BOE

En el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de 23 de maig es publica la Resolució, de 21 de gener de 2026,  de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, mitjançant la qual es desestima un recurs interposat contra la denegació del dipòsit dels comptes anuals d’una societat per problemes de validació de la signatura electrònica. La resolució confirma que és obligatori que les signatures electròniques del certificat d’aprovació dels comptes siguin tècnicament validables per les plataformes oficials.

Per tant, les societats i els seus administradors han de comprovar, abans de presentar el dipòsit, que les signatures electròniques són tècnicament validables, per tal d’evitar la denegació del dipòsit i la necessitat d’esmenar la documentació, amb el consegüent retard en el compliment de les obligacions legals.

D’altra banda, en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de 29 de maig es publica la Resolució, de 19 de maig de 2026, on es publiquen els nous models per a la presentació dels comptes anuals individuals i dels comptes anuals consolidats al Registre Mercantil. Aquests models actualitzen els corresponents a l’exercici 2025 i adapten el seu contingut als canvis recents de la normativa comptable i tributària. Els nous models s’han d’utilitzar per als comptes anuals dipositats al Registre Mercantil a partir del 29 de maig de 2026.

Com a novetat, destaca la incorporació d’un nou model normalitzat d’informació relativa a l’impost sobre societats amb desglossament per països. Així mateix, s’afegeix a la sol·licitud de presentació una casella específica per indicar, si escau, si l’empresa o el grup presenta informació relativa a la declaració país per país de l’impost sobre societats.

Aquesta obligació està relacionada amb la disposició addicional onzena de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’Auditoria de Comptes, introduïda per la Llei 28/2022, de 21 de desembre, que estableix l’obligació d’elaborar un informe relatiu a l’impost sobre societats per als exercicis iniciats a partir del 22 de juny de 2024.

Amb caràcter general, aquesta obligació afecta els grups que hagin superat, durant els dos darrers exercicis consecutius, la xifra de 70 milions d’euros d’ingressos consolidats.

El passat 21 de març es va publicar al BOE el Reial decret-llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla Integral de Resposta a la crisi a l’Orient Mitjà. Entre les mesures incorporades, destaca especialment la pròrroga de la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues derivades de la COVID-19, mesura aprovada inicialment pel Reial Decret-llei 2/2026, de 3 de febrer i derogada per Resolució del Congrés dels Diputats de 26 de febrer de 2026.

Pròrroga de la causa de dissolució

La norma estableix que, a efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista a l’article 363.1.e) de la Llei de societats de capital, les pèrdues corresponents als exercicis 2020 i 2021 no es computaran fins al tancament de l’exercici 2026.

Aquesta mesura dona continuïtat a les iniciatives adoptades en exercicis anteriors i permet a moltes societats evitar situacions de dissolució automàtica derivades de l’impacte excepcional de la pandèmia, aportant un marge addicional per a la recuperació econòmica.

Impacte en la formulació de comptes anuals

El Reial decret-llei introdueix també una mesura rellevant en relació amb els comptes anuals de l’exercici 2025:

• Les societats que, a l’entrada en vigor de la norma, ja haguessin formulat els comptes anuals, l’informe de gestió i la proposta d’aplicació del resultat, podran reformular-los en el termini màxim d’un mes.
• En aquest cas, la junta general per a l’aprovació dels comptes s’haurà de reunir dins dels tres mesos següents a la nova formulació.
• També es regulen les situacions en què la junta ja hagués estat convocada abans de l’entrada en vigor de la norma.

Aquestes disposicions obliguen a revisar la situació patrimonial de les societats i, si escau, adaptar la informació financera presentada.

Consideracions pràctiques

Cal tenir en compte que, al llarg de 2026, aquesta mesura ha estat subjecta a diversos canvis normatius (aprovacions i derogacions successives), fet que implica que la seva aplicació no ha estat contínua en el temps.

Per aquest motiu, és especialment important:

• Analitzar correctament els períodes de vigència de la mesura
• Revisar amb deteniment la formulació dels comptes anuals
• Assegurar la coherència amb la normativa aplicable en cada moment

Finalment, cal recordar que aquest Reial decret-llei haurà de ser convalidat pel Congrés dels Diputats en el termini de 30 dies des de la seva promulgació.

El Butlletí Oficial de l’Estat del passat 19 de febrer publicava el Reial decret 126/2026, de 18 de febrer, pel qual es fixa el Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a l’exercici 2026.

Les quanties del nou SMI, vigent a partir de l’1 de gener de 2026, suposen un increment del 3,10% respecte de les fixades fins al 31 de desembre de 2025, i queden establertes en:

• SMI diari: 40,70 €
• SMI mensual: 1.221 €
• SMI anual a efectes de compensació i absorció: 17.094 €
• SMI per jornada legal en activitat per a contractes de treball de durada determinada els serveis dels quals en una mateixa empresa no excedeixin de 120 dies: 57,82 €
• SMI per hora d’empleats de la llar: 9,55 €

Per la seva banda, l’article 28 del Reial decret llei 5/2026, de 17 de febrer, modifica la disposició addicional seixanta-unena de la Llei 35/2006, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, amb l’objecte que els salaris de quantia inferior a l’SMI fixat per al 2026 estiguin exempts de tributació.

