Comptabilitat

El volum d’operacions i l’import net de la xifra de negocis (INXN) són dues magnituds que s’utilitzen, habitualment, a nivell comptable i fiscal, però amb diferències conceptuals i de càlcul rellevants.

Volum d’operacions: s’utilitza principalment a l’àmbit de l’IVA per determinar llindars i règims especials. A títol d’exemple:

o Criteri de caixa. Poden aplicar el règim especial del criteri de caixa en IVA els subjectes passius de l’impost el volum d’operacions dels quals durant l’any natural anterior no superi 2.000.000€.

o Gran empresa. Aquesta magnitud també determinarà la condició de Gran Empresa (si és superior a 6.010.121,04€), a efectes d’obligacions fiscals.

Import net de la xifra de negocis (INXN): és una magnitud clau en la comptabilitat mercantil i fiscal, utilitzada per determinar la mida de l’empresa, les obligacions comptables i fiscals, i l’aplicació d’incentius fiscals.

Com es calcula el volum d’operacions?

Comprèn l’import total de tots els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats pel subjecte passiu durant l’any natural anterior, inclosos els exempts.

No s’inclouen al volum d’operacions, entre d’altres:

• els lliuraments ocasionals de béns immobles,
• els lliuraments de béns d’inversió,
• les operacions financeres, exemptes o no de l’IVA, i les operacions exemptes relatives a l’or d’inversió. Aquestes operacions no s’han d’incloure al volum d’operacions quan no siguin habituals de l’activitat empresarial o professional del subjecte passiu.

Recorda

En el càlcul del volum d’operacions no s’han d’incloure les quotes de l’IVA, ni el recàrrec d’equivalència, ni la compensació percebuda per agricultors, pescadors i ramaders que tributen en el Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.

Quines conseqüències ha de superar la xifra de volum d’operacions?

Superar la quantitat de 6.010.121,04€ de volum d’operacions durant un any natural, implica passar tenir la consideració de Gran Empresa i té les conseqüències següents:

• Presentació del model 036 per comunicar a l’AEAT la condició de Gran Empresa.
• Presentació de liquidacions d’IVA amb una periodicitat mensual. Model 303.
• Presentació del model de retencions amb periodicitat mensual. Model 111.
• Queden obligats al SII (Subministrament Immediat d’Informació)-Endur-se llibres registres d’IVA a través de la seu electrònica de l’AEAT. Exonera de l’obligació de presentar model 347 (operacions amb terceres persones) i el model 390 (Declaració-resum anual de l’impost sobre el valor afegit).

Què és l’import net de la xifra de negocis i com es calcula?

L’import net de la xifra de negocis és una magnitud comptable i mercantil que representa els ingressos obtinguts per l’empresa en les activitats ordinàries.

A grans trets es calcula:

INCN= import de les vendes i prestacions de serveis + altres ingressos derivats de l’activitat ordinària – devolucions, ràpels, descomptes comercials i per pagament immediat concedits fora de factura.

Recorda

En el càlcul de l’INXN (import net de la xifra de negocis) s’exclouen:

• els productes consumits per la pròpia empresa,

• els treballs realitzats per a si mateixa,

• les subvencions (excepte les vinculades al preu de venda),

• l’IVA i altres impostos repercutibles.

Com influeix l’INXN a l’impost sobre societats?

L’import net de la xifra de negocis és determinant per aplicar incentius fiscals i règims especials.

• Incentius a Empreses de Dimensió reduïda (ERD): Es considera que una empresa és de dimensió reduïda quan l’INXN de l’any anterior hagi estat inferior a 10 milions d’euros.
• Aplicació de tipus de gravamen reduïts:

o ERD: apliquen tipus de gravamen del 24%

o Micropimes (INCN <1.000.000): Fins a 50.000 € tributen al 21% i la resta de BI al 22%.

