GestióPública

L’Informe 21/2025, de 15 d’octubre de 2025, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (JCCPC), ofereix una anàlisi precisa sobre una qüestió que fa anys divideix doctrina i pràctica: la compatibilitat dels pagaments menors amb la prohibició de fraccionament indegut prevista a l’article 99.2 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

L’esmentat text interpreta l’article 4 del Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública, i ho fa arran de consultes formulades per diversos ajuntaments que buscaven aclarir si és lícit utilitzar contractes menors per atendre necessitats periòdiques o recurrents.

El Decret llei introdueix la categoria dels “pagaments menors”: contractes d’obres, serveis o subministraments de valor estimat igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs). La seva tramitació es redueix a l’aprovació de la despesa i la incorporació de la factura corresponent, sense necessitat d’informe jurídic ni memòria justificativa.

Ara bé, aquesta agilitat no eximeix de complir els principis generals de la LCSP ni el règim de publicitat activa. Així, a Catalunya, l’article 13 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, obliga a publicar tots els contractes menors, fins i tot els inferiors a 5.000 euros, al perfil del contractant corresponent.

El nucli doctrinal de l’informe és clar: la reiteració d’una mateixa necessitat no converteix per si sola el contracte menor en irregular. La Junta distingeix entre recurrència legítima i fraccionament indegut segons tres criteris:

1. Unitat funcional de l’objecte: només hi ha fraccionament quan la divisió impedeix satisfer completament la necessitat o eludeix la publicitat.
2. Valor estimat agregat: dins d’una mateixa anualitat, el conjunt de contractes no pot superar el llindar del contracte menor (15.000 € per a serveis i subministraments; 40.000 € per a obres).
3. Criteri quinquennal: si, fins i tot agrupant cinc exercicis (durada màxima dels contractes de tracte successiu segons l’art. 29.4 LCSP), el valor total no supera el llindar, no s’ha de considerar fraccionament indegut.

Aquest plantejament permet donar resposta pràctica a situacions freqüents en petits ens locals, entre d’altres, sense incórrer en infracció administrativa.

Tot i aquesta flexibilitat, la JCCPC adverteix que complir les condicions del contracte menor no obliga a emprar-lo. L’òrgan de contractació ha de ponderar l’eficiència en l’ús dels recursos públics i, si la licitació pública (encara que simplificada) resulta més adequada, cal optar per aquesta via.

També recomana diversificar els operadors econòmics per evitar dependències i fomentar la competència efectiva.

El règim dels pagaments menors és aplicable tant als contractes administratius com als privats de l’Administració, i la seva tramitació no requereix l’informe de Secretaria previst a la disposició addicional tercera de la LCSP.

Encara que el criteri és vinculant només a Catalunya, la seva argumentació és plenament coherent amb la doctrina estatal (Informes JCCPE 14/2020 i 7/2023) i amb la interpretació de la OIReScon i el TACRC, que defensen una concepció funcional del contracte menor com a instrument d’eficiència i no d’elusió.

L’Informe 21/2025 estableix una doctrina equilibrada: la contractació menor pot donar resposta a necessitats recurrents sense vulnerar la LCSP, sempre que s’utilitzi amb prudència, transparència i justificació econòmica. No és el caràcter periòdic el que genera irregularitat, sinó l’abús.

La contractació menor no és una escletxa, sinó una eina. L’ús que en fem és el que en determina la legitimitat.

Informe 21-2025

El marc normatiu de la contractació pública a Catalunya ha experimentat canvis significatius amb l’entrada en vigor dels Decrets Llei 2/2025 i 3/2025, aprovats el 25 de febrer i el 4 de març, respectivament. Aquestes normatives introdueixen mesures destinades a agilitzar processos, flexibilitzar la contractació i garantir més eficiència en la gestió pública.

Una de les principals novetats és la possibilitat de contractar conjuntament la redacció del projecte i l’execució de l’obra en determinades situacions. Aquesta mesura es podrà aplicar en obres de curta durada, contractes per sota del llindar del procediment obert simplificat, projectes d’eficiència energètica i sostenibilitat, així com en casos de tramitació urgent. També es preveu per a actuacions vinculades a plans estratègics del Govern. L’objectiu és evitar retards administratius i assegurar una major coherència entre la concepció inicial i l’execució del projecte.

