consultoria

La Sentència del Tribunal Suprem de 16 de maig de 2024 (STS 841/2024) determina que quan en un contracte d’execució d’obra i explotació d’una concessió les obres les realitzi una empresa del mateix grup que la concessionària que forma part del mateix accionariat, confonent-se les figures de la concessionària i la constructora, no hi ha raons per entendre que la concessionària ha suportat com a cost el benefici industrial de l’execució de les obres realitzades.

L’article 280.1, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic preveu, sobre els efectes de la resolució de les concessions, que:

“En els supòsits de resolució per causa imputable a l’Administració, aquesta abonarà en tot cas al concessionari l’import de les inversions realitzades per raó de l’expropiació de terrenys, execució d’obres de construcció i adquisició de béns que siguin necessaris per a l’explotació de la obra objecte de la concessió, atenent el grau d’amortització. A aquest efecte, s’aplicarà un criteri d’amortització lineal. La quantitat resultant s’ha de fixar dins del termini de tres mesos, llevat que se n’estableixi un altre al plec de clàusules administratives particulars”

Entén la sentència referida que “la inversió sobre l’execució de les obres a què fa referència l’article 266.1 del TRLCAP, no comporta, en un cas com l’ara examinat, l’abonament del 6% del benefici industrial, ja que la primera qüestió d’interès casacional que se suscita apareix aquí enterbolida per les circumstàncies d’aquest cas, en concret per la confusió entre les figures de la concessionària i la constructora, que impedeixen que considerem la constructora com un tercer aliè a la relació contractual entre la concessionària i l’Administració contractant, cosa que no ens permet encarar, en termes generals, la qüestió sobre la inclusió o no d’aquest benefici industrial d’un tercer, la constructora”.

Tant l’article 145.4 com la Disposició Addicional 41a de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), limiten la discrecionalitat del poder adjudicador a l’hora de configurar lliurement els criteris d’adjudicació d’una licitació.

L’art. 145.4 de la LCSP preveu que:

«Els òrgans de contractació vetllaran perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin obtenir obres, subministraments i serveis de gran qualitat que responguin tan bé com sigui possible a les seves necessitats; i, especialment, en els procediments de contractes de serveis que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura».

En els contractes de serveis de l’Annex IV, així com en els contractes que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, els criteris relacionats amb la qualitat hauran de representar, almenys, el 51 % de la puntuació assignable en la valoració de les ofertes, sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2.a) de l’article 146.

Així, la Disposició Addicional 41a de la LCSP preveu normes específiques de contractació pública per a determinats serveis i, en aquest sentit, reconeix “la naturalesa de prestacions de caràcter intel·lectual als serveis d’arquitectura, enginyeria, consultoria i urbanisme, amb els efectes que es deriven de les previsions contingudes en aquesta Llei”.

En sentit contrari, en aquells contractes emmarcats en els esmentats supòsits, el preu no podrà tenir una ponderació superior al 49%, sota risc de litigiositat administrativa a la llum de la jurisprudència interpretativa en relació amb la consideració de prestació de caràcter intel·lectual, disquisició aquesta que no pretén ser eix central del present article.

En el marc legal de prohibicions per a contractar amb l’Administració Pública, establert per la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), s’ha convertit en un element crucial per a les empreses que desitgen participar en processos de licitació i contractació pública. Aquest conjunt de disposicions, recollides en els articles 71 a 73 de la LCSP, aborda una àmplia gamma de circumstàncies que poden impedir que una empresa pugui contractar amb les entitats públiques.

Entre les prohibicions destacades, es troben aspectes tan rellevants com la condemna per delictes greus com el terrorisme, la corrupció o el frau fiscal. Aquestes sancions penals poden resultar en l’exclusió automàtica de l’empresa de futurs processos de licitació. A més, les sancions per infraccions greus en matèria laboral, mediambiental o professional també poden conduir a la prohibició de contractar amb l’Administració Pública.

