#ComissióEuropea

L’aprovació del Reglament (UE) 2026/1744, conegut com el “Digital Omnibus sobre IA”, constitueix la primera gran reforma del Reglament (UE) 2024/1689 sobre Intel·ligència Artificial (Llei d’IA). El seu objectiu principal no és alterar els fonaments del model europeu per a la regulació de la intel·ligència artificial, sinó facilitar la seva aplicació pràctica mitjançant mesures de simplificació administrativa, aclariment legal i reforç de la coherència reguladora.

La Comissió Europea parteix d’un problema: l’experiència inicial en l’aplicació de la Llei d’IA ha revelat retards en el desenvolupament d’estàndards harmonitzats, dificultats derivades de la coexistència amb regulacions sectorials i càrregues de compliment especialment importants per a les petites i mitjanes empreses (PIME). En resposta, el Reglament Omnibus pretén reduir la duplicació i els costos reguladors sense disminuir els nivells de protecció de la salut, la seguretat i els drets fonamentals.

Un dels eixos centrals de la reforma és la millora de la coordinació entre la Llei d’IA i la legislació sectorial europea. El nou article 2.13 permet limitar certes obligacions aplicables als sistemes d’IA d’alt risc quan altres legislacions sectorials garanteixen un nivell equivalent de protecció. Aquesta mesura és especialment rellevant per a sectors ja subjectes a procediments exigents d’avaluació de la conformitat, com ara dispositius mèdics, aviació o maquinària.

La reforma també redefineix el concepte de “component de seguretat“, restringint-lo a aquells sistemes la finalitat dels quals és prevenir o mitigar riscos per a la salut o la seguretat. Això evita la classificació automàtica de moltes aplicacions d’IA com a sistemes d’alt risc destinats només a funcions d’assistència, automatització, eficiència o control de qualitat.

La simplificació també s’estén a les pimes i a noves categories de mitjanes societats. El Reglament ofereix diverses mesures de suport a aquests operadors, incloent-hi la possibilitat d’utilitzar documentació tècnica simplificada i mecanismes més flexibles per als sistemes de gestió de la qualitat. L’objectiu és evitar que les obligacions reguladores dificultin el desenvolupament d’aquestes start-ups.

Juntament amb les mesures de simplificació, el Reglament introdueix una de les seves novetats més significatives pel que fa a la protecció dels drets fonamentals. S’incorporen noves pràctiques prohibides relacionades amb l’ús de sistemes d’IA destinats a generar o manipular imatges, vídeos o àudios íntims de persones identificables sense el seu consentiment, així com aquells capaços de produir material d’abús sexual infantil.

La reforma respon al creixement d’aplicacions de “nudificació” i altres tecnologies generatives capaces de crear contingut fals de naturalesa íntima. El legislador europeu considera que aquests sistemes suposen riscos especialment greus per a la dignitat humana, la privacitat, l’autonomia personal i els drets de les víctimes. Per tant, tant la seva posada al mercat com el seu ús en determinades circumstàncies estan prohibits, tot i que els usos il·legals es distingeixen acuradament de les aplicacions legítimes per a ús mèdic, científic o basat en el consentiment exprés de la persona implicada.

Un altre dels aspectes més rellevants del Reglament Omnibus és l’enfortiment institucional de l’Oficina Europea d’Intel·ligència Artificial. La reforma atorga a aquest organisme poders exclusius de supervisió respecte a certs sistemes basats en models d’IA d’ús general i aquells integrats en plataformes digitals molt grans.

Per garantir una supervisió efectiva, a l’Oficina d’IA se li atorguen amplis poders d’investigació, inspecció i sancions, similars als que tenen les autoritats de vigilància de mercat. A més, pot imposar multes i mesures coercitives, coordinar accions amb les autoritats nacionals i assumir funcions directes d’avaluació de la conformitat en determinats casos. La reforma, per tant, reflecteix una centralització progressiva de la supervisió dels sistemes d’IA amb el major impacte transfronterer.

Finalment, el Reglament modifica el calendari per a la implementació de les obligacions relatives als sistemes d’alt risc. Les obligacions previstes per als sistemes inclosos a l’Annex III es retarden fins al 2 de desembre de 2027, mentre que les vinculades als sistemes integrats en productes regulats per regulacions sectorials europees seran exigibles a partir del 2 d’agost de 2028.

Aquesta pròrroga dels terminis pretén permetre temps suficient per al desenvolupament d’estàndards tècnics, directrius i mecanismes de governança necessaris per a una aplicació homogènia de la Llei d’IA a tota la Unió Europea.

El Reglament (UE) 2026/1744 no canvia els principis bàsics de la Llei d’IA, sinó que pretén facilitar-ne l’aplicació pràctica. Amb aquest objectiu, redueix les càrregues administratives, aclareix diverses obligacions per a les empreses i millora la coordinació amb altres estàndards europeus. Al mateix temps, reforça la protecció contra nous riscos associats a la IA generativa i reforça el paper de l’Oficina Europea d’IA com a autoritat supervisora. En resum, aquesta reforma representa un pas cap a un marc regulador més senzill, eficient i coherent, mantenint la protecció dels drets fonamentals com un dels pilars del model europeu.

La Comissió Europea proposa un reglament únic, directament aplicable, que simplifica els procediments, reforça el pes de la qualitat i converteix la compra pública en una eina de política industrial i autonomia estratègica. Si prospera, obligarà a replantejar profundament l’actual LCSP.

La Comissió Europea ha presentat la seva proposta de nou Reglament sobre contractació pública i concessions. El text, encara en una fase inicial de la tramitació legislativa, planteja una reforma de gran abast: substituir les tres directives de 2014 (contractació pública, sectors especials i concessions) per un únic reglament europeu.

El canvi d’instrument jurídic no és menor ja que a diferència d’una directiva, un reglament és directament aplicable als estats membres, sense necessitat de transposició. La proposta pretén reduir les diferències entre legislacions nacionals i avançar cap a un mercat europeu de la contractació més homogeni.

Per al sistema espanyol, això exigiria revisar en profunditat la Llei de contractes del sector públic (LCSP). Bona part del règim aplicable als contractes subjectes a regulació harmonitzada quedaria directament coberta per la norma europea. La LCSP continuaria sent necessària per regular els contractes inferiors als llindars europeus, les especialitats organitzatives i altres qüestions pròpies del dret administratiu intern, però deixaria de ser l’eix exclusiu del sistema.

En tot cas, no estem davant d’una norma vigent ni definitiva. La proposta haurà de ser negociada pel Parlament Europeu i el Consell, i el text resultant pot experimentar modificacions substancials. A més, la Comissió preveu que el reglament sigui aplicable dos anys després de la seva entrada en vigor.

La proposta reorganitza els procediments entorn de tres grans modalitats: procediment obert, procediment dinàmic i procediment d’innovació.

La novetat no és únicament terminològica. Dins d’aquestes categories es permeten combinacions més flexibles: amb selecció prèvia o sense, amb negociació o sense, i amb diferents formes d’ordenar la participació dels operadors econòmics.

Un exemple especialment significatiu apareix en el procediment dinàmic. Quan no hi hagi selecció prèvia i es rebin més de cinc manifestacions d’interès, l’òrgan de contractació podria limitar les invitacions a un mínim de cinc empreses seleccionades mitjançant un algoritme aleatori i no discriminatori.

Aquest mecanisme contrasta amb el sistema dinàmic d’adquisició regulat actualment per la LCSP, que obliga a convidar totes les empreses admeses a presentar oferta en cada contracte específic. La mesura pot agilitzar la gestió, però també planteja interrogants evidents: és compatible l’aleatorietat amb l’elecció de l’oferta més adequada? Com s’hauria d’auditar l’algoritme? Quines garanties tindrien les empreses que, tot i complir els requisits, no fossin convidades?

És un bon exemple de la tensió que recorre tota la proposta: simplificar els procediments sense reduir la transparència, la competència ni les garanties jurídiques.

Un altre dels canvis rellevants és el reforç de la qualitat en els criteris d’adjudicació. La proposta estableix, com a regla general, que els criteris qualitatius representin almenys un 30% de la puntuació. En els serveis intensius en mà d’obra, aquest mínim s’elevaria al 50%.

La mesura connecta amb una crítica recurrent a la contractació pública: el pes excessiu del preu i la dificultat per valorar adequadament aspectes com la qualitat tècnica, la innovació, la sostenibilitat o les condicions d’execució.

