Comptabilitat

L’article 38.c) del Codi de Comerç estableix que els comptes anuals es poden reformular quan contenen errors materials que comprometen de forma significativa la imatge fidel d’una entitat, considerant la reformulació de comptes com una mesura d’aplicació de caràcter excepcional. La norma també permet reformular quan apareguin riscos amb afectació al tancament comptable els quals no eren coneguts en el moment en què es van formular els comptes.

Segons preveu la norma, la reformulació dels comptes anuals es pot fer entre la formulació i l’aprovació d’aquedsts, considerant que un cop aprovats per l’òrgan de govern ja no existeix la possibilitat de portar a terme la reformulació. En conseqüència, l’error o risc detectat amb un impacte rellevant sobre uns comptes anuals aprovats, d’acord amb les normes de registre i valoració del Pla General Comptable (RD 1514/2007, de 16 de novembre), se li haurà de donar tractament d’error comptable a l’exercici següent, reexpressant les xifres aprovades i explicant la naturalesa de l’error, l’exercici en què es va produir l’error i les partides dels estats financers que es troben afectades de tal manera que aquestes siguin reexpressades i, per tant, passin a ser comparables amb el nou exercici a formular.

La Resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) de 5 de març de 2019 estableix directrius més específiques sobre l’aplicació de la reformulació. Aquesta resolució proporciona un marc que ajuda les entitats i auditors a avaluar si és necessari procedir a la reformulació, basant-se en criteris com la magnitud de l’error, l’afectació de la informació financera i l’obligació de mantenir la transparència i fiabilitat dels comptes anuals. La resolució de l’ICAC també ressalta que la reformulació a portar-se a terme sempre amb una justificació adequada que permeti entendre de forma clara la naturalesa i l’abast de les correccions realitzades.

En el mateix sentit, existeixen diverses sentències, del Tribunal Suprem i d’Audiències Provincials, que reforcen la idea que la reformulació de comptes no s’ha d’utilitzar de forma rutinària o purament estètica, sinó que únicament s’ha d’activar en situacions que els estats financers continguin errors significatius i rellevants els quals afectin la seva fiabilitat. La sentència del 16 d’abril de 2024 (STS 647/2024), el Tribunal Suprem reforça aquesta visió assenyalant que “les decisions empresarials han de basar-se en una interpretació veraç de la situació econòmica i financera de l’entitat, i per això, la reformulació només és aplicable quan els errors afecten de manera significativa aquesta interpretació” i manifesta que “la reformulació de comptes anuals ha d’estar degudament justificada i no pot ser una eina per corregir qualsevol tipus d’error sense la deguda rellevància”. D’aquesta manera, el Tribunal estableix un criteri clar sobre l’excepcionalitat de la reformulació, limitant-ne l’ús en els casos en què els errors siguin prou greus per alterar la percepció dels estats financers per part dels usuaris de la informació.  D’altra banda, la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona del 26 de juliol de 2024 (Sentència 845/2024) segueix la línia descrita anteriorment reforçant la idea que la reformulació no s’ha d’utilitzar com a recurs de correcció en casos d’errors menors o de naturalesa purament superficial. En aquest cas es va discutir la necessitat de corregir errors en la valoració d’existències, i el tribunal va emfatitzar que “la reformulació només procedeix si l’error és significatiu i altera substancialment la visió de l’empresa davant els accionistes i tercers interessats”.

En definitiva, la reformulació dels comptes és una eina pensada per garantir que la informació financera reflecteixi amb exactitud la situació financera i econòmica de l’entitat, però sempre amb la premissa que el seu ús ha de ser molt puntual i utilitzat davant de casos excepcionals. Així mateix, el procés de reformulació ha de ser un procés degudament justificat abordant errors materials que realment afectin la fiabilitat dels comptes i a la interpretació de la situació patrimonial de l’entitat.

En el recent BIOCAC 137 publicat el passat mes d’abril, es va incloure una resposta a una consulta sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament, per part d’una entitat mercantil que és mitjà propi del mateix ajuntament, per un període inferior a la vida útil de l’actiu i finalitzat el període l’ajuntament hauria de reintegrar l’actiu a l’entitat cedent.

La qüestió formulada és si l’entitat cedent pot aplicar de forma subsidiària el Pla General de Comptabilitat d’entitats sense afany de lucre, encara que aquest no correspongui al seu marc d’informació financera de referència, i registrar una despesa al compte de resultats en el moment de la formalització de cessió.