• Tributació mínima a l’IS: S’aplica a contribuents l’INXN dels quals sigui almenys de 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu, entre d’altres.
• Obligació d’auditar comptes: les societats mercantils l’INXN de les quals va superar durant 2 exercicis continuats els 5.700.000 euros, si concorre amb un altre dels requisits establerts a la norma.
• Possibilitat de fer comptes abreujats: si l’INXN no supera vuit milions d’euros.
• Límits a la compensació de BIN: Depenen de l’INCN en els 12 mesos anteriors:
• Inferior a 20 milions d’euros: 70%
• Entre 20 i 60 milions d’euros: 50%
• Superior a 60 milions d’euros: 25%
• Límits a la deducció per evitar la doble imposició (DDI): empreses amb un INCN d’almenys 20 milions d’euros, el límit és del 50% sobre la quota íntegra positiva.

Article publicat a AEDAF – Actualitat fiscal 10-2025

En data 22 d’agost de 2025, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’edicte del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, pel qual se sotmet a informació pública el Projecte de decret de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

El Projecte de decret de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya i la documentació complementària es poden examinar a la pàgina web del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Fins al 15 de setembre de 2025, inclòs, es podien formular-hi les al·legacions i les observacions que es considerin oportunes.

El Pla comptable actual es va publicar l’any 2008 i des de llavors, només havia tingut una modificació pel Decret 125/2010, de 14 de setembre on s’ampliava el contingut de la memòria dels comptes anuals i de la informació de l’activitat de les entitats.

Tanmateix, des de llavors hi ha hagut diversos canvis a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF-UE) i a les Directives de la UE sobre els estats financers. Aquestes modificacions legals no s’havien incorporat encara al Pla de Comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Entre els canvis previstos destaquen:

• Augment dels llindars de l’actiu (passarà a ser 4 milions d’euros) i del volum dels ingressos ordinaris (passarà a ser 8 milions d’euros) que classifica la tipologia d’entitats en dimensió gran, mitjana o reduïda, fet que permetrà a moltes entitats presentar comptes anuals en format abreujat.
• La inclusió de l’Estat de canvis en el patrimoni net als Comptes Anuals deixa de ser obligatori per a les entitats de dimensió petita i mitjana, com passa amb l’Estat de Fluxos d’efectiu.
• S’ha revisat la definició del concepte de valor raonable.
• Es modifica per les entitats de dimensió gran la norma de registre i valoració dels instruments financers. Aquí destaca el canvi en la classificació de les categories d’actius i passius.
• Pel que fa a l’immobilitzat intangible hi haurà l’obligació d’amortitzar en un termini de 10 anys quan no es pugui establir una vida útil de manera fiable.
• S’afegeix la norma de valoració 23a “fusions entre entitats no lucratives” on s’expliquen com s’han de valorar aquest tipus d’operacions.
• Es modifiquen els diferents models oficials de balanç de situació, compte de resultats i estat d’ingressos i despeses reconeguts, per adaptar-los a tots els canvis introduïts.
• Es modifica també el contingut de la memòria dels comptes anuals amb l’objectiu d’ampliar la informació i la transparència. Entre elles destacar:

• • A la nota “operacions amb parts vinculades”, inclusió d’informació sobre import de sous, dietes i remuneracions meritades per part del personal d’alta direcció i pels membres de l’òrgan de govern, de forma desglossada. També s’haurà d’incloure informació sobre possibles situacions de conflictes d’interès i en el seu cas del pagament de la prima de responsabilitat civil.
  • A l’apartat d’” Ingressos i despeses” pel que fa a les despeses de personal s’haurà de desglossar els sous i salaris per categoria professional.
  • Inclusió d’un quadre resum a la nota “aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries” del càlcul del percentatge legalment establert.
  • A l’apartat de personal del punt “altra informació”, caldrà indicar el nombre mitjà de persones ocupades en l’exercici distribuït per categories i per sexes, separant els que siguin alts càrrecs. També s’haurà d’informar del nombre mitjà de les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, indicant a les categories a les quals pertanyen.
  • Al punt “altra informació” s’hauran d’indicar també aquelles operacions de l’exercici (o d’anteriors que encara tenen incidència econòmica) per les quals s’ha tramitat una autorització del protectorat o una declaració responsable, i l’estat de compliment.