És rellevant destacar que, en el marc d’aquestes prohibicions, la LCSP estableix requisits específics, com ara l’obligació de complir amb les obligacions tributàries i de Seguretat Social, o l’exigència d’assegurar que un percentatge mínim dels treballadors de l’empresa siguin persones amb discapacitat. Així mateix, la falta de compliment amb l’elaboració d’un pla d’igualtat també pot conduir a la prohibició de contractar.

Per a les empreses, la prova de no estar afectades per aquestes prohibicions esdevé un procés delicat, ja que implica, d’acord amb l’article 85 de la LCSP, la presentació de testimonis judicials o certificats administratius que acreditin el compliment de les disposicions legals. A més, és necessari presentar una declaració responsable que confirmi que l’empresa compleix amb els requisits legals establerts per la LCSP. Tanmateix, aquesta declaració només reflecteix la situació en el moment de la seva emissió i no garanteix la veracitat dels seus continguts.

D’altra banda, el marc legal de prohibicions per a contractar està dissenyat per assegurar la transparència i la legalitat en els processos de contractació pública. Aquest conjunt de disposicions té com a objectiu protegir valors fonamentals com la imparcialitat en les relacions laborals entre les empreses i les entitats públiques. Així, la prohibició per a contractar esdevé una eina administrativa essencial per a garantir la confiança en les institucions i en el correcte funcionament del sistema contractual del sector públic.

L’ús del fraccionament de la contractació amb l’objectiu de beneficiar-se del règim jurídic dels contractes menors s’ha convertit en una pràctica que, conscients de la seva il·licitud, està sent penalitzada com una modalitat peculiar del delicte de prevaricació.

 No obstant això, considerem important destacar que, no tota irregularitat administrativa constitueix una activitat delictiva. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha subratllat reiteradament que:

“El delicte de prevaricació no intenta substituir la Jurisdicció Contencioso-Administrativa en la seva tasca genèrica de control del sotmetiment de l’actuació administrativa a la Llei i al Dret, sinó de sancionar supòsits-límit en què la posició de superioritat que proporciona l’exercici de la funció pública s’utilitza per imposar arbitràriament el mer caprici de l’Autoritat o Funcionari, perjudicant el ciutadà afectat (o als interessos generals de l’Administració Pública) en un injustificat exercici d’abús de poder. No és la mera il·legalitat sinó l’arbitrarietat el que se sanciona.”

Així doncs, la línia que distingeix la irregularitat administrativa de l’activitat delictiva resideix en el fet que el Codi Penal castiga l’arbitrarietat de la decisió. La il·legalitat per si sola no és suficient; la sanció es dirigeix cap a aquells casos en què el poder conferit per la funció pública es converteix en un instrument per imposar decisions arbitràries, lesionant els drets dels ciutadans o els interessos generals de l’administració.

La jurisprudència destaca, així, que la utilització abusiva del fraccionament de la contractació no només vulnera la normativa vigent sinó que, més rellevant encara, constitueix una expressió de poder arbitrari que atempta contra la confiança pública i la integritat del sistema administratiu.

En definitiva, la lluita contra la prevaricació en el context del fraccionament contractual no només és una qüestió de complir amb la legalitat, sinó de preservar els principis fonamentals de justícia i responsabilitat en l’exercici de la funció pública. La tolerància zero enfront d’aquestes pràctiques no només garanteix la integritat dels procediments administratius, sinó que protegeix els ciutadans i els interessos generals d’un exercici injustificat de poder arbitrari.

Recentment, s’ha publicat al BOE l’Ordre HFP/1352/2023, de 15 de desembre, on es donen a conèixer els nous límits per als diferents tipus de contractes del sector públic amb efectes a partir de l’1 de gener de 2024. Aquesta ordre té repercussions importants per a la contractació pública i suposa una resposta als Reglaments Delegats (UE) 2023/2510, 2023/2497, 2023/2495 i 2023/2496 de la Comissió, publicats al Diari Oficial de la Unió Europea el 16 de novembre de 2023.

