Ciberatacs

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha anunciat una disminució en el nombre anual de notificacions de violacions de seguretat durant l’any 2024 en comparació amb l’any anterior. Aquesta reducció trenca, per primer cop, la tendència a l’increment del 20% anual que es portava observant des de l’any 2018.

Concretament, l’APDCAT va rebre un total de 182 notificacions de violacions de seguretat al llarg del 2024, una xifra que suposa una lleugera disminució en relació amb les 183 notificacions registrades el 2023. Tot i tractar-se d’un descens modest –d’un 0,5%-, el nombre d’afectats s’ha vist reduït en més de la meitat, amb un total de 230.000 persones, en comparació amb el milió i mig que es van registrar al llarg del 2023.

L’Autoritat atribueix aquesta millora tan pronunciada en el nombre d’afectats, principalment, a la disminució de ciberatacs, que passen del 31 % l’any 2023 al 17 % l’any 2024, en especial dels de tipus ransomware, que han passat del 19 % al 3 %. Aquests ransomware, amb un funcionament basat en el segrest de les dades, són els que tenen un nombre més elevat de persones afectades. En conseqüència, el 41% de violacions de seguretat que ha rebut l’APDCAT durant l’any 2024 només han tingut impacte en un nombre d’entre 1 i 10 persones.

Tot i així, cal destacar la manera en què, malgrat la notable disminució en l’impacte d’aquestes violacions, el nombre de notificacions a les autoritats s’ha mantingut en línia amb les del 2023. Això posa de manifest que els responsables de realitzar aquestes notificacions no han fet decaure la seva tasca de vigilància i han continuat complint rigorosament amb la seva obligació de reportar els incidents de manera adequada.

Pel que fa a l’origen de les violacions de seguretat, l’error humà passa a ser la primera causa dels incidents (creix del 43 % al 59 %), mentre que l’acte extern malintencionat se situa en segon lloc (baixa del 52 % al 33 %). En última instància, trobem l’acte intern malintencionat (e.g. abusos de privilegis d’accés per part d’empleats que extreuen, copien o reenvien dades sense autorització), que es manté en tercer lloc amb lleugeres variacions a l’alça.

En la mateixa línia del 2023, en la gran majoria dels incidents (92 %) s’hi veu afectada la confidencialitat de les dades, mentre que les violacions que afecten la disponibilitat baixen (fins al 7%), en coherència amb el descens del nombre d’atacs ransomware, que funcionen mitjançant l’encriptació de les dades per posteriorment demanar-ne el rescat, limitant la seva accessibilitat quan es necessitin.

Finalment, com és habitual, la majoria de les violacions afecten dades identificatives bàsiques (nom i cognoms i, en alguns casos, data de naixement) i dades de contacte, en un alt percentatge combinades amb dades de documents d’identitat (com ara DNI, NIE o passaport), l’accés i ús incorrecte de les quals pot suposar, com sabem, un risc important de dany per als seus titulars de les dades compromeses, com ho són el risc de patir una suplantació d’identitat o ser víctima de frau.

Aquestes notícies són especialment rellevants per al sector sanitari, un àmbit especialment vulnerable a aquest tipus d’incidents a causa de la naturalesa sensible de les dades que gestiona, configurades per l’article 9.1 RGPD com dades de categoria especial que requereixen l’aplicació de mesures específiques de seguretat que garanteixin la seva integritat i confidencialitat davant d’intents d’accés no autoritzats i tractaments il·lícits que puguin comprometre la privacitat dels seus titulars.

Tot i així, és important mantenir el nivell d’alerta. Com recordava l’Informe de prospectives de ciberseguretat per al 2024 de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, el sector salut es manté com a objectiu principal en la matèria, de manera que continua sent primordial l’adopció i el manteniment d’estratègies de ciberseguretat proactiva, flexibles i adaptables àgilment als canvis dinàmics i a la evolució d’aquest tipus d’amenaces cibernètiques.

En aquest sentit, és important recordar que, com estableix l’article 33 del RGPD, en cas que es doni una violació de seguretat de dades personals, el responsable del tractament ho haurà de notificar a l’Autoritat “sense dilació indeguda” i, per regla general, en un termini màxim de 72 hores des que se n’ha pres constància. En aquest sentit, el RGPD considera violació de seguretat aquell incident que ocasioni la destrucció, la pèrdua o l’alteració accidental o il·lícita de dades personals transmeses, conservades o tractades d’una altra manera, o la comunicació o l’accés no autoritzats a aquestes dades.

Així doncs, quan el responsable de protecció de les dades consideri, en base a criteris com el tipus de violació, la categoria i tipologia de les dades o el volum i tipus d’afectats, que la violació suposa un risc de que es produeixin perjudicis (danys físics, materials o immaterials) per a les persones titulars de les dades afectades, ho haurà de comunicar a l’autoritat competent -en el cas de Catalunya, a l’APDCAT- en els termes exposats.

A mode il·lustratiu, l’Autoritat ha considerat violacions de seguretat que han de ser comunicades aquelles que comportin pèrdua de control sobre les dades, restricció de drets dels titulars de les dades, discriminació, suplantació d’identitat, pèrdues financeres, dany per a la reputació, reversió no autoritzada de la pseudonimització o pèrdua de confidencialitat de dades subjectes a secret professional.

En definitiva, tot i la clara millora, seguirem amb interès aquesta evolució en les dades que registren les Autoritats en matèria de violacions de seguretat i en el seu impacte sobre la protecció de les dades personals dels afectats, en especial en aquells sectors especialment crítics com ho és el sector sanitari.

