#DretEuropeu

Al DOUE de l’11 de juny de 2026 s’ha publicat el Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 de la Comissió, de 5 de juny de 2026, pel qual s’estableix una llista d’indicadors comuns sobre el funcionament dels organismes d’igualtat designats d’acord amb la Directiva (UE) 2024/1500. Aquesta disposició estableix el marc per a la recopilació i la comunicació d’informació que servirà de base per als informes de seguiment que els estats membres hauran de trametre a la Comissió.

Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Directiva (UE) 2024/1500, que va establir uns requisits mínims aplicables al funcionament dels organismes d’igualtat amb la finalitat de reforçar-ne l’eficàcia i garantir-ne la independència. En aquest context, el Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 concreta una relació comuna d’indicadors destinada a harmonitzar les dades que els estats membres han de recopilar a escala nacional i comunicar posteriorment a la Comissió Europea.

Segons disposa la norma, els indicadors comprenen, entre altres aspectes, els recursos humans, tècnics i financers dels organismes d’igualtat, les garanties d’independència en l’exercici de les seves funcions, l’accessibilitat dels seus serveis, l’eficàcia de la seva actuació i les eventuals modificacions del seu mandat, de les seves competències o de la seva estructura organitzativa. La finalitat és assegurar que la informació obtinguda sigui homogènia, objectiva, fiable i comparable a tot el territori de la Unió Europea.

Contingut de l’annex

L’annex del reglament estructura la llista d’indicadors en tres grans apartats. El primer fa referència a la configuració nacional i al funcionament organitzatiu dels organismes d’igualtat. El segon recull els indicadors relatius al funcionament operatiu durant el període de referència. El tercer incorpora la informació de retorn facilitada pels mateixos organismes sobre el compliment dels requisits previstos a la Directiva (UE) 2024/1500.

Aquests apartats inclouen indicadors relatius a l’estructura i el mandat dels organismes, les garanties d’independència, els mecanismes de finançament, les competències per a la tramitació de denúncies, els procediments de resolució alternativa de litigis, les actuacions d’investigació, l’emissió de decisions o dictàmens, l’activitat jurisdiccional, l’elaboració d’informes, l’accessibilitat dels locals i dels serveis, així com la igualtat d’accés als canals de denúncia.

Eina comuna i protecció de dades

Amb la finalitat de facilitar la recopilació i la transmissió de la informació, el reglament preveu que la Comissió pugui posar a disposició dels estats membres i dels organismes d’igualtat una eina informàtica d’ús senzill, amb camps d’introducció de dades adaptats als indicadors aprovats. Així mateix, l’article 1 estableix expressament que les dades recopilades d’acord amb aquests indicadors no poden contenir dades personals en el sentit del Reglament general de protecció de dades (RGPD).

Terminis de comunicació

D’acord amb el que estableix l’annex, els estats membres hauran de facilitar la informació relativa a la configuració nacional, al funcionament operatiu i a la informació de retorn, com a màxim, el 19 de juny de 2031. Posteriorment, diversos d’aquests blocs d’informació s’hauran d’actualitzar amb una periodicitat quinquennal, de conformitat amb l’article 18 de la Directiva (UE) 2024/1500. Amb caràcter general, els indicadors es calcularan prenent com a referència l’any natural.

Entrada en vigor i incidència pràctica

L’article 2 del Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 estableix que aquesta disposició entrarà en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea. Atès que es tracta d’un reglament, serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicable a tots els estats membres.

Des d’una perspectiva pràctica, aquesta norma dota la Comissió i els estats membres d’una metodologia comuna de seguiment destinada a avaluar el funcionament dels organismes d’igualtat en l’àmbit de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en matèria d’ocupació i treball. Aquest sistema permetrà disposar d’informació homogènia sobre aspectes com la independència, els recursos disponibles, l’accessibilitat i els resultats de l’activitat desenvolupada, i constituirà un instrument de suport per a l’elaboració dels futurs informes d’aplicació de la Directiva (UE) 2024/1500.

Reflexions a partir de l’Informe 26/2025 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya sobre els límits jurídics, materials i probatoris de l’article 168.a.2 de la LCSP en contractes vinculats a prestacions prèvies i concessions en execució.

La contractació pública contemporània es caracteritza per una tensió constant entre l’objectiu d’eficiència en la prestació dels serveis públics i l’exigència de respecte als principis estructurals que informen el sistema contractual: la lliure concurrència, la igualtat de tracte i la transparència. Aquesta tensió es manifesta amb especial intensitat en l’ús dels procediments excepcionals, i singularment en el procediment negociat sense publicitat per manca de competència per raons tècniques, previst a l’article 168.a.2 de la Llei de Contractes del Sector Públic.

