte de fiscalització.

Una nova manera d’entendre els equips d’auditoria

Aquest nou escenari també tindrà conseqüències sobre les competències necessàries en els equips d’auditoria.

Comprendre els processos basats en IA pot requerir coneixements en tecnologies de la informació, dades, seguretat i funcionament dels models. En alguns casos, també caldran coneixements específics d’intel·ligència artificial. La mateixa GPF-ICEX 5381 assenyala que, quan els riscos associats a la IA són rellevants, la participació d’especialistes en TI i IA pot contribuir a obtenir una evidència d’auditoria més sòlida.

Per tant, l’auditor del futur probablement haurà de combinar cada vegada més coneixements financers, de control, jurídics i tecnològics.

Més tecnologia, però també més control

La incorporació de la IA no significa que l’auditoria pública perdi els seus principis tradicionals. Més aviat els reforça.

Cal garantir la qualitat de les dades, la traçabilitat dels processos, la supervisió humana, la seguretat de la informació i la fiabilitat dels resultats. Això fa que alguns principis essencials de l’auditoria adquireixin una nova dimensió.

Les proves poden incloure, per exemple, la verificació de les regles i validacions del sistema, proves d’entrada i sortida amb dades de referència, anàlisi dels resultats produïts per la IA o revisió de la documentació tècnica i dels mecanismes de monitorització.

En definitiva, la IA pot fer que l’auditoria sigui més eficient, però també pot fer-la més exigent.

El repte no és només incorporar la intel·ligència artificial a les eines de treball. Cal entendre com aquesta tecnologia transforma els processos que auditem i adaptar-hi les metodologies, els controls i les competències dels equips.

En aquesta nova etapa, l’auditoria pública haurà d’aprendre a fer dues coses alhora: auditar amb intel·ligència artificial i auditar la intel·ligència artificial.

La Resolució JUS/1475/2026, d’11 de maig, publicada al DOGC núm. 9666 del 15 de maig, aprova els criteris del Pla d’actuació inspectora de fundacions i associacions declarades d’utilitat pública per a l’any 2026.

El Protectorat prioritza la inspecció de les entitats que incompleixen l’obligació de presentar els comptes anuals. En concret, determina, entre d’altres, com a criteris principals d’inspecció:

• Presentació de comptes: fundacions i associacions que no hagin dipositat els comptes anuals corresponents als dos darrers exercicis davant del Protectorat de Fundacions.
• Requeriments especials: entitats que hagin rebut requeriments formulats pel Protectorat que segueixin pendents d’atendre.
• Deficiències comptables: inspecció detallada d’entitats amb alertes en auditories anteriors o desquadraments reincidents en la memòria econòmica.
• Desviació de la finalitat fundacional: comprovació que, com a mínim, el 70% de les rendes i altres ingressos nets anuals es destinen estrictament a les finalitats fundacionals.
• Òrgans de govern: càrrecs vençuts i no renovats, així com configuracions dels òrgans de govern integrades majoritàriament per persones amb vincles familiars.

El Pla d’Inspecció té un caràcter preventiu i de control per garantir el bon govern i la transparència de les entitats.

Podeu consultar el text complet de la Resolució JUS/1475/2026 al DOGC núm. 9666, de 15 de maig de 2026 https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9666/2150554.pdf

La Agencia Española de Protección de Datos (AEPD) ha resolt recentment un procediment sancionador (ref. EXP202402851) contra IDCQ Hospitales y Sanidad, S.L.U. (Hospital Universitari Quirónsalud Madrid) arran de la destrucció d’un CD que contenia imatges de ressonàncies magnètiques aportades per un pacient per ser comparades amb una prova diagnòstica realitzada al centre.

El cas ha generat especial interès perquè posa el focus en qüestions clau per al sector sanitari: el tractament de dades de salut, la gestió de suports físics lliurats pels pacients i l’abast de les obligacions de conservació vinculades a la història clínica.

