#CuentasAnuales

El passat 21 de març es va publicar al BOE el Reial decret-llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla Integral de Resposta a la crisi a l’Orient Mitjà. Entre les mesures incorporades, destaca especialment la pròrroga de la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues derivades de la COVID-19, mesura aprovada inicialment pel Reial Decret-llei 2/2026, de 3 de febrer i derogada per Resolució del Congrés dels Diputats de 26 de febrer de 2026.

Pròrroga de la causa de dissolució

La norma estableix que, a efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista a l’article 363.1.e) de la Llei de societats de capital, les pèrdues corresponents als exercicis 2020 i 2021 no es computaran fins al tancament de l’exercici 2026.

Aquesta mesura dona continuïtat a les iniciatives adoptades en exercicis anteriors i permet a moltes societats evitar situacions de dissolució automàtica derivades de l’impacte excepcional de la pandèmia, aportant un marge addicional per a la recuperació econòmica.

Impacte en la formulació de comptes anuals

El Reial decret-llei introdueix també una mesura rellevant en relació amb els comptes anuals de l’exercici 2025:

• Les societats que, a l’entrada en vigor de la norma, ja haguessin formulat els comptes anuals, l’informe de gestió i la proposta d’aplicació del resultat, podran reformular-los en el termini màxim d’un mes.
• En aquest cas, la junta general per a l’aprovació dels comptes s’haurà de reunir dins dels tres mesos següents a la nova formulació.
• També es regulen les situacions en què la junta ja hagués estat convocada abans de l’entrada en vigor de la norma.

Aquestes disposicions obliguen a revisar la situació patrimonial de les societats i, si escau, adaptar la informació financera presentada.

Consideracions pràctiques

Cal tenir en compte que, al llarg de 2026, aquesta mesura ha estat subjecta a diversos canvis normatius (aprovacions i derogacions successives), fet que implica que la seva aplicació no ha estat contínua en el temps.

Per aquest motiu, és especialment important:

• Analitzar correctament els períodes de vigència de la mesura
• Revisar amb deteniment la formulació dels comptes anuals
• Assegurar la coherència amb la normativa aplicable en cada moment

Finalment, cal recordar que aquest Reial decret-llei haurà de ser convalidat pel Congrés dels Diputats en el termini de 30 dies des de la seva promulgació.

El passat 19 de gener fou publicat el BOICAC núm. 144, en el qual, entre d’altres, s’incorporen les següents consultes de comptabilitat.

Tractament comptable del traspàs d’existències a inversió immobiliària
En concret, es tracta el cas d’una societat dedicada a la promoció immobiliària que té comptabilitzat un edifici com a existències i manté registrat un deteriorament comptable, i que ara té la intenció de rehabilitar l’edifici per dedicar-lo al lloguer d’oficines.

La qüestió que es planteja és si l’actiu s’ha de traspassar a inversió immobiliària abans de realitzar la rehabilitació i si s’ha de fer pel valor net o bé registrant el preu d’adquisició i el deteriorament acumulat.

La resposta de l’ICAC és que, en el moment en què l’empresa decideix destinar l’immoble al lloguer, és quan s’ha de realitzar la reclassificació comptable i, d’altra banda, la reclassificació s’ha de fer per l’import en llibres; és a dir, s’ha de traspassar tant l’import brut de les existències comptabilitzat com també la correcció de valor pel deteriorament acumulat fins a la data, en el corresponent compte compensatori.

En qualsevol cas, la memòria dels Comptes Anuals haurà de facilitar tota la informació significativa sobre els fets, de manera que els Comptes Anuals reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat.

Càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials
La consulta planteja dubtes sobre el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials. En concret:

• Si s’han de tenir en compte com a factures pendents de pagament les rebudes de manera avançada del proveïdor abans que s’hagi prestat el servei.
• Si s’han de tenir en compte com a factures pagades els imports satisfets al proveïdor de manera avançada (bestretes), sense que s’hagi produït el servei.
• Quan es rep una factura rectificativa d’una factura anterior, quin import s’ha de considerar: l’original o el rectificat?

En el primer cas, la resposta és negativa; és a dir, només s’han de considerar les operacions en què s’ha rebut el servei, i és en aquest moment quan es comencen a computar els dies de pagament o els dies pendents de pagament, segons correspongui.

En el segon cas, la resposta és positiva; és a dir, si s’ha efectuat el pagament avançat, figurarà al numerador del rati de les operacions pagades amb signe negatiu, calculant el nombre de dies entre el pagament i la recepció del servei.

En la tercera pregunta, l’import que s’ha de tenir en compte és l’import del deute efectiu amb el proveïdor que ha prestat el servei.

Per últim, cal recordar que la societat ha de facilitar, en la memòria dels Comptes Anuals, tota la informació necessària i adequada per aclarir aquelles circumstàncies que puguin distorsionar el resultat obtingut en el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors.