consultoria

La Direcció Electrònica Habilitada Única (DEHú) és el nou servei de l’Administració que permet als usuaris (empreses o ciutadans) gestionar i consultar totes les notificacions electròniques emeses pels diferents organismes públics adherits al sistema. L’accés a la DEHú es realitza a través del portal https://dehu.redsara.es

La DEHú substitueix a l’adreça electrònica habilitada (DEH) que era el nom amb què, fins ara, es denominava a aquest servei, i actualment compta amb més de 8.000 Organismes públics que envien les seves notificacions a la DEHú, a més de posar-les a disposició a la seu electrònica de la seva pàgina web; entre ells, l’Agència Tributària, que des del 6 de setembre d’enguany ja utilitza l’Adreça Electrònica Habilitada Única per a realitzar TOTES les seves notificacions i comunicacions. (more…)

El proper 1 de novembre s’inicia el període per a la presentació de la declaració informativa d’operacions vinculades, model 232, corresponent a  l’exercici 2020, que finalitza el 30 de novembre, per aquelles entitats que van tancar l’exercici el passat 31 de desembre.

Les entitats obligades, d’acord amb l’Ordre HFP/816/20174, de 28 d’agost, són els contribuents de l’Impost sobre Societats i de l’Impost sobre la Renda de No Residents que actuïn mitjançant establiment permanent, així com les entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, que durant l’exercici 2020 hagi realitzat les següents operacions amb persones o entitats vinculades (en els termes previstos en l’article 18.2 de la Llei 27/2014):

• Si el conjunt d’operacions amb una mateixa entitat supera els 250.000 €, s’haurà d’informar de totes les operacions amb aquesta entitat.
• Si el conjunt d’operacions del mateix tipus i mètode de valoració supera el 50% de la xifra de negocis de l’entitat, s’haurà d’informar de totes les operacions vinculades.
• Si certes operacions específiques superen els 100.000 €, s’haurà d’informar de totes les operacions vinculades. Aquestes operacions específiques son:
  • Operacions amb persones físiques que tributin en estimació objectiva que la participació individual o conjuntament amb els seus familiars sigui ≥25% del capital o fons propis.
  • Transmissió de negocis, valors o participacions en els fons propis d’entitats no admesos a negociació o admesos en paradisos fiscals.
  • Transmissió d’immobles i operacions sobre intangibles.

També estaran obligats a presentar el model 232 aquells contribuents que hagin aplicat la reducció de les rendes precedents de determinats actius intangibles, d’acord amb l’article 23 i la Disposició Transitòria 20ª de la Llei de l’Impost sobre Societats; així com els contribuents que realitzin operacions o tinguin valors en països o territoris qualificats com paradisos fiscals independentment del seu import.

 Per altra banda, no existirà obligació de presentar la Declaració d’operacions vinculades en:

• Grups Fiscals (independentment del volum d’operacions)
• AIES, UTES (independentment del volum d’operacions)
• Operacions realitzades en l’àmbit d’ofertes públiques de venda o d’ofertes públiques d’adquisició de valors.

El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals modifica la seva interpretació i accepta recursos especials en matèria de contractació contra la classificació de les ofertes, sempre que estiguin realitzades per l’òrgan de contractació.

El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals ha considerat, tradicionalment,  com a acte de tramiti no qualificat (i, per tant, no subjecte a un hipotètic recurs especial) la classificació de les ofertes, tant com si aquest acte  el realitza la mesa de contractació com el propi òrgan de contractació.

Malgrat aquesta tradicional interpretació, i a partir de la resolució 174/2021, el Tribunal modifica el seu de criteri i entén que és susceptible de recurs la classificació d’ofertes quan la realitza el propi òrgan de contractació, criteri que consolida en la resolució 421/2021 Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, determinant que,

La resolució recorreguda de 30 de setembre de 2020 és un acte de l’òrgan de contractació que classifica les ofertes i a l’emanar de el mateix òrgan de contractació, considerem que sí que decideix indirectament sobre l’adjudicació, en concret, sobre a favor de què licitador ha d’efectuar-se , previ compliment del determinat en l’article 150.2, determinació que es la fa a si mateix aquest òrgan, el que exclou, en principi, la possibilitat que l’òrgan de contractació es separi de la seva pròpia declaració de voluntat, que és el que determina que aquesta mateixa classificació realitzada per la taula no es consideri acte de tràmit qualificat.

La disposició addicional tercera del Reial Decret-llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de recolzament a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19, estableix una nova regulació de l’ajornament especial per al pagament d’impostos periòdics corresponents al mes de març i al primer trimestre de l’exercici 2021, que ja va estar aprovat pel Reial Decret-llei 35/2020, de 22 de desembre. La principal modificació és l’ampliació de la carència d’interessos de 4 mesos, enlloc dels 3 mesos inicialment previstos.

Les condicions d’aquest ajornament extraordinari són les següents:

• Poden sol·licitar l’ajornament extraordinari les persones físiques que realitzin activitats empresarials o professionals i les entitats jurídiques amb un volum d’operacions no superior a 6.010.121,04 euros l’any 2020.
• Període ajornable: Les declaracions-liquidacions i autoliquidacions que el període de presentació o ingrés estigui comprès entre l’1 i el 30 d’abril (liquidacions periòdiques del mes de març i del primer trimestre de 2021)
• Impostos ajornables: retencions i ingressos a compte (models 111. 115, 123, 216,…), l’Impost sobre el Valor Afegit (model 303) i els pagaments fraccionats a compte de l’IRPF (model 130) i de l’Impost de societats (models 202 i 222)
• Condicions de l’ajornament:
  • Import màxim ajornable: 30.000 euros (incloent tots els ajornaments atorgats o sol·licitats sense garantia, pendents de pagament)
  • Garantia: no s’exigeix
  • Termini: 6 mesos
  • No es meritaran interessos durant els 4 primers mesos d’ajornament

Sentència de la Sala Primera del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (en endavant TJUE), d’11 novembre 2020.

La legislació espanyola estableix un període de referència de 90 dies per considerar l’existència d’un acomiadament col·lectiu, computant els dies abans de la data en què va tenir lloc l’acomiadament individual, però en aquest cas el TJUE aclareix com ha de computar-se des d’un punt de vista temporal el període de referència previst per la normativa nacional. (more…)

Des del 20 d’octubre de 2020 queden suspeses les regles fiscals, amb una clara incidència en els pressupostos de les Entitats del Sector Públic com a mesura extraordinària per a fer front a la crisi de la COVID-19, deixant sense efectes els objectius d’estabilitat i de deute públic i no aplicant-se  la regla de despesa en els anys 2020 i 2021. (more…)

En economia és habitual que un mateix esdeveniment sigui interpretat de forma diferent en funció d’interessos econòmics o polítics. L’inesperat anunci de la fusió entre CAIXABANK i BANKIA n’és un bon exemple. Una línia d’argumentació, on molts economistes s’hi troben còmodes, és la d’explicar la fusió a partir exclusivament de lògiques econòmiques i de mercat.

Article publicat per Joan B. Casas, soci fundador de Faura-Casas, a La Vanguardia, 11 octubre 2020.

Podeu llegir l’article sencer clicant aquest enllaç:

«L’altre procés»