En la seva exposició de motius, es destaca que aquesta ordre busca evitar possibles infraccions de les directives europees, especialment pel que fa a la utilització de fons comunitaris pel finançament dels contractes corresponents. A continuació, es ressalta alguns dels canvis fets en els llindars dels contractes que afecten a la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic (LCSP):

• S’estableix un canvi en l’import indicat a l’article 20.1 de la LCSP referent al llindar dels contractes d’obres harmonitzats, el qual passa a ser de 5.538.000€
• Es modifica l’import establert a l’article 21.1.b) i 22.1.b) en relació amb el llindar dels contractes de serveis i subministrament harmonitzats, que ara és de 221.000€

Aquestes noves directrius, sorgides com a resposta a regulacions europees actualitzades, proporcionen als actors del sector públic una visió clara dels nous paràmetres a seguir en els procediments de contractació. Aquesta informació és crucial per a les empreses que participen en aquests processos, ja que condiciona la seva adaptació als nous límits establerts per la legislació.

Així doncs, aquesta ordre representa un canvi significatiu en la dinàmica de la contractació pública, obrint la porta a una major transparència i adaptació als estàndards europeus, i demana una atenció especial als operadors del sector per ajustar les seves estratègies a aquests nous paràmetres establerts per la Comissió Europea.

El passat 12 de gener de 2024 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la resolució del 10 de gener de 2024, del Congrés dels Diputats, mitjançant la qual s’ordena la publicació de l’Acord de convalidació del Reial Decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.

Tal com estableix el propi títol del Reial decret llei 6/2023, una de les modificacions introduïdes es basa en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, en vigor des de l’1 de gener de 2024.

Principals modificacions:

1. Ampliació de les activitats d’interès general

Primerament, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 3 de la Llei 49/2002, introduint entre els fins d’interès general que han de perseguir les entitats sense afany de lucre, la defensa dels animals.

S’incorpora també el matís de què les entitats sense afany de lucre podran destinar, directament o indirecta, a la realització dels seus fins almenys el 70% de les rendes establertes en l’article 3.2 de la Llei 49/2002.

A més, en relació amb l’exigència que els càrrecs dels òrgans de govern de les fundacions i associacions (és a dir, el Patronat i la Junta Directiva, respectivament) siguin gratuïts, s’afegeix una excepció. En concret, el pagament d’assegurances de responsabilitat civil contractats en benefici de patrons, representants estatutaris i membres dels òrgans de govern de les entitats no tindrà la consideració de remuneració, sempre que només cobreixin riscos derivats de l’acompliment de tals càrrecs en l’entitat.

2. Modificació de les explotacions econòmiques exemptes en l’Impost sobre Societats i en els tributs locals

En segon lloc, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 7 de la Llei 49/2002 amb la finalitat d’incloure aquelles explotacions econòmiques que en l’actualitat tenen gran rellevància per a la nostra societat. D’aquesta manera, s’inclouen com a explotacions econòmiques exemptes de l’Impost sobre Societats, les següents:

• Les accions d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.
• Les activitats d’investigació, desenvolupament i innovació, sempre que aquestes últimes es tractin d’activitats definides d’acord amb l’establert en l’article 35 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats.
• Les activitats d’educació d’altes capacitats.

D’altra banda, en relació amb els tributs locals, s’introdueix un aclariment respecte l’aplicació de l’exempció de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut com IIVTNU o plusvàlua municipal) pel cas de transmissions de terrenys o de constitució o transmissió de drets reals de gaudiment limitatius del domini sobre els mateixos, efectuades a títol onerós per una entitat sense afany de lucre.

En concret, aquesta exempció es troba condicionada a què els terrenys compleixin els requisits establerts per aplicar l’exempció de l’Impost sobre Béns Immobles:

• En el moment de la meritació de l’IIVTNU;
• I amb independència del destí al qual els adscrigui l’adquirent.

3. Modificacions en l’aplicació de la deducció en donacions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Impost sobre Societats i l’Impost sobre la Renda de No Residents

En tercer lloc, el Reial Decret llei 6/2023 ha introduït millores en l’article 17 de la Llei 49/2002, relatiu als donatius, donacions i aportacions deduïbles.

