contractació

Les prestacions de caràcter intel·lectual i la seva relació amb els criteris d’adjudicació en una licitació pública

Tant l’article 145.4 com la Disposició Addicional 41a de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), limiten la discrecionalitat del poder adjudicador a l’hora de configurar lliurement els criteris d’adjudicació d’una licitació.

L’art. 145.4 de la LCSP preveu que:

«Els òrgans de contractació vetllaran perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin obtenir obres, subministraments i serveis de gran qualitat que responguin tan bé com sigui possible a les seves necessitats; i, especialment, en els procediments de contractes de serveis que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura».

En els contractes de serveis de l’Annex IV, així com en els contractes que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, els criteris relacionats amb la qualitat hauran de representar, almenys, el 51 % de la puntuació assignable en la valoració de les ofertes, sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2.a) de l’article 146.

Així, la Disposició Addicional 41a de la LCSP preveu normes específiques de contractació pública per a determinats serveis i, en aquest sentit, reconeix “la naturalesa de prestacions de caràcter intel·lectual als serveis d’arquitectura, enginyeria, consultoria i urbanisme, amb els efectes que es deriven de les previsions contingudes en aquesta Llei”.

En sentit contrari, en aquells contractes emmarcats en els esmentats supòsits, el preu no podrà tenir una ponderació superior al 49%, sota risc de litigiositat administrativa a la llum de la jurisprudència interpretativa en relació amb la consideració de prestació de caràcter intel·lectual, disquisició aquesta que no pretén ser eix central del present article.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Prohibicions per a contractar amb l’Administració Pública

En el marc legal de prohibicions per a contractar amb l’Administració Pública, establert per la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), s’ha convertit en un element crucial per a les empreses que desitgen participar en processos de licitació i contractació pública. Aquest conjunt de disposicions, recollides en els articles 71 a 73 de la LCSP, aborda una àmplia gamma de circumstàncies que poden impedir que una empresa pugui contractar amb les entitats públiques.

Entre les prohibicions destacades, es troben aspectes tan rellevants com la condemna per delictes greus com el terrorisme, la corrupció o el frau fiscal. Aquestes sancions penals poden resultar en l’exclusió automàtica de l’empresa de futurs processos de licitació. A més, les sancions per infraccions greus en matèria laboral, mediambiental o professional també poden conduir a la prohibició de contractar amb l’Administració Pública.

És rellevant destacar que, en el marc d’aquestes prohibicions, la LCSP estableix requisits específics, com ara l’obligació de complir amb les obligacions tributàries i de Seguretat Social, o l’exigència d’assegurar que un percentatge mínim dels treballadors de l’empresa siguin persones amb discapacitat. Així mateix, la falta de compliment amb l’elaboració d’un pla d’igualtat també pot conduir a la prohibició de contractar.

Per a les empreses, la prova de no estar afectades per aquestes prohibicions esdevé un procés delicat, ja que implica, d’acord amb l’article 85 de la LCSP, la presentació de testimonis judicials o certificats administratius que acreditin el compliment de les disposicions legals. A més, és necessari presentar una declaració responsable que confirmi que l’empresa compleix amb els requisits legals establerts per la LCSP. Tanmateix, aquesta declaració només reflecteix la situació en el moment de la seva emissió i no garanteix la veracitat dels seus continguts.

D’altra banda, el marc legal de prohibicions per a contractar està dissenyat per assegurar la transparència i la legalitat en els processos de contractació pública. Aquest conjunt de disposicions té com a objectiu protegir valors fonamentals com la imparcialitat en les relacions laborals entre les empreses i les entitats públiques. Així, la prohibició per a contractar esdevé una eina administrativa essencial per a garantir la confiança en les institucions i en el correcte funcionament del sistema contractual del sector públic.

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

De la irregularitat administrativa a l’activitat delictiva: el fraccionament de la contractació

L’ús del fraccionament de la contractació amb l’objectiu de beneficiar-se del règim jurídic dels contractes menors s’ha convertit en una pràctica que, conscients de la seva il·licitud, està sent penalitzada com una modalitat peculiar del delicte de prevaricació.

