BOICAC

El passat 21 de juliol fou publicat el BOICAC núm. 146, en el qual, entre d’altres, s’incorporen les següents consultes de comptabilitat.

Càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials

La consulta resol quatre qüestions sobre la metodologia del càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, en concret:

• La data d’inici del còmput, tant del nombre de dies de pagament com del nombre de dies pendents de pagament, serà la data de recepció de les mercaderies o de prestació dels serveis, i la data de recepció de la factura només es podrà tenir en compte com a data d’inici del còmput en aquells casos que ho assenyali expressament la Llei 3/2004.
• En els pagaments fraccionats, cada pagament parcial s’incorpora individualment al càlcul, ponderat per l’import satisfet en cada cas.
• Si l’empresa paga dintre del termini pactat i legalment permès, és a dir, 60 dies com a màxim, no hi ha cap incompliment que impliqui mora. En cas contrari, s’estaria incomplint el termini de pagament establert per llei.
• En el cas de factures d’exercicis anteriors pagades en l’exercici actual, el còmput va des de la data d’inici fins al pagament material.

De totes maneres, i d’acord amb l’article 6 de la Resolució, la societat inclourà en la memòria dels comptes anuals tota aquella informació que es consideri necessària per aclarir circumstàncies que puguin distorsionar el resultat obtingut en el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors.

Obligació de publicació de l’informe regulat en la disposició addicional onzena de la llei 22/2015 d’auditoria de comptes, impost sobre societats, per part de filials o sucursals d’una dominant no subjecta al dret d’un estat membre

L’ICAC admet que, quan hi hagi diverses filials espanyoles d’una mateixa dominant última no subjecta al Dret d’un Estat membre o diverses sucursals d’una mateixa empresa estrangera, l’obligació pot complir-se mitjançant una única publicació realitzada per una de les entitats espanyoles afectades, designada pel grup o per l’empresa estrangera, sempre que aquesta publicació inclogui la informació requerida per la norma. Ara bé, han de concórrer garanties suficients d’integritat, traçabilitat i accessibilitat de la informació i que la resta d’entitats potencialment afectades identifiquin de manera clara l’entitat que compleix amb l’obligació i el lloc on pot consultar-se l’informe. L’entitat inclourà una declaració manifestant aquest fet, així com aquelles dades que facilitin la localització de la informació en la documentació a dipositar al Registre Mercantil.

El passat 7 d’abril fou publicat el BOICAC núm. 141, en el qual, entre d’altres, s’incorpora la present consulta de comptabilitat.

En concret, es qüestiona el tractament comptable de les despeses d’advocats, assessors i intermediaris que s’han dedicat amb exclusivitat a la negociació del conveni de creditors, així com on han de registrar-se els ingressos obtinguts amb la quitança.

La resposta de l’ICAC és que la comptabilització de l’efecte de l’aprovació del conveni de creditors es reflectirà en els Comptes Anuals de l’exercici en què s’aprovi judicialment, sempre que, de forma racional, sigui previsible el seu compliment i que l’empresa pugui continuar aplicant el principi d’empresa en funcionament.

En relació amb les despeses esmentades en la consulta, l’ICAC conclou que, en el cas que es consideri que aquestes despeses es poden considerar despeses de transacció atribuïbles al passiu, es poden donar dues circumstàncies:

• Si es tracta d’una modificació substancial de les condicions del deute, minoraran l’ingrés que s’hagi produït com a conseqüència de la quitança. Aquest resultat es presentarà en el resultat financer i, si l’import és significatiu, en una partida específica.
• Si no hi ha una modificació substancial del deute, les despeses esmentades es registraran com un ajust en el valor comptable del passiu.

En tot cas, una empresa amb un conveni de creditors aprovat en un procediment concursal i en execució a la data d’aprovació dels Comptes Anuals ha d’incloure a la memòria la informació sobre el concurs de creditors i el conveni.

En l’últim butlletí del BOICAC Nº 140, s’aborda una consulta interessant per a les empreses que participen en una Unió Temporal d’Empreses (UTE): el càlcul del nombre mitjà de treballadors. Aquest càlcul és essencial per determinar la dimensió de l’empresa i complir amb certes obligacions legals, que inclouen el nombre mitjà de treballadors com un dels criteris per determinar el model per a la confecció de comptes anuals i l’obligatorietat de sotmetre els estats financers a auditoria de comptes.

Una UTE és un sistema de col·laboració entre empresaris per desenvolupar o executar una obra, servei o subministrament. És important destacar que no constitueix una persona jurídica independent dels seus partícips, la qual cosa implica que les operacions de la UTE s’han d’integrar en la comptabilitat dels partícips.

Nombre mitjà de treballadors:

S’han de considerar totes les persones amb relació laboral amb l’empresa durant l’exercici, segons el temps de servei. Això inclou els treballadors de la UTE, inclòs el personal directiu, en la proporció que correspongui, a la participació de l’empresa a la UTE.

Aplicació del Criteri de Proporcionalitat:

Per calcular el nombre mitjà de treballadors, s’ha d’aplicar un criteri de proporcionalitat. Això significa que l’empresa ha de computar com a treballadors propis els treballadors de la UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats realitzades. Salvat millor evidència, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de la UTE.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà de subministrar tota la informació significativa sobre els criteris i imputacions realitzats. Aquest enfocament assegura que els comptes anuals reflecteixin fidelment la situació financera i els resultats de l’empresa, complint amb les normatives comptables i legals aplicables.

En resum, el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una UTE és un procés que requereix atenció al detall i un enfocament proporcional per garantir el compliment de les obligacions legals i comptables. Aquest tema, encara que tècnic, és fonamental per a la correcta gestió i presentació dels comptes anuals de les empreses involucrades en una UTE.