contractació

En els darrers anys, els avenços tecnològics estan contribuint a introduir la digitalització a l’Administració. Això es veu reflectit en el fet que part important dels fons Next Generation es destinarà a modernitzar i digitalitzar les administracions públiques. I, actualment, l’ús de programes per analitzar dades, l’ús del Big Data, el Blockchain i la Intel·ligència Artificial han guanyat rellevància.

La burocràcia administrativa i la manca d’automatització de processos, avui dia, encara són assignatures pendents de les administracions públiques. Davant del fenomen que podríem denominar com a “immersió tecnològica”, ens hem de preguntar: Com pot intervenir la Intel·ligència Artificial (IA) a la compra pública?

La Contractació Pública, un sistema integrat essencialment per diferents procediments, és un dels camps on es podria plantejar la implantació de la IA com a eina de suport en la gestió d’aquest tipus de contractes. (more…)

En l’àmbit de la contractació pública, la subrogació de treballadors després d’un canvi de contractista és un tema recurrent que ha generat múltiples pronunciaments per part dels Tribunals de Recursos Contractuals. Una qüestió que sovint es planteja en determinar el cost econòmic de la licitació és si aquest pot ser inferior al cost econòmic associat a la subrogació del personal.

En aquest sentit, destaquem la recent Resolució núm. 622/2023 (Recurs núm. 441/2023) del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) que ha tornat a posar de manifest la importància de comprendre les obligacions relacionades amb la subrogació i el paper dels plecs en aquest context.

En la seva resolució, el TACRC recalca que l’obligació de l’adjudicatari de subrogar-se en les relacions laborals vigents amb el contractista sortint no deriva del plec, sinó d’un conveni col·lectiu que afecta el sector d’activitat en qüestió. Això significa que l’òrgan de contractació no ha d’avaluar quins dels treballadors són estructurals o si les seves condicions salarials són excessives,  la seva responsabilitat es limita a publicitar la informació proporcionada per l’empresa que actualment presta el servei. (more…)

En data 27 de juliol de 2023, s’ha publicat en el Bolletí Oficial de l’Estat l’Acord pel qual s’aprova el Pla d’incorporació de la metodologia BIM (Building Information Modeling) en la contractació pública de l’Administració general de l’Estat i els seus organismes públics i entitats del dret públic vinculats o dependents.

Aquest pla ha sigut elaborat per la Comissió Interministerial BIM- òrgan presidit pel subsecretari de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana – i produiria efectes des de l’endemà a la seva publicació en el BOE i estableix uns requisits per l’adopció de la metodologia BIM entre 2024 i 2030.

El BIM és una forma de treball col·laborativa, basada en la digitalització i en la col·laboració entre agents durat tot el cicle de vida d’una edificació o infraestructura. Aquesta metodologia implica l’ús d’una representació digital compartida d’un actiu per facilitar els processos de disseny, construcció i operació, així com proporcionar una base fiable per la presa de decisions.  

L’aplicació del BIM en la contractació pública persegueix un doble propòsit; optimitzar l’eficiència dels recursos públics i actuar com a impuls per la transformació digital del sector de la construcció.

Amb aquest enfocament, de l’ús del BIM en la contractació pública s’espera una millora de l’eficiència en la despesa pública mitjançant la reducció de terminis i costos en l’execució de contractes del sector públic i millores de productivitat.

El Pla instrueix als òrgans de contractació sobre l’ús del BIM en diversos contractes del sector públic relacions amb la construcció: “en tot cas, l’òrgan de contractació sol·licitar BIM incorporant requisits d’informació BIM en els plecs de prescripcions tècniques particulars o en els documents descriptius, segons correspongui, que es definiran en funció de les necessitats del contracte i de les fases del cicle de vida de l’actiu per donar resposta a objectius fixats i usos que es pretenen”

Tot i que encara caldrà esperar a veure a les casuístiques concretes i formes d’incorporació segons l’objecte del contracte, el full de ruta que conté l’Acord és clara: els licitadors del sector de la construcció hauran de focalitzar-se en aquesta transició i preparar-se  adequadament per implementar la metodologia BIM en els seus processos i projectes si volen obtenir un avantatge competitiu en el sector públic.

