Contractació pública

La divergència es fonamenta en la transposició de les tres directives comunitàries denominades “de quarta generació” en matèria de contractació pública (2014/23/UE; 2014/24/UE i 2014/25/UE, de 26 de febrer de 2014): sobre contractació pública, sectors especials i una tercera sobre adjudicació de contractes de concessió.

“Fins ara, Espanya encara no ha introduït els canvis necessaris a la seva legislació per fer-la compatible amb totes les obligacions derivades del dret de la UE”, esmenta la Comissió Europea, que posa el focus en “quins tipus d’autoritats, contractes i modificacions de contractes han de seguir les normes de contractació pública”, considerant que “els esforços de les autoritats han estat insuficients fins ara” optant finalment per la via del TJUE.

Després de la transposició de les tres directives i el control de compliment realitzat per la Comissió, el desembre del 2021 la Comissió va enviar una “carta d’emplaçament” a Espanya. Posteriorment, en abril de 2024 va enviar un dictamen motivat en el qual la Comissió exposava el seu parer.

En aquest la Comissió Europea va donar dos mesos a Espanya per abordar els problemes detectats per les autoritats comunitàries en la seva aplicació de la directiva europea sobre licitacions públiques o, en cas contrari, podria portar el cas davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, fet que finalment ha succeït aquest desembre de 2024.

Tant l’article 145.4 com la Disposició Addicional 41a de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), limiten la discrecionalitat del poder adjudicador a l’hora de configurar lliurement els criteris d’adjudicació d’una licitació.

L’art. 145.4 de la LCSP preveu que:

«Els òrgans de contractació vetllaran perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin obtenir obres, subministraments i serveis de gran qualitat que responguin tan bé com sigui possible a les seves necessitats; i, especialment, en els procediments de contractes de serveis que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura».

En els contractes de serveis de l’Annex IV, així com en els contractes que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, els criteris relacionats amb la qualitat hauran de representar, almenys, el 51 % de la puntuació assignable en la valoració de les ofertes, sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2.a) de l’article 146.

Així, la Disposició Addicional 41a de la LCSP preveu normes específiques de contractació pública per a determinats serveis i, en aquest sentit, reconeix “la naturalesa de prestacions de caràcter intel·lectual als serveis d’arquitectura, enginyeria, consultoria i urbanisme, amb els efectes que es deriven de les previsions contingudes en aquesta Llei”.

En sentit contrari, en aquells contractes emmarcats en els esmentats supòsits, el preu no podrà tenir una ponderació superior al 49%, sota risc de litigiositat administrativa a la llum de la jurisprudència interpretativa en relació amb la consideració de prestació de caràcter intel·lectual, disquisició aquesta que no pretén ser eix central del present article.

Recentment, s’ha publicat al BOE l’Ordre HFP/1352/2023, de 15 de desembre, on es donen a conèixer els nous límits per als diferents tipus de contractes del sector públic amb efectes a partir de l’1 de gener de 2024. Aquesta ordre té repercussions importants per a la contractació pública i suposa una resposta als Reglaments Delegats (UE) 2023/2510, 2023/2497, 2023/2495 i 2023/2496 de la Comissió, publicats al Diari Oficial de la Unió Europea el 16 de novembre de 2023.

En la seva exposició de motius, es destaca que aquesta ordre busca evitar possibles infraccions de les directives europees, especialment pel que fa a la utilització de fons comunitaris pel finançament dels contractes corresponents. A continuació, es ressalta alguns dels canvis fets en els llindars dels contractes que afecten a la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic (LCSP):

• S’estableix un canvi en l’import indicat a l’article 20.1 de la LCSP referent al llindar dels contractes d’obres harmonitzats, el qual passa a ser de 5.538.000€
• Es modifica l’import establert a l’article 21.1.b) i 22.1.b) en relació amb el llindar dels contractes de serveis i subministrament harmonitzats, que ara és de 221.000€

Aquestes noves directrius, sorgides com a resposta a regulacions europees actualitzades, proporcionen als actors del sector públic una visió clara dels nous paràmetres a seguir en els procediments de contractació. Aquesta informació és crucial per a les empreses que participen en aquests processos, ja que condiciona la seva adaptació als nous límits establerts per la legislació.

Així doncs, aquesta ordre representa un canvi significatiu en la dinàmica de la contractació pública, obrint la porta a una major transparència i adaptació als estàndards europeus, i demana una atenció especial als operadors del sector per ajustar les seves estratègies a aquests nous paràmetres establerts per la Comissió Europea.

La figura del responsable del contracte va ser introduïda per primera vegada a la nostra legislació amb la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic amb l’objectiu de reforçar el control del compliment del contracte i agilitzar la resolució de les diverses incidències que poden sorgir durant la seva execució.