Els fets es remunten el novembre de 2021, quan un pacient va acudir a l’Hospital Quirónsalud Madrid per fer-se una ressonància magnètica i va aportar un CD amb imatges de proves prèvies realitzades entre 2018 i 2020. Aquell mateix dia va signar un document en què s’indicava que els resultats i informes estarien disponibles durant un mes per a la seva retirada. Quan el pacient va intentar recuperar el CD quatre mesos després, el centre li va comunicar que ja havia estat eliminat per limitacions d’espai a l’arxiu. Davant d’això, va presentar reclamació primer davant del propi hospital i, posteriorment, davant l’AEPD.

En la seva defensa, IDCQ Quirónsalud va sostenir que les imatges contingudes al CD no havien estat generades pel seu centre, sinó per un altre hospital, i que havien estat aportades directament pel pacient. Segons el seu criteri, les obligacions legals de conservació de documentació clínica s’apliquen principalment a la informació creada pel propi centre sanitari i no necessàriament als materials externs lliurats pel pacient. Partint d’aquesta premissa, el centre va argumentar que, en absència d’una obligació específica de conservació, mantenir el CD hauria estat contrari als principis de minimització de dades i limitació de la finalitat del RGPD i que, per tant, no disposaven de base de legitimació suficient, en els termes de l’article 6, per conservar-lo més enllà del termini previst.

L’hospital també va remarcar que la informació que el metge va considerar rellevant sí que es va incorporar a la història clínica del pacient, en forma d’informe mèdic. La resta d’imatges no es van integrar perquè, segons el criteri clínic del facultatiu, no eren necessàries per garantir la continuïtat assistencial.

A més, IDCQ va defensar que disposava d’un procediment intern que regulava la recollida, custòdia i eventual destrucció de proves mèdiques aportades pels pacients. Aquest procediment establia un termini d’un mes perquè els suports físics fossin retirats i, passat aquest període, preveia la destrucció del material no recollit. Segons el centre, el pacient havia estat informat d’aquest termini i, un cop transcorregut, la destrucció del CD es va justificar com una mesura tècnica i organitzativa necessària i proporcionada en el marc del principi de privacitat des del disseny i per defecte.

La resolució de l’AEPD, però, va rebutjar aquests arguments. L’Agència va considerar que el tractament de dades controvertit (la supressió de les dades que contenia el CD) no tenia una base legitimadora suficient que l’emparés, ja que no existeix cap obligació legal que permeti aquesta destrucció abans del termini mínim de cinc anys previst per la normativa sanitària.

En aquest sentit, la AEPD va recordar que l’article 17.1 de la LBAP estableix que els centres sanitaris han de conservar la documentació clínica en condicions que garanteixin el seu correcte manteniment i seguretat, encara que no necessàriament en el suport original, durant el temps adequat a cada cas i, com a mínim, cinc anys des de l’alta de cada procés assistencial, sense especificar que aquesta obligació només faci referència a la documentació que ha estat elaborada pel centre, de manera que inclouria també aquella documentació clínica aportada directament pel pacient. La normativa catalana reforça aquesta idea, i afegeix que les mesures de seguretat previstes a aquest respecte hauran d’estar recollides en protocols interns aprovats per la direcció del centre.

Pel que fa als protocols interns al·legats per l’hospital, la resolució posa de manifest que aquests no estaven degudament implantats ni elaborats en el moment dels fets, sinó que es van aprovar amb posterioritat al procediment sancionador, motiu pel qual no es van tenir en compte com a circumstància atenuant. L’Agència va destacar, a més, la gravetat que un grup hospitalari de la dimensió de Quirónsalud no disposés, en aquell moment, de protocols clars sobre la custòdia i destrucció tant de la documentació clínica generada pel propi centre com dels suports aportats proactivament pels pacients, arribant a qualificar la pràctica de “negligència greu”.