La resposta se sustenta en l’article 34.2 del codi de comerç, on s’estableix que la comptabilització de les operacions, atendrà la seva realitat econòmica i no només a la forma jurídica, de forma que, si la cessió del dret d’ús és de caràcter irrevocable i incondicional, per un període de temps superior a un any, l’operació s’haurà d’ajustar al que estableix la Norma de Registre i Valoració 18.2. del Pla General de Comptabilitat. Això implica que l’entitat mercantil que ha cedit a títol gratuït el dret d’ús de l’actiu haurà de registrar un compte compensatori de l’immobilitzat, amb una denominació específica, com per exemple “Cessions d’ús sense contraprestació” amb càrrec a un compte de reserves. Per determinar el valor en llibres del dret cedit, es podrà aplicar la proporció entre el valor raonable del dret d’ús cedit i el valor raonable total de l’actiu. En tot cas, s’haurà d’informar sobre la cessió d’ús a la memòria dels comptes anuals.

El passat 12 de gener de 2024 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la resolució del 10 de gener de 2024, del Congrés dels Diputats, mitjançant la qual s’ordena la publicació de l’Acord de convalidació del Reial Decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.

Tal com estableix el propi títol del Reial decret llei 6/2023, una de les modificacions introduïdes es basa en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, en vigor des de l’1 de gener de 2024.

Principals modificacions:

1. Ampliació de les activitats d’interès general

Primerament, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 3 de la Llei 49/2002, introduint entre els fins d’interès general que han de perseguir les entitats sense afany de lucre, la defensa dels animals.

S’incorpora també el matís de què les entitats sense afany de lucre podran destinar, directament o indirecta, a la realització dels seus fins almenys el 70% de les rendes establertes en l’article 3.2 de la Llei 49/2002.

A més, en relació amb l’exigència que els càrrecs dels òrgans de govern de les fundacions i associacions (és a dir, el Patronat i la Junta Directiva, respectivament) siguin gratuïts, s’afegeix una excepció. En concret, el pagament d’assegurances de responsabilitat civil contractats en benefici de patrons, representants estatutaris i membres dels òrgans de govern de les entitats no tindrà la consideració de remuneració, sempre que només cobreixin riscos derivats de l’acompliment de tals càrrecs en l’entitat.

2. Modificació de les explotacions econòmiques exemptes en l’Impost sobre Societats i en els tributs locals

En segon lloc, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 7 de la Llei 49/2002 amb la finalitat d’incloure aquelles explotacions econòmiques que en l’actualitat tenen gran rellevància per a la nostra societat. D’aquesta manera, s’inclouen com a explotacions econòmiques exemptes de l’Impost sobre Societats, les següents:

• Les accions d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.
• Les activitats d’investigació, desenvolupament i innovació, sempre que aquestes últimes es tractin d’activitats definides d’acord amb l’establert en l’article 35 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats.
• Les activitats d’educació d’altes capacitats.

D’altra banda, en relació amb els tributs locals, s’introdueix un aclariment respecte l’aplicació de l’exempció de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut com IIVTNU o plusvàlua municipal) pel cas de transmissions de terrenys o de constitució o transmissió de drets reals de gaudiment limitatius del domini sobre els mateixos, efectuades a títol onerós per una entitat sense afany de lucre.

En concret, aquesta exempció es troba condicionada a què els terrenys compleixin els requisits establerts per aplicar l’exempció de l’Impost sobre Béns Immobles:

• En el moment de la meritació de l’IIVTNU;
• I amb independència del destí al qual els adscrigui l’adquirent.

3. Modificacions en l’aplicació de la deducció en donacions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Impost sobre Societats i l’Impost sobre la Renda de No Residents

En tercer lloc, el Reial Decret llei 6/2023 ha introduït millores en l’article 17 de la Llei 49/2002, relatiu als donatius, donacions i aportacions deduïbles.

En concret, s’ha inclòs com a donació deduïble la cessió d’ús d’un bé moble o immoble, per un temps determinat, realitzada sense contraprestació, afegint també, com a resultat, una precisió sobre la base de deducció en aquests supòsits en l’article 18 lletra g) de la Llei 49/2002, la qual estableix que la base de deducció en aquests casos serà l’import de les despeses suportades pel cedent en relació amb tals béns durant el període de cessió, sempre que:

• Tinguessin la consideració de despeses deduïbles.
• S’haguessin cedit de forma onerosa.
• Siguin diferents de tributs, dels interessos dels capitals aliens i la resta de despeses de finançament.
• I estiguin degudament comptabilitzats quan el cedent estigui obligat a portar comptabilitat.

D’altra banda, s’ha establert que els donatius, donacions i aportacions no perdran el caràcter irrevocable, pur i simple, sempre que el valor dels béns o serveis rebuts pel donant de l’entitat beneficiària del mecenatge no superi les següents magnituds:

• El 15% del valor del donatiu, donació o aportació;
• I, en tot cas, l’import de 25.000 euros.

