Espanya

La contractació pública representa un dels pilars fonamentals de la despesa i la gestió administrativa a Espanya, amb una incidència directa sobre l’economia i el benestar social.

Segons dades de l’OCDE, el nivell de despesa en contractació pública durant l’any 2022 va ser de l’11,52% del Producte Interior Brut (PIB) i el 24,11% del total de la despesa pública, tal com es reflecteix en les estadístiques del document Government at a Glance, recollides per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) a l’OECD.Stat, i de les quals es fa ressò l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) en el seu Informe Anual de Supervisió 2023.

Article revista mon juridic

L’11 de febrer de 2025, el Consell de Ministres va aprovar un increment del 4,4% en el Salari Mínim Interprofessional (SMI), situant-lo en 1.184 euros bruts mensuals repartits en 14 pagues, el que equival a 16.576 euros bruts anuals.

Aquesta mesura, que té efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025, beneficiarà més de 2,5 milions de treballadors, especialment dones i joves.

No obstant això, per primera vegada, aquest increment de l’SMI estarà subjecte a tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), fet que reduirà els ingressos nets de molts treballadors.

Aquesta decisió ha generat crítiques, ja que es considera que no segueix una lògica progressista i de justícia fiscal. Es destaca la necessitat d’ajustar l’IRPF per evitar que els perceptors de l’SMI suportin una càrrega impositiva excessiva, especialment en comparació amb les rendes del capital i immobiliàries que gaudeixen de menors impostos.

A Catalunya, la UGT ha informat que aquesta pujada beneficiarà 380.000 treballadors catalans.

Tanmateix, la tributació de l’SMI podria afectar negativament els ingressos nets d’aquests treballadors.

En resum, mentre l’increment de l’SMI per al 2025 representa una millora salarial significativa per a molts treballadors, la seva subjecció a tributació fiscal planteja desafiaments addicionals que podrien minimitzar l’impacte positiu esperat en els ingressos nets dels treballadors amb salaris més baixos.

La divergència es fonamenta en la transposició de les tres directives comunitàries denominades “de quarta generació” en matèria de contractació pública (2014/23/UE; 2014/24/UE i 2014/25/UE, de 26 de febrer de 2014): sobre contractació pública, sectors especials i una tercera sobre adjudicació de contractes de concessió.

“Fins ara, Espanya encara no ha introduït els canvis necessaris a la seva legislació per fer-la compatible amb totes les obligacions derivades del dret de la UE”, esmenta la Comissió Europea, que posa el focus en “quins tipus d’autoritats, contractes i modificacions de contractes han de seguir les normes de contractació pública”, considerant que “els esforços de les autoritats han estat insuficients fins ara” optant finalment per la via del TJUE.

Després de la transposició de les tres directives i el control de compliment realitzat per la Comissió, el desembre del 2021 la Comissió va enviar una “carta d’emplaçament” a Espanya. Posteriorment, en abril de 2024 va enviar un dictamen motivat en el qual la Comissió exposava el seu parer.

En aquest la Comissió Europea va donar dos mesos a Espanya per abordar els problemes detectats per les autoritats comunitàries en la seva aplicació de la directiva europea sobre licitacions públiques o, en cas contrari, podria portar el cas davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, fet que finalment ha succeït aquest desembre de 2024.