La contínua evolució de les amenaces cibernètiques ha donat origen a nous desafiaments, posant de manifest certes limitacions que dificulten abordar de manera eficaç els reptes actuals i emergents en l’àmbit de la ciberseguretat. En aquest context, la Directiva NIS2 sorgeix com a resposta a aquesta necessitat d’actualització i enfortiment de les mesures establertes en la Directiva NIS1, erigint-se com un marc normatiu estratègic per a abordar els reptes actuals en matèria de ciberseguretat en el marc de la Unió Europea. La Directiva NIS2 va entrar en vigor el 16 de gener de 2023, i la seva transposició a Espanya es farà a través de l’avantprojecte de Llei de Coordinació i Governança de la Ciberseguretat aprovat el passat 14 de gener de 2025 pel Consell de Ministres.

La NIS2 amplia l’àmbit d’aplicació, dotant així d’una major cobertura als sectors i serveis de més rellevància social i econòmica, considerant-los com a entitats essencials o importants, en funció del grau de criticitat dels seus sectors, de la seva mida o del tipus de servei prestat. El sector sanitari forma part dels sectors d’alta criticitat, i en ell s’hi inclou: laboratoris de referència de la UE, entitats que realitzen activitats d’investigació i desenvolupament de medicaments, entitats que fabriquen productes farmacèutics de base i especialitats farmacèutiques i entitats que fabriquen productes sanitaris que es consideren essencials en situacions d’emergència de salut pública.

A més, la NIS2 reforça els requisits de seguretat que han de complir les entitats afectades, precisa el procés de notificació d’incidents, aborda la seguretat en la cadena de subministrament i les relacions amb proveïdors, reforça l’intercanvi d’informació sobre incidents i la divulgació de vulnerabilitats i estableix una xarxa europea de suport de crisis (EU-CYCLONe). Totes les mesures han de ser proporcionades al risc, tamany, cost i impacte i gravetat dels incidents; i, per altra banda, tenir en compte l’estat de la tècnica, i quan procedeixi, les normes europees i internacionals.

Quant a la notificació d’incidents, només el 2023, els països de la UE notificaren 309 incidents de ciberseguretat greus contra el sector sanitari, més que en qualsevol altre sector crucial. A més, cal considerar que el 54% dels ciberatacs en aquest sector impliquen ransomware.

Tal com s’indica en l’Informe de prospectives de ciberseguretat per al 2024 de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya  “S’identifica, en primer lloc, que el sector salut emergeix com un objectiu principal, ja que s’enfronta a amenaces que poden paralitzar els sistemes crítics de salut pública i comprometre dades sensibles de pacients. (…) El repte d’implementar un entorn de ciberseguretat robust i avançat a Cavàriestalunya també exigeix adquirir i desplegar de forma efectiva noves capacitats. L’aplicació d’intel·ligència artificial, per a automatitzar i escalar les defenses cibernètiques, junt amb la incorporació d’altres tecnologies punteres, és imprescindible per a fer front a l’evolució de les ciberamenaces. A més, s’ha d’adoptar una estratègia de ciberseguretat proactiva, flexible i adaptable àgilment als canvis dinàmics i a l’evolució de les amenaces cibernètiques.”

Els ciberatacs també tenen conseqüències en la normativa de protecció de dades. Per això  és important que el responsable sigui conscient de com ha evolucionat el context de bretxes de dades personals en l’àmbit de la salut i, en particular, dels ciberincidents de tipus ransomware que s’han multiplicat en els últims anys, i que afecten a tot tipus d’organitzacions assistencials. Són diverses les resolucions sancionadores de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades que s’han publicat en els últims temps derivades de ransomware, per exemple, el PS/00529/2022 contra Institut Marquès Obstetrícia i Ginecologia SLP, en què s’imputen infraccions dels arts. 5.1.f), 32 i 34 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD); o els procediments de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades PS 1/2024 i PS 4/2024, referents a l’Hospital Clínic de Barcelona i Fundació de Recerca Clínic Barcelona-Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, en els que es declara una infracció de l’art. 83.4.a en relació amb l’art. 32.1 RGPD i infracció de l’art. 83.4.a en relació amb l’art. 32.2 RGPD.

En definitiva, de l’exposat es desprèn que la ciberseguretat seguirà marcant l’agenda de les organitzacions del sector salut durant els pròxims exercicis, així com també de la política comunitària. El passat 15 de gener de 2025 la Comissió Europea presentà un pla d’acció de la UE destinat a reforçar la ciberseguretat dels hospitals i els prestadors d’assistència sanitària, que té com a objectiu crear un entorn més segur i protegit per als pacients. Aquesta iniciativa marca la primera iniciativa sectorial específica per a desplegar tota la gamma de mesures de ciberseguretat de la UE. El Pla es basa en les quatre prioritats següents:

1. Prevenció millorada.  El pla ajuda a desenvolupar les capacitats del sector sanitari per a prevenir incidents de ciberseguretat a través de mesures de preparació millorades, com orientacions sobre l’aplicació de pràctiques crítiques de ciberseguretat.
2. Millor detecció i identificació d’amenaces. Es desenvoluparà un servei d’alerta primerenca a escala de la UE, que oferirà alertes quasi a temps real sobre possibles ciberamenaces, d’aquí a 2026.
3. Resposta als ciberatacs per a minimitzar l’impacte. El pla proposa un servei de resposta ràpida pel sector sanitari en el marc de la Reserva de Ciberseguretat de la UE.
4. Dissuasió. Protegir els sistemes sanitaris europeus dissuadint als agents de ciberamenaces d’atacar-los. Això inclouria una resposta diplomàtica conjunta de la UE a les activitats informàtiques malintencionades.

Seguirem amb interès els passos previstos pel 2025-2026 definits en el Pla i analitzarem si aquests eviten que segueixi augmentant any rere any el nombre de ciberatacs a hospitals i altres prestadors d’assistència sanitària.