Àrea fiscal-laboral

En el BOE del 30 de juliol de 2025 s’ha publicat el Reial decret llei 9/2025, de 29 de juliol, pel qual s’amplia el permís de naixement i cura.

Llegir Nota informativa bufet VALLBÉ  —  30 de Juliol de 2025 Vallbé

El passat 29 de juliol fou publicada al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 7/2025, de 28 de juliol, per la qual es crea l’Agència Estatal de Salut Pública (AESAP) i es modifica la llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública. La llei va entrar en vigor el dia 30 de juliol. BOE

La necessitat d’ordenar i modernitzar l’estructura de salut pública a Espanya va quedar de manifest durant la pandèmia de la COVID-19, però ja era una qüestió pendent des de fa temps.

La llei estableix la creació de l’AESAP, una institució adscrita al Ministeri de Sanitat amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió, amb l’objectiu de preparar, preveure, detectar i respondre ràpidament davant amenaces i riscos per a la salut pública de la població.

Es posa l’enfocament en “Una sola salut” com a eix fonamental, entenent que la salut humana, animal i mediambiental són interdependents, per tal de promoure el benestar global. El fi és reforçar les polítiques basades en evidència científica i equitat en salut, reduint desigualtats i millorant la preparació davant crisis sanitàries, com va ser la pandèmia de COVID-19.

Les funcions principals de l’Agència estan orientades a:

• Vigilància en Salut Publica. Vigilància, identificació i avaluació de l’estat de salut de la població, prevenció, promoció de la salut, comunicació de riscos i amenaces en matèria de salut publica en especial atenció  a les desigualtats socials en salut.
• En matèria de Sanitat Ambiental. Identificació i avaluació de riscos sanitaris ambientals (químics, biològics, físics), i formulació de recomanacions. Coordinació de la Red Estatal de Vigilància en Salut Pública, amb informes tècnics anuals sobre l’estat de salut i  benestar  de la població.
• En matèria de preparació i resposta davant emergències de salut publica. Elaboració de plans estatals de preparació i resposta davant  emergències sanitàries, gestió de reserves estratègiques sanitàries, en col·laboració amb  el Sistema de Seguridad Nacional.
• En matèria de salut publica internacional. Representació tècnica del Ministeri de Sanitat davant organismes internacionals en matèria de salut pública.
• En matèria d’informació i comunicació en salut. Comunicació responsable a la ciutadania, incloses estratègies per combatre la desinformació en salut.
• En matèria d’assessorament i avaluació  de les actuacions de salut publica. Assessorament tecnicocientífic en planificació d’intervencions sanitàries.
• En matèria d’investigació i capacitació professional en salut publica.  Impulsar la investigació en salut publica, la orientació de les seves prioritats i la participació en activitats d’investigació Orientar i participar en programes de formació i desenvolupament professional dels professionals de la salut publica i impulsar polítiques de captació i retenció del talent. Col·laborar en la innovació en salut publica.

Modificacions principals de la Llei 33/2011:

• S’afegeix a l’article 3 un nou apartat i), que correspon al principi “Una sola salut”.
• L’article 12.3 s’actualitza per exigir sistemes d’alerta precoç i resposta ràpida davant amenaces a la salut pública.
• Es redefineix l’article 47 per formalitzar la creació i funcions de l’AESAP: coordinació tècnica, vigilància, informes anuals i col·laboració amb xarxes estatals, autonòmiques i locals.
• S’afegeix una disposició addicional octava: obligació de subministrament de dades rellevants per l’atenció en salut pública per part de totes les administracions i entitats, públiques i privades.

Altres disposicions importants de la llei:

• S’introdueixen disposicions addicionals relacionades amb aplicacions i plataformes tecnològiques, amb taxes exigibles per serveis i activitats dutes a terme en matèria de plaguicides d’ús ambiental i en la indústria alimentària, així com en la distribució i ús de medicaments veterinaris. També es regula la col·laboració del sector farmacèutic en la preparació i resposta davant emergències sanitàries.
• Les disposicions finals inclouen ajustos legislatius per altres lleis vinculades, l’estatut de la nova Agència, el desenvolupament reglamentari i la vigència de la llei.

Conclusió:

La Llei, amb 8 articles, estableix una nova estructura sanitària central amb l’Agència Estatal de Salut Pública, amb el mandat de dirigir la vigilància epidemiològica, la resposta davant emergències sanitàries i promoure la salut amb un enfocament científic, integrat i equitatiu, sota el principi d’“Una sola salut”.