 No obstant això, considerem important destacar que, no tota irregularitat administrativa constitueix una activitat delictiva. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha subratllat reiteradament que:

“El delicte de prevaricació no intenta substituir la Jurisdicció Contencioso-Administrativa en la seva tasca genèrica de control del sotmetiment de l’actuació administrativa a la Llei i al Dret, sinó de sancionar supòsits-límit en què la posició de superioritat que proporciona l’exercici de la funció pública s’utilitza per imposar arbitràriament el mer caprici de l’Autoritat o Funcionari, perjudicant el ciutadà afectat (o als interessos generals de l’Administració Pública) en un injustificat exercici d’abús de poder. No és la mera il·legalitat sinó l’arbitrarietat el que se sanciona.”

Així doncs, la línia que distingeix la irregularitat administrativa de l’activitat delictiva resideix en el fet que el Codi Penal castiga l’arbitrarietat de la decisió. La il·legalitat per si sola no és suficient; la sanció es dirigeix cap a aquells casos en què el poder conferit per la funció pública es converteix en un instrument per imposar decisions arbitràries, lesionant els drets dels ciutadans o els interessos generals de l’administració.

La jurisprudència destaca, així, que la utilització abusiva del fraccionament de la contractació no només vulnera la normativa vigent sinó que, més rellevant encara, constitueix una expressió de poder arbitrari que atempta contra la confiança pública i la integritat del sistema administratiu.

En definitiva, la lluita contra la prevaricació en el context del fraccionament contractual no només és una qüestió de complir amb la legalitat, sinó de preservar els principis fonamentals de justícia i responsabilitat en l’exercici de la funció pública. La tolerància zero enfront d’aquestes pràctiques no només garanteix la integritat dels procediments administratius, sinó que protegeix els ciutadans i els interessos generals d’un exercici injustificat de poder arbitrari.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Informe Especial de Supervisió de l’OIReScon, relatiu als contractes de concessió durant l’any 2022 on es posa de manifest les deficiències en l’estudi de viabilitat, absència de l’anàlisi i justificació d’ingressos, costos i inversions dels contractes

El Ple de l’OIReScon en data 17 de novembre del 2023 va aprovar informe relatiu a l’estudi de les concessions incoades per poders adjudicadors a l’estat durant el 2022, tot establint una sèrie de conclusions i reflexions sobre la matèria.

Algunes de les seves conclusions van ser: (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Apostar per una contractació pública més àgil

En els darrers anys, els avenços tecnològics estan contribuint a introduir la digitalització a l’Administració. Això es veu reflectit en el fet que part important dels fons Next Generation es destinarà a modernitzar i digitalitzar les administracions públiques. I, actualment, l’ús de programes per analitzar dades, l’ús del Big Data, el Blockchain i la Intel·ligència Artificial han guanyat rellevància.

La burocràcia administrativa i la manca d’automatització de processos, avui dia, encara són assignatures pendents de les administracions públiques. Davant del fenomen que podríem denominar com a “immersió tecnològica”, ens hem de preguntar: Com pot intervenir la Intel·ligència Artificial (IA) a la compra pública?

La Contractació Pública, un sistema integrat essencialment per diferents procediments, és un dels camps on es podria plantejar la implantació de la IA com a eina de suport en la gestió d’aquest tipus de contractes. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Subrogació de treballadors en contractació pública

En l’àmbit de la contractació pública, la subrogació de treballadors després d’un canvi de contractista és un tema recurrent que ha generat múltiples pronunciaments per part dels Tribunals de Recursos Contractuals. Una qüestió que sovint es planteja en determinar el cost econòmic de la licitació és si aquest pot ser inferior al cost econòmic associat a la subrogació del personal.

En aquest sentit, destaquem la recent Resolució núm. 622/2023 (Recurs núm. 441/2023) del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) que ha tornat a posar de manifest la importància de comprendre les obligacions relacionades amb la subrogació i el paper dels plecs en aquest context.

En la seva resolució, el TACRC recalca que l’obligació de l’adjudicatari de subrogar-se en les relacions laborals vigents amb el contractista sortint no deriva del plec, sinó d’un conveni col·lectiu que afecta el sector d’activitat en qüestió. Això significa que l’òrgan de contractació no ha d’avaluar quins dels treballadors són estructurals o si les seves condicions salarials són excessives,  la seva responsabilitat es limita a publicitar la informació proporcionada per l’empresa que actualment presta el servei. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

PLA BIM: innovació i digitalització en el sector de la construcció

En data 27 de juliol de 2023, s’ha publicat en el Bolletí Oficial de l’Estat l’Acord pel qual s’aprova el Pla d’incorporació de la metodologia BIM (Building Information Modeling) en la contractació pública de l’Administració general de l’Estat i els seus organismes públics i entitats del dret públic vinculats o dependents.

