fiscalitat

El Reial decret-llei 7/2026, de 20 de març, pel que s’aprova el Pla Integral de resposta a la crisi a l’Orient Mitjà, inclou una sèrie de mesures que persegueixen no sols fer front a les conseqüències immediates provocades pel conflicte bèl·lic tant a particulars com a empreses, sinó enfortir els sectors econòmics per què les famílies i els col·lectius més vulnerables vegin alleugerits els possibles efectes provocats per la guerra.

Dintre del paquet de mesures aprovades se n’inclouen de tributàries amb l’objectiu principal de reduir la pressió fiscal associada a l’energia i reforçar la transició cap a un model energètic més sostenible, entre les que destaquem:

En l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF):

Es dona continuïtat i s’amplien els incentius a l’eficiència energètica ja existents:

• S’estén pels exercicis 2026 i 2027 l’aplicació de les deduccions per obres d’eficiència energètica en habitatges (20%, 40% i 60%).
• Es manté durant el 2026 la deducció del 15% per l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega.
• S’introdueix una nova deducció per la instal·lació de sistemes d’autoconsum amb energies renovables, amb percentatges del 10% o del 20% i una base màxima anual de 5.000 euros.

Aquestes mesures consoliden el paper dels incentius fiscals en la promoció de la sostenibilitat.

En l’Impost sobre Societats:

En l’àmbit de les entitats jurídiques també es manté la incentivació en inversions en energies renovables, eficiència energètica i sostenibilitat:

• Es prorroga la llibertat d’amortització per a inversions en instal·lacions d’autoconsum amb energies renovables durant l’exercici 2026.
• També s’estén aquest règim a inversions en vehicles elèctrics i infraestructures de recàrrega.
• S’estableixen determinades condicions, com el manteniment de la plantilla i un límit d’inversió de 500.000 euros.

En l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

Es redueix el tipus impositiu de l’IVA del 10% per a lliurament, importacions i adquisicions intracomunitàries següents.

• Energia elèctrica: en les contractacions inferiors a 10 kW i per a perceptors del bo social en condició de vulnerabilitat severa.
• Gas natural, briquetes i pèl·lets procedents de biomassa i fusta per a llenya.
• Gasolina, gasolis i biocarburants destinats a ser emprats com a carburant.

Aquestes mesures s’estableixen amb caràcter temporal, inicialment des de 22 de març a 30 de juny de 2026.

Altres tributs

• En l’Impost sobre Hidrocarburs, s’estableixen tipus reduïts per a gasolines, gasolis, fueloils, GLP, gas natural i querosè.
• En l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), es redefineix el còmput de la potència instal·lada, excloent determinats elements no directament vinculats a la producció.

• En l’àmbit de la tributació local, s’amplien les bonificacions en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per instal·lacions d’energia renovable.
• En l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD), s’introdueix una nova exempció vinculada a la transmissió de certificats d’estalvi energètic.

El volum d’operacions i l’import net de la xifra de negocis (INXN) són dues magnituds que s’utilitzen, habitualment, a nivell comptable i fiscal, però amb diferències conceptuals i de càlcul rellevants.

Volum d’operacions: s’utilitza principalment a l’àmbit de l’IVA per determinar llindars i règims especials. A títol d’exemple:

o Criteri de caixa. Poden aplicar el règim especial del criteri de caixa en IVA els subjectes passius de l’impost el volum d’operacions dels quals durant l’any natural anterior no superi 2.000.000€.

o Gran empresa. Aquesta magnitud també determinarà la condició de Gran Empresa (si és superior a 6.010.121,04€), a efectes d’obligacions fiscals.

Import net de la xifra de negocis (INXN): és una magnitud clau en la comptabilitat mercantil i fiscal, utilitzada per determinar la mida de l’empresa, les obligacions comptables i fiscals, i l’aplicació d’incentius fiscals.

Com es calcula el volum d’operacions?

Comprèn l’import total de tots els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats pel subjecte passiu durant l’any natural anterior, inclosos els exempts.

No s’inclouen al volum d’operacions, entre d’altres:

• els lliuraments ocasionals de béns immobles,
• els lliuraments de béns d’inversió,
• les operacions financeres, exemptes o no de l’IVA, i les operacions exemptes relatives a l’or d’inversió. Aquestes operacions no s’han d’incloure al volum d’operacions quan no siguin habituals de l’activitat empresarial o professional del subjecte passiu.

Recorda

En el càlcul del volum d’operacions no s’han d’incloure les quotes de l’IVA, ni el recàrrec d’equivalència, ni la compensació percebuda per agricultors, pescadors i ramaders que tributen en el Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.

