contractaciópública

La consulta pública de la Comissió Europea revela mancances en flexibilitat, accés al mercat i resiliència de les Directives vigents, i apunta a la necessitat d’una reforma que simplifiqui els procediments, reforci els objectius estratègics i adapti el sistema als nous reptes econòmics i socials.

Durant el mes de maig de 2025, la Comissió Europea va publicar l’informe de resultats de la consulta pública sobre l’avaluació de les Directives de Contractació Pública de 2014. Amb la participació de 733 respostes provinents d’agents públics, privats i de la societat civil, l’informe ofereix una visió crítica i reflexiva sobre els èxits i les mancances del marc actual. Com a jurista especialitzat en contractació pública, aquestes conclusions conviden a reflexionar sobre el present i el futur de la regulació en aquest àmbit clau per al funcionament del mercat interior europeu.

Un dels aspectes més destacats és la percepció generalitzada que les Directives no han assolit els objectius de flexibilitat i simplificació normativa: el 54 % dels participants considera que no s’han establert normes més simples, i el 49 % creu que el sistema continua sent poc flexible. Tot i això, es valora positivament la digitalització, especialment per part del sector privat, on el 57 % de les empreses afirma que la contractació electrònica (eProcurement) ha reduït la càrrega administrativa i ha agilitzat els procediments.

Pel que fa a la integritat i la transparència, la valoració és més favorable: un 62 % reconeix que les Directives han incrementat la transparència gràcies a l’estandardització de la publicitat dels procediments. No obstant això, només un 38 % percep que s’hagi reduït la corrupció, la qual cosa suggereix que encara hi ha marge per reforçar els controls i la supervisió.

L’accés al mercat, especialment per a les pimes, continua essent un repte. El 46 % dels enquestats no observa un augment de la competència com a conseqüència del marc actual.

Cal destacar també el component estratègic de la contractació pública, un dels grans eixos de les Directives del 2014. Tot i que els poders adjudicadors afirmen haver incorporat criteris ambientals, socials i d’innovació, els operadors privats discrepen: més del 50 % considera que les Directives no han fomentat activament aquestes pràctiques. Paral·lelament, prop d’un terç dels enquestats qüestiona la rellevància actual d’aquestes normes, fet que reflecteix una desconnexió entre el marc jurídic i les capacitats reals dels operadors econòmics per adaptar-s’hi.

Els reptes relacionats amb la resiliència, com ara la resposta a crisis sanitàries o de seguretat, posen de manifest les limitacions estructurals del model actual: el 49 % considera que les Directives no estan preparades per contribuir eficaçment a l’autonomia estratègica de la UE, i el 44 % dubta de la seva adequació per afrontar disrupcions en les cadenes de subministrament.

Aquestes conclusions reflecteixen una tensió entre els principis rectors de la contractació pública i la creixent pressió perquè aquesta compleixi objectius estratègics, socials i ambientals, fet que planteja la necessitat d’una revisió normativa que abordi una simplificació real i efectiva del règim jurídic (especialment en els procediments de menor valor i en l’aplicació de criteris qualitatius), l’enfortiment de les capacitats tècniques i digitals tant en les administracions com en els operadors econòmics i l’adequació del marc normatiu als contextos d’emergència, que permetin garantir l’interès general sense sacrificar la legalitat.

En definitiva, l’informe posa de manifest allò que el conjunt d’operadors econòmics detectem amb l’aplicació pràctica: que el model europeu de contractació pública necessita evolucionar cap a una major coherència entre mitjans i finalitats, evitant tant el formalisme excessiu com el voluntarisme retòric, i apostant per una contractació pública professional, estratègica i transversal.

El Decret 40/2025 regula el RELIC i el RPC amb novetats per garantir més transparència i eficiència en la contractació pública.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat el Decret 40/2025, de l’11 de març, que regula el Registre d’empreses licitadores i classificades de Catalunya (RELIC) i el Registre públic de contractes de Catalunya (RPC). Aquesta normativa introdueix diverses millores per optimitzar la qualitat de la informació, afavorir la transparència i avançar en la contractació pública electrònica.

Entre les principals novetats, destaca la inscripció d’ofici al RELIC de la documentació presentada en les sol·licituds de classificació empresarial, així com l’obligació dels òrgans de contractació d’informar sobre canvis en els requisits per contractar o sobre la detecció d’informació falsa. A més, s’estableixen sancions per manca d’actualització de les dades, amb suspensions de cinc anys i cancel·lacions de deu anys.