D’acord amb el previst a la Disposició transitòria primera, d’aprovar-se el decret de modificació, la data de primera aplicació s’estableix que serà en els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2027.

El passat 7 d’abril fou publicat el BOICAC núm. 141, en el qual, entre d’altres, s’incorpora la present consulta de comptabilitat.

En concret, es qüestiona el tractament comptable de les despeses d’advocats, assessors i intermediaris que s’han dedicat amb exclusivitat a la negociació del conveni de creditors, així com on han de registrar-se els ingressos obtinguts amb la quitança.

La resposta de l’ICAC és que la comptabilització de l’efecte de l’aprovació del conveni de creditors es reflectirà en els Comptes Anuals de l’exercici en què s’aprovi judicialment, sempre que, de forma racional, sigui previsible el seu compliment i que l’empresa pugui continuar aplicant el principi d’empresa en funcionament.

En relació amb les despeses esmentades en la consulta, l’ICAC conclou que, en el cas que es consideri que aquestes despeses es poden considerar despeses de transacció atribuïbles al passiu, es poden donar dues circumstàncies:

• Si es tracta d’una modificació substancial de les condicions del deute, minoraran l’ingrés que s’hagi produït com a conseqüència de la quitança. Aquest resultat es presentarà en el resultat financer i, si l’import és significatiu, en una partida específica.
• Si no hi ha una modificació substancial del deute, les despeses esmentades es registraran com un ajust en el valor comptable del passiu.

En tot cas, una empresa amb un conveni de creditors aprovat en un procediment concursal i en execució a la data d’aprovació dels Comptes Anuals ha d’incloure a la memòria la informació sobre el concurs de creditors i el conveni.

En l’últim butlletí del BOICAC Nº 140, s’aborda una consulta interessant per a les empreses que participen en una Unió Temporal d’Empreses (UTE): el càlcul del nombre mitjà de treballadors. Aquest càlcul és essencial per determinar la dimensió de l’empresa i complir amb certes obligacions legals, que inclouen el nombre mitjà de treballadors com un dels criteris per determinar el model per a la confecció de comptes anuals i l’obligatorietat de sotmetre els estats financers a auditoria de comptes.

Una UTE és un sistema de col·laboració entre empresaris per desenvolupar o executar una obra, servei o subministrament. És important destacar que no constitueix una persona jurídica independent dels seus partícips, la qual cosa implica que les operacions de la UTE s’han d’integrar en la comptabilitat dels partícips.

Nombre mitjà de treballadors:

S’han de considerar totes les persones amb relació laboral amb l’empresa durant l’exercici, segons el temps de servei. Això inclou els treballadors de la UTE, inclòs el personal directiu, en la proporció que correspongui, a la participació de l’empresa a la UTE.

Aplicació del Criteri de Proporcionalitat:

Per calcular el nombre mitjà de treballadors, s’ha d’aplicar un criteri de proporcionalitat. Això significa que l’empresa ha de computar com a treballadors propis els treballadors de la UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats realitzades. Salvat millor evidència, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de la UTE.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà de subministrar tota la informació significativa sobre els criteris i imputacions realitzats. Aquest enfocament assegura que els comptes anuals reflecteixin fidelment la situació financera i els resultats de l’empresa, complint amb les normatives comptables i legals aplicables.

En resum, el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una UTE és un procés que requereix atenció al detall i un enfocament proporcional per garantir el compliment de les obligacions legals i comptables. Aquest tema, encara que tècnic, és fonamental per a la correcta gestió i presentació dels comptes anuals de les empreses involucrades en una UTE.

L’article 38.c) del Codi de Comerç estableix que els comptes anuals es poden reformular quan contenen errors materials que comprometen de forma significativa la imatge fidel d’una entitat, considerant la reformulació de comptes com una mesura d’aplicació de caràcter excepcional. La norma també permet reformular quan apareguin riscos amb afectació al tancament comptable els quals no eren coneguts en el moment en què es van formular els comptes.

Segons preveu la norma, la reformulació dels comptes anuals es pot fer entre la formulació i l’aprovació d’aquedsts, considerant que un cop aprovats per l’òrgan de govern ja no existeix la possibilitat de portar a terme la reformulació. En conseqüència, l’error o risc detectat amb un impacte rellevant sobre uns comptes anuals aprovats, d’acord amb les normes de registre i valoració del Pla General Comptable (RD 1514/2007, de 16 de novembre), se li haurà de donar tractament d’error comptable a l’exercici següent, reexpressant les xifres aprovades i explicant la naturalesa de l’error, l’exercici en què es va produir l’error i les partides dels estats financers que es troben afectades de tal manera que aquestes siguin reexpressades i, per tant, passin a ser comparables amb el nou exercici a formular.

La Resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) de 5 de març de 2019 estableix directrius més específiques sobre l’aplicació de la reformulació. Aquesta resolució proporciona un marc que ajuda les entitats i auditors a avaluar si és necessari procedir a la reformulació, basant-se en criteris com la magnitud de l’error, l’afectació de la informació financera i l’obligació de mantenir la transparència i fiabilitat dels comptes anuals. La resolució de l’ICAC també ressalta que la reformulació a portar-se a terme sempre amb una justificació adequada que permeti entendre de forma clara la naturalesa i l’abast de les correccions realitzades.

En el mateix sentit, existeixen diverses sentències, del Tribunal Suprem i d’Audiències Provincials, que reforcen la idea que la reformulació de comptes no s’ha d’utilitzar de forma rutinària o purament estètica, sinó que únicament s’ha d’activar en situacions que els estats financers continguin errors significatius i rellevants els quals afectin la seva fiabilitat. La sentència del 16 d’abril de 2024 (STS 647/2024), el Tribunal Suprem reforça aquesta visió assenyalant que “les decisions empresarials han de basar-se en una interpretació veraç de la situació econòmica i financera de l’entitat, i per això, la reformulació només és aplicable quan els errors afecten de manera significativa aquesta interpretació” i manifesta que “la reformulació de comptes anuals ha d’estar degudament justificada i no pot ser una eina per corregir qualsevol tipus d’error sense la deguda rellevància”. D’aquesta manera, el Tribunal estableix un criteri clar sobre l’excepcionalitat de la reformulació, limitant-ne l’ús en els casos en què els errors siguin prou greus per alterar la percepció dels estats financers per part dels usuaris de la informació.  D’altra banda, la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona del 26 de juliol de 2024 (Sentència 845/2024) segueix la línia descrita anteriorment reforçant la idea que la reformulació no s’ha d’utilitzar com a recurs de correcció en casos d’errors menors o de naturalesa purament superficial. En aquest cas es va discutir la necessitat de corregir errors en la valoració d’existències, i el tribunal va emfatitzar que “la reformulació només procedeix si l’error és significatiu i altera substancialment la visió de l’empresa davant els accionistes i tercers interessats”.

En definitiva, la reformulació dels comptes és una eina pensada per garantir que la informació financera reflecteixi amb exactitud la situació financera i econòmica de l’entitat, però sempre amb la premissa que el seu ús ha de ser molt puntual i utilitzat davant de casos excepcionals. Així mateix, el procés de reformulació ha de ser un procés degudament justificat abordant errors materials que realment afectin la fiabilitat dels comptes i a la interpretació de la situació patrimonial de l’entitat.

En el recent BIOCAC 137 publicat el passat mes d’abril, es va incloure una resposta a una consulta sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament, per part d’una entitat mercantil que és mitjà propi del mateix ajuntament, per un període inferior a la vida útil de l’actiu i finalitzat el període l’ajuntament hauria de reintegrar l’actiu a l’entitat cedent.

