contractaciópública

Recentment, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) ha emès la resolució núm. 315/2024 mitjançant la qual es posa el focus en la necessitat de garantir la transparència i la igualtat de tracte en els procediments de contractació pública. El cas en qüestió analitzava la valoració de les ofertes en un contracte públic per a la prestació de serveis, que va acabar amb la revisió d’una adjudicació a causa d’una falta de motivació suficient i d’una possible aplicació desigual dels criteris d’avaluació entre els licitadors.

El fons del cas se centra en la interpretació dels plecs de condicions, en particular pel que fa als certificats de qualitat exigits a les empreses participants. El tribunal va identificar que l’òrgan de contractació havia rebutjat un certificat aportat per un dels licitadors amb l’argument que no complia literalment amb els requisits establerts. Tanmateix, no va justificar adequadament per què considerava que aquest certificat no era vàlid, més enllà d’una explicació genèrica. Aquesta manca de motivació va ser considerada insuficient per complir amb els principis de transparència que exigeix la normativa de contractació pública.

Un altre punt clau del cas va ser la manera desigual amb què es van valorar certificats similars aportats per altres licitadors. Segons el tribunal, l’òrgan de contractació havia aplicat criteris diferents en funció del licitador, acceptant certs documents complementaris en uns casos i rebutjant-los en d’altres. Aquesta situació va ser considerada una vulneració del principi d’igualtat i no discriminació, que ha de regir en tot procediment de contractació pública.

La resolució posa èmfasi en diversos aspectes fonamentals per garantir la legalitat i la justícia en els processos de contractació. En primer lloc, destaca que la motivació de les decisions preses per l’òrgan de contractació ha de ser clara, detallada i comprensible. No es pot limitar a una afirmació genèrica o a l’aplicació estricta i literal dels plecs, sinó que cal analitzar cada cas concret i oferir una explicació suficient que permeti als licitadors entendre els criteris emprats.

En segon lloc, el tribunal remarca que la igualtat de tracte entre els licitadors és un principi fonamental. Això inclou donar oportunitats a totes les empreses per aclarir o complementar la documentació presentada, en cas que sigui necessari, garantint així que totes competeixin en igualtat de condicions. La falta d’aquesta oportunitat pot crear desequilibris que perjudiquin la confiança en el procés.

A conseqüència de la resolució, el tribunal ha ordenat retrotraure les actuacions a un punt anterior del procediment per tal de corregir aquestes mancances i tornar a avaluar les ofertes d’acord amb els principis de transparència i igualtat.

Aquesta decisió subratlla la importància que els òrgans de contractació compleixin amb els estàndards més elevats de rigor i objectivitat. A més, és un recordatori per a totes les parts implicades en processos de contractació pública de la necessitat d’interpretar els plecs amb flexibilitat i d’assegurar que les seves decisions estiguin sempre motivades i justificades adequadament.

En definitiva, la resolució del tribunal reafirma que la contractació pública no només ha de ser legal, sinó també equitativa i transparent, per preservar la confiança de les empreses i la ciutadania en el sistema públic.

En el marc legal de prohibicions per a contractar amb l’Administració Pública, establert per la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), s’ha convertit en un element crucial per a les empreses que desitgen participar en processos de licitació i contractació pública. Aquest conjunt de disposicions, recollides en els articles 71 a 73 de la LCSP, aborda una àmplia gamma de circumstàncies que poden impedir que una empresa pugui contractar amb les entitats públiques.

Entre les prohibicions destacades, es troben aspectes tan rellevants com la condemna per delictes greus com el terrorisme, la corrupció o el frau fiscal. Aquestes sancions penals poden resultar en l’exclusió automàtica de l’empresa de futurs processos de licitació. A més, les sancions per infraccions greus en matèria laboral, mediambiental o professional també poden conduir a la prohibició de contractar amb l’Administració Pública.

És rellevant destacar que, en el marc d’aquestes prohibicions, la LCSP estableix requisits específics, com ara l’obligació de complir amb les obligacions tributàries i de Seguretat Social, o l’exigència d’assegurar que un percentatge mínim dels treballadors de l’empresa siguin persones amb discapacitat. Així mateix, la falta de compliment amb l’elaboració d’un pla d’igualtat també pot conduir a la prohibició de contractar.

Per a les empreses, la prova de no estar afectades per aquestes prohibicions esdevé un procés delicat, ja que implica, d’acord amb l’article 85 de la LCSP, la presentació de testimonis judicials o certificats administratius que acreditin el compliment de les disposicions legals. A més, és necessari presentar una declaració responsable que confirmi que l’empresa compleix amb els requisits legals establerts per la LCSP. Tanmateix, aquesta declaració només reflecteix la situació en el moment de la seva emissió i no garanteix la veracitat dels seus continguts.