Pel que fa al RPC, tots els òrgans de contractació de Catalunya hauran de comunicar-hi les dades bàsiques dels contractes sense necessitat de conveni previ. En el cas de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, també serà obligatori informar sobre el compliment i l’avaluació dels contractes. A més, s’agilitza la comunicació amb la Sindicatura de Comptes i el Registre de contractes estatal a través de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya.

El decret també garanteix l’accés públic a determinada informació durant els últims cinc anys sense necessitat d’identificació prèvia i preveu la interoperabilitat entre el Sistema corporatiu de contractació pública electrònica de Catalunya i el Directori d’empreses de la Llei 18/2020.

Aquesta nova regulació entrarà en vigor el 2 d’abril de 2025 i es completarà amb la posada en marxa d’una nova eina informàtica per a la gestió del RELIC.

El marc normatiu de la contractació pública a Catalunya ha experimentat canvis significatius amb l’entrada en vigor dels Decrets Llei 2/2025 i 3/2025, aprovats el 25 de febrer i el 4 de març, respectivament. Aquestes normatives introdueixen mesures destinades a agilitzar processos, flexibilitzar la contractació i garantir més eficiència en la gestió pública.

Una de les principals novetats és la possibilitat de contractar conjuntament la redacció del projecte i l’execució de l’obra en determinades situacions. Aquesta mesura es podrà aplicar en obres de curta durada, contractes per sota del llindar del procediment obert simplificat, projectes d’eficiència energètica i sostenibilitat, així com en casos de tramitació urgent. També es preveu per a actuacions vinculades a plans estratègics del Govern. L’objectiu és evitar retards administratius i assegurar una major coherència entre la concepció inicial i l’execució del projecte.

D’altra banda, es reforça l’obligació de dividir els contractes en lots per fomentar la competència i evitar adjudicacions excessives a un mateix operador. En cas que no sigui possible la divisió, caldrà justificar-ne les raons tècniques. A més, es limita el nombre de lots que poden ser adjudicats a una sola empresa per garantir una distribució més equitativa dels contractes i fomentar la participació de més operadors econòmics.

Pel que fa als contractes menors, s’estableix que aquells amb un valor igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs) es podran formalitzar únicament amb l’aprovació de la despesa i la presentació de la factura, sense requerir tràmits administratius addicionals. Això permetrà agilitzar la contractació de petits serveis i subministraments. Tot i això, es manté la necessitat de diversificar els proveïdors sempre que sigui possible per evitar concentracions en una única empresa.

Una altra modificació rellevant és l’aplicació de noves normes en matèria de subcontractació. La normativa estableix mecanismes de protecció per als subcontractistes en cas d’impagament per part del contractista principal. En contractes subjectes a regulació harmonitzada amb subcontractacions superiors al 10% del valor total, si la demora en el pagament supera un mes, el subcontractista podrà sol·licitar el pagament directe a l’òrgan de contractació, que podrà descomptar l’import de les factures pendents o de la garantia del contractista principal. A més, s’estableix l’obligació que aquest últim expedeixi certificats de bona execució en un termini màxim de deu dies, millorant així la transparència i el reconeixement del treball realitzat per tercers.

Finalment, el Decret Llei 2/2025 modifica la Llei de l’Arquitectura per permetre que la direcció d’execució d’obra pugui ser contractada conjuntament amb la redacció del projecte. Així mateix, es deroga la norma que exigia la separació estricta entre el projecte i la direcció d’obra, permetent una gestió més integrada i adaptada a les necessitats dels projectes.

Les noves normatives tenen com a objectiu simplificar determinats procediments de contractació pública, garantir més celeritat i seguretat jurídica, i fomentar una major competència entre les empreses.

Recentment, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) ha emès la resolució núm. 315/2024 mitjançant la qual es posa el focus en la necessitat de garantir la transparència i la igualtat de tracte en els procediments de contractació pública. El cas en qüestió analitzava la valoració de les ofertes en un contracte públic per a la prestació de serveis, que va acabar amb la revisió d’una adjudicació a causa d’una falta de motivació suficient i d’una possible aplicació desigual dels criteris d’avaluació entre els licitadors.