El reglament permet, però, excepcions quan la qualitat ja quedi garantida mitjançant les prescripcions tècniques, les condicions d’execució o una combinació d’ambdues. També preveu la possibilitat de fixar el preu i fer competir les empreses exclusivament per la qualitat.

En comparació amb la LCSP, la proposta europea formula una regla general més clara. La legislació espanyola ja exigeix una majoria de criteris qualitatius en alguns contractes, com els serveis de caràcter intel·lectual o determinats serveis de l’annex IV, però no estableix un percentatge mínim transversal per al conjunt de les licitacions.

La qüestió decisiva, tanmateix, no serà només quant pesa la qualitat, sinó com es defineix i com s’avalua. Augmentar-ne formalment la ponderació aporta poc si els criteris són genèrics, no permeten diferenciar les ofertes o depenen d’una motivació insuficient.

La proposta també reforça la dimensió estratègica de la compra pública. Ja no es tracta únicament d’incorporar clàusules socials o ambientals, sinó d’utilitzar la contractació per protegir la resiliència econòmica, la seguretat de subministrament i l’autonomia estratègica de la Unió.

El text preveu diferents instruments de preferència europea: restriccions a la participació d’operadors de tercers països, requisits sobre l’origen dels productes o avantatges en l’avaluació de les ofertes europees. Fins i tot es podria rebutjar una oferta quan menys del 50% dels productes o serveis tinguessin origen europeu o procedissin d’un país amb acords que garanteixin un accés equivalent al mercat.

Aquest plantejament pot tenir un impacte especialment important en sectors considerats estratègics. També generarà debats jurídics i econòmics sobre la concurrència, la proporcionalitat de les mesures i la manera de determinar l’origen real d’un producte o servei dins de cadenes de subministrament globals.

La digitalització és un altre dels pilars de la reforma. La proposta impulsa serveis europeus per acreditar l’aptitud de les empreses, credencials digitals verificables, sistemes d’interoperabilitat i espais nacionals de dades de contractació pública.

L’objectiu és avançar cap al principi de “només una vegada”: que les empreses no hagin d’aportar reiteradament informació que ja està en poder de l’Administració. Això pot reduir càrregues administratives, facilitar la participació transfronterera i millorar l’accés de les pimes al mercat públic.

Però la transformació no dependrà només de disposar de noves plataformes. Caldrà garantir la qualitat de les dades, la compatibilitat entre sistemes i una governança clara sobre l’ús de la informació i dels algoritmes.

Europa vol menys fragmentació normativa, procediments més flexibles, més pes de la qualitat, una digitalització real i una contractació pública alineada amb els objectius industrials i estratègics de la Unió.

Si el reglament prospera, no n’hi haurà prou amb modificar alguns articles de la LCSP. Caldrà repensar l’arquitectura de la llei, la relació entre el dret europeu i el dret intern i, sobretot, la manera com planifiquem, tramitem i gestionem els contractes públics.

La reforma tot just comença. També hauria de començar, des d’ara, el debat sobre com ens hi volem adaptar.

Al DOUE de l’11 de juny de 2026 s’ha publicat el Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 de la Comissió, de 5 de juny de 2026, pel qual s’estableix una llista d’indicadors comuns sobre el funcionament dels organismes d’igualtat designats d’acord amb la Directiva (UE) 2024/1500. Aquesta disposició estableix el marc per a la recopilació i la comunicació d’informació que servirà de base per als informes de seguiment que els estats membres hauran de trametre a la Comissió.

Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Directiva (UE) 2024/1500, que va establir uns requisits mínims aplicables al funcionament dels organismes d’igualtat amb la finalitat de reforçar-ne l’eficàcia i garantir-ne la independència. En aquest context, el Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 concreta una relació comuna d’indicadors destinada a harmonitzar les dades que els estats membres han de recopilar a escala nacional i comunicar posteriorment a la Comissió Europea.

Segons disposa la norma, els indicadors comprenen, entre altres aspectes, els recursos humans, tècnics i financers dels organismes d’igualtat, les garanties d’independència en l’exercici de les seves funcions, l’accessibilitat dels seus serveis, l’eficàcia de la seva actuació i les eventuals modificacions del seu mandat, de les seves competències o de la seva estructura organitzativa. La finalitat és assegurar que la informació obtinguda sigui homogènia, objectiva, fiable i comparable a tot el territori de la Unió Europea.

