El Decret llei 5/2025 introdueix una bateria de mesures urgents en matèria fiscal amb l’objectiu de promoure l’accés a l’habitatge, reforçar la justícia fiscal i incentivar l’ús sostenible dels recursos. A continuació, es recullen les principals novetats en relació a l’aplicació a Catalunya de l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP/AJD), l’Impost sobre successions i donacions i l’Impost sobre les estades en establiments turístics.
Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP)
Aquest bloc se centra a incentivar polítiques d’habitatge i introduir una fiscalitat més progressiva:
Tipus reduïts per a col·lectius protegits:
L’11 de febrer de 2025, el Consell de Ministres va aprovar un increment del 4,4% en el Salari Mínim Interprofessional (SMI), situant-lo en 1.184 euros bruts mensuals repartits en 14 pagues, el que equival a 16.576 euros bruts anuals.
Aquesta mesura, que té efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025, beneficiarà més de 2,5 milions de treballadors, especialment dones i joves.
No obstant això, per primera vegada, aquest increment de l’SMI estarà subjecte a tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), fet que reduirà els ingressos nets de molts treballadors.
Aquesta decisió ha generat crítiques, ja que es considera que no segueix una lògica progressista i de justícia fiscal. Es destaca la necessitat d’ajustar l’IRPF per evitar que els perceptors de l’SMI suportin una càrrega impositiva excessiva, especialment en comparació amb les rendes del capital i immobiliàries que gaudeixen de menors impostos.
A Catalunya, la UGT ha informat que aquesta pujada beneficiarà 380.000 treballadors catalans.
Tanmateix, la tributació de l’SMI podria afectar negativament els ingressos nets d’aquests treballadors.
En resum, mentre l’increment de l’SMI per al 2025 representa una millora salarial significativa per a molts treballadors, la seva subjecció a tributació fiscal planteja desafiaments addicionals que podrien minimitzar l’impacte positiu esperat en els ingressos nets dels treballadors amb salaris més baixos.
En l’últim butlletí del BOICAC Nº 140, s’aborda una consulta interessant per a les empreses que participen en una Unió Temporal d’Empreses (UTE): el càlcul del nombre mitjà de treballadors. Aquest càlcul és essencial per determinar la dimensió de l’empresa i complir amb certes obligacions legals, que inclouen el nombre mitjà de treballadors com un dels criteris per determinar el model per a la confecció de comptes anuals i l’obligatorietat de sotmetre els estats financers a auditoria de comptes.
Una UTE és un sistema de col·laboració entre empresaris per desenvolupar o executar una obra, servei o subministrament. És important destacar que no constitueix una persona jurídica independent dels seus partícips, la qual cosa implica que les operacions de la UTE s’han d’integrar en la comptabilitat dels partícips.
Nombre mitjà de treballadors:
S’han de considerar totes les persones amb relació laboral amb l’empresa durant l’exercici, segons el temps de servei. Això inclou els treballadors de la UTE, inclòs el personal directiu, en la proporció que correspongui, a la participació de l’empresa a la UTE.
Aplicació del Criteri de Proporcionalitat:
Per calcular el nombre mitjà de treballadors, s’ha d’aplicar un criteri de proporcionalitat. Això significa que l’empresa ha de computar com a treballadors propis els treballadors de la UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats realitzades. Salvat millor evidència, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de la UTE.
En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà de subministrar tota la informació significativa sobre els criteris i imputacions realitzats. Aquest enfocament assegura que els comptes anuals reflecteixin fidelment la situació financera i els resultats de l’empresa, complint amb les normatives comptables i legals aplicables.
En resum, el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una UTE és un procés que requereix atenció al detall i un enfocament proporcional per garantir el compliment de les obligacions legals i comptables. Aquest tema, encara que tècnic, és fonamental per a la correcta gestió i presentació dels comptes anuals de les empreses involucrades en una UTE.
Durant l’exercici 2024, conforme l’aplicació de la disposició transitòria segons (DT 2a) de la Llei 35/2006, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Agència Tributària oferia la possibilitat de reduir a la declaració de la renda l’import declarat com a rendiments del treball per part d’aquelles persones que cobraven pensions de jubilació o invalidesa, i que no es van reduir/minorar l’import de les aportacions a mutualitats en el seu moment.
Per a la renda del 2023, l’aplicació de la reducció es podia incloure dins la mateixa declaració de la Renda 2023 presentada durant els mesos d’abril a juny del 2024, ja que a les dades fiscals s’indicava l’import a minorar. Pel que fa als anys anteriors no prescrits, es va obrir un procés de devolució que es tramitava a través d’un formulari que rectificava d’ofici les declaracions no prescrites (2019 a 2022 generalment), o bé també es podia tramitar una sol·licitud d’ingressos indeguts pels esmentats anys.
A finals de l’any 2024, l’Agència Tributària ha emès una nota informativa en què indica que ha procedit a modificar la forma de gestionar les devolucions d’IRPF als jubilats que van fer aportacions a antigues mutualitats, deixant sense efectes totes aquelles sol·licituds realitzades per qualsevol de les vies habilitades a tal efecte, dels exercicis 2022 i anteriors no prescrits, sempre que la devolució no s’hagués acordat abans del dia 22 de desembre.
D’aquesta manera, per a poder gestionar aquestes devolucions, s’inicia un procediment a través d’un nou formulari habilitat a tal efecte, que estarà disponible durant el període de presentació voluntària de la declaració d’IRPF. De manera que durant el període de la campanya de la renda de 2025, es podrà demanar la devolució dels exercicis 2019 i anteriors no prescrits, el 2026 es podrà demanar la devolució de l’exercici 2020, i així successivament fins al 2028.
Aquest canvi suposa una dilatació en el temps a l’hora de poder cobrar les devolucions sol·licitades (fins al 2028) per a tots aquells contribuents que no han cobrat aquests imports fins a data 22 de desembre.