Auditoria

Des del passat 7 de març, totes les empreses i organitzacions que tinguin una plantilla de més de 50 persones treballadores estan obligades a tenir elaborat i registrat un pla d’igualtat. Com sol passar amb moltes obligacions d’aquest tipus, la majoria d’empreses no han tingut encara l’oportunitat, els recursos o la voluntat de dur a terme el seu propi pla d’igualtat i, per tant, es troben en una situació d’incompliment manifest. No cal dir que això pot implicar que puguin ser objecte de sancions per part de la Inspecció de Treball.

La desigualtat d’oportunitats entre homes i dones en determinats àmbits de l’entorn laboral és un fet constatable per tots els estudis i enquestes que s’han realitzat, i han portat els darrers anys a un increment de les obligacions que afecten les empreses i que impliquen l’establiment d’una política d’igualtat i, de forma particular, la implementació d’un pla d’igualtat com a manifestació principal d’aquesta política.

El pla d’igualtat no es pot dur a terme de qualsevol manera, sinó que a ha de seguir un procediment estipulat i tenir un contingut determinat per la normativa. La Comissió Negociadora d’Igualtat, que és l’òrgan encarregat d’aprovar el pla i la resta de la documentació, ha de tenir obligatòriament una composició paritària entre representants legals dels treballadors (membres designats pel Comitè d’Empresa, representants sindicals, delegades de personal, etc.) i representants de l’organització, i ha de ser paritària idealment entre homes i dones. També és imprescindible que tots els centres de l’empresa estiguin representats en aquesta Comissió, fins al punt que no seria vàlida la seva constitució si hi hagués centres que no hi estiguessin representats.

La Comissió Negociadora té atribuïdes determinades funcions, entre les quals hi ha la valoració de les informacions quantitatives i qualitatives necessàries per a l’elaboració dels diferents informes, que haurà d’aprovar finalment: Informe de Diagnosi Prèvia, Auditoria Retributiva i Pla d’Igualtat.

Els informes de diagnosi han d’incloure necessàriament diferents aspectes de l’entorn laboral: retribucions, processos d’accés, processos de promoció, mesures de conciliació, formació, prevenció de l’assetjament sexual o de gènere, etc. Tots aquests aspectes han de ser avaluats des de la perspectiva d’igualtat entre homes i dones. Qualsevol desigualtat o deficiència en la igualtat d’oportunitats que es detecti i que no pugui ser explicada per altres motius haurà de ser considerada i podrà donar lloc a una mesura que serveixi precisament per a la seva correcció. Perquè, de fet, en això ha de consistir precisament el Pla d’Igualtat: en una seguit de mesures que l’empresa haurà de desplegar segons un calendari, amb assignació de recursos i persones, amb la finalitat d’afavorir la igualtat d’oportunitats i corregir qualsevol diferència en les oportunitats que han de tenir homes i dones. L’execució d’aquestes mesures, a més, haurà de comptar necessàriament amb mitjans de seguiment i avaluació, que hauran d’estar definits també al pla. Per tot plegat, resulta clar que la Comissió Negociadora i l’elaboració del pla només són una fase en la implementació d’una política i cultura d’igualtat que hauran d’acompanyar sempre l’organització. Cal tenir en compte, a més, que els plans d’igualtat podran tenir una vigència màxima limitada de quatre anys.

Des de Faura-Casas restem a disposició per a ajudar i acompanyar les organitzacions en l’elaboració dels seus plans d’igualtat i regularitzar la seva situació en relació amb les noves obligacions d’igualtat.

El passat 3 d’agost es va publicar al BOE l’ordre HAC/836/2021 de 9 de juliol, per la qual s’aproven les normes per la formulació de comptes anuals consolidats en l’àmbit del sector públic local, just vuit anys després de la publicació de les normes de consolidació en l’àmbit del sector públic estatal, les quals havien estat concebudes com un pla marc per totes les administracions públiques.

El motiu d’aquest retard en l’adaptació de les normes al sector local s’ha de buscar en la manca d’obligació de consolidació durant aquest període, fins que la Llei 3/2017 de Pressupostos va modificar la Llei reguladora d’Hisendes Locals, modificant el contingut del compte general, amb la inclusió dels estats consolidats. (more…)

El Diari Oficial de  la Unión Europea del proppassat 20 de maig publicava la Recomanació (UE) 2021/801 de la Comissió de 18 de maig de 2021, sobre el tractament fiscal de les pèrdues incorregudes durant la crisi de la COVID-19.

