Auditoria

El passat 3 de març, l’ICAC va publicar el document “Dipòsit de Comptes: el seu paper clau per a la transparència empresarial i el règim sancionador”.

En aquest document, l’ICAC destaca la importància del dipòsit dels comptes anuals per garantir la seguretat en l’àmbit comercial. Amb això, justifica la imposició d’un marc normatiu i un règim de sancions en cas d’incompliment.

L’obligació de presentar els comptes anuals està contemplada en el text refós de la Llei de Societats de Capital, on, a l’article 279, apartat 1, es disposa: “Dentro del mes siguiente a la aprobación de las cuentas anuales, los administradores de la sociedad presentarán, para su depósito en el Registro Mercantil del domicilio social, certificación de los acuerdos de la junta de socios de aprobación de dichas cuentas, debidamente firmadas, y de aplicación del resultado, así como, en su caso, de las cuentas consolidadas, a la que se adjuntará un ejemplar de cada una de ellas. Los administradores presentarán también el informe de gestión, que incluirá, cuando proceda, el estado de información no financiera, y el informe del auditor, cuando la sociedad esté obligada a auditoría por una disposición legal o esta se hubiera acordado a petición de la minoría o de forma voluntaria y se hubiese inscrito el nombramiento de auditor en el Registro Mercantil.” (more…)

Amb la derogació del Reial Decret Llei 9/2024 de 23 de desembre va decaure la pròrroga fins al tancament de l’exercici 2026 l’exclusió de les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució d’una societat per l’obtenció de pèrdues que redueixin el seu patrimoni net per sota del 50% del capital social.

El BOE del passat dimarts 9 publicava el  Reial Decret llei 4/2025, de 8 d’abril, de mesures urgents de resposta a l’amenaça aranzelària i de rellançament comercial que, en l’article 6,  prorroga fins al tancament de l’exercici que s’iniciï a partir de l’1 de gener de 2025 l’exclusió de les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista a l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de societats de capital.

A conseqüència d’aquesta pròrroga, la disposició addicional primera del mateix Reial Decret llei estableix que aquelles societats que, a l’entrada d’aplicació (9 d’abril), haguessin formulat els comptes anuals corresponents a l’exercici 2024, podran reformular-los en el termini d’un mes, per tal d’adaptar-los a la pròrroga indicada, si fora el cas. Així mateix, estableix que la junta general disposarà d’un termini de tres mesos des de la data de reformulació per aprovar-los.

En l’últim butlletí del BOICAC Nº 140, s’aborda una consulta interessant per a les empreses que participen en una Unió Temporal d’Empreses (UTE): el càlcul del nombre mitjà de treballadors. Aquest càlcul és essencial per determinar la dimensió de l’empresa i complir amb certes obligacions legals, que inclouen el nombre mitjà de treballadors com un dels criteris per determinar el model per a la confecció de comptes anuals i l’obligatorietat de sotmetre els estats financers a auditoria de comptes.

Una UTE és un sistema de col·laboració entre empresaris per desenvolupar o executar una obra, servei o subministrament. És important destacar que no constitueix una persona jurídica independent dels seus partícips, la qual cosa implica que les operacions de la UTE s’han d’integrar en la comptabilitat dels partícips.

Nombre mitjà de treballadors:

S’han de considerar totes les persones amb relació laboral amb l’empresa durant l’exercici, segons el temps de servei. Això inclou els treballadors de la UTE, inclòs el personal directiu, en la proporció que correspongui, a la participació de l’empresa a la UTE.

Aplicació del Criteri de Proporcionalitat:

Per calcular el nombre mitjà de treballadors, s’ha d’aplicar un criteri de proporcionalitat. Això significa que l’empresa ha de computar com a treballadors propis els treballadors de la UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats realitzades. Salvat millor evidència, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de la UTE.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà de subministrar tota la informació significativa sobre els criteris i imputacions realitzats. Aquest enfocament assegura que els comptes anuals reflecteixin fidelment la situació financera i els resultats de l’empresa, complint amb les normatives comptables i legals aplicables.

En resum, el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una UTE és un procés que requereix atenció al detall i un enfocament proporcional per garantir el compliment de les obligacions legals i comptables. Aquest tema, encara que tècnic, és fonamental per a la correcta gestió i presentació dels comptes anuals de les empreses involucrades en una UTE.

L’article 38.c) del Codi de Comerç estableix que els comptes anuals es poden reformular quan contenen errors materials que comprometen de forma significativa la imatge fidel d’una entitat, considerant la reformulació de comptes com una mesura d’aplicació de caràcter excepcional. La norma també permet reformular quan apareguin riscos amb afectació al tancament comptable els quals no eren coneguts en el moment en què es van formular els comptes.