En la seva regulació inicial, es contemplava la responsable del contracte com una opció ”els òrgans de contractació podran designar un responsable del contracte”, fins que, amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) es va prendre partit: “els òrgans de contractació hauran de designar un responsable del contracte”.

En aquest cas, un sol verb va servir per dissenyar el camí de professionalitzar la contractació pública, i, fer imperatiu el control ordinari d’aquesta. (more…)

La Llei 11/2023, de 8 de maig, incorpora novetats d’interès en l’àmbit de la contractació pública mitjançant la transposició de diverses Directives de la Unió Europea i la modificació de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic.

El primer canvi de rellevància es refereix a les prohibicions de contractar, introduint un supòsit addicional a l’article 71.1.b). Ara es contempla com a causa de prohibició haver estat sancionat per infraccions molt greus de la Llei 2/2023, relativa a la protecció d’informants en casos de corrupció. Aquesta prohibició havia estat erròniament eliminada en la Llei 4/2023, referent a la igualtat de les persones trans i garantia de drets LGTBI.

Els ajustos més significatius afecten la revisió de preus en els contractes del sector públic, recollits a l’article 103 de la Llei 9/2017. En concret, s’ha ampliat la gamma de contractes en els quals es pot admetre la revisió de preus. Ara, sota certes condicions i justificacions, podrà admetre’s la revisió en contractes en què el període de recuperació de la inversió dels quals sigui inferior a cinc anys, sempre que la suma de la participació de matèries primeres, béns intermedis i energia excedeixi el 20% del pressupost base de licitació. (more…)

L’Oficina, organisme vinculat al Ministeri d’Hisenda del Govern d’Espanya és l’encarregat de vetllar per la correcta aplicació de legislació en matèria de contractació pública.

L’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) ha publicat aquest mes de juny un monogràfic sobre el repartiment dels 72.000 milions de fons europeus que Espanya rebrà des de Brussel·les entre 2021 i 2023 per combatre les desigualtats sorgides a partir de la pandèmia. (more…)

El Reial Decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, recull algunes que afecten al sector públic; la més important és l’aixecament de la suspensió dels procediments de contractació pública, permetent la seva continuació i també l’inici de nous procediments de licitació.

També modifica l’article 34 de Reial Decret llei 8/2020, amb la intenció de completar i aclarir les mesures de suspensió i indemnització dels contractes en execució i matisa també el règim dels encàrrecs a mitjans propis personificats per part d’entitats públiques que no són poder adjudicador. (more…)

Mitjançant l’ACORD GOV/65/2020, de 5 de maig, que complementa l’Acord GOV/54/2020, de 27 de març, que publica el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 6 de maig, s’acorden els criteris per reprendre l’execució de determinats contractes de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic que havien estat suspesos amb l’objectiu de reduir riscos de propagació de la COVID-19.

La situació de la crisi sanitària que ha ocasionat la COVID-19 ha evolucionat cap a la fase actual de relaxació progressiva del confinament, amb la conseqüent represa gradual de l’execució de les obres i de la prestació dels serveis presencials en edificis, instal·lacions i equipaments públics dels departaments de la Generalitat i del seu sector públic. (more…)

La disposició addicional primera del Decret llei 14/2020, de 28 d’abril, pel qual s’adopten mesures en relació amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, en l’àmbit tributari i social, per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i d’adopció d’altres mesures urgents amb el mateix objectiu preveu que l’Institut Català de Finances pugui fer ús, mentre es mantingui l’estat d’alarma, del mecanisme de contractació d’emergència que preveu la LCSP, en totes aquelles contractacions que resultin essencials per a la implantació, posada en marxa i manteniment de les línies de finançament necessàries per a autònoms i empreses afectades amb l’objectiu prioritari de superar la manca de liquiditat i mantenir llocs de treball. (more…)

Per tal de prevenir que es puguin produir situacions de mal ús o d’abús, de la figura jurídica de la contractació d’emergència, la Junta Consultiva de l’Estat (JCE) recorda la interpretació de les condicions sota les quals s’ha d’utilitzar la tramitació d’emergència i la forma en què aquesta ha de realitzar-se.

El corpus jurídic aprovat durant la vigència de l’estat d’alarma conté una inequívoca declaració sobre l’aplicació a tots els contractes públics (que tinguin per objecte atendre les necessitats derivades de la protecció de les persones i altres mesures adoptades pel Consell de Ministres per fer front a la COVID-19 de l’anomenada tramitació d’emergència (procediment regulat a l’article 120 de la LCSP). (more…)