En l’esmentada recomanació, la Comissió europea, atenent les circumstàncies excepcionals dels anys 2020 i 2021 derivades de la pandèmia de COVID-19, insta als estats membres a permetre traslladar les pèrdues obtingudes per les empreses, com a mínim, a l’exercici fiscal anterior (2019), ampliable als tres exercicis fiscals anteriors, de manera que les empreses poguessin compensar llurs pèrdues corresponents als exercicis 2020 i 2021 amb els beneficis ja gravats en els exercicis de 2019, 2018 i 2017. (more…)

La Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, recull dintre del capítol II dues normes que intenten atenuar temporal i excepcionalment les conseqüències que tindria l’aplicació en l’actual situació de les normes generals sobre dissolució de societats de capital i sobre declaració de concurs, de manera que es permeti a les societats guanyar temps per poder reestructurar el seu deute, aconseguir liquiditat i compensar pèrdues, ja sigui per recuperació de la seva activitat o per l’accés al crèdit o ajudes públiques. (more…)

En el BOICAC nº 125/2021 s’ha publicat la consulta sobre la obligatorietat de presentar l’EINF i la seva publicació a la pàgina Web.

La consulta planteja les següents qüestions:

• Si totes les empreses sense tenir en compte la seva forma jurídica han de presentar l’EINF.
• Si estan obligades a publicar-lo a la pàgina web.
• Si s’ha de publicar complet o es pot publicar només un resum.

La resposta a la primera qüestió és que pels exercicis econòmics iniciats a partir de l’1 de gener de 2021 totes les societats que formen part de l’àmbit d’aplicació del TRLS (societats anònimes, limitades i comanditàries per accions) amb més de 250 treballadors i que, o bé siguin entitats d’interès públic, o bé durant dos exercicis consecutius compleixin a la data de tancament de cadascun dels exercicis almenys una de les circumstàncies en què el total de les partides d’actiu superin els 20.000.000 euros, o bé si l’import net de la xifra actual de negocis sigui superior als 40.000.000 euros tindran l’obligació de presentar l’EINF a nivell individual. (more…)

En data 30 de gener es va publicar el Reial Decret 1/2021, de 12 de gener, pel qual es modifica el Pla General comptable aprovat pel Reial Decret 1514/2007, el Pla General de Comptabilitat de la Petita i Mitjana Empresa aprovat pel Reial decret 1515/2007,  les Normes de Formulació de Comptes Anuals Consolidats aprovat pel Reial decret 1159/2010, i les normes d’adaptació del Pla de Comptabilitat General a entitats sense afany de lucre aprovades pel Reial Decret 1491/2011.

Aquesta modificació ha estat motivada per la necessitat de transposar a la normativa espanyola la normativa comptable internacional que en els darrers anys ha estat adoptada per la Unió Europea, en especial la NIIF-UE 9  “Instruments Financers” i la NIIF-UE 15 “Ingressos procedents del contractes amb clients”.

La transposició de la NIIF-UE 9 ha provocat la necessitat de modificar la definició en el Marc Conceptual de la definició del Valor Raonable, d’acord amb la NIIF-UE 13 “Valoració del valor raonable”, així com l’adaptació de la informació a revelar en la memòria d’acord amb els requeriments de la NIIF-UE 7 “Instruments financers: Informació a revelar”. Tanmateix, no s’ha adoptat el criteri de reconeixement de deterioraments per pèrdues esperades d’actius financers previstes en la NIIF-UE 9, mantenint el criteri actual de pèrdues incorregudes, que sí està recollit en la normativa específica de les entitats financeres, mitjançant la Circular 4/2019 del Banc d’Espanya. (more…)

Quins són els partits polítics que és financien amb més recursos privats que públics?

Article publicat per Daniel Faura, soci fundador de Faura-Casas, a VIAempresa, 11 de febrer de 2021.

Podeu llegir l’article sencer clicant aquest enllaç:

Els comptes “pendents” dels partits polítics (viaempresa.cat)

Oriol Amat i Salas, economista i catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat nomenat degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, en què que n’és membre vocal, entre d’altres, Mª Josep Arasa, soci de Faura-Casas, en l’etapa final del mandat de l’actual Junta de Govern.

S’ha publicat la nova Norma Tècnica de Relació amb Auditors en l’àmbit del Sector Públic, emesa per la IGAE amb l’objecte d’establir un procediment que reguli les actuacions, relacions, funcions i responsabilitats en aquesta matèria. L’emissió d’aquesta Norma Tècnica substitueix a la norma vigent fins ara sobre col·laboració amb auditors privats en la realització d’auditories públiques, d’11 d’abril de 2007. (more…)