D’altra banda, el marc legal de prohibicions per a contractar està dissenyat per assegurar la transparència i la legalitat en els processos de contractació pública. Aquest conjunt de disposicions té com a objectiu protegir valors fonamentals com la imparcialitat en les relacions laborals entre les empreses i les entitats públiques. Així, la prohibició per a contractar esdevé una eina administrativa essencial per a garantir la confiança en les institucions i en el correcte funcionament del sistema contractual del sector públic.

L’Informe Especial del Tribunal de Comptes Europeu “Contractació pública a la UE” (4/12/2023), posa en dubte l’èxit dels principals objectius de la Directiva 2014/24 .

Algunes de les principals conclusions que relata l’esmentat informe són:

• El nivell de competència en els contractes públics d’obres, béns o serveis ha disminuït en els darrers deu anys al mercat únic de la UE.
• Més del 40% de les adjudicacions es van produir en procediments amb una única oferta.
• La reforma del 2014 encara no ha donat lloc a millores significatives en la manera com els poders adjudicadors duen a terme la seva contractació Pública.
• Pel que fa a la simplificació, no es constata una millora significativa que augmentés l’atractiu de la contractació pública.
• La durada mitjana dels procediments de contractació pública ha augmentat en un 50% des del 2011.
• Tant els percentatges d’anuncis publicats com la participació de les petites i mitjanes empreses a la contractació pública han continuat sent insatisfactòries durant el període auditat.
• La promoció de la contractació estratègica amb l’objectiu de fomentar una consideració més gran dels aspectes mediambientals, socials o innovadors ha tingut un impacte global limitat i la proporció de procediments que utilitzen criteris d’adjudicació diferents del preu és molt limitada malgrat la reforma del 2014.

En data 27 de juliol de 2023, s’ha publicat en el Bolletí Oficial de l’Estat l’Acord pel qual s’aprova el Pla d’incorporació de la metodologia BIM (Building Information Modeling) en la contractació pública de l’Administració general de l’Estat i els seus organismes públics i entitats del dret públic vinculats o dependents.

Aquest pla ha sigut elaborat per la Comissió Interministerial BIM- òrgan presidit pel subsecretari de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana – i produiria efectes des de l’endemà a la seva publicació en el BOE i estableix uns requisits per l’adopció de la metodologia BIM entre 2024 i 2030.

El BIM és una forma de treball col·laborativa, basada en la digitalització i en la col·laboració entre agents durat tot el cicle de vida d’una edificació o infraestructura. Aquesta metodologia implica l’ús d’una representació digital compartida d’un actiu per facilitar els processos de disseny, construcció i operació, així com proporcionar una base fiable per la presa de decisions.  

L’aplicació del BIM en la contractació pública persegueix un doble propòsit; optimitzar l’eficiència dels recursos públics i actuar com a impuls per la transformació digital del sector de la construcció.

Amb aquest enfocament, de l’ús del BIM en la contractació pública s’espera una millora de l’eficiència en la despesa pública mitjançant la reducció de terminis i costos en l’execució de contractes del sector públic i millores de productivitat.

El Pla instrueix als òrgans de contractació sobre l’ús del BIM en diversos contractes del sector públic relacions amb la construcció: “en tot cas, l’òrgan de contractació sol·licitar BIM incorporant requisits d’informació BIM en els plecs de prescripcions tècniques particulars o en els documents descriptius, segons correspongui, que es definiran en funció de les necessitats del contracte i de les fases del cicle de vida de l’actiu per donar resposta a objectius fixats i usos que es pretenen”

Tot i que encara caldrà esperar a veure a les casuístiques concretes i formes d’incorporació segons l’objecte del contracte, el full de ruta que conté l’Acord és clara: els licitadors del sector de la construcció hauran de focalitzar-se en aquesta transició i preparar-se  adequadament per implementar la metodologia BIM en els seus processos i projectes si volen obtenir un avantatge competitiu en el sector públic.

Publicada nota informativa de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat sobre els efectes de la recomanació de 24 de setembre de 2018 de la junta consultiva de contractació pública de l’estat als òrgans de contractació, en relació amb l’aplicació del requisit d’inscripció al ROLECE de l’article 159 de la llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del Sector Públic. (more…)

A continuació s’exposa una recopilació de les més significatives novetats de doctrina legal de tribunals administratius de recursos contractuals en relació a la contractació pública.

1. Resolució 354/2019, del Tribunal de Recursos Contractuals d’Andalusia

Nul·litat de criteris d’adjudicació subjectes a judici de valor per falta de concreció.

El contracte objecte de Recurs versa sobre el “Servei d’auxiliars de menjador als centres docents públics amb menjador de gestió directa de la província de Màlaga. Curs 2019-2020 “. (more…)