En concret, s’ha inclòs com a donació deduïble la cessió d’ús d’un bé moble o immoble, per un temps determinat, realitzada sense contraprestació, afegint també, com a resultat, una precisió sobre la base de deducció en aquests supòsits en l’article 18 lletra g) de la Llei 49/2002, la qual estableix que la base de deducció en aquests casos serà l’import de les despeses suportades pel cedent en relació amb tals béns durant el període de cessió, sempre que:

• Tinguessin la consideració de despeses deduïbles.
• S’haguessin cedit de forma onerosa.
• Siguin diferents de tributs, dels interessos dels capitals aliens i la resta de despeses de finançament.
• I estiguin degudament comptabilitzats quan el cedent estigui obligat a portar comptabilitat.

D’altra banda, s’ha establert que els donatius, donacions i aportacions no perdran el caràcter irrevocable, pur i simple, sempre que el valor dels béns o serveis rebuts pel donant de l’entitat beneficiària del mecenatge no superi les següents magnituds:

• El 15% del valor del donatiu, donació o aportació;
• I, en tot cas, l’import de 25.000 euros.

D’aquesta forma, i a mode exemplificatiu, amb aquesta nova mesura les fundacions culturals podran oferir als donants visites guiades o entrades a exposicions a canvi de la donació realitzada, sempre que es respectin els límits establerts.

4. Millora en els tipus de deducció de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Impost sobre Societats i l’Impost sobre la Renda de No Residents

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF):

• S’incrementa el llindar (de 150 a 250 euros) de la base de deducció a la qual pot aplicar-se el tipus de deducció incrementat del 80% per part dels contribuents de l’IRPF que realitzen donacions, donatius o aportacions a una entitat beneficiària del mecenatge.
• Per la resta de base de deducció (la que excedeixi del llindar de 250 euros) s’incrementa del 35% al 40% el tipus de deducció aplicable.
• Es manté que la base de la deducció no pot excedir del 10% de la base liquidable del contribuent.
• Es redueix de 4 a 3 anys el número d’exercicis en els quals el donant ha de fer donacions a una mateixa entitat per import igual o superior al de l’exercici anterior, si vol aplicar la deducció incrementada per a les anomenades donacions fidelitzades o recurrents.
• En les donacions fidelitzades o recurrents s’incrementa també el percentatge de la deducció, de l’actual 40% al 45%.

En el següent quadre comparatiu es resumeix la deducció que implica la reforma:

Impost sobre Societats (IS):

• S’incrementa la deducció de la quota íntegra del 35% al 40% de la base de deducció, qualsevol que sigui el seu tipus de gravamen nominal.
• En relació amb el límit sobre la base de la deducció també s’incrementa del 10% al 15% el percentatge que opera sobre la base imposable del període impositiu. Es manté la precisió de què les quantitats que excedeixin d’aquest límit es podran seguir aplicant en les liquidacions dels períodes impositius que concloguin en els 10 anys immediats i successius.
• També s’ha reduït de 4 a 3 anys el número d’exercicis en els quals l’empresa donant ha de fer donacions a una mateixa entitat per import igual o superior al de l’exercici anterior, si es vol aplicar la deducció incrementada per les anomenades donacions fidelitzades o recurrents.
• En les donacions fidelitzades o recurrents s’incrementa també el percentatge de la deducció, de l’actual 40% al 50%.

En el següent quadre comparatiu es resumeix la deducció que implica la reforma:

Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR):

• Els contribuents que operin en territori espanyol sense establiment permanent, podran aplicar la deducció establerta a l’apartat de l’IRPF anterior en les declaracions que per aquest impost presentin per fets imposables esdevinguts en el termini d’un any des de la data del donatiu. Aquesta deducció no podrà excedir des de 2024 del 15% (abans 10%) de la base imposable del conjunt de les declaracions presentades en aquest termini.
• Els contribuents, en canvi que operin en territori espanyol amb establiment permanent podran aplicar la deducció establerta a l’apartat anterior de l’IS.

5. Modificació dels convenis de col·laboració empresarial

Finalment, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 25 de la Llei 49/2002, relatiu als convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general, recollint de forma expressa que les ajudes econòmiques aportades per l’empresa en favor de l’entitat sense afany de lucre podran ser en espècie o mitjançant la prestació de serveis, sempre que aquesta estigui relacionada amb l’activitat econòmica del col·laborador.