Contingut de l’annex

L’annex del reglament estructura la llista d’indicadors en tres grans apartats. El primer fa referència a la configuració nacional i al funcionament organitzatiu dels organismes d’igualtat. El segon recull els indicadors relatius al funcionament operatiu durant el període de referència. El tercer incorpora la informació de retorn facilitada pels mateixos organismes sobre el compliment dels requisits previstos a la Directiva (UE) 2024/1500.

Aquests apartats inclouen indicadors relatius a l’estructura i el mandat dels organismes, les garanties d’independència, els mecanismes de finançament, les competències per a la tramitació de denúncies, els procediments de resolució alternativa de litigis, les actuacions d’investigació, l’emissió de decisions o dictàmens, l’activitat jurisdiccional, l’elaboració d’informes, l’accessibilitat dels locals i dels serveis, així com la igualtat d’accés als canals de denúncia.

Eina comuna i protecció de dades

Amb la finalitat de facilitar la recopilació i la transmissió de la informació, el reglament preveu que la Comissió pugui posar a disposició dels estats membres i dels organismes d’igualtat una eina informàtica d’ús senzill, amb camps d’introducció de dades adaptats als indicadors aprovats. Així mateix, l’article 1 estableix expressament que les dades recopilades d’acord amb aquests indicadors no poden contenir dades personals en el sentit del Reglament general de protecció de dades (RGPD).

Terminis de comunicació

D’acord amb el que estableix l’annex, els estats membres hauran de facilitar la informació relativa a la configuració nacional, al funcionament operatiu i a la informació de retorn, com a màxim, el 19 de juny de 2031. Posteriorment, diversos d’aquests blocs d’informació s’hauran d’actualitzar amb una periodicitat quinquennal, de conformitat amb l’article 18 de la Directiva (UE) 2024/1500. Amb caràcter general, els indicadors es calcularan prenent com a referència l’any natural.

Entrada en vigor i incidència pràctica

L’article 2 del Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 estableix que aquesta disposició entrarà en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea. Atès que es tracta d’un reglament, serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicable a tots els estats membres.

Des d’una perspectiva pràctica, aquesta norma dota la Comissió i els estats membres d’una metodologia comuna de seguiment destinada a avaluar el funcionament dels organismes d’igualtat en l’àmbit de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en matèria d’ocupació i treball. Aquest sistema permetrà disposar d’informació homogènia sobre aspectes com la independència, els recursos disponibles, l’accessibilitat i els resultats de l’activitat desenvolupada, i constituirà un instrument de suport per a l’elaboració dels futurs informes d’aplicació de la Directiva (UE) 2024/1500.

Octubre és el mes Europeu de la Ciberseguretat i un cop més, s’ha dut a terme una campanya anual de sensibilització que ofereix orientacions pràctiques per tal que la ciutadania de la Unió Europea es mantingui segura en línia. La campanya ha estat liderada per la Comissió Europea i l’Agència de la Unió Europea per la Ciberseguretat (ENISA), amb suport de diverses organitzacions de tota Europa.

En aquesta ocasió s’ha centrat en les amenaces de phishing, que és el mètode més comú usat pels atacants per a violar la seguretat dels dispositius digitals. En efecte, les estadístiques indiquen que el 60% dels ciberatacs comencen amb el phishing, un intent de robar informació o sistemes d’accés a través de missatges enganyosos o llocs web fraudulents. Però què és el phishing? El phishing pot tenir diverses formes, des de correus electrònics malintencionats als usuaris amb la finalitat que regalin dades confidencials fins a llocs web falsos dissenyats per a capturar detalls d’inici de sessió. Els atacs de phishing i altres amenaces cibernètiques poden tenir conseqüències devastadores, interrompent la nostra infraestructura crítica i negocis, i deteriorant la nostra confiança en el món digital. Per això, aquesta campanya posa molt d’èmfasi en la construcció de coneixement de la ciutadania per a contrarestar aquests atacs, ajudant a fer que fracassin abans que puguin causar dany.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha posat en marxa sota el lema ‘Aixafa l’estafa’ una difusió en mitjans consistent en vuit càpsules amb consells pràctics de ciberseguretat, amb l’objectiu d’oferir eines perquè la població, en especial les persones grans, sàpiguen identificar i evitar les estafes digitals, cada vegada més sofisticades com l’estafa del fill amb problemes, els riscos d’invertir en criptomonedes, la detecció de notícies falses, en què consisteix l’estafa romàntica, quins permisos donem a les aplicacions o la detecció d’estafes en allotjament. Així, amb un format atrevit i en clau d’humor, les càpsules pretenen informar a tothom i fer que es pugui reconèixer i ‘aixafar’ les estafes abans de caure en elles. 