Ara, els deures corresponen al Ministeri, que disposa d’un termini de sis mesos, és a dir, fins al 29 de gener de 2026, per desenvolupar el Reglament. També està pendent l’assignació de la ciutat seu de l’AESAP, que ha de ser fora de la capital de l’Estat.

Caldrà, per tant, estar a l’aguait dels esdeveniments dels pròxims mesos.

El passat 17 de març es va publicar en el BOE el Reial decret legislatiu 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l’ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions, aprovat pel Consell de Ministres en sessió extraordinària i que entrarà en vigor l’1 d’abril de 2023, amb efectes retroactius a 1 de gener de 2023 en algunes matèries. (more…)

El 16 de febrer de 2023 el Congrés dels Diputats, va aprovar la denominada “Llei reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i la lluita contra la corrupció” publicada en el BOE de 21 de febrer. Amb l’aprovació de la Llei s’incorpora al Dret espanyol la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019. La normativa entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació al BOE. En la normativa s’incorporen els dos objectius clars de la Directiva europea: protegir als informants i establir les normes mínimes dels canals d’informació. A continuació identifiquem els principals aspectes de la normativa: (more…)

El Butlletí Oficial de l’Estat del passat 24 de desembre publicava el Reial decret llei 31/2022, de 23 de desembre, en el que s’aprovaven una sèrie de mesures de caràcter urgent en matèria tributària, cadastral i de seguretat social.

Entre les mesures que es van haver d’aprovar abans de finalitzar el 2022 s’hi inclou la possibilitat d’ampliar a vint-i-nou anys la carència, juntament amb l’ampliació de la moratòria concedida fins a un màxim de deu anys amb amortitzacions anuals per al pagament del deute històric per cotitzacions al règim general de la Seguretat Social de les institucions sanitàries titularitat de les administracions públiques o institucions públiques o privades sense afany de lucre que s’hi haguessin acollit d’acord amb la disposició addicional trentena de la Llei 41/1994, de 30 de desembre, de pressupostos de l’estat per al 1995. (more…)

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, publicada al BOE del dia 9 d’abril de 2022, ha incorporat una important modificació en la Llei de l’IVA que exclou de l’Impost tant als autoconsums de béns com a les donacions de productes a entitats sense afany de lucre a les que resulta d’aplicació la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

En concret, la primera de les modificacions introduïda per la Llei de Residus incorpora un nou apartat a l’article 79 de la Llei de l’Impost, relatiu a la Base Imposable, en què es presumeix que quan es produeixi un lliurament a les entitats sense finalitats lucratives es considerarà que ha tingut lloc un deteriorament total dels béns lliurats sempre que els béns es destinin a les seves finalitats d’interès general; el que a la pràctica suposa que la base imposable de l’Impost en aquests casos serà zero:

“Llei 7/2022. Disposició final tercera.  Règim fiscal de les donacions de productes.

1. Es modifica la redacció de la regla 3a, de l’apartat Tres de l’article 79 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit:

      «3a No obstant això, si el valor dels béns lliurats ha experimentat alteracions a conseqüència de la seva utilització, deteriorament, obsolescència, enviliment, revaloració o qualsevol altra causa, es considerarà com a base imposable el valor dels béns en el moment en què se n’efectuï el lliurament.

Als efectes del que disposa la regla 3a precedent, es presumeix que ha tingut lloc un deteriorament total quan les operacions a què es refereix el present apartat Tres tinguin per objecte béns adquirits per entitats sense fins lucratius definides d’acord amb el que disposa l’article 2 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, sempre que es destinin per les mateixes als fins d’interès general que desenvolupin d’acord amb el que disposa l’article 3, apartat 1r, de la dita Llei.»

Així mateix, si bé en aplicació del previst en l’apartat anterior ja no es produiria tributació per IVA per les donacions realitzades a entitats sense afany de lucre, s’estableix també que el tipus aplicable als lliuraments d’aquests béns en concepte de donatiu estaran sotmesos a un tipus del 0%, amb la qual cosa es garanteix que no es limita de cap manera el dret a la deducció de l’impost.

Dos. S’afegeix un nou apartat Quatre a l’article 91 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, amb la redacció següent:

«Quatre. S’aplicarà el tipus del 0 per cent als lliuraments de béns realitzades en concepte de donatius a les entitats sense fins lucratius definides d’acord amb el que disposa l’article 2 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, sempre que es destinin per les mateixes als fins d’interès general que desenvolupin d’acord amb el que disposa  l’article 3, apartat 1r, de la dita Llei.»

Perquè sigui aplicable això, els béns han de destinar-se per les entitats esmentades a les finalitats d’interès general que desenvolupin d’acord amb el que disposa l’article 3, apartat 1r, de la Llei 49/2002.

El BOE de 18 de novembre publica el Reial Decret llei 34/2020, de 17 de novembre, de mesures urgents de suport a la solvència empresarial i al sector energètic, i en matèria tributària. (more…)