Quines conseqüències ha de superar la xifra de volum d’operacions?

Superar la quantitat de 6.010.121,04€ de volum d’operacions durant un any natural, implica passar tenir la consideració de Gran Empresa i té les conseqüències següents:

• Presentació del model 036 per comunicar a l’AEAT la condició de Gran Empresa.
• Presentació de liquidacions d’IVA amb una periodicitat mensual. Model 303.
• Presentació del model de retencions amb periodicitat mensual. Model 111.
• Queden obligats al SII (Subministrament Immediat d’Informació)-Endur-se llibres registres d’IVA a través de la seu electrònica de l’AEAT. Exonera de l’obligació de presentar model 347 (operacions amb terceres persones) i el model 390 (Declaració-resum anual de l’impost sobre el valor afegit).

Què és l’import net de la xifra de negocis i com es calcula?

L’import net de la xifra de negocis és una magnitud comptable i mercantil que representa els ingressos obtinguts per l’empresa en les activitats ordinàries.

A grans trets es calcula:

INCN= import de les vendes i prestacions de serveis + altres ingressos derivats de l’activitat ordinària – devolucions, ràpels, descomptes comercials i per pagament immediat concedits fora de factura.

Recorda

En el càlcul de l’INXN (import net de la xifra de negocis) s’exclouen:

• els productes consumits per la pròpia empresa,

• els treballs realitzats per a si mateixa,

• les subvencions (excepte les vinculades al preu de venda),

• l’IVA i altres impostos repercutibles.

Com influeix l’INXN a l’impost sobre societats?

L’import net de la xifra de negocis és determinant per aplicar incentius fiscals i règims especials.

• Incentius a Empreses de Dimensió reduïda (ERD): Es considera que una empresa és de dimensió reduïda quan l’INXN de l’any anterior hagi estat inferior a 10 milions d’euros.
• Aplicació de tipus de gravamen reduïts:

o ERD: apliquen tipus de gravamen del 24%

o Micropimes (INCN <1.000.000): Fins a 50.000 € tributen al 21% i la resta de BI al 22%.

• Tributació mínima a l’IS: S’aplica a contribuents l’INXN dels quals sigui almenys de 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu, entre d’altres.
• Obligació d’auditar comptes: les societats mercantils l’INXN de les quals va superar durant 2 exercicis continuats els 5.700.000 euros, si concorre amb un altre dels requisits establerts a la norma.
• Possibilitat de fer comptes abreujats: si l’INXN no supera vuit milions d’euros.
• Límits a la compensació de BIN: Depenen de l’INCN en els 12 mesos anteriors:
• Inferior a 20 milions d’euros: 70%
• Entre 20 i 60 milions d’euros: 50%
• Superior a 60 milions d’euros: 25%
• Límits a la deducció per evitar la doble imposició (DDI): empreses amb un INCN d’almenys 20 milions d’euros, el límit és del 50% sobre la quota íntegra positiva.

Article publicat a AEDAF – Actualitat fiscal 10-2025

El pròxim 1 de gener de 2026 entra en vigor l’obligació d’adaptar-se als nous sistemes informàtics de facturació VERI*FACTU, d’acord amb el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, i la normativa de desenvolupament, que estableix un marc normatiu avançat per a la digitalització i el control dels processos de facturació en l’àmbit empresarial.

El sistema Verifactu obliga empreses i professionals a utilitzar sistemes de facturació verificables que compleixin els requisits tècnics definits per Hisenda, i  afecta a totes les persones i entitats que utilitzin sistemes informàtics de facturació per al desenvolupament d’activitats econòmiques, ja siguin contribuents de l’impost sobre societats com contribuents de l’IRPF sempre que facin activitats econòmiques.

Tanmateix, la normativa preveu diversos supòsits d’exoneració i determinades entitats queden fora de la seva aplicació;  entre d’altres:

• Les persones jurídiques que apliquin el Subministrament Immediat d’Informació (SII),
• Les entitats exemptes previstes a l’article 9.1 de la Llei 27/2014 de l’Impost sobre societats.
• Les entitats parcialment exemptes de l’article 9.2, 9.3 i 9.4 de la mateixa Llei, si be restaran subjectes a les obligacions de facturació previstes al Reial decret 1007/2023 per les operacions que generin rendes que estiguin subjectes i no exemptes de l’Impost sobre Societats.

