#ControlFinancer

En data 30 de juliol de 2026, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret 124/2026, de 28 de juliol, de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya  (https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=1051481).

L’anterior pla comptable aprovat pel Decret 259/2008, de 23 de desembre, només havia tingut una modificació, mitjançant el Decret 125/2010, de 14 de setembre on s’ampliava el contingut de la memòria dels comptes anuals i de la informació de l’activitat de les entitats.

Tanmateix, des de llavors hi ha hagut diversos canvis a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF-UE) i a les Directives de la UE sobre els estats financers. Aquestes modificacions legals no s’havien incorporat encara al pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Entre els canvis aprovats destaquen:

• L’augment dels llindars de l’actiu (passa a 4 milions d’euros) i del volum dels ingressos ordinaris (passa a 8 milions d’euros), mantenint en llindar de 50 treballadors, per establir la tipologia d’entitats en dimensió gran, mitjana o reduïda.
• L’Estat de canvis en el patrimoni net als Comptes Anuals deixa de ser obligatori per a les entitats de dimensió reduïda i mitjana, com passa amb l’Estat de Fluxos d’efectiu.
• S’ha revisat la definició del concepte de valor raonable. Aquesta modificació s’ha realitzat tant per a les normes de registre de valoració de les entitats de dimensió gran com de les de dimensió mitjana i reduïda.
• Es modifica per les entitats de dimensió gran la norma de registre i valoració dels instruments financers i la classificació de les categories d’actius i passius financers.
• Pel que fa a l’immobilitzat intangible s’haurà d’amortitzar en un termini de 10 anys quan no es pugui establir una vida útil de manera fiable.
• S’afegeix la norma de valoració 23a “fusions entre entitats no lucratives” on de manera breu s’explica com s’han de valorar aquestes operacions entre entitats no lucratives.
• Es modifiquen els diferents models oficials de balanç de situació, compte de resultats i estat d’ingressos i despeses reconeguts, per adaptar-los a tots els canvis introduïts.
• Es modifica també el contingut de la memòria dels comptes anuals amb l’objectiu d’ampliar la informació i la transparència. Entre elles destacar:

• • A l’apartat d’” Ingressos i despeses” pel que fa a les despeses de personal s’haurà de desglossar els sous i salaris per categoria professional.
  • Inclusió d’un quadre resum a la nota “aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries” del càlcul del percentatge legalment establert.
  • A la nota “operacions amb parts vinculades”, inclusió d’informació sobre import de sous, dietes i remuneracions meritades per part del personal d’alta direcció i pels membres de l’òrgan de govern, de forma desglossada. També s’haurà d’incloure informació sobre possibles situacions de conflictes d’interès i en el seu cas del pagament de la prima de responsabilitat civil.
  • A l’apartat de personal del punt “altra informació”, caldrà indicar el nombre mitjà de persones ocupades en l’exercici distribuït per categories i per sexes, separant els que siguin alts càrrecs. També s’haurà d’informar del nombre mitjà de les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, indicant a les categories a les quals pertanyen.
  • Al punt “altra informació” s’hauran d’indicar també la relació de les operacions de l’exercici (o d’anteriors que encara tenen incidència econòmica) per a les quals s’ha presentat una declaració responsable o s’ha tramitat una autorització i estat de compliment de les resolucions corresponents.”.

D’acord amb el previst a la Disposició final segona, la data de primera aplicació s’estableix per als exercicis comptables que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2027.

La intel·ligència artificial (IA) ja no és una tecnologia de futur. La seva incorporació als processos de les administracions públiques és una realitat i, previsiblement, ho serà cada vegada més. Aquesta evolució planteja una doble qüestió per a l’auditoria pública: com podem utilitzar la IA per millorar els nostres treballs i com hem d’auditar els processos en què la IA ja intervé?

La resposta a aquesta doble pregunta comença a prendre forma. La recent Instrucció ONA 1/2026 sobre l’ús responsable de la intel·ligència artificial en l’auditoria i el control financer i la GPF-ICEX 5381, Guia d’auditoria de processos de gestió que integren IA Generativa, ofereixen un marc especialment interessant per entendre cap a on evoluciona l’auditoria pública.

Auditar amb IA

La primera dimensió és la més intuïtiva: utilitzar la IA com a eina de suport a l’auditor.

