Compliment Normatiu

El BOE del passat 2 d’abril publicava el Reial decret 254/2025, que modifica el Reial decret 1007/2023, pel qual s’aprova el reglament que estableix els requisits dels sistemes i programes informàtics que suporten els processos de facturació d’empresaris i professionals (Verifactu).

El Reial decret esmentat confirma el que extraoficialment es coneixia ja, l’ampliació dels terminis d’entrada en vigor de les obligacions que s’hi regulen per als subjectes passius afectats:

• Per als subjectes passius de l’impost sobre societats, a excepció de les entitats exemptes i les parcialment exemptes per les rendes subjectes i exemptes, s’amplia el termini fins a l’1 de gener de 2026.
• Per als empresaris i professionals subjectes a l’impost sobre la renda de les persones físiques, i els no residents que obtinguin rendes mitjançant establiment permanent, fins a l’1 de juliol de 2026.

El passat 3 de març, l’ICAC va publicar el document “Dipòsit de Comptes: el seu paper clau per a la transparència empresarial i el règim sancionador”.

En aquest document, l’ICAC destaca la importància del dipòsit dels comptes anuals per garantir la seguretat en l’àmbit comercial. Amb això, justifica la imposició d’un marc normatiu i un règim de sancions en cas d’incompliment.

L’obligació de presentar els comptes anuals està contemplada en el text refós de la Llei de Societats de Capital, on, a l’article 279, apartat 1, es disposa: “Dentro del mes siguiente a la aprobación de las cuentas anuales, los administradores de la sociedad presentarán, para su depósito en el Registro Mercantil del domicilio social, certificación de los acuerdos de la junta de socios de aprobación de dichas cuentas, debidamente firmadas, y de aplicación del resultado, así como, en su caso, de las cuentas consolidadas, a la que se adjuntará un ejemplar de cada una de ellas. Los administradores presentarán también el informe de gestión, que incluirá, cuando proceda, el estado de información no financiera, y el informe del auditor, cuando la sociedad esté obligada a auditoría por una disposición legal o esta se hubiera acordado a petición de la minoría o de forma voluntaria y se hubiese inscrito el nombramiento de auditor en el Registro Mercantil.” (more…)

L’1 d’agost de 2024 va marcar un punt d’inflexió en la regulació tecnològica europea amb l’entrada en vigor del Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial, conegut com a AI Act. Aquest marc normatiu, pioner a escala mundial, té com a objectiu fomentar el desenvolupament i la implementació responsables de la intel·ligència artificial (IA) a la Unió Europea (UE), abordant els possibles riscos per a la salut, la seguretat i els drets fonamentals dels ciutadans.

L’entrada en vigor del Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial representa un pas decisiu cap a una regulació integral de la IA a la UE. Aquest marc normatiu estableix les bases per a un desenvolupament i ús de la IA que siguin segurs, ètics i respectuosos amb els drets fonamentals, posicionant Europa com a líder en la governança responsable de les tecnologies emergents.

L’AI Act estableix una classificació dels sistemes d’IA basada en el nivell de risc que poden representar:

1. Risc Inacceptable: Sistemes d’IA prohibits per considerar-se una amenaça per als drets fonamentals, com la manipulació subliminal que pugui provocar danys o la puntuació social per part dels governs.
2. Risc Alt: Sistemes que afecten sectors crítics com l’educació, l’ocupació, les infraestructures essencials i l’administració de justícia. Aquests sistemes estan subjectes a estrictes obligacions de transparència, supervisió humana i avaluació de conformitat abans de la seva comercialització.
3. Risc Limitat: Sistemes que requereixen obligacions específiques de transparència, com informar els usuaris que estan interactuant amb una IA, garantint així una presa de decisions informada.
4. Risc Mínim o Nul: Sistemes que representen un risc mínim per als drets o la seguretat dels usuaris i que, per tant, no estan subjectes a obligacions addicionals.

El reglament imposa diverses obligacions tant als proveïdors com als usuaris de sistemes d’IA:

• Proveïdors: Han de garantir que els sistemes d’IA de risc alt compleixin els requisits de gestió de riscos, governança de dades, documentació tècnica, transparència, supervisió humana i robustesa. A més, estan obligats a registrar aquests sistemes en una base de dades de la UE abans de la seva comercialització.
• Usuaris: Han d’utilitzar els sistemes d’IA segons les instruccions proporcionades, assegurar-se que estiguin sota supervisió humana i monitorar-ne el funcionament per informar de qualsevol incident greu o mal funcionament.

L’AI Act busca equilibrar la promoció de la innovació amb la protecció dels drets fonamentals. Al imposar obligacions proporcionals al nivell de risc, es pretén mitigar possibles danys sense, en teoria, obstaculitzar el desenvolupament tecnològic. No obstant això, sorgeixen desafiaments en la interpretació i aplicació d’aquestes normes, especialment pel que fa a la definició de les categories de risc i la implementació de mesures de supervisió i transparència.