cookies

Una recent decisió de l’autoritat austríaca de protecció de dades (DSB) ha tornat a posar Microsoft al centre del debat sobre la privacitat digital, especialment quan es tracta de menors. Arran d’una denúncia presentada per l’organització Noyb, la DSB ha conclòs que Microsoft va instal·lar cookies de rastreig en el dispositiu d’un alumne que utilitzava Microsoft 365 Education sense haver obtingut el seu consentiment. Segons la pròpia política de privacitat de l’empresa, aquestes cookies serveixen per analitzar el comportament de l’usuari, recopilar dades del navegador i utilitzar-les amb finalitats publicitàries. L’autoritat ha donat a Microsoft un termini de quatre setmanes per posar fi a aquest rastreig i adaptar-se a la normativa europea.

Aquest cas no és un fet aïllat. El juny de 2024, Noyb ja havia presentat dues reclamacions davant l’autoritat austríaca relacionades amb l’ús de Microsoft 365 Education a les escoles. La primera es va resoldre a l’octubre de 2025, quan l’autoritat va considerar que Microsoft havia vulnerat el dret d’accés reconegut a l’article 15 del Reglament general de protecció de dades (RGPD). En aquell moment, l’organització denunciava que Microsoft vulnerava la privacitat dels infants mentre traslladava la responsabilitat legal a les escoles i a les autoritats educatives locals.

Un dels problemes de fons que destaca Noyb és el desequilibri de poder entre les grans empreses tecnològiques i les escoles o administracions públiques. Proveïdors com Microsoft tenen una posició de mercat tan dominant que poden imposar contractes i condicions d’ús sota una lògica de “o ho acceptes o te’n quedes fora”. En aquest context, les escoles no tenen cap capacitat real de negociar com es tracten les dades dels alumnes, ni d’influir en les decisions tècniques que pren la companyia. Tot i això, Microsoft acostuma a presentar-se com un simple “encarregat del tractament”, mentre que trasllada la major part de la responsabilitat legal a les escoles, que formalment actuen com a “responsables del tractament”.

A la pràctica, aquest repartiment de rols no reflecteix la realitat. Les escoles no decideixen ni els mitjans ni les finalitats reals del tractament de dades, tal com exigeix el RGPD per ser considerades responsables efectives. Malgrat això, són elles les que acaben assumint els riscos legals.

Les conseqüències d’aquest sistema són especialment greus per a les persones afectades, en aquest cas els estudiants. Quan intenten exercir els seus drets de protecció de dades, com ara el dret d’accés, sovint es troben que Microsoft no respon a les sol·licituds, mentre que les escoles no poden donar-hi resposta perquè no disposen de tota la informació ni del control efectiu sobre les dades. Això crea una situació de “compliment formal”, però buida de contingut real, que acaba negant drets bàsics reconeguts pel RGPD.

A tot això s’hi afegeix una notable manca de transparència. Determinar quines polítiques de privacitat, contractes o documents s’apliquen realment a l’ús de Microsoft 365 Education és una tasca complexa fins i tot per a professionals del dret. La informació es troba dispersa en múltiples documents, sovint amb continguts vagues o contradictoris, i sense explicar clarament què passa amb les dades dels menors. Tal com assenyala Maartje de Graaf, advocada especialitzada en protecció de dades a Noyb, la informació facilitada per Microsoft és tan imprecisa que “ni tan sols un advocat qualificat pot entendre completament com es tracten les dades personals a Microsoft 365 Education”.

La segona denúncia resolta recentment fa encara més evident la gravetat de la situació. L’autoritat austríaca ha confirmat que Microsoft va instal·lar cookies de seguiment en el dispositiu d’un menor sense el seu consentiment, i que aquestes cookies s’utilitzen amb finalitats publicitàries. Tant l’escola com el Ministeri d’Educació austríac van afirmar que desconeixien completament l’existència d’aquest rastreig. Això planteja un escenari preocupant: milions de menors a Europa podrien estar sent rastrejats sense base legal ni coneixement de les institucions educatives que utilitzen aquests serveis.