Per altra banda, el passat 16 d’octubre el president del Govern, Pedro Sánchez,  clausurà la dinovena edició del Encuentro Internacional de Seguridad de la Información del Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE) destacant que Espanya és “un dels països més compromesos amb la ciberseguretat del món”, amb “capacitats per sobre de la mitja europea”, fruit d’una “estratègia encertada que combina l’anticipació amb el foment de la cooperació entre el sector públic i el privat”.

Serveis Jurídics

Malgrat la pressió coordinada feta per endarrerir l’aplicació del Reglament (UE) 2024/1689, de 13 de juny, en matèria d’intel·ligència artificial (RIA) per part de més de 100 empreses tecnològiques (entre les que figuren Google i Meta), la Comissió Europea es manté ferma, i el 4 de juliol va manifestar de forma contundent “There is no stop the clock. There is no grace period. There is no pause”.

En efecte, després de mesos d’intenses negociacions, la Comissió va rebre el passat 10 de juliol la versió final del Codi de bones pràctiques d’IA d’ús general, una eina voluntària desenvolupada per tretze experts independents, amb aportacions de més de 1.000 parts interessades, inclosos proveïdors de models, petites i  mitjanes empreses, acadèmics, experts en seguretat de la intel·ligència artificial (IA), titulars de drets i organitzacions de la societat civil.

El Codi està dissenyat per ajudar a la indústria a complir les normes sobre IA d’ús  general del RIA, que entraran en vigor el 2 d’agost de 2025. Les normes passen a ser executables per l’Oficina d’IA de la Comissió un any després en el relatiu als nous models i dos anys després en el relatiu als models existents. Així es pretén garantir que els models d’IA d’ús general introduïts en el mercat europeu siguin segurs i transparents.

El Codi consta de tres capítols: Transparència i drets d’autor (art. 53 RIA), ambdós dirigits a tots els proveïdors de models d’IA d’ús general, i seguretat i protecció (art. 55 RIA), orientats només per a un número limitat de proveïdors dels models més avançats.

• El capítol de transparència del Codi ofereix un model de formulari que permet als proveïdors documentar fàcilment la informació tècnica necessària en un sol lloc i inclou atributs de metadades com temps d’entrenament i càlcul, consum d’energia i mètodes de recopilació i conservació de dades.
• El capítol sobre drets d’autor del Codi ofereix als proveïdors solucions pràctiques per a establir una política que compleixi la legislació de la UE en aquesta matèria, amb detall de llicències i excepcions de mineria de text i dades (TDM) tant per origen de dades (upstream) com per a ús final (downstream).
• Alguns models d’IA d’ús general podrien comportar riscos sistèmics (FLOPS >10^25), com riscos pels drets fonamentals i la seguretat, inclosa la reducció de les barreres pel desenvolupament d’armes químiques o biològiques, o riscos relacionats amb la pèrdua de control sobre el model. El capítol sobre seguretat i protecció conté les pràctiques més avançades per la gestió del risc sistèmic amb obligacions d’avaluació, mitigació de riscos, report d’incidents greus i mesures de ciberseguretat.

Una vegada que el Codi sigui referendat pels Estats membres i la Comissió, els proveïdors de models d’IA d’ús general que el firmin voluntàriament podran demostrar el compliment de les obligacions pertinents del RIA adherint-se al Codi. En fer-ho, els signataris del Codi es beneficiaran d’una menor càrrega administrativa i una major seguretat jurídica en comparació amb els proveïdors que demostrin el compliment d’altres maneres.

El Codi es complementarà amb directrius de la Comissió sobre la IA d’ús general que es publicaran abans de l’entrada en vigor de les obligacions en matèria d’IA d’ús general. Les directrius aclariran qui està dins i fora de l’àmbit d’aplicació de les normes d’IA d’ús general del RIA. 