Segons preveu la norma, la reformulació dels comptes anuals es pot fer entre la formulació i l’aprovació d’aquedsts, considerant que un cop aprovats per l’òrgan de govern ja no existeix la possibilitat de portar a terme la reformulació. En conseqüència, l’error o risc detectat amb un impacte rellevant sobre uns comptes anuals aprovats, d’acord amb les normes de registre i valoració del Pla General Comptable (RD 1514/2007, de 16 de novembre), se li haurà de donar tractament d’error comptable a l’exercici següent, reexpressant les xifres aprovades i explicant la naturalesa de l’error, l’exercici en què es va produir l’error i les partides dels estats financers que es troben afectades de tal manera que aquestes siguin reexpressades i, per tant, passin a ser comparables amb el nou exercici a formular.

La Resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) de 5 de març de 2019 estableix directrius més específiques sobre l’aplicació de la reformulació. Aquesta resolució proporciona un marc que ajuda les entitats i auditors a avaluar si és necessari procedir a la reformulació, basant-se en criteris com la magnitud de l’error, l’afectació de la informació financera i l’obligació de mantenir la transparència i fiabilitat dels comptes anuals. La resolució de l’ICAC també ressalta que la reformulació a portar-se a terme sempre amb una justificació adequada que permeti entendre de forma clara la naturalesa i l’abast de les correccions realitzades.

En el mateix sentit, existeixen diverses sentències, del Tribunal Suprem i d’Audiències Provincials, que reforcen la idea que la reformulació de comptes no s’ha d’utilitzar de forma rutinària o purament estètica, sinó que únicament s’ha d’activar en situacions que els estats financers continguin errors significatius i rellevants els quals afectin la seva fiabilitat. La sentència del 16 d’abril de 2024 (STS 647/2024), el Tribunal Suprem reforça aquesta visió assenyalant que “les decisions empresarials han de basar-se en una interpretació veraç de la situació econòmica i financera de l’entitat, i per això, la reformulació només és aplicable quan els errors afecten de manera significativa aquesta interpretació” i manifesta que “la reformulació de comptes anuals ha d’estar degudament justificada i no pot ser una eina per corregir qualsevol tipus d’error sense la deguda rellevància”. D’aquesta manera, el Tribunal estableix un criteri clar sobre l’excepcionalitat de la reformulació, limitant-ne l’ús en els casos en què els errors siguin prou greus per alterar la percepció dels estats financers per part dels usuaris de la informació.  D’altra banda, la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona del 26 de juliol de 2024 (Sentència 845/2024) segueix la línia descrita anteriorment reforçant la idea que la reformulació no s’ha d’utilitzar com a recurs de correcció en casos d’errors menors o de naturalesa purament superficial. En aquest cas es va discutir la necessitat de corregir errors en la valoració d’existències, i el tribunal va emfatitzar que “la reformulació només procedeix si l’error és significatiu i altera substancialment la visió de l’empresa davant els accionistes i tercers interessats”.

En definitiva, la reformulació dels comptes és una eina pensada per garantir que la informació financera reflecteixi amb exactitud la situació financera i econòmica de l’entitat, però sempre amb la premissa que el seu ús ha de ser molt puntual i utilitzat davant de casos excepcionals. Així mateix, el procés de reformulació ha de ser un procés degudament justificat abordant errors materials que realment afectin la fiabilitat dels comptes i a la interpretació de la situació patrimonial de l’entitat.

El 3 de juliol de 2024 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat, (BOE) núm. 160, pàgines 82565 a 82570, la Resolució de 21 de maig de 2024, de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, en el recurs interposat contra la nota de qualificació estesa pel registrador mercantil XIII de Madrid, per la qual es rebutja la inscripció d’auditor voluntari.

La Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública ha resolt el recurs interposat contra la nota de qualificació del Registrador Mercantil XIII de Madrid en relació amb la inscripció d’un auditor voluntari d’una societat mercantil de responsabilitat limitada. L’òrgan d’administració va sol·licitar la inscripció en el Registre Mercantil la designació voluntària d’un auditor per verificar els comptes de l’exercici 2023, designació que va ser realitzada pels administradors el 19 de desembre de 2023. No obstant això, el Registrador Mercantil va rebutjar la inscripció al·legant que el nomenament d’auditors correspon a la junta general de socis, independentment de si l’auditoria és o no obligatòria. (more…)

En el recent BIOCAC 137 publicat el passat mes d’abril, es va incloure una resposta a una consulta sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament, per part d’una entitat mercantil que és mitjà propi del mateix ajuntament, per un període inferior a la vida útil de l’actiu i finalitzat el període l’ajuntament hauria de reintegrar l’actiu a l’entitat cedent.

La qüestió formulada és si l’entitat cedent pot aplicar de forma subsidiària el Pla General de Comptabilitat d’entitats sense afany de lucre, encara que aquest no correspongui al seu marc d’informació financera de referència, i registrar una despesa al compte de resultats en el moment de la formalització de cessió.