Les possibles conseqüències d’aquesta decisió van molt més enllà del cas concret. Milions d’estudiants i docents a tota Europa utilitzen Microsoft 365 Education, i milions més fan servir Microsoft 365 en empreses i administracions públiques. El rastreig d’usuaris sense consentiment vulnera clarament la normativa europea de protecció de dades i posa en risc la conformitat legal de totes les organitzacions que utilitzen aquestes eines. De fet, algunes autoritats de protecció de dades, com les alemanyes, ja havien expressat dubtes seriosos sobre la compatibilitat de Microsoft 365 amb el RGPD.

En resum, aquest cas exemplifica un problema estructural: les grans empreses tecnològiques concentren el poder de decisió i els beneficis, però intenten traslladar les obligacions legals als seus clients europeus. Tal com resumeix Max Schrems, fundador de Noyb, si Microsoft no canvia de manera profunda el funcionament i la governança dels seus productes, moltes organitzacions europees simplement no podran complir amb les seves obligacions legals en matèria de protecció de dades. La decisió austríaca és, doncs, un toc d’alerta que va molt més enllà d’un sol cas o d’un sol país.

Avui en dia, les cookies són una eina essencial de la societat de la informació, ja que permeten als prestadors de serveis obtenir dades dels usuaris i emprar-les amb diferents finalitats, com pot ser, per exemple, per prestar-li un servei en concret o facilitar-li publicitat ajustada als seus gustos i costums de navegació.

Donada l’afectació de les cookies en la privacitat de les persones, resulta ineludible la implementació d’un sistema d’informació que permeti als usuaris ser plenament coneixedors dels usos que es donarà a les seves dades i decidir sobre els mateixos, mitjançant l’atorgament del seu consentiment.

Per tal de garantir aquests paràmetres, el passat mes de febrer de 2023, el Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD), va emetre les Directrius 03/2023 sobre patrons enganyosos a les xarxes socials. I, per tal d’ajudar als prestadors de serveis a seguir les indicacions de les citades directrius, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va actualitzar la seva Guia sobre l’ús de les cookies. Aquests nous criteris han d’implementar-se abans de l’11 de gener de 2024.

La guia inclou un conjunt de recomanacions que resultaran d’aplicació en aquells casos en què la utilització de les cookies impliqui el tractament de dades personals. I, per tant, els responsables del tractament hauran d’assegurar-se de complir tant amb les exigències pròpies que regula la LSSI, així com també la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

Un dels primers aspectes al que fa referència la guia, és a la necessitat d’identificar quines són les cookies emprades al lloc web i quina és la seva finalitat. Es tracta d’un pas essencial per tal de poder complir amb les principals obligacions de les cookies, que són l’obligació de transparència i l’obligació d’obtenció del consentiment.

També caldrà tenir present que aquestes obligacions no aplicaran a totes les cookies, sinó que algunes queden exceptuades. Per exemple, en el cas de les cookies de personalització, quan el propi usuari pren decisions sobre elles com pot ser l’opció de l’idioma, són cookies tècniques que no precisen consentiment, sense que puguin ser utilitzades per a altres finalitats.

Quan parlem de l’obligació de transparència, estem fent referència a la necessitat d’informar als usuaris de forma clara i complera sobre l’ús de les seves dades. És per això que caldrà informar sobre quina és la funció genèrica de les cookies, quin tipus de cookies es recullen i quina és la seva finalitat, qui les utilitza, com s’ha d’acceptar, denegar o revocar el consentiment per l’ús de les cookies, com es transferiran a tercers països, si implica l’elaboració de perfils, el període de conservació i la resta d’informació relativa al tractament de dades que ens determina l’article 13 del RGPD, com per exemple l’exercici de drets dels interessats.

No únicament és important la informació que s’ha de traslladar a l’usuari, sinó que cal prestar especial atenció també a com es facilita. És per això que cal assegurar-se que la informació sigui concisa, transparent i intel·ligible, mitjançant l’ús d’un llenguatge clar i senzill que pugi ser entès per l’usuari.

Altre aspecte a tenir en compte és la forma d’accés a la informació, ja que ha de ser clarament visible per l’usuari sense que impliqui un esforç per ell. Amb l’objectiu d’evitar la fatiga informativa, es pot oferir la informació mitjançant capes. De manera que, des de la primera capa informativa es pugui accedir a un enllaç o es pugui accedir a la informació completa de les cookies.

Tota aquesta informació ha de ser facilitada per tal que l’usuari atorgui el seu consentiment sent plenament coneixedor sobre com s’utilitzaran les seves dades personals.

Per l’obtenció del consentiment caldrà tindre present que es dugui a terme mitjançant fórmules que impliquin una inequívoca acció afirmativa per part de l’usuari. De manera que caldrà presentar-li les accions d’acceptar o rebutjar les cookies en lloc i format destacats, fàcilment visibles.

Un altre aspecte rellevant és que l’accés al servei web i a les seves funcionalitats, no podran condicionar-se a què l’usuari consenti l’ús de cookies. Podent-se presentar situacions en les quals la no acceptació de la utilització de cookies pot impedir l’accés al lloc web o a la utilització total o parcial del servei, sempre que s’informi a l’usuari i s’ofereixi per part de l’editor una alternativa d’accés al servei sense necessitat d’acceptar l’ús de cookies, la qual no ha de ser necessàriament gratuïta.

Es tracta d’un conjunt de directrius que permeten ajudar a traslladar la informació sobre l’ús de les cookies als usuaris, però fugin de l’estandardització de textos, ja que ha de ser plenament adequat a les característiques particulars de cada pàgina web. I, d’acord amb tot l’anterior, hauran de ser revistes els textos web.

Es pot consultar el text complet de l’informe del Guia sobre l’ús de les cookies de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades al següent enllaç: https://www.aepd.es/guias/guia-cookies.pdf

I, les Directrius 03/2023 sobre patrons enganyosos a les xarxes socials, del Comitè Europeu de Protecció de dades (CEPD):

https://edpb.europa.eu/system/files/2023-02/edpb_03-2022_guidelines_on_deceptive_design_patterns_in_social_media_platform_interfaces_v2_en_0.pdf

La CNIL, Commission nationale de l’informatique et des libertés (Comissió nacional d’informàtica i llibertats de França) ha publicat, en data 13 d’octubre de 2021, un article sobre les alternatives a les cookies “de tercers” i quines són les conseqüències del consentiment. En el mateix article la CNIL realitza la següent classificació d’alternatives a l’ús de cookies:

• Cookies “d’origen” i empremtes dactilars del navegador

De forma residual s’utilitza la tècnica denominada “fingerprinting” consistent en la identificació de l’usuari mitjançant les característiques tècniques del seu navegador. També s’utilitza residualment les cookies “d’origen” per retornar dades a través de crides URL en el domini de l’anunciant o a través de tècniques de delegació de subdominis (“encobriment CNAME”). (more…)

Mitjançant un nom tan aparentment inofensiu com el de cookies (galetetes) fem referència a aquells programes que permeten registrar i desar informació personal sobre els usuaris i preferències de navegació per internet, cosa que implica realitzar una petita instal·lació a l’equip de l’usuari. Tot i que les cookies serveixen sovint només per a registrar dades molt elementals que faciliten la navegació, com ara la llengua preferida o la moneda amb què volem pagar, no sempre estem parlant de dades banals, ja que, en molts casos, registren opcions i preferències de navegació i poden servir per a l’elaboració de perfils i la configuració de publicitat personalitzada. És el cas de les cookies anomenades de seguiment. En aquest cas, podem parlar de veritables afectacions a la privacitat de les persones i, en alguns casos, d’una recollida de dades personals. (more…)