La resolució va imposar sancions per infraccions dels articles 6, 9 i 25 del RGPD, qualificades com a molt greus, amb un import total d’1.200.000 euros.

Més enllà de la controvèrsia jurídica, el cas ofereix lliçons rellevants per als centres sanitaris. És essencial disposar de protocols clars sobre la gestió dels suports físics que aporten els pacients, establir criteris sòlids sobre els terminis de conservació i devolució, i comunicar-los de manera transparent.

Finalment, aquesta resolució posa de manifest que la gestió de dades de salut, fins i tot quan es tracta de suports físics aparentment “externs”, exigeix un enfocament especialment acurat des de la perspectiva del RGPD i obliga els centres sanitaris a revisar i reforçar les seves pràctiques internes.

El 22 de juliol de 2025 es va publicar en el DOGC l’Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, que  aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ordre incorpora l’actualització del Pla General de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) respecte a l’anterior aprovat l’any 2017.

Les novetats més significatives que es realitza en aquesta actualització es concreta en els aspectes que es detallen a continuació.

L’actualització estableix quin pla comptable s’ha d’aplicar segons el tipus d’entitat del sector públic, i reforça l’obligació de retre comptes i fer seguiment pressupostari.

S’estableix, independentment del pla de comptabilitat que apliquin les entitats del sector públic de la Generalitat que, en cas de discrepància o de no regulació explícita de determinades operacions pel pla aplicat per aquestes, les normes de registre i valoració, així com els principis i criteris comptables del PGCPGC tenen prevalença.

S’incorpora en la norma de reconeixement i valoració 18a, «Transferències, subvencions, donacions i llegats» les normes específiques d’aplicació a determinats supòsits de subvencions, transferències i aportacions que la Intervenció General de la Generalitat havia regulat mitjançant instruccions.

S’ha incorporat la nota 27 de la memòria dels comptes anuals per informar detalladament de les operacions i saldos amb les entitats del perímetre de consolidació de la Generalitat de Catalunya.

S’inclou una norma de reconeixement i valoració relativa al tractament comptable que s’ha de donar als actius utilitzats en els acords de concessió de servei públic. La incorporació d’aquesta nova norma ha suposat la modificació del balanç per a la incorporació de noves partides a l’actiu, així com l’ampliació d’informació a la memòria, a més de la creació de nous comptes al quadre de comptes amb les definicions i relacions comptables respectives.

Es modifica la denominació d’alguns dels indicadors pressupostaris previstos a la nota 24 de la memòria dels comptes anuals.

S’ha modificat la nota 21 de la memòria, «Contractació administrativa. Procediments d’adjudicació» a fi de fer referència únicament a la mateixa en què s’haurà d’elaborar la informació de contractació administrativa en cada exercici d’acord amb la classificació dels contractes i procediments en vigor.

Finalment, s’incorporen una sèrie de modificacions l’objectiu de les quals és aclarir, interpretar i desenvolupar apartats determinats. Entre d’altres, la incorporació de la definició del cost de reposició depreciat que s’haurà d’utilitzar per determinar el valor en ús per al càlcul del deteriorament als actius amb potencial de servei; la inclusió entre els models i les tècniques de valoració previstos per a la determinació del valor raonable d’un actiu, del cost de reposició depreciat, per a aquells actius en què no existeixi un mercat actiu, així com d’altres mètodes de valoració de fàcil obtenció per als béns mobles i s’inclouen les normes de registre i valoració i informació dels béns de patrimoni històric de naturalesa material a incloure en els comptes anuals.

Aquesta Ordre entra en vigor i és aplicable a partir de l’exercici comptable que s’inicia el dia 1 de gener de 2026.

El passat 3 de març, l’ICAC va publicar el document “Dipòsit de Comptes: el seu paper clau per a la transparència empresarial i el règim sancionador”.

En aquest document, l’ICAC destaca la importància del dipòsit dels comptes anuals per garantir la seguretat en l’àmbit comercial. Amb això, justifica la imposició d’un marc normatiu i un règim de sancions en cas d’incompliment.

L’obligació de presentar els comptes anuals està contemplada en el text refós de la Llei de Societats de Capital, on, a l’article 279, apartat 1, es disposa: “Dentro del mes siguiente a la aprobación de las cuentas anuales, los administradores de la sociedad presentarán, para su depósito en el Registro Mercantil del domicilio social, certificación de los acuerdos de la junta de socios de aprobación de dichas cuentas, debidamente firmadas, y de aplicación del resultado, así como, en su caso, de las cuentas consolidadas, a la que se adjuntará un ejemplar de cada una de ellas. Los administradores presentarán también el informe de gestión, que incluirá, cuando proceda, el estado de información no financiera, y el informe del auditor, cuando la sociedad esté obligada a auditoría por una disposición legal o esta se hubiera acordado a petición de la minoría o de forma voluntaria y se hubiese inscrito el nombramiento de auditor en el Registro Mercantil.” (more…)

Amb la derogació del Reial Decret Llei 9/2024 de 23 de desembre va decaure la pròrroga fins al tancament de l’exercici 2026 l’exclusió de les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució d’una societat per l’obtenció de pèrdues que redueixin el seu patrimoni net per sota del 50% del capital social.

El BOE del passat dimarts 9 publicava el  Reial Decret llei 4/2025, de 8 d’abril, de mesures urgents de resposta a l’amenaça aranzelària i de rellançament comercial que, en l’article 6,  prorroga fins al tancament de l’exercici que s’iniciï a partir de l’1 de gener de 2025 l’exclusió de les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista a l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de societats de capital.

A conseqüència d’aquesta pròrroga, la disposició addicional primera del mateix Reial Decret llei estableix que aquelles societats que, a l’entrada d’aplicació (9 d’abril), haguessin formulat els comptes anuals corresponents a l’exercici 2024, podran reformular-los en el termini d’un mes, per tal d’adaptar-los a la pròrroga indicada, si fora el cas. Així mateix, estableix que la junta general disposarà d’un termini de tres mesos des de la data de reformulació per aprovar-los.

En l’últim butlletí del BOICAC Nº 140, s’aborda una consulta interessant per a les empreses que participen en una Unió Temporal d’Empreses (UTE): el càlcul del nombre mitjà de treballadors. Aquest càlcul és essencial per determinar la dimensió de l’empresa i complir amb certes obligacions legals, que inclouen el nombre mitjà de treballadors com un dels criteris per determinar el model per a la confecció de comptes anuals i l’obligatorietat de sotmetre els estats financers a auditoria de comptes.

Una UTE és un sistema de col·laboració entre empresaris per desenvolupar o executar una obra, servei o subministrament. És important destacar que no constitueix una persona jurídica independent dels seus partícips, la qual cosa implica que les operacions de la UTE s’han d’integrar en la comptabilitat dels partícips.

Nombre mitjà de treballadors:

S’han de considerar totes les persones amb relació laboral amb l’empresa durant l’exercici, segons el temps de servei. Això inclou els treballadors de la UTE, inclòs el personal directiu, en la proporció que correspongui, a la participació de l’empresa a la UTE.

Aplicació del Criteri de Proporcionalitat:

Per calcular el nombre mitjà de treballadors, s’ha d’aplicar un criteri de proporcionalitat. Això significa que l’empresa ha de computar com a treballadors propis els treballadors de la UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats realitzades. Salvat millor evidència, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de la UTE.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà de subministrar tota la informació significativa sobre els criteris i imputacions realitzats. Aquest enfocament assegura que els comptes anuals reflecteixin fidelment la situació financera i els resultats de l’empresa, complint amb les normatives comptables i legals aplicables.

En resum, el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una UTE és un procés que requereix atenció al detall i un enfocament proporcional per garantir el compliment de les obligacions legals i comptables. Aquest tema, encara que tècnic, és fonamental per a la correcta gestió i presentació dels comptes anuals de les empreses involucrades en una UTE.