El fons del cas se centra en la interpretació dels plecs de condicions, en particular pel que fa als certificats de qualitat exigits a les empreses participants. El tribunal va identificar que l’òrgan de contractació havia rebutjat un certificat aportat per un dels licitadors amb l’argument que no complia literalment amb els requisits establerts. Tanmateix, no va justificar adequadament per què considerava que aquest certificat no era vàlid, més enllà d’una explicació genèrica. Aquesta manca de motivació va ser considerada insuficient per complir amb els principis de transparència que exigeix la normativa de contractació pública.

Un altre punt clau del cas va ser la manera desigual amb què es van valorar certificats similars aportats per altres licitadors. Segons el tribunal, l’òrgan de contractació havia aplicat criteris diferents en funció del licitador, acceptant certs documents complementaris en uns casos i rebutjant-los en d’altres. Aquesta situació va ser considerada una vulneració del principi d’igualtat i no discriminació, que ha de regir en tot procediment de contractació pública.

La resolució posa èmfasi en diversos aspectes fonamentals per garantir la legalitat i la justícia en els processos de contractació. En primer lloc, destaca que la motivació de les decisions preses per l’òrgan de contractació ha de ser clara, detallada i comprensible. No es pot limitar a una afirmació genèrica o a l’aplicació estricta i literal dels plecs, sinó que cal analitzar cada cas concret i oferir una explicació suficient que permeti als licitadors entendre els criteris emprats.

En segon lloc, el tribunal remarca que la igualtat de tracte entre els licitadors és un principi fonamental. Això inclou donar oportunitats a totes les empreses per aclarir o complementar la documentació presentada, en cas que sigui necessari, garantint així que totes competeixin en igualtat de condicions. La falta d’aquesta oportunitat pot crear desequilibris que perjudiquin la confiança en el procés.

A conseqüència de la resolució, el tribunal ha ordenat retrotraure les actuacions a un punt anterior del procediment per tal de corregir aquestes mancances i tornar a avaluar les ofertes d’acord amb els principis de transparència i igualtat.

Aquesta decisió subratlla la importància que els òrgans de contractació compleixin amb els estàndards més elevats de rigor i objectivitat. A més, és un recordatori per a totes les parts implicades en processos de contractació pública de la necessitat d’interpretar els plecs amb flexibilitat i d’assegurar que les seves decisions estiguin sempre motivades i justificades adequadament.

En definitiva, la resolució del tribunal reafirma que la contractació pública no només ha de ser legal, sinó també equitativa i transparent, per preservar la confiança de les empreses i la ciutadania en el sistema públic.

En el marc legal de prohibicions per a contractar amb l’Administració Pública, establert per la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), s’ha convertit en un element crucial per a les empreses que desitgen participar en processos de licitació i contractació pública. Aquest conjunt de disposicions, recollides en els articles 71 a 73 de la LCSP, aborda una àmplia gamma de circumstàncies que poden impedir que una empresa pugui contractar amb les entitats públiques.

Entre les prohibicions destacades, es troben aspectes tan rellevants com la condemna per delictes greus com el terrorisme, la corrupció o el frau fiscal. Aquestes sancions penals poden resultar en l’exclusió automàtica de l’empresa de futurs processos de licitació. A més, les sancions per infraccions greus en matèria laboral, mediambiental o professional també poden conduir a la prohibició de contractar amb l’Administració Pública.

És rellevant destacar que, en el marc d’aquestes prohibicions, la LCSP estableix requisits específics, com ara l’obligació de complir amb les obligacions tributàries i de Seguretat Social, o l’exigència d’assegurar que un percentatge mínim dels treballadors de l’empresa siguin persones amb discapacitat. Així mateix, la falta de compliment amb l’elaboració d’un pla d’igualtat també pot conduir a la prohibició de contractar.

Per a les empreses, la prova de no estar afectades per aquestes prohibicions esdevé un procés delicat, ja que implica, d’acord amb l’article 85 de la LCSP, la presentació de testimonis judicials o certificats administratius que acreditin el compliment de les disposicions legals. A més, és necessari presentar una declaració responsable que confirmi que l’empresa compleix amb els requisits legals establerts per la LCSP. Tanmateix, aquesta declaració només reflecteix la situació en el moment de la seva emissió i no garanteix la veracitat dels seus continguts.

D’altra banda, el marc legal de prohibicions per a contractar està dissenyat per assegurar la transparència i la legalitat en els processos de contractació pública. Aquest conjunt de disposicions té com a objectiu protegir valors fonamentals com la imparcialitat en les relacions laborals entre les empreses i les entitats públiques. Així, la prohibició per a contractar esdevé una eina administrativa essencial per a garantir la confiança en les institucions i en el correcte funcionament del sistema contractual del sector públic.