L’entrada en vigor d’aquesta obligació serà el pròxim 1 de gener del 2026 per als contribuents de l’impost sobre societats; per a la resta d’empreses i autònoms, l’adaptació serà obligatòria abans de l’1 de juliol del 2026. Els desenvolupadors de programari, per la seva banda, han tingut l’obligació de posar a disposició sistemes adaptats des del 29 de juliol del 2025.

L’aplicació del VERI*FACTU està generant nombrosos dubtes entre empreses i professionals, per la qual cosa es recomana iniciar amb antelació els treballs d’adequació als nous requisits per evitar incidències i garantir-ne la plena operativitat. Per tal de resoldre dubtes i facilitar l’accés a la informació, l’Agència Tributària, ha habilitat l’accés a informació sobre els Sistemes Informàtics de Facturació (SIF) i VERI*FACTU a la seva seu electrònica:

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/ca_es/iva/sistemas-informaticos-facturacion-verifactu.html

A més, ja es troba disponible una aplicació gratuïta de facturació habilitada per l’Administració Tributària, adreçada especialment a autònoms, professionals i empreses amb un volum reduït de factures, que permet generar i enviar factures electròniques directament a l’Agència Tributària d’acord amb el reglament VERI*FACTU:

Accés a l’aplicació gratuïta de facturació de l’Agència Tributària

A partir de les dates esmentades, l’ús de sistemes de facturació no verificats pot comportar sancions de fins a 50.000€, i per això resulta recomanable assegurar-se que es compleix correctament amb la normativa d’aplicació i:

• Revisar i actualitzar el programari de facturació.
• Comprovar que els registres i les factures estan correctament encadenats.
• Assegurar que els codis QR de verificació estiguin correctament integrats.

Des de Faura-Casas t’assessorem i et donem suport durant tot el procés d’adaptació a VERI*FACTU, assegurant una transició segura i eficient, minimitzant riscos i sancions, i garantint una gestió òptima de la facturació electrònica.

Departament Fiscal

Abans de marxar de vacances, recorda sol·licitar els dies de cortesia per evitar rebre notificacions electròniques de l’Agència Tributària durant aquest període.

L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) permet a les persones obligades a rebre notificacions electròniques a través de la Direcció Electrònica Habilitada (DEH) sol·licitar fins a 30 dies naturals a l’any en què no s’enviaran notificacions. Aquests dies són coneguts com a “vacances fiscals”.

Característiques principals:

• Es poden sol·licitar fins a 30 dies naturals (incloent-hi caps de setmana).
• La sol·licitud s’ha de fer amb un mínim de 7 dies d’antelació respecte a l’inici del període desitjat.
• El retard en la notificació durant aquests dies no es considera responsabilitat de l’Administració, sempre que es compleixin els requisits.

Com sol·licitar-los?

Cal accedir a la Seu Electrònica de l’AEAT, a l’apartat “Les meves notificacions” > “Sol·licitar dies en què no es posaran notificacions en DEH”. És necessari identificar-se amb DNI electrònic, certificat digital o Cl@ve PIN.

Per a més informació, consulta el següent enllaç

Àrea Fiscal

El Decret llei 5/2025 introdueix una bateria de mesures urgents en matèria fiscal amb l’objectiu de promoure l’accés a l’habitatge, reforçar la justícia fiscal i incentivar l’ús sostenible dels recursos. A continuació, es recullen les principals novetats en relació a l’aplicació a Catalunya de l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP/AJD), l’Impost sobre successions i donacions i l’Impost sobre les estades en establiments turístics.

Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP)

Aquest bloc se centra a incentivar polítiques d’habitatge i introduir una fiscalitat més progressiva:

Tipus reduïts per a col·lectius protegits:

• Joves de 32 a 35 anys: s’amplia l’edat màxima per beneficiar-se del tipus reduït del 5% en la compra d’habitatge habitual.
• Víctimes de violència masclista: accedeixen també al tipus reduït del 5% per a l’adquisició del seu habitatge habitual.

(more…)

L’11 de febrer de 2025, el Consell de Ministres va aprovar un increment del 4,4% en el Salari Mínim Interprofessional (SMI), situant-lo en 1.184 euros bruts mensuals repartits en 14 pagues, el que equival a 16.576 euros bruts anuals.

Aquesta mesura, que té efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025, beneficiarà més de 2,5 milions de treballadors, especialment dones i joves.

No obstant això, per primera vegada, aquest increment de l’SMI estarà subjecte a tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), fet que reduirà els ingressos nets de molts treballadors.

Aquesta decisió ha generat crítiques, ja que es considera que no segueix una lògica progressista i de justícia fiscal. Es destaca la necessitat d’ajustar l’IRPF per evitar que els perceptors de l’SMI suportin una càrrega impositiva excessiva, especialment en comparació amb les rendes del capital i immobiliàries que gaudeixen de menors impostos.