La Llei 11/2023, de 8 de maig, incorpora novetats d’interès en l’àmbit de la contractació pública mitjançant la transposició de diverses Directives de la Unió Europea i la modificació de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic.

El primer canvi de rellevància es refereix a les prohibicions de contractar, introduint un supòsit addicional a l’article 71.1.b). Ara es contempla com a causa de prohibició haver estat sancionat per infraccions molt greus de la Llei 2/2023, relativa a la protecció d’informants en casos de corrupció. Aquesta prohibició havia estat erròniament eliminada en la Llei 4/2023, referent a la igualtat de les persones trans i garantia de drets LGTBI.

Els ajustos més significatius afecten la revisió de preus en els contractes del sector públic, recollits a l’article 103 de la Llei 9/2017. En concret, s’ha ampliat la gamma de contractes en els quals es pot admetre la revisió de preus. Ara, sota certes condicions i justificacions, podrà admetre’s la revisió en contractes en què el període de recuperació de la inversió dels quals sigui inferior a cinc anys, sempre que la suma de la participació de matèries primeres, béns intermedis i energia excedeixi el 20% del pressupost base de licitació. (more…)

En l’àmbit de la contractació pública, és fonamental assegurar la transparència, la igualtat d’oportunitats i l’eficiència en els processos de licitació. En aquest sentit, resulta essencial establir mecanismes que permetin identificar ofertes anormals, aquelles que s’allunyen significativament dels preus de mercat o presenten característiques que generen dubtes sobre la seva viabilitat econòmica. En aquest article, examinarem l’obligatorietat de preveure paràmetres d’anormalitat d’ofertes com a mesura clau per garantir la qualitat i la legalitat en la contractació pública del nostre territori. (more…)

A continuació es detallen les novetats i modificacions de les bonificacions relatives a la contractació del personal investigador, amb data d’efectes a partir de l’1 de setembre de 2023.

• Reial decret llei 1/2023, de 10 de gener. Amb efectes a partir de l’1/09/2023, es deroga la D.A 18a de la Llei 14/2011, de 1 de juny, per la qual s’establia una reducció del 30% de la quota empresarial de la Seguretat Social per a contingències comunes en la cotització i es modifiquen els arts. 1 i 2 del Reial decret 475/2014, de 13 de juny.

(more…)

Com ja és habitual, l’aprovació definitiva dels pressupostos generals de l’Estat per a l‘any 2023[1] suposarà, entre d’altres, importants novetats en matèria de contractació pública; amb especial rellevància als àmbits d’integritat institucional i el paper de la intervenció municipal en la recepció materials dels contractes. (more…)

Entra en vigor el passat 16 de juny de 2022, la Llei 9/2022, de 14 juny, de Qualitat de l’Arquitectura (Llei 9/2022, en endavant). Llei que ocasiona canvis rellevants en matèria de contractació de projectes i direcció de l’obra.

La llei 9/2022 en el seu preàmbul preveu que per aconseguir el seu objectiu de millora de la qualitat en el sector és important el paper dels poder públics, i per aquest motiu el Consell de l’Arquitectura conjuntament amb la Casa de l’Arquitectura orientaran les actuacions d’aquests poders. (more…)

Els objectius d’aquest reial decret llei són evitar la paralització de les contractacions laborals en l’àmbit de les entitats d’I+D+I que conformen el Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, dotar d’un instrument jurídic eficaç per a la celebració de contractes indefinits en aquest àmbit, així com garantir l’estabilitat en les relacions del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació i per a això s’introdueixen dos nous articles a la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, que recull tots els requisits necessaris per a la realització d’aquest contracte. (more…)

Publicada nota informativa de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat sobre els efectes de la recomanació de 24 de setembre de 2018 de la junta consultiva de contractació pública de l’estat als òrgans de contractació, en relació amb l’aplicació del requisit d’inscripció al ROLECE de l’article 159 de la llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del Sector Públic. (more…)