El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 9521, de 16 d’octubre de 2025) ha publicat l’Acord GOV/234/2025, de 14 d’octubre, pel qual s’impulsen mesures urgents per a la restauració dels danys ocasionats per la DANA Alice a les Terres de l’Ebre. Aquest episodi de precipitacions torrencials, ocorregut els dies 12 i 13 d’octubre, ha afectat greument municipis del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta, deixant un important impacte en infraestructures, conreus i activitats econòmiques.
L’Acord parteix de la constatació que el canvi climàtic està incrementant la freqüència i intensitat d’episodis meteorològics extrems, i que les administracions públiques han de disposar d’instruments legals i financers que permetin una resposta ràpida i coordinada davant d’aquest tipus de situacions. En aquest context, el Govern estableix tres grans línies d’actuació: ajuts directes, finançament preferent i mesures de contractació pública d’emergència.
L’Acord preveu un paquet inicial de 10 milions d’euros, ampliable, destinat a ajuntaments i titulars d’activitats econòmiques que hagin patit danys significatius. Els ens locals de les Terres de l’Ebre podran actuar com a entitats col·laboradores de la Generalitat per gestionar aquests fons i tramitar les sol·licituds de subvenció, la qual cosa permetrà agilitzar els procediments i adaptar-los a la realitat territorial.
A més, es preveu que els departaments competents valorin la possibilitat d’impulsar noves línies d’ajuts en l’àmbit agrari o per a sectors especialment afectats, en coordinació amb l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).
L’Acord GOV/234/2025 també autoritza la creació d’una línia de préstecs de 50 milions d’euros per a empreses i entitats afectades per situacions d’emergència, gestionada conjuntament pel Departament d’Economia i Finances i l’Institut Català de Finances (ICF). D’aquesta dotació, el 75% correspon a l’ICF i el 25% al Departament. Els préstecs es podran retornar en un termini de fins a 10 anys, amb període de carència i tipus d’interès fix preferent, i s’adreçaran a finançar actuacions de recuperació acreditades i vinculades a danys efectius.
Un dels aspectes més rellevants des del punt de vista jurídic és que l’Acord reconeix que els contractes per a la reparació o reposició d’infraestructures afectades poden tramitar-se mitjançant el procediment d’emergència previst a l’article 120 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP).
Aquest mecanisme permet iniciar immediatament les actuacions necessàries per restablir serveis essencials o evitar danys majors, reduint terminis i simplificant tràmits, sempre que l’òrgan de contractació justifiqui adequadament la concurrència de la situació d’emergència. Es tracta, per tant, d’una aplicació pràctica d’aquesta figura excepcional, que posa en relleu la importància de la planificació i la transparència en la gestió de recursos públics fins i tot en contextos de crisi.
Finalment, l’Acord impulsa la creació d’un grup de treball interdepartamental, amb representants de diversos departaments i entitats públiques com l’ACA i Infraestructures.cat, encarregat d’avaluar els danys i coordinar les actuacions de reparació. També es preveu la dotació de recursos per millorar les infraestructures de protecció civil i el desenvolupament d’un futur Centre Logístic d’Emergències Catalunya Sud, amb la finalitat de reforçar la capacitat de resposta dels municipis.
Amb aquest Acord, la Generalitat estableix un marc integral d’intervenció davant situacions d’emergència, que combina ajuts econòmics, finançament i contractació pública d’urgència sota criteris de legalitat i eficiència. Es tracta d’un pas endavant en la gestió resilient del territori, que evidencia com la normativa de contractació pública pot adaptar-se a les necessitats reals de la societat en contextos d’excepcionalitat.
El 22 de juliol de 2025 es va publicar en el DOGC l’Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, que aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ordre incorpora l’actualització del Pla General de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) respecte a l’anterior aprovat l’any 2017.
Les novetats més significatives que es realitza en aquesta actualització es concreta en els aspectes que es detallen a continuació.
L’actualització estableix quin pla comptable s’ha d’aplicar segons el tipus d’entitat del sector públic, i reforça l’obligació de retre comptes i fer seguiment pressupostari.
S’estableix, independentment del pla de comptabilitat que apliquin les entitats del sector públic de la Generalitat que, en cas de discrepància o de no regulació explícita de determinades operacions pel pla aplicat per aquestes, les normes de registre i valoració, així com els principis i criteris comptables del PGCPGC tenen prevalença.
S’incorpora en la norma de reconeixement i valoració 18a, «Transferències, subvencions, donacions i llegats» les normes específiques d’aplicació a determinats supòsits de subvencions, transferències i aportacions que la Intervenció General de la Generalitat havia regulat mitjançant instruccions.
S’ha incorporat la nota 27 de la memòria dels comptes anuals per informar detalladament de les operacions i saldos amb les entitats del perímetre de consolidació de la Generalitat de Catalunya.
S’inclou una norma de reconeixement i valoració relativa al tractament comptable que s’ha de donar als actius utilitzats en els acords de concessió de servei públic. La incorporació d’aquesta nova norma ha suposat la modificació del balanç per a la incorporació de noves partides a l’actiu, així com l’ampliació d’informació a la memòria, a més de la creació de nous comptes al quadre de comptes amb les definicions i relacions comptables respectives.
Es modifica la denominació d’alguns dels indicadors pressupostaris previstos a la nota 24 de la memòria dels comptes anuals.
S’ha modificat la nota 21 de la memòria, «Contractació administrativa. Procediments d’adjudicació» a fi de fer referència únicament a la mateixa en què s’haurà d’elaborar la informació de contractació administrativa en cada exercici d’acord amb la classificació dels contractes i procediments en vigor.
Finalment, s’incorporen una sèrie de modificacions l’objectiu de les quals és aclarir, interpretar i desenvolupar apartats determinats. Entre d’altres, la incorporació de la definició del cost de reposició depreciat que s’haurà d’utilitzar per determinar el valor en ús per al càlcul del deteriorament als actius amb potencial de servei; la inclusió entre els models i les tècniques de valoració previstos per a la determinació del valor raonable d’un actiu, del cost de reposició depreciat, per a aquells actius en què no existeixi un mercat actiu, així com d’altres mètodes de valoració de fàcil obtenció per als béns mobles i s’inclouen les normes de registre i valoració i informació dels béns de patrimoni històric de naturalesa material a incloure en els comptes anuals.
Aquesta Ordre entra en vigor i és aplicable a partir de l’exercici comptable que s’inicia el dia 1 de gener de 2026.