En aquest àmbit, les possibilitats són àmplies. La IA pot ajudar a tractar i organitzar grans volums d’informació, resumir expedients i documents, extreure dades rellevants i comparar textos o versions. També pot identificar patrons, tendències o anomalies i donar suport a les proves de detall i a la preparació dels papers de treball.

En l’auditoria pública sovint treballem amb molts expedients, contractes, factures, bases de dades i normativa. Aquesta capacitat d’anàlisi pot representar un canvi important. La IA pot ajudar a identificar, dins del conjunt de les dades, els elements que mereixen una atenció específica, més enllà de la revisió d’una mostra limitada.

Però aquí apareix una idea essencial: la IA és una eina de suport, no un substitut del judici professional de l’auditor. Els resultats generats per una eina d’IA poden ser útils per orientar, analitzar o preparar el treball, però han de ser revisats i validats. Entre els riscos identificats hi ha la manca de qualitat o contextualització de les dades, la variabilitat dels resultats, els problemes d’explicabilitat i, especialment, l’acceptació acrítica de resultats que no hagin estat contrastats.

Això obliga a mantenir, i fins i tot reforçar, principis tan propis de l’auditoria com l’escepticisme professional, la revisió humana i la necessitat d’obtenir evidència suficient i adequada.

I si la IA forma part del procés que auditem?

Aquí apareix el segon repte, probablement el més nou.

L’auditor pot trobar-se amb una administració que utilitza IA per classificar expedients, detectar riscos, tramitar subvencions, prendre decisions o generar informació que posteriorment forma part dels registres administratius o financers.

En aquests casos ja no n’hi ha prou amb utilitzar la IA com a eina d’auditoria. Cal entendre i, si escau, auditar el sistema d’IA que forma part del procés de gestió.

La GPF-ICEX 5381 planteja precisament aquest enfocament. L’auditor ha de comprendre el procés, identificar el tipus d’IA que s’utilitza, com està desplegada, quines dades empra i quins controls s’han establert. A partir d’aquí, ha d’identificar i valorar els riscos específics associats a la IA, com ara els biaixos, les inexactituds, les “al·lucinacions” o la manca de traçabilitat. També ha de revisar els controls destinats a mitigar-los.

Això comporta una evolució del mateix concepte d’auditoria. No es tracta de determinar si una tecnologia és “bona” o “dolenta”, sinó de comprovar si els riscos que genera estan identificats, gestionats i controlats adequadament. També cal valorar quin impacte tenen sobre l’àmbit objecte de fiscalització.

Una nova manera d’entendre els equips d’auditoria

Aquest nou escenari també tindrà conseqüències sobre les competències necessàries en els equips d’auditoria.

Comprendre els processos basats en IA pot requerir coneixements en tecnologies de la informació, dades, seguretat i funcionament dels models. En alguns casos, també caldran coneixements específics d’intel·ligència artificial. La mateixa GPF-ICEX 5381 assenyala que, quan els riscos associats a la IA són rellevants, la participació d’especialistes en TI i IA pot contribuir a obtenir una evidència d’auditoria més sòlida.

Per tant, l’auditor del futur probablement haurà de combinar cada vegada més coneixements financers, de control, jurídics i tecnològics.

Més tecnologia, però també més control

La incorporació de la IA no significa que l’auditoria pública perdi els seus principis tradicionals. Més aviat els reforça.

Cal garantir la qualitat de les dades, la traçabilitat dels processos, la supervisió humana, la seguretat de la informació i la fiabilitat dels resultats. Això fa que alguns principis essencials de l’auditoria adquireixin una nova dimensió.

Les proves poden incloure, per exemple, la verificació de les regles i validacions del sistema, proves d’entrada i sortida amb dades de referència, anàlisi dels resultats produïts per la IA o revisió de la documentació tècnica i dels mecanismes de monitorització.

En definitiva, la IA pot fer que l’auditoria sigui més eficient, però també pot fer-la més exigent.

El repte no és només incorporar la intel·ligència artificial a les eines de treball. Cal entendre com aquesta tecnologia transforma els processos que auditem i adaptar-hi les metodologies, els controls i les competències dels equips.

En aquesta nova etapa, l’auditoria pública haurà d’aprendre a fer dues coses alhora: auditar amb intel·ligència artificial i auditar la intel·ligència artificial.