D’aquesta forma, i a mode exemplificatiu, amb aquesta nova mesura les fundacions culturals podran oferir als donants visites guiades o entrades a exposicions a canvi de la donació realitzada, sempre que es respectin els límits establerts.

4. Millora en els tipus de deducció de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Impost sobre Societats i l’Impost sobre la Renda de No Residents

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF):

• S’incrementa el llindar (de 150 a 250 euros) de la base de deducció a la qual pot aplicar-se el tipus de deducció incrementat del 80% per part dels contribuents de l’IRPF que realitzen donacions, donatius o aportacions a una entitat beneficiària del mecenatge.
• Per la resta de base de deducció (la que excedeixi del llindar de 250 euros) s’incrementa del 35% al 40% el tipus de deducció aplicable.
• Es manté que la base de la deducció no pot excedir del 10% de la base liquidable del contribuent.
• Es redueix de 4 a 3 anys el número d’exercicis en els quals el donant ha de fer donacions a una mateixa entitat per import igual o superior al de l’exercici anterior, si vol aplicar la deducció incrementada per a les anomenades donacions fidelitzades o recurrents.
• En les donacions fidelitzades o recurrents s’incrementa també el percentatge de la deducció, de l’actual 40% al 45%.

En el següent quadre comparatiu es resumeix la deducció que implica la reforma:

Impost sobre Societats (IS):

• S’incrementa la deducció de la quota íntegra del 35% al 40% de la base de deducció, qualsevol que sigui el seu tipus de gravamen nominal.
• En relació amb el límit sobre la base de la deducció també s’incrementa del 10% al 15% el percentatge que opera sobre la base imposable del període impositiu. Es manté la precisió de què les quantitats que excedeixin d’aquest límit es podran seguir aplicant en les liquidacions dels períodes impositius que concloguin en els 10 anys immediats i successius.
• També s’ha reduït de 4 a 3 anys el número d’exercicis en els quals l’empresa donant ha de fer donacions a una mateixa entitat per import igual o superior al de l’exercici anterior, si es vol aplicar la deducció incrementada per les anomenades donacions fidelitzades o recurrents.
• En les donacions fidelitzades o recurrents s’incrementa també el percentatge de la deducció, de l’actual 40% al 50%.

En el següent quadre comparatiu es resumeix la deducció que implica la reforma:

Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR):

• Els contribuents que operin en territori espanyol sense establiment permanent, podran aplicar la deducció establerta a l’apartat de l’IRPF anterior en les declaracions que per aquest impost presentin per fets imposables esdevinguts en el termini d’un any des de la data del donatiu. Aquesta deducció no podrà excedir des de 2024 del 15% (abans 10%) de la base imposable del conjunt de les declaracions presentades en aquest termini.
• Els contribuents, en canvi que operin en territori espanyol amb establiment permanent podran aplicar la deducció establerta a l’apartat anterior de l’IS.

5. Modificació dels convenis de col·laboració empresarial

Finalment, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 25 de la Llei 49/2002, relatiu als convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general, recollint de forma expressa que les ajudes econòmiques aportades per l’empresa en favor de l’entitat sense afany de lucre podran ser en espècie o mitjançant la prestació de serveis, sempre que aquesta estigui relacionada amb l’activitat econòmica del col·laborador.

A més, com a resultat de la modificació, s’admet que la difusió de la col·laboració de l’empresa col·laboradora en la realització d’activitats o projectes de l’entitat beneficiària del mecenatge, també pugui realitzar-la el propi col·laborador. D’aquesta forma, la Direcció General de Tributs haurà de canviar de criteri respecte aquest aspecte, ja que en vàries consultes (com per exemple, la V0085-15, de 14 de gener de 2015) havia estat considerant que la difusió pel propi col·laborador no era una activitat inclosa en l’article 25 de la Llei 49/2002.

D’altra banda, també s’inclou una previsió rellevant per a les ajudes econòmiques entregades que, com a conseqüència, posin de manifest una renda positiva, establint que estaran exemptes dels impostos que gravin la renda del col·laborador.

Quadres comparatius:

A continuació, clicant el següent enllaç, podeu consultar de manera comparativa les modificacions en el redactat dels articles de la llei 49/2022: Quadres Comparatius

En data 24 de maig de 2023 es va publicar la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge, amb la voluntat de promoure condicions que garanteixin la igualtat respecte del dret constitucional al gaudi d’un habitatge digne.

Les principals novetats que trobem van adreçades a afavorir l’equilibri entre l’oferta d’habitatge i la necessitat de residència habitual en àrees considerades com de mercat residencial tensat, promovent eines per revertir aquesta situació.