L’Informe Especial del Tribunal de Comptes Europeu “Contractació pública a la UE” (4/12/2023), posa en dubte l’èxit dels principals objectius de la Directiva 2014/24 .

Algunes de les principals conclusions que relata l’esmentat informe són:

• El nivell de competència en els contractes públics d’obres, béns o serveis ha disminuït en els darrers deu anys al mercat únic de la UE.
• Més del 40% de les adjudicacions es van produir en procediments amb una única oferta.
• La reforma del 2014 encara no ha donat lloc a millores significatives en la manera com els poders adjudicadors duen a terme la seva contractació Pública.
• Pel que fa a la simplificació, no es constata una millora significativa que augmentés l’atractiu de la contractació pública.
• La durada mitjana dels procediments de contractació pública ha augmentat en un 50% des del 2011.
• Tant els percentatges d’anuncis publicats com la participació de les petites i mitjanes empreses a la contractació pública han continuat sent insatisfactòries durant el període auditat.
• La promoció de la contractació estratègica amb l’objectiu de fomentar una consideració més gran dels aspectes mediambientals, socials o innovadors ha tingut un impacte global limitat i la proporció de procediments que utilitzen criteris d’adjudicació diferents del preu és molt limitada malgrat la reforma del 2014.

En data 27 de juliol de 2023, s’ha publicat en el Bolletí Oficial de l’Estat l’Acord pel qual s’aprova el Pla d’incorporació de la metodologia BIM (Building Information Modeling) en la contractació pública de l’Administració general de l’Estat i els seus organismes públics i entitats del dret públic vinculats o dependents.

Aquest pla ha sigut elaborat per la Comissió Interministerial BIM- òrgan presidit pel subsecretari de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana – i produiria efectes des de l’endemà a la seva publicació en el BOE i estableix uns requisits per l’adopció de la metodologia BIM entre 2024 i 2030.

El BIM és una forma de treball col·laborativa, basada en la digitalització i en la col·laboració entre agents durat tot el cicle de vida d’una edificació o infraestructura. Aquesta metodologia implica l’ús d’una representació digital compartida d’un actiu per facilitar els processos de disseny, construcció i operació, així com proporcionar una base fiable per la presa de decisions.  

L’aplicació del BIM en la contractació pública persegueix un doble propòsit; optimitzar l’eficiència dels recursos públics i actuar com a impuls per la transformació digital del sector de la construcció.

Amb aquest enfocament, de l’ús del BIM en la contractació pública s’espera una millora de l’eficiència en la despesa pública mitjançant la reducció de terminis i costos en l’execució de contractes del sector públic i millores de productivitat.

El Pla instrueix als òrgans de contractació sobre l’ús del BIM en diversos contractes del sector públic relacions amb la construcció: “en tot cas, l’òrgan de contractació sol·licitar BIM incorporant requisits d’informació BIM en els plecs de prescripcions tècniques particulars o en els documents descriptius, segons correspongui, que es definiran en funció de les necessitats del contracte i de les fases del cicle de vida de l’actiu per donar resposta a objectius fixats i usos que es pretenen”

Tot i que encara caldrà esperar a veure a les casuístiques concretes i formes d’incorporació segons l’objecte del contracte, el full de ruta que conté l’Acord és clara: els licitadors del sector de la construcció hauran de focalitzar-se en aquesta transició i preparar-se  adequadament per implementar la metodologia BIM en els seus processos i projectes si volen obtenir un avantatge competitiu en el sector públic.

Publicada nota informativa de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat sobre els efectes de la recomanació de 24 de setembre de 2018 de la junta consultiva de contractació pública de l’estat als òrgans de contractació, en relació amb l’aplicació del requisit d’inscripció al ROLECE de l’article 159 de la llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del Sector Públic. (more…)

A continuació s’exposa una recopilació de les més significatives novetats de doctrina legal de tribunals administratius de recursos contractuals en relació a la contractació pública.

1. Resolució 354/2019, del Tribunal de Recursos Contractuals d’Andalusia

Nul·litat de criteris d’adjudicació subjectes a judici de valor per falta de concreció.

El contracte objecte de Recurs versa sobre el “Servei d’auxiliars de menjador als centres docents públics amb menjador de gestió directa de la província de Màlaga. Curs 2019-2020 “. (more…)