A més, com a resultat de la modificació, s’admet que la difusió de la col·laboració de l’empresa col·laboradora en la realització d’activitats o projectes de l’entitat beneficiària del mecenatge, també pugui realitzar-la el propi col·laborador. D’aquesta forma, la Direcció General de Tributs haurà de canviar de criteri respecte aquest aspecte, ja que en vàries consultes (com per exemple, la V0085-15, de 14 de gener de 2015) havia estat considerant que la difusió pel propi col·laborador no era una activitat inclosa en l’article 25 de la Llei 49/2002.

D’altra banda, també s’inclou una previsió rellevant per a les ajudes econòmiques entregades que, com a conseqüència, posin de manifest una renda positiva, establint que estaran exemptes dels impostos que gravin la renda del col·laborador.

Quadres comparatius:

A continuació, clicant el següent enllaç, podeu consultar de manera comparativa les modificacions en el redactat dels articles de la llei 49/2022: Quadres Comparatius

El Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, aprova el Reglament que estableix els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l’estandardització de formats dels registres de facturació.

Aquest reglament desenvolupa el que preveu la Llei 11/2021 de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal pel que fa als processos de facturació per assegurar l’estandardització de sistemes i programes informàtics de facturació i evitar l’alteració de les factures un cop emeses. També pretén aconseguir la modernització de la dotació digital de pimes, microempreses i autònoms, i aconseguir una millora en el compliment tributari. (more…)

El Consell General de Graduats Socials d’Espanya anuncia que el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migració, José Luis Escrivá, ha presentat un projecte de Reial decret en el qual s’ha inclòs una disposició transitòria per la qual s’amplia el termini donat pel RD 504/22 per l’actualització de les dades a la Seguretat Social dels treballadors autònoms. Aquest termini es veurà ampliat fins al 31 de març del 2024.

Aquesta ampliació és fruit de les reiterades reivindicacions de professionals d’associacions i Col·legis professionals, realitzades a les direccions provincials de la Tresoreria.

Les entitats beneficiàries o gestores de FONS NGUE busquen reforçar el control i la bona gestió en relació amb un ampli espectre de camps de control en totes les fases: planificació, execució, extremant les precaucions davant possibles correccions.

La Unió Europea va impulsar un ambiciós programa amb l’objectiu de servir de protecció i rellançament de l’activitat productiva postpandèmia. Per mobilitzar les inversions necessàries, la Comissió va presentar una doble resposta: la primera és la Next Generation EU, com a instrument de recuperació dotat amb 750.000 milions d’euros, destinant al pressupost de la UE el finançament addicional obtingut als mercats financers durant el període. 2021-2024. La segona, un pressupost europeu a llarg termini reforçat pel període 2021-2027 (1,1 bilions d’euros).

El disseny de la seva concreció, gestió i control és el gran desafiament dels Estats, les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. La decisió sobre la destinació d’aquests fons va anar acompanyada d’una pluralitat de convocatòries i línies en que diferents entitats del sector públic van participar (i hi participen) formant part ja del dia a dia de l’entitat. (more…)

En data 24 de maig de 2023 es va publicar la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge, amb la voluntat de promoure condicions que garanteixin la igualtat respecte del dret constitucional al gaudi d’un habitatge digne.

Les principals novetats que trobem van adreçades a afavorir l’equilibri entre l’oferta d’habitatge i la necessitat de residència habitual en àrees considerades com de mercat residencial tensat, promovent eines per revertir aquesta situació.

És per això que a través d’aquesta Llei s’han recollit una sèrie d’incentius fiscals aplicables a l’IRPF, i més concretament, en relació als arrendaments d’immobles destinats a habitatges. S’estableix una millora de la regulació de l’IRPF per estimular el lloguer de l’habitatge usual a preus assequibles, a través de la modulació de l’actual reducció del 60% en el rendiment net del lloguer d’habitatge, establint-se uns nous percentatges de reducció per als nous contractes d’arrendament, on la reducció prevista serà del 50%, la qual podrà incrementar-se fins al 90% segons el cas. (more…)