Aquest pla ha sigut elaborat per la Comissió Interministerial BIM- òrgan presidit pel subsecretari de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana – i produiria efectes des de l’endemà a la seva publicació en el BOE i estableix uns requisits per l’adopció de la metodologia BIM entre 2024 i 2030.

El BIM és una forma de treball col·laborativa, basada en la digitalització i en la col·laboració entre agents durat tot el cicle de vida d’una edificació o infraestructura. Aquesta metodologia implica l’ús d’una representació digital compartida d’un actiu per facilitar els processos de disseny, construcció i operació, així com proporcionar una base fiable per la presa de decisions.  

L’aplicació del BIM en la contractació pública persegueix un doble propòsit; optimitzar l’eficiència dels recursos públics i actuar com a impuls per la transformació digital del sector de la construcció.

Amb aquest enfocament, de l’ús del BIM en la contractació pública s’espera una millora de l’eficiència en la despesa pública mitjançant la reducció de terminis i costos en l’execució de contractes del sector públic i millores de productivitat.

El Pla instrueix als òrgans de contractació sobre l’ús del BIM en diversos contractes del sector públic relacions amb la construcció: “en tot cas, l’òrgan de contractació sol·licitar BIM incorporant requisits d’informació BIM en els plecs de prescripcions tècniques particulars o en els documents descriptius, segons correspongui, que es definiran en funció de les necessitats del contracte i de les fases del cicle de vida de l’actiu per donar resposta a objectius fixats i usos que es pretenen”

Tot i que encara caldrà esperar a veure a les casuístiques concretes i formes d’incorporació segons l’objecte del contracte, el full de ruta que conté l’Acord és clara: els licitadors del sector de la construcció hauran de focalitzar-se en aquesta transició i preparar-se  adequadament per implementar la metodologia BIM en els seus processos i projectes si volen obtenir un avantatge competitiu en el sector públic.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Canvis clau en la Contractació Pública amb la Llei 11/2023, del 8 de maig

La Llei 11/2023, de 8 de maig, incorpora novetats d’interès en l’àmbit de la contractació pública mitjançant la transposició de diverses Directives de la Unió Europea i la modificació de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic.

El primer canvi de rellevància es refereix a les prohibicions de contractar, introduint un supòsit addicional a l’article 71.1.b). Ara es contempla com a causa de prohibició haver estat sancionat per infraccions molt greus de la Llei 2/2023, relativa a la protecció d’informants en casos de corrupció. Aquesta prohibició havia estat erròniament eliminada en la Llei 4/2023, referent a la igualtat de les persones trans i garantia de drets LGTBI.

Els ajustos més significatius afecten la revisió de preus en els contractes del sector públic, recollits a l’article 103 de la Llei 9/2017. En concret, s’ha ampliat la gamma de contractes en els quals es pot admetre la revisió de preus. Ara, sota certes condicions i justificacions, podrà admetre’s la revisió en contractes en què el període de recuperació de la inversió dels quals sigui inferior a cinc anys, sempre que la suma de la participació de matèries primeres, béns intermedis i energia excedeixi el 20% del pressupost base de licitació. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La importància de preveure paràmetres per detectar les ofertes anormalment baixes presentades pels licitadors

En l’àmbit de la contractació pública, és fonamental assegurar la transparència, la igualtat d’oportunitats i l’eficiència en els processos de licitació. En aquest sentit, resulta essencial establir mecanismes que permetin identificar ofertes anormals, aquelles que s’allunyen significativament dels preus de mercat o presenten característiques que generen dubtes sobre la seva viabilitat econòmica. En aquest article, examinarem l’obligatorietat de preveure paràmetres d’anormalitat d’ofertes com a mesura clau per garantir la qualitat i la legalitat en la contractació pública del nostre territori. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Canvis i novetats en les bonificacions del personal investigador a partir de l’1 de setembre de 2023

A continuació es detallen les novetats i modificacions de les bonificacions relatives a la contractació del personal investigador, amb data d’efectes a partir de l’1 de setembre de 2023.

  • Reial decret llei 1/2023, de 10 de gener. Amb efectes a partir de l’1/09/2023, es deroga la D.A 18a de la Llei 14/2011, de 1 de juny, per la qual s’establia una reducció del 30% de la quota empresarial de la Seguretat Social per a contingències comunes en la cotització i es modifiquen els arts. 1 i 2 del Reial decret 475/2014, de 13 de juny.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies