despido objetivo

Tal com s’havia anunciat, el Govern ha aprovat aquest RDL amb l’objectiu de derogar el polèmic art. 52 d) de l’Estatut dels Treballadors, que incloïa com a causa d’acomiadament objectiu les faltes d’assistència a la feina, fins i tot justificades però intermitents.

L’acomiadament objectiu per faltes d’assistència ja es contemplava a l’Estatut dels Treballadors anterior (1980), i la seva utilització havia estat molt escassa. La reforma de 2012 va donar facilitats a aquest article sobre la redacció anterior, ja que es va introduir el requisit en què el total de faltes d’assistència en els 12 mesos anteriors aconseguís el 5% de les jornades hàbils, i eliminant la circumstància que l’índex d’absentisme total de la plantilla del centre de treball superés el 2,5% en els mateixos períodes de temps.

Després de la publicació de la STC 118/2019, de 16 d’octubre es va produir un gran enrenou social. L’alt tribunal avalava l’acomiadament d’una treballadora que va faltar a la feina en diverses ocasions per patir forts dolors a causa d’una malaltia. És a dir, que, encara que les seves faltes d’assistència fossin justificades amb baixes d’incapacitat, l’alt tribunal admetia l’acomiadament com a objectiu, afirmant que la causa de l’acomiadament no és el sol fet d’estar malalt el treballador, sinó la reiteració intermitent del nombre de faltes d’assistència a la feina, justificades o no, que hagin tingut lloc en un determinat període de temps; i afirmava que “es tracta d’una mesura per evitar l’increment indegut dels costos per a l’empresari, dret que també té cobertura constitucional a la llibertat d’empresa i la defensa de la productivitat”.

Des d’aquesta data, el Govern ha insistit que aquesta regulació lesionava drets fonamentals de les persones que pateixen malalties de llarga durada, o algun tipus de discapacitat, el que justifica el caràcter urgent d’aquesta reforma.

La doctrina del TJUE (en els assumptes Ruiz Conejero i en Nobel Plastiques Ibèrica) obliga a què hi hagi mecanismes dirigits a contraposar i avaluar la situació concreta cas per cas, als efectes de determinar si la mesura és proporcionada. Per contra, aquesta previsió d’anàlisi «ad hoc» no existeix en l’article 52 d) de l’Estatut dels Treballadors, que s’aplica amb caràcter automàtic quan concorren els percentatges d’inassistència que fa.

Així que el Govern amb aquesta mesura és procedent, a la immediata derogació de l’article 52 d) de l’Estatut dels Treballadors a efectes de garantir el dret a la no discriminació de les persones, així com per evitar el risc d’exclusió social de col·lectius de especial vulnerabilitat.

En aquest sentit ho ha fet també recentment el TSJ de Catalunya, avançant-se a aquesta derogació, en la seva sentència de 17 de gener de 2020.

La derogació d’aquest article entra en vigor a l’endemà de la seva publicació al BOE (el dia 20/02) i no té caràcter retroactiu.