D’altra banda, es reforça l’obligació de dividir els contractes en lots per fomentar la competència i evitar adjudicacions excessives a un mateix operador. En cas que no sigui possible la divisió, caldrà justificar-ne les raons tècniques. A més, es limita el nombre de lots que poden ser adjudicats a una sola empresa per garantir una distribució més equitativa dels contractes i fomentar la participació de més operadors econòmics.

Pel que fa als contractes menors, s’estableix que aquells amb un valor igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs) es podran formalitzar únicament amb l’aprovació de la despesa i la presentació de la factura, sense requerir tràmits administratius addicionals. Això permetrà agilitzar la contractació de petits serveis i subministraments. Tot i això, es manté la necessitat de diversificar els proveïdors sempre que sigui possible per evitar concentracions en una única empresa.

Una altra modificació rellevant és l’aplicació de noves normes en matèria de subcontractació. La normativa estableix mecanismes de protecció per als subcontractistes en cas d’impagament per part del contractista principal. En contractes subjectes a regulació harmonitzada amb subcontractacions superiors al 10% del valor total, si la demora en el pagament supera un mes, el subcontractista podrà sol·licitar el pagament directe a l’òrgan de contractació, que podrà descomptar l’import de les factures pendents o de la garantia del contractista principal. A més, s’estableix l’obligació que aquest últim expedeixi certificats de bona execució en un termini màxim de deu dies, millorant així la transparència i el reconeixement del treball realitzat per tercers.

Finalment, el Decret Llei 2/2025 modifica la Llei de l’Arquitectura per permetre que la direcció d’execució d’obra pugui ser contractada conjuntament amb la redacció del projecte. Així mateix, es deroga la norma que exigia la separació estricta entre el projecte i la direcció d’obra, permetent una gestió més integrada i adaptada a les necessitats dels projectes.

Les noves normatives tenen com a objectiu simplificar determinats procediments de contractació pública, garantir més celeritat i seguretat jurídica, i fomentar una major competència entre les empreses.

Recentment, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) ha emès la resolució núm. 315/2024 mitjançant la qual es posa el focus en la necessitat de garantir la transparència i la igualtat de tracte en els procediments de contractació pública. El cas en qüestió analitzava la valoració de les ofertes en un contracte públic per a la prestació de serveis, que va acabar amb la revisió d’una adjudicació a causa d’una falta de motivació suficient i d’una possible aplicació desigual dels criteris d’avaluació entre els licitadors.

El fons del cas se centra en la interpretació dels plecs de condicions, en particular pel que fa als certificats de qualitat exigits a les empreses participants. El tribunal va identificar que l’òrgan de contractació havia rebutjat un certificat aportat per un dels licitadors amb l’argument que no complia literalment amb els requisits establerts. Tanmateix, no va justificar adequadament per què considerava que aquest certificat no era vàlid, més enllà d’una explicació genèrica. Aquesta manca de motivació va ser considerada insuficient per complir amb els principis de transparència que exigeix la normativa de contractació pública.

Un altre punt clau del cas va ser la manera desigual amb què es van valorar certificats similars aportats per altres licitadors. Segons el tribunal, l’òrgan de contractació havia aplicat criteris diferents en funció del licitador, acceptant certs documents complementaris en uns casos i rebutjant-los en d’altres. Aquesta situació va ser considerada una vulneració del principi d’igualtat i no discriminació, que ha de regir en tot procediment de contractació pública.

La resolució posa èmfasi en diversos aspectes fonamentals per garantir la legalitat i la justícia en els processos de contractació. En primer lloc, destaca que la motivació de les decisions preses per l’òrgan de contractació ha de ser clara, detallada i comprensible. No es pot limitar a una afirmació genèrica o a l’aplicació estricta i literal dels plecs, sinó que cal analitzar cada cas