La resposta se sustenta en l’article 34.2 del codi de comerç, on s’estableix que la comptabilització de les operacions, atendrà la seva realitat econòmica i no només a la forma jurídica, de forma que, si la cessió del dret d’ús és de caràcter irrevocable i incondicional, per un període de temps superior a un any, l’operació s’haurà d’ajustar al que estableix la Norma de Registre i Valoració 18.2. del Pla General de Comptabilitat. Això implica que l’entitat mercantil que ha cedit a títol gratuït el dret d’ús de l’actiu haurà de registrar un compte compensatori de l’immobilitzat, amb una denominació específica, com per exemple “Cessions d’ús sense contraprestació” amb càrrec a un compte de reserves. Per determinar el valor en llibres del dret cedit, es podrà aplicar la proporció entre el valor raonable del dret d’ús cedit i el valor raonable total de l’actiu. En tot cas, s’haurà d’informar sobre la cessió d’ús a la memòria dels comptes anuals.

Presentem a continuació un recull de recents disposicions normatives que afecten aspectes comptables i mercantils de les entitats.

Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, (BOE núm. 154 29 de juny) pel qual s’adopten i prorroguen determinades mesures

El Llibre Primer d’aquest RDL recull el nou règim jurídic de les modificacions estructurals de les societats mercantils, que deroga la Llei 3/2009, de 3 d’abril. Amb aquesta nova regulació es transposa la Directiva (UE) 2019/2121 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de novembre de 2019, en relació amb les transformacions, fusions i escissions transfrontereres intracomunitàries, alhora que s’estén també a l’àmbit de les operacions internes algunes de les opcions de política legislativa adoptades respecte de les transfrontereres.

Aquest RDL també modifica l’article 13.3 bis de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (desenvolupat en un nou article 22 bis del seu reglament –Reial decret 887/2006, de 21 de juliol), per a aclarir la manera en la qual els beneficiaris han d’acreditar el requisit de compliment dels terminis de pagament a proveïdors establerts a la Llei 3/2004, de 29 de desembre.

Reglament (UE) 2023/1803 de la Comissió, de 13 de setembre de 2023, pel qual s’adopten determinades normes internacionals de comptabilitat

De conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell (DOUE núm. 237 26 de setembre), el Reglament (CE) núm. 1126/2008 de la Comissió va adoptar en el seu moment les normes internacionals de comptabilitat i les interpretacions corresponents publicades o adoptades pel Consell de Normes Internacionals de Comptabilitat (CNIC) i ha estat modificat amb posterioritat en nombroses ocasions per a incloure les normes i les interpretacions corresponents publicades o adoptades pel CNIC i adoptades per la Comissió fins al 8 de setembre de 2022. Aquest nou reglament, que deroga el núm. 1126/2008, pretén simplificar la legislació de la Unió en matèria de normes internacionals de comptabilitat, recopilant totes les normes publicades actualitzades a la data. (more…)

El pròxim dia 1 de gener de 2023 entra en vigor el Reial Decret llei 13/2022, de 26 de juliol (i modificat pel Reial Decret llei 14/2022), pel qual es crea el nou sistema de cotització per als treballadors autònoms (el RETA), basat en un sistema de cotització d’acord amb el rendiment net i posant fi a la lliure elecció de la base de cotització, vigent fins ara per aquest col·lectiu.

Les principals novetats del nou sistema de cotització al RETA són:

• Es creen unes taules de cotització en funció dels rendiments obtinguts en els exercicis 2023, 2024 i 2025, establint per a cada tram una base mínima i una màxima, dintre del que cada autònoma podrà optar.

• L’autònom podrà canviar fins a 6 vegades l’any la seva base de cotització.

• S’estableix una tarifa plana per al període 2023-2025 de 80 euros mensuals els 12 primers mesos d’alta, que es podrà prorrogar per 12 mesos més en as que el rendiment net anual sigui inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI).

(more…)

Mitjançant resolució del dia 20 d’abril de 2022, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) va publicar les normes de control intern “Gestió de la qualitat en les firmes d’auditoria que realitzen auditories d’estats financers” (d’ara endavant NIGC1- ES), “Revisions de la Qualitat dels Encàrrecs” (d’ara endavant NIGC2-ES), i la Norma Tècnica d’Auditoria “Gestió de la qualitat d’una auditoria d’estats financers” NIA-ES 220 (Revisada). Aquestes normes tenen com a objecte traslladar a la normativa nacional el que disposa prèviament l’International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB) així com incorporar determinades notes aclaridores i criteris d’aplicació que permetin donar compliment als requeriments en aquesta matèria establerts a la Llei 22/ 2015, de 20 de juliol, d’Auditoria de Comptes (d’ara endavant LAC) i al Reial decret 2/2021, de 12 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei 22/2015, de 20 de juliol , d’Auditoria de Comptes (d’ara endavant RLAC). (more…)

El passat 29 de setembre de 2022, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, en vigor, amb caràcter general, a partir del 19 d’octubre de 2022.

En línies generals, la Llei -que neix fruit del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i d’acord amb els Plans NextGeneration UE- té per objecte facilitar la creació de noves empreses i reduir les traves a què s’enfronten en el seu creixement.

La llei modifica la regulació existent per poder crear una Societat de Responsabilitat Limitada amb un capital social d’un euro i introdueix reformes per facilitar-ne i impulsar-ne la constitució de forma ràpida, àgil i telemàtica, a través del Centre d’Informació i Xarxa de Creació d’empreses. (more…)