L’article 38.c) del Codi de Comerç estableix que els comptes anuals es poden reformular quan contenen errors materials que comprometen de forma significativa la imatge fidel d’una entitat, considerant la reformulació de comptes com una mesura d’aplicació de caràcter excepcional. La norma també permet reformular quan apareguin riscos amb afectació al tancament comptable els quals no eren coneguts en el moment en què es van formular els comptes.

Segons preveu la norma, la reformulació dels comptes anuals es pot fer entre la formulació i l’aprovació d’aquedsts, considerant que un cop aprovats per l’òrgan de govern ja no existeix la possibilitat de portar a terme la reformulació. En conseqüència, l’error o risc detectat amb un impacte rellevant sobre uns comptes anuals aprovats, d’acord amb les normes de registre i valoració del Pla General Comptable (RD 1514/2007, de 16 de novembre), se li haurà de donar tractament d’error comptable a l’exercici següent, reexpressant les xifres aprovades i explicant la naturalesa de l’error, l’exercici en què es va produir l’error i les partides dels estats financers que es troben afectades de tal manera que aquestes siguin reexpressades i, per tant, passin a ser comparables amb el nou exercici a formular.

La Resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) de 5 de març de 2019 estableix directrius més específiques sobre l’aplicació de la reformulació. Aquesta resolució proporciona un marc que ajuda les entitats i auditors a avaluar si és necessari procedir a la reformulació, basant-se en criteris com la magnitud de l’error, l’afectació de la informació financera i l’obligació de mantenir la transparència i fiabilitat dels comptes anuals. La resolució de l’ICAC també ressalta que la reformulació a portar-se a terme sempre amb una justificació adequada que permeti entendre de forma clara la naturalesa i l’abast de les correccions realitzades.

En el mateix sentit, existeixen diverses sentències, del Tribunal Suprem i d’Audiències Provincials, que reforcen la idea que la reformulació de comptes no s’ha d’utilitzar de forma rutinària o purament estètica, sinó que únicament s’ha d’activar en situacions que els estats financers continguin errors significatius i rellevants els quals afectin la seva fiabilitat. La sentència del 16 d’abril de 2024 (STS 647/2024), el Tribunal Suprem reforça aquesta visió assenyalant que “les decisions empresarials han de basar-se en una interpretació veraç de la situació econòmica i financera de l’entitat, i per això, la reformulació només és aplicable quan els errors afecten de manera significativa aquesta interpretació” i manifesta que “la reformulació de comptes anuals ha d’estar degudament justificada i no pot ser una eina per corregir qualsevol tipus d’error sense la deguda rellevància”. D’aquesta manera, el Tribunal estableix un criteri clar sobre l’excepcionalitat de la reformulació, limitant-ne l’ús en els casos en què els errors siguin prou greus per alterar la percepció dels estats financers per part dels usuaris de la informació.  D’altra banda, la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona del 26 de juliol de 2024 (Sentència 845/2024) segueix la línia descrita anteriorment reforçant la idea que la reformulació no s’ha d’utilitzar com a recurs de correcció en casos d’errors menors o de naturalesa purament superficial. En aquest cas es va discutir la necessitat de corregir errors en la valoració d’existències, i el tribunal va emfatitzar que “la reformulació només procedeix si l’error és significatiu i altera substancialment la visió de l’empresa davant els accionistes i tercers interessats”.

En definitiva, la reformulació dels comptes és una eina pensada per garantir que la informació financera reflecteixi amb exactitud la situació financera i econòmica de l’entitat, però sempre amb la premissa que el seu ús ha de ser molt puntual i utilitzat davant de casos excepcionals. Així mateix, el procés de reformulació ha de ser un procés degudament justificat abordant errors materials que realment afectin la fiabilitat dels comptes i a la interpretació de la situació patrimonial de l’entitat.