En aquest context, l’Informe 26/2025, de 27 de novembre, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya ofereix una anàlisi especialment rellevant i oportuna, en abordar un supòsit habitual en la pràctica administrativa: la contractació de prestacions estretament vinculades a contractes precedents o en fase d’execució, particularment concessions de serveis de llarga durada, i la temptació d’acudir a l’adjudicació directa a l’operador incumbent al·legant raons d’integració tècnica, continuïtat del servei o interès general.

La Junta parteix d’una consideració metodològica que resulta clau: l’article 168.a.2 LCSP no pot interpretar-se de manera aïllada, sinó necessàriament en connexió amb l’article 32.2.b de la Directiva 2014/24/UE. Aquesta norma comunitària, que estableix el marc material del procediment negociat sense publicitat, exigeix no només la inexistència d’alternatives raonables al mercat, sinó també que la manca de competència no sigui conseqüència d’una restricció artificial creada pel propi poder adjudicador. Malgrat que aquesta darrera exigència va desaparèixer del tenor literal de la LCSP arran de la reforma de 2023, la Junta recorda que continua essent plenament operativa per aplicació del principi de primacia del dret de la Unió i del deure d’interpretació conforme.

A partir d’aquest marc, l’Informe reafirma el caràcter estrictament excepcional del procediment negociat sense publicitat i subratlla que la seva utilització només és jurídicament admissible quan concorre una situació d’exclusivitat tècnica objectiva, real i degudament acreditada. No es tracta, doncs, d’identificar l’operador més idoni o el que ofereix majors garanties operatives, sinó de constatar que, objectivament, només un operador econòmic pot executar la prestació i que la resta no poden assolir els resultats exigits.

Un dels aspectes més valuosos de l’Informe és l’esforç per precisar que no pot entendre’s com a “raó tècnica” en el sentit de l’article 168.a.2 LCSP. Així, la Junta descarta que la complexitat tècnica de les prestacions, la major experiència de l’operador actual, el seu coneixement acumulat del sistema o la seva posició avantatjosa en termes d’informació constitueixin, per si sols, causes habilitants del procediment negociat sense publicitat. Tampoc ho són, de manera automàtica, les necessitats d’interoperabilitat, integració amb sistemes existents o la garantia de la continuïtat d’un servei públic essencial. Aquests elements poden justificar una millor posició competitiva en un procediment amb concurrència, però no eliminen la possibilitat d’altres operadors ni acrediten una impossibilitat tècnica pràctica.

Especialment rellevant és la reflexió de la Junta sobre l’interès general. L’Informe reconeix que la continuïtat i la qualitat de determinats serveis públics, com el cicle integral de l’aigua, constitueixen un objectiu d’interès públic indiscutible. No obstant això, recorda que aquest interès no pot operar com una clàusula general d’excepció que permeti prescindir de la concurrència quan aquesta és possible. L’interès públic en l’eficiència del servei ha de ponderar-se amb l’interès públic en la competència efectiva, la igualtat i la transparència, sense que cap d’aquests valors pugui ser automàticament sacrificat.

L’Informe també posa l’accent en la imputabilitat de la situació d’exclusivitat. La manca de competència per raons tècniques no pot ser atribuïble al propi poder adjudicador, ni com a conseqüència directa de les seves decisions, ni com a resultat de l’acumulació de decisions tècniques i contractuals que hagin generat un tancament progressiu del mercat. En aquest sentit, la Junta apunta cap a un deure positiu dels òrgans de contractació de no només evitar la creació de restriccions artificials, sinó també de remoure, en la mesura del raonable, aquells obstacles a la competència que puguin derivar de la seva pròpia actuació prèvia.

Pel que fa a l’estàndard probatori, la doctrina és clara: la càrrega de la prova recau íntegrament sobre l’Administració i exigeix una justificació reforçada, basada en informes tècnics rigorosos i, preferentment, independents, així com en una anàlisi real i efectiva del mercat. No és suficient acreditar que altres operadors es troben en una posició menys avantatjosa; cal demostrar que, raonablement, no poden executar la prestació.

Finalment, en l’àmbit de les concessions, l’Informe introdueix una advertència especialment significativa: quan les obres o prestacions que es pretenen contractar no estaven clarament previstes en l’objecte del contracte ni degudament valorades en l’estudi de viabilitat econòmica, no poden ser atribuïdes automàticament al concessionari ni justificades mitjançant un procediment negociat sense publicitat. En aquests supòsits, la solució jurídica adequada passarà, si escau, per una modificació contractual ajustada als límits legals o per una nova licitació amb publicitat i concurrència.

Informe 26-2025-CP