A Catalunya, la UGT ha informat que aquesta pujada beneficiarà 380.000 treballadors catalans.

Tanmateix, la tributació de l’SMI podria afectar negativament els ingressos nets d’aquests treballadors.

En resum, mentre l’increment de l’SMI per al 2025 representa una millora salarial significativa per a molts treballadors, la seva subjecció a tributació fiscal planteja desafiaments addicionals que podrien minimitzar l’impacte positiu esperat en els ingressos nets dels treballadors amb salaris més baixos.

En l’últim butlletí del BOICAC Nº 140, s’aborda una consulta interessant per a les empreses que participen en una Unió Temporal d’Empreses (UTE): el càlcul del nombre mitjà de treballadors. Aquest càlcul és essencial per determinar la dimensió de l’empresa i complir amb certes obligacions legals, que inclouen el nombre mitjà de treballadors com un dels criteris per determinar el model per a la confecció de comptes anuals i l’obligatorietat de sotmetre els estats financers a auditoria de comptes.

Una UTE és un sistema de col·laboració entre empresaris per desenvolupar o executar una obra, servei o subministrament. És important destacar que no constitueix una persona jurídica independent dels seus partícips, la qual cosa implica que les operacions de la UTE s’han d’integrar en la comptabilitat dels partícips.

Nombre mitjà de treballadors:

S’han de considerar totes les persones amb relació laboral amb l’empresa durant l’exercici, segons el temps de servei. Això inclou els treballadors de la UTE, inclòs el personal directiu, en la proporció que correspongui, a la participació de l’empresa a la UTE.

Aplicació del Criteri de Proporcionalitat:

Per calcular el nombre mitjà de treballadors, s’ha d’aplicar un criteri de proporcionalitat. Això significa que l’empresa ha de computar com a treballadors propis els treballadors de la UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats realitzades. Salvat millor evidència, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de la UTE.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà de subministrar tota la informació significativa sobre els criteris i imputacions realitzats. Aquest enfocament assegura que els comptes anuals reflecteixin fidelment la situació financera i els resultats de l’empresa, complint amb les normatives comptables i legals aplicables.

En resum, el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una UTE és un procés que requereix atenció al detall i un enfocament proporcional per garantir el compliment de les obligacions legals i comptables. Aquest tema, encara que tècnic, és fonamental per a la correcta gestió i presentació dels comptes anuals de les empreses involucrades en una UTE.

Durant l’exercici 2024, conforme l’aplicació de la disposició transitòria segons (DT 2a) de la Llei 35/2006, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Agència Tributària oferia la possibilitat de reduir a la declaració de la renda l’import declarat com a rendiments del treball per part d’aquelles persones que cobraven pensions de jubilació o invalidesa, i que no es van reduir/minorar l’import de les aportacions a mutualitats en el seu moment.

Per a la renda del 2023, l’aplicació de la reducció es podia incloure dins la mateixa declaració de la Renda 2023 presentada durant els mesos d’abril a juny del 2024, ja que a les dades fiscals s’indicava l’import a minorar. Pel que fa als anys anteriors no prescrits, es va obrir un procés de devolució que es tramitava a través d’un formulari que rectificava d’ofici les declaracions no prescrites (2019 a 2022 generalment), o bé també es podia tramitar una sol·licitud d’ingressos indeguts pels esmentats anys.

A finals de l’any 2024, l’Agència Tributària ha emès una nota informativa en què indica que ha procedit a modificar la forma de gestionar les devolucions d’IRPF als jubilats que van fer aportacions a antigues mutualitats, deixant sense efectes totes aquelles sol·licituds realitzades per qualsevol de les vies habilitades a tal efecte, dels exercicis 2022 i anteriors no prescrits, sempre que la devolució no s’hagués acordat abans del dia 22 de desembre.

D’aquesta manera, per a poder gestionar aquestes devolucions, s’inicia un procediment a través d’un nou formulari habilitat a tal efecte, que estarà disponible durant el període de presentació voluntària de la declaració d’IRPF. De manera que durant el període de la campanya de la renda de 2025, es podrà demanar la devolució dels exercicis 2019 i anteriors no prescrits, el 2026 es podrà demanar la devolució de l’exercici 2020, i així successivament fins al 2028.

Aquest canvi suposa una dilatació en el temps a l’hora de poder cobrar les devolucions sol·licitades (fins al 2028) per a tots aquells contribuents que no han cobrat aquests imports fins a data 22 de desembre.