La qüestió formulada és si l’entitat cedent pot aplicar de forma subsidiària el Pla General de Comptabilitat d’entitats sense afany de lucre, encara que aquest no correspongui al seu marc d’informació financera de referència, i registrar una despesa al compte de resultats en el moment de la formalització de cessió.

La resposta se sustenta en l’article 34.2 del codi de comerç, on s’estableix que la comptabilització de les operacions, atendrà la seva realitat econòmica i no només a la forma jurídica, de forma que, si la cessió del dret d’ús és de caràcter irrevocable i incondicional, per un període de temps superior a un any, l’operació s’haurà d’ajustar al que estableix la Norma de Registre i Valoració 18.2. del Pla General de Comptabilitat. Això implica que l’entitat mercantil que ha cedit a títol gratuït el dret d’ús de l’actiu haurà de registrar un compte compensatori de l’immobilitzat, amb una denominació específica, com per exemple “Cessions d’ús sense contraprestació” amb càrrec a un compte de reserves. Per determinar el valor en llibres del dret cedit, es podrà aplicar la proporció entre el valor raonable del dret d’ús cedit i el valor raonable total de l’actiu. En tot cas, s’haurà d’informar sobre la cessió d’ús a la memòria dels comptes anuals.

El passat 12 de gener de 2024 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la resolució del 10 de gener de 2024, del Congrés dels Diputats, mitjançant la qual s’ordena la publicació de l’Acord de convalidació del Reial Decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.

Tal com estableix el propi títol del Reial decret llei 6/2023, una de les modificacions introduïdes es basa en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, en vigor des de l’1 de gener de 2024.

Principals modificacions:

1. Ampliació de les activitats d’interès general

Primerament, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 3 de la Llei 49/2002, introduint entre els fins d’interès general que han de perseguir les entitats sense afany de lucre, la defensa dels animals.

S’incorpora també el matís de què les entitats sense afany de lucre podran destinar, directament o indirecta, a la realització dels seus fins almenys el 70% de les rendes establertes en l’article 3.2 de la Llei 49/2002.

A més, en relació amb l’exigència que els càrrecs dels òrgans de govern de les fundacions i associacions (és a dir, el Patronat i la Junta Directiva, respectivament) siguin gratuïts, s’afegeix una excepció. En concret, el pagament d’assegurances de responsabilitat civil contractats en benefici de patrons, representants estatutaris i membres dels òrgans de govern de les entitats no tindrà la consideració de remuneració, sempre que només cobreixin riscos derivats de l’acompliment de tals càrrecs en l’entitat.

2. Modificació de les explotacions econòmiques exemptes en l’Impost sobre Societats i en els tributs locals

En segon lloc, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 7 de la Llei 49/2002 amb la finalitat d’incloure aquelles explotacions econòmiques que en l’actualitat tenen gran rellevància per a la nostra societat. D’aquesta manera, s’inclouen com a explotacions econòmiques exemptes de l’Impost sobre Societats, les següents:

• Les accions d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.
• Les activitats d’investigació, desenvolupament i innovació, sempre que aquestes últimes es tractin d’activitats definides d’acord amb l’establert en l’article 35 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats.
• Les activitats d’educació d’altes capacitats.

D’altra banda, en relació amb els tributs locals, s’introdueix un aclariment respecte l’aplicació de l’exempció de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut com IIVTNU o plusvàlua municipal) pel cas de transmissions de terrenys o de constitució o transmissió de drets reals de gaudiment limitatius del domini sobre els mateixos, efectuades a títol onerós per una entitat sense afany de lucre.

En concret, aquesta exempció es troba condicionada a què els terrenys compleixin els requisits establerts per aplicar l’exempció de l’Impost sobre Béns Immobles:

• En el moment de la meritació de l’IIVTNU;
• I amb independència del destí al qual els adscrigui l’adquirent.