L’avenç de la IA a la UE és imparable. Des de febrer de 2025 ja apliquen les prohibicions de pràctiques il·legals i l’alfabetització obligatòria en IA per a proveïdors. I ara, quins són els següents passos en el calendari?

• Tal i com s’ha exposat abans, a partir d’agost de 2025, els models d’IA d’ús general, inclosos els models fundacionals, els sistemes basats en API i els desenvolupaments de codi obert han de complir amb el nou marc regulador de la UE.
• L’agost de 2026 seran d’aplicació obligacions de sistemes d’alt risc en sectors com salut, recursos humans, educació i finances.

I amb aquest escenari, encara són moltes les organitzacions que: operen sense auditar els models d’IA, usen models entrenats amb dades opaques o no conformes, no tenen establertes estructures de governança per a la propietat, explicabilitat o seguiment del model, despleguen la IA sense supervisió legal ni responsabilitat formal, …

Davant d’això, cal recordar que el RIA no només regula l’ús, sinó que vincula el lideratge del risc mitjançant documentació, registre i mecanismes d’aplicació. Força similar als requeriments que deriven del RGPD però de forma més profunda, ja que aquest cop el sistema està prenent decisions.

Equip Serveis Jurídics

El 21 de maig de 2025, la Comissió Europea va presentar el quart paquet de simplificació legislativa, conegut com a “Omnibus IV”, amb l’objectiu de reduir les càrregues administratives per a les empreses mitjanes de la Unió Europea. Aquestes mesures busquen fomentar la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació, especialment en un context de rivalitat econòmica amb els Estats Units i la Xina.

Què són les “small mid-caps”?

Les “small mid-caps” són empreses que tenen entre 250 i 750 empleats i un volum de negoci de fins a 150 milions d’euros o actius totals de fins a 129 milions d’euros. A la UE, hi ha aproximadament 38.000 empreses que compleixen aquests criteris. Aquestes empreses sovint es troben en una posició intermèdia: massa grans per beneficiar-se de les exempcions destinades a les pimes, però sense la capacitat administrativa de les grans corporacions.

Mesures clau del paquet Omnibus IV

1. Extensió de beneficis reguladors

Les “small mid-caps” podran accedir a avantatges que fins ara estaven reservats a les pimes, com ara:

• Simplificació en les obligacions de protecció de dades, permetent l’emmagatzematge únicament de dades personals de risc elevat.
• Reducció dels requisits de reportatge en àmbits com els mercats financers i la sostenibilitat.
• Possibilitat d’utilitzar prospectes simplificats per a emissions públiques de valors, amb un estalvi estimat de 20.000 euros per operació.

2. Digitalització i eliminació de tràmits redundants

S’impulsarà la digitalització de processos, com ara:

• Eliminació de la necessitat de proporcionar documents físics, com declaracions de conformitat o instruccions d’ús.
• Ús de codis QR per a la informació de productes, facilitant l’accés a dades per part dels consumidors i autoritats.

3. Harmonització normativa

Es durà a terme una anàlisi per identificar i corregir les incoherències en la transposició de normes europees entre els Estats membres, amb l’objectiu de facilitar la lliure circulació de béns i serveis dins del mercat únic.

Impacte econòmic esperat

La Comissió estima que aquestes mesures podrien suposar un estalvi anual de 400 milions d’euros per a les empreses mitjanes. A més, s’espera que la reducció de càrregues administratives impulsi la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació en sectors clau com la construcció, l’energia, les telecomunicacions i els serveis financers.

Properes passes

El paquet Omnibus IV haurà de ser aprovat pel Parlament Europeu i el Consell de la UE. Es preveu que el procés legislatiu s’estengui durant els pròxims mesos, amb l’objectiu que les mesures entrin en vigor abans de finals de 2025.

Aquestes iniciatives formen part d’un esforç més ampli de la Comissió per reduir les càrregues administratives en un 25% per a totes les empreses i en un 35% per a les pimes abans de 2029.

Amb aquest paquet, la UE busca reforçar el seu teixit empresarial mitjà, reconeixent el seu paper fonamental en l’economia europea i la necessitat de proporcionar-los un entorn regulador més favorable per al seu creixement i expansió.