És per això que a través d’aquesta Llei s’han recollit una sèrie d’incentius fiscals aplicables a l’IRPF, i més concretament, en relació als arrendaments d’immobles destinats a habitatges. S’estableix una millora de la regulació de l’IRPF per estimular el lloguer de l’habitatge usual a preus assequibles, a través de la modulació de l’actual reducció del 60% en el rendiment net del lloguer d’habitatge, establint-se uns nous percentatges de reducció per als nous contractes d’arrendament, on la reducció prevista serà del 50%, la qual podrà incrementar-se fins al 90% segons el cas. (more…)

El passat 25 de maig de 2023 es va publicar al BOE la Llei 13/2023, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei General Tributària. Entre els principals canvis aprovats, en destaca l’aprovació d’un sistema únic de correcció en les autoliquidacions, per apropar-se a la jurisprudència europea.

El sistema actual per rectificar una declaració consta de dues alternatives:

– La presentació d’una declaració complementària corregint la declaració ja presentada. Aquesta opció només és viable en el cas que a conseqüència de la rectificació de l’error en resulti un import a ingressar superior al declarat inicialment o bé en cas que el resultat inicial fos a tornar o compensar en resulti un import inferior al declarat.

– La presentació d’un escrit demanant la rectificació d’una declaració ja presentada. Aquest procediment s’utilitza quan calgui modificar dades que no afecten el resultat de la declaració o quan de la correcció en resulta un import a ingressar inferior al de la declaració inicial, o bé en cas que quan el resultat inicial és a tornar o compensar en resulti un import superior al declarat. (more…)

A mitjans d’aquest mes de setembre, el Congrés dels Diputats ha aprovat de forma definitiva la Llei de Creació i Creixement d’Empreses, coneguda com la Llei “Crea i Creix”. Tot i que la norma té l’origen en facilitar la creació d’empreses, reduir-ne obstacles reguladors i impulsar el seu creixement i expansió, també inclou mesures per lluitar contra la morositat. (more…)

Ja teniu disponible l’actualització del «Manual de Comptabilitat de les Administracions Locals» editat l’any 2014 per Faura-Casas Editorial, recollint els continguts de la primera edició de Faura-Casas, Auditors-Consultors, SL – amb la participació de la majoria d’autors que ja van col·laborar en la seva redacció. 

Aquest Manual de comptabilitat pública està especialment pensat per a la formació comptable dels empleats públics del sector local. A més dels 25 blocs teòrics, s’inclouen diversos exercicis pràctics.

El podeu adquirir a través del següent enllaç: https://lnkd.in/dhkjAshJ

El passat 23 d’octubre, en Jordi Casals, soci de FAURA-CASAS, va participar conjuntament amb Rosa Puigvert, del Departament tècnic del Col·legi de Censors, en el “Curs sobre la comptabilització de l’impost de beneficis” organitzat per l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF) que va tenir lloc a la Seu de la Delegació Catalana.

El passat 30 de setembre, va tenir lloc, a l’Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya, l’acte de graduació i lliurament de diplomes de la promoció 2017-2019 i del Màster Universitari en Comptabilitat Superior i Auditoria – UAB, que es va fer conjuntament amb l’acte d’inauguració de la promoció del Màster Universitari en Comptabilitat Superior i Auditoria 2019-2021.

La conferència va estar presidida pel soci fundador de Faura-Casas, Dr. Joan B. Casas,  economista i auditor, doctor en Economia i Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb el títol “Tecnologia i societat: de la gran corporació al tercer sector”.

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) publicava en la seva pàgina web, el passat 4 de juny d’enguany, una sèrie de consideracions que aclareixen diversos aspectes sobre les condicions exigides en els processos de contractació d’auditors.

Com a consideració general l’ICAC, en tractar-se de processos de licitacions de diverses entitats, entre les quals es troben algunes integrants del sector públic, assenyala que resulta convenient aclarir l’àmbit de la normativa en què s’ha d’emmarcar el treball d’auditoria dels comptes anuals d’una determinada entitat, en funció de la seva naturalesa pública o privada i, per tant, el règim jurídic al qual es troba subjecte el treball, el que permet diferenciar entre el que podria denominar-se “auditoria mercantil” i “auditoria pública”.

Referent a això, cal ressaltar la diferència dels diferents àmbits normatius en els quals es desenvolupen, d’una banda, l’activitat d’auditoria de comptes anomenada “auditoria mercantil”, que es troba regulada per la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes (en endavant, LAC), i la seva normativa de desenvolupament, entre les que es troben les normes tècniques d’auditoria publicades a aquest efecte per l’Institut de Comptabilitat d’auditoria de Comptes.

(more…)