3. Modificacions en l’aplicació de la deducció en donacions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Impost sobre Societats i l’Impost sobre la Renda de No Residents

En tercer lloc, el Reial Decret llei 6/2023 ha introduït millores en l’article 17 de la Llei 49/2002, relatiu als donatius, donacions i aportacions deduïbles.

En concret, s’ha inclòs com a donació deduïble la cessió d’ús d’un bé moble o immoble, per un temps determinat, realitzada sense contraprestació, afegint també, com a resultat, una precisió sobre la base de deducció en aquests supòsits en l’article 18 lletra g) de la Llei 49/2002, la qual estableix que la base de deducció en aquests casos serà l’import de les despeses suportades pel cedent en relació amb tals béns durant el període de cessió, sempre que:

• Tinguessin la consideració de despeses deduïbles.
• S’haguessin cedit de forma onerosa.
• Siguin diferents de tributs, dels interessos dels capitals aliens i la resta de despeses de finançament.
• I estiguin degudament comptabilitzats quan el cedent estigui obligat a portar comptabilitat.

D’altra banda, s’ha establert que els donatius, donacions i aportacions no perdran el caràcter irrevocable, pur i simple, sempre que el valor dels béns o serveis rebuts pel donant de l’entitat beneficiària del mecenatge no superi les següents magnituds:

• El 15% del valor del donatiu, donació o aportació;
• I, en tot cas, l’import de 25.000 euros.

D’aquesta forma, i a mode exemplificatiu, amb aquesta nova mesura les fundacions culturals podran oferir als donants visites guiades o entrades a exposicions a canvi de la donació realitzada, sempre que es respectin els límits establerts.

4. Millora en els tipus de deducció de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Impost sobre Societats i l’Impost sobre la Renda de No Residents

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF):

• S’incrementa el llindar (de 150 a 250 euros) de la base de deducció a la qual pot aplicar-se el tipus de deducció incrementat del 80% per part dels contribuents de l’IRPF que realitzen donacions, donatius o aportacions a una entitat beneficiària del mecenatge.
• Per la resta de base de deducció (la que excedeixi del llindar de 250 euros) s’incrementa del 35% al 40% el tipus de deducció aplicable.
• Es manté que la base de la deducció no pot excedir del 10% de la base liquidable del contribuent.
• Es redueix de 4 a 3 anys el número d’exercicis en els quals el donant ha de fer donacions a una mateixa entitat per import igual o superior al de l’exercici anterior, si vol aplicar la deducció incrementada per a les anomenades donacions fidelitzades o recurrents.
• En les donacions fidelitzades o recurrents s’incrementa també el percentatge de la deducció, de l’actual 40% al 45%.

En el següent quadre comparatiu es resumeix la deducció que implica la reforma:

Impost sobre Societats (IS):

• S’incrementa la deducció de la quota íntegra del 35% al 40% de la base de deducció, qualsevol que sigui el seu tipus de gravamen nominal.
• En relació amb el límit sobre la base de la deducció també s’incrementa del 10% al 15% el percentatge que opera sobre la base imposable del període impositiu. Es manté la precisió de què les quantitats que excedeixin d’aquest límit es podran seguir aplicant en les liquidacions dels períodes impositius que concloguin en els 10 anys immediats i successius.
• També s’ha reduït de 4 a 3 anys el número d’exercicis en els quals l’empresa donant ha de fer donacions a una mateixa entitat per import igual o superior al de l’exercici anterior, si es vol aplicar la deducció incrementada per les anomenades donacions fidelitzades o recurrents.
• En les donacions fidelitzades o recurrents s’incrementa també el percentatge de la deducció, de l’actual 40% al 50%.

En el següent quadre comparatiu es resumeix la deducció que implica la reforma:

Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR):

• Els contribuents que operin en territori espanyol sense establiment permanent, podran aplicar la deducció establerta a l’apartat de l’IRPF anterior en les declaracions que per aquest impost presentin per fets imposables esdevinguts en el termini d’un any des de la data del donatiu. Aquesta deducció no podrà excedir des de 2024 del 15% (abans 10%) de la base imposable del conjunt de les declaracions presentades en aquest termini.
• Els contribuents, en canvi que operin en territori espanyol amb establiment permanent podran aplicar la deducció establerta a l’apartat anterior de l’IS.

5. Modificació dels convenis de col·laboració empresarial

Finalment, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 25 de la Llei 49/2002, relatiu als convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general, recollint de forma expressa que les ajudes econòmiques aportades per l’empresa en favor de l’entitat sense afany de lucre podran ser en espècie o mitjançant la prestació de serveis, sempre que aquesta estigui relacionada amb l’activitat econòmica del col·laborador.

A més, com a resultat de la modificació, s’admet que la difusió de la col·laboració de l’empresa col·laboradora en la realització d’activitats o projectes de l’entitat beneficiària del mecenatge, també pugui realitzar-la el propi col·laborador. D’aquesta forma, la Direcció General de Tributs haurà de canviar de criteri respecte aquest aspecte, ja que en vàries consultes (com per exemple, la V0085-15, de 14 de gener de 2015) havia estat considerant que la difusió pel propi col·laborador no era una activitat inclosa en l’article 25 de la Llei 49/2002.

D’altra banda, també s’inclou una previsió rellevant per a les ajudes econòmiques entregades que, com a conseqüència, posin de manifest una renda positiva, establint que estaran exemptes dels impostos que gravin la renda del col·laborador.

Quadres comparatius:

A continuació, clicant el següent enllaç, podeu consultar de manera comparativa les modificacions en el redactat dels articles de la llei 49/2022: Quadres Comparatius

En data 24 de maig de 2023 es va publicar la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge, amb la voluntat de promoure condicions que garanteixin la igualtat respecte del dret constitucional al gaudi d’un habitatge digne.

Les principals novetats que trobem van adreçades a afavorir l’equilibri entre l’oferta d’habitatge i la necessitat de residència habitual en àrees considerades com de mercat residencial tensat, promovent eines per revertir aquesta situació.

És per això que a través d’aquesta Llei s’han recollit una sèrie d’incentius fiscals aplicables a l’IRPF, i més concretament, en relació als arrendaments d’immobles destinats a habitatges. S’estableix una millora de la regulació de l’IRPF per estimular el lloguer de l’habitatge usual a preus assequibles, a través de la modulació de l’actual reducció del 60% en el rendiment net del lloguer d’habitatge, establint-se uns nous percentatges de reducció per als nous contractes d’arrendament, on la reducció prevista serà del 50%, la qual podrà incrementar-se fins al 90% segons el cas. (more…)

El passat 25 de maig de 2023 es va publicar al BOE la Llei 13/2023, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei General Tributària. Entre els principals canvis aprovats, en destaca l’aprovació d’un sistema únic de correcció en les autoliquidacions, per apropar-se a la jurisprudència europea.

El sistema actual per rectificar una declaració consta de dues alternatives:

– La presentació d’una declaració complementària corregint la declaració ja presentada. Aquesta opció només és viable en el cas que a conseqüència de la rectificació de l’error en resulti un import a ingressar superior al declarat inicialment o bé en cas que el resultat inicial fos a tornar o compensar en resulti un import inferior al declarat.

– La presentació d’un escrit demanant la rectificació d’una declaració ja presentada. Aquest procediment s’utilitza quan calgui modificar dades que no afecten el resultat de la declaració o quan de la correcció en resulta un import a ingressar inferior al de la declaració inicial, o bé en cas que quan el resultat inicial és a tornar o compensar en resulti un import superior al declarat. (more…)

A mitjans d’aquest mes de setembre, el Congrés dels Diputats ha aprovat de forma definitiva la Llei de Creació i Creixement d’Empreses, coneguda com la Llei “Crea i Creix”. Tot i que la norma té l’origen en facilitar la creació d’empreses, reduir-ne obstacles reguladors i impulsar el seu creixement i expansió, també inclou mesures per lluitar contra la morositat. (more…)