Economia

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 9521, de 16 d’octubre de 2025) ha publicat l’Acord GOV/234/2025, de 14 d’octubre, pel qual s’impulsen mesures urgents per a la restauració dels danys ocasionats per la DANA Alice a les Terres de l’Ebre. Aquest episodi de precipitacions torrencials, ocorregut els dies 12 i 13 d’octubre, ha afectat greument municipis del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta, deixant un important impacte en infraestructures, conreus i activitats econòmiques.

L’Acord parteix de la constatació que el canvi climàtic està incrementant la freqüència i intensitat d’episodis meteorològics extrems, i que les administracions públiques han de disposar d’instruments legals i financers que permetin una resposta ràpida i coordinada davant d’aquest tipus de situacions. En aquest context, el Govern estableix tres grans línies d’actuació: ajuts directes, finançament preferent i mesures de contractació pública d’emergència.

L’Acord preveu un paquet inicial de 10 milions d’euros, ampliable, destinat a ajuntaments i titulars d’activitats econòmiques que hagin patit danys significatius. Els ens locals de les Terres de l’Ebre podran actuar com a entitats col·laboradores de la Generalitat per gestionar aquests fons i tramitar les sol·licituds de subvenció, la qual cosa permetrà agilitzar els procediments i adaptar-los a la realitat territorial.

A més, es preveu que els departaments competents valorin la possibilitat d’impulsar noves línies d’ajuts en l’àmbit agrari o per a sectors especialment afectats, en coordinació amb l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).

L’Acord GOV/234/2025 també autoritza la creació d’una línia de préstecs de 50 milions d’euros per a empreses i entitats afectades per situacions d’emergència, gestionada conjuntament pel Departament d’Economia i Finances i l’Institut Català de Finances (ICF). D’aquesta dotació, el 75% correspon a l’ICF i el 25% al Departament. Els préstecs es podran retornar en un termini de fins a 10 anys, amb període de carència i tipus d’interès fix preferent, i s’adreçaran a finançar actuacions de recuperació acreditades i vinculades a danys efectius.

Un dels aspectes més rellevants des del punt de vista jurídic és que l’Acord reconeix que els contractes per a la reparació o reposició d’infraestructures afectades poden tramitar-se mitjançant el procediment d’emergència previst a l’article 120 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

Aquest mecanisme permet iniciar immediatament les actuacions necessàries per restablir serveis essencials o evitar danys majors, reduint terminis i simplificant tràmits, sempre que l’òrgan de contractació justifiqui adequadament la concurrència de la situació d’emergència. Es tracta, per tant, d’una aplicació pràctica d’aquesta figura excepcional, que posa en relleu la importància de la planificació i la transparència en la gestió de recursos públics fins i tot en contextos de crisi.

Finalment, l’Acord impulsa la creació d’un grup de treball interdepartamental, amb representants de diversos departaments i entitats públiques com l’ACA i Infraestructures.cat, encarregat d’avaluar els danys i coordinar les actuacions de reparació. També es preveu la dotació de recursos per millorar les infraestructures de protecció civil i el desenvolupament d’un futur Centre Logístic d’Emergències Catalunya Sud, amb la finalitat de reforçar la capacitat de resposta dels municipis.

Amb aquest Acord, la Generalitat estableix un marc integral d’intervenció davant situacions d’emergència, que combina ajuts econòmics, finançament i contractació pública d’urgència sota criteris de legalitat i eficiència. Es tracta d’un pas endavant en la gestió resilient del territori, que evidencia com la normativa de contractació pública pot adaptar-se a les necessitats reals de la societat en contextos d’excepcionalitat.

Definir la mida d’una empresa és important per molts motius. El primer que ens ve al cap és el més operatiu, és a dir, els aspectes relacionats amb el compliment legal i normatiu, com ara les obligacions fiscals, les obligacions laborals o els tràmits administratius. Tanmateix, la importància de la definició de la mida de les empreses va més enllà, ja que afecta també la seva estratègia i la seva capacitat per competir en el mercat, un mercat cada vegada més canviant i dinàmic.

La pertinença a una o altra categoria empresarial incideix directament en l’estratègia financera. En principi, les empreses grans tenen més accés a finançament, talent o tecnologia; ara bé, també es pot donar el cas que el canvi de categoria permeti a algunes empreses accedir a subvencions específiques per a micropimes o pimes, fet que els pot obrir noves oportunitats de negoci.

També és interessant per a les empreses, com comentàvem, que l’ajust dels límits suposa una reducció substancial de les obligacions comptables, fiscals i laborals — menys detalls i menys informació en els comptes anuals, entre d’altres. Això es tradueix en una simplificació de la gestió administrativa i fa que les empreses esdevinguin més àgils i menys burocràtiques.

En conclusió, la mida de l’empresa determina en gran mesura la seva estructura, la seva estratègia i la seva competitivitat. No existeix una “millor dimensió” d’empresa, ja que això dependrà del sector, dels objectius i de l’entorn, entre d’altres factors.

Recordar que Espanya encara no ha fet la transposició completa de la Directiva Delegada (UE) 2023/2775, que modifica els límits per definir la mida d’una empresa i que podrien quedar establerts de la manera següent:

• Microempreses: aquelles amb un balanç que no superi els 450.000 euros i un volum de negoci que no superi els 900.000 euros.
• Petites empreses: aquelles amb un balanç que no superi els 5 milions d’euros i un volum de negoci que no superi els 10 milions d’euros.
• Mitjanes empreses: aquelles amb un balanç que no superi els 25 milions d’euros i un volum de negoci que no superi els 50 milions d’euros.

A més, els estats membres poden establir límits superiors per a les petites empreses, sempre que no superin els 7,5 milions d’euros en balanç i els 15 milions d’euros en volum de negoci.

En resum, la situació actual és que Espanya encara està en procés de transposició de la directiva europea i, per tant, caldrà estar atents a les properes modificacions legals que implementin aquests nous límits.

L’11 de febrer de 2025, el Consell de Ministres va aprovar un increment del 4,4% en el Salari Mínim Interprofessional (SMI), situant-lo en 1.184 euros bruts mensuals repartits en 14 pagues, el que equival a 16.576 euros bruts anuals.

Aquesta mesura, que té efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025, beneficiarà més de 2,5 milions de treballadors, especialment dones i joves.

No obstant això, per primera vegada, aquest increment de l’SMI estarà subjecte a tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), fet que reduirà els ingressos nets de molts treballadors.

Aquesta decisió ha generat crítiques, ja que es considera que no segueix una lògica progressista i de justícia fiscal. Es destaca la necessitat d’ajustar l’IRPF per evitar que els perceptors de l’SMI suportin una càrrega impositiva excessiva, especialment en comparació amb les rendes del capital i immobiliàries que gaudeixen de menors impostos.

A Catalunya, la UGT ha informat que aquesta pujada beneficiarà 380.000 treballadors catalans.

Tanmateix, la tributació de l’SMI podria afectar negativament els ingressos nets d’aquests treballadors.

En resum, mentre l’increment de l’SMI per al 2025 representa una millora salarial significativa per a molts treballadors, la seva subjecció a tributació fiscal planteja desafiaments addicionals que podrien minimitzar l’impacte positiu esperat en els ingressos nets dels treballadors amb salaris més baixos.

En l’últim butlletí del BOICAC Nº 140, s’aborda una consulta interessant per a les empreses que participen en una Unió Temporal d’Empreses (UTE): el càlcul del nombre mitjà de treballadors. Aquest càlcul és essencial per determinar la dimensió de l’empresa i complir amb certes obligacions legals, que inclouen el nombre mitjà de treballadors com un dels criteris per determinar el model per a la confecció de comptes anuals i l’obligatorietat de sotmetre els estats financers a auditoria de comptes.

Una UTE és un sistema de col·laboració entre empresaris per desenvolupar o executar una obra, servei o subministrament. És important destacar que no constitueix una persona jurídica independent dels seus partícips, la qual cosa implica que les operacions de la UTE s’han d’integrar en la comptabilitat dels partícips.

Nombre mitjà de treballadors:

S’han de considerar totes les persones amb relació laboral amb l’empresa durant l’exercici, segons el temps de servei. Això inclou els treballadors de la UTE, inclòs el personal directiu, en la proporció que correspongui, a la participació de l’empresa a la UTE.

Aplicació del Criteri de Proporcionalitat:

Per calcular el nombre mitjà de treballadors, s’ha d’aplicar un criteri de proporcionalitat. Això significa que l’empresa ha de computar com a treballadors propis els treballadors de la UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats realitzades. Salvat millor evidència, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de la UTE.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà de subministrar tota la informació significativa sobre els criteris i imputacions realitzats. Aquest enfocament assegura que els comptes anuals reflecteixin fidelment la situació financera i els resultats de l’empresa, complint amb les normatives comptables i legals aplicables.

En resum, el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una UTE és un procés que requereix atenció al detall i un enfocament proporcional per garantir el compliment de les obligacions legals i comptables. Aquest tema, encara que tècnic, és fonamental per a la correcta gestió i presentació dels comptes anuals de les empreses involucrades en una UTE.

Article publicat per Joan B. Casas, soci fundador de Faura-Casas, a La Vanguardia, 15 de gener de 2022

Sanitat i deficient finançament

Quins són els partits polítics que és financien amb més recursos privats que públics?

Article publicat per Daniel Faura, soci fundador de Faura-Casas, a VIAempresa, 11 de febrer de 2021.

Podeu llegir l’article sencer clicant aquest enllaç:

Els comptes “pendents” dels partits polítics (viaempresa.cat)

Oriol Amat i Salas, economista i catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat nomenat degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, en què que n’és membre vocal, entre d’altres, Mª Josep Arasa, soci de Faura-Casas, en l’etapa final del mandat de l’actual Junta de Govern.

Joan B. Casas, soci fundador de Faura-Casas, i Albert Carreras, Júlia Montserrat, Daniel Quer, Francesc Raventós i Josep Reyner han publicat un document en què conclouen que, amb el mateix tracte fiscal del País Basc, Catalunya podria dedicar 9.100 M€ més a educació, sanitat, serveis socials o infraestructures tot i que seria una compensació parcial del dèficit fiscal amb l’Estat.

Economistes pel Benestar

“La recent visita del president de la Generalitat Valenciana a Catalunya sembla que ha tomat a posar sobre la taula la conveniència d’una col·laboració més intensa entre l’administració catalana i la valenciana”.

Article publicat per Joan B. Casas, soci fundador de Faura-Casas, a La Vanguardia, 20 de desembre de 2020.

Podeu llegir l’article sencer clicant aquest enllaç:

Commonwealth mediterrània

En economia és habitual que un mateix esdeveniment sigui interpretat de forma diferent en funció d’interessos econòmics o polítics. L’inesperat anunci de la fusió entre CAIXABANK i BANKIA n’és un bon exemple. Una línia d’argumentació, on molts economistes s’hi troben còmodes, és la d’explicar la fusió a partir exclusivament de lògiques econòmiques i de mercat.

Article publicat per Joan B. Casas, soci fundador de Faura-Casas, a La Vanguardia, 11 octubre 2020.

Podeu llegir l’article sencer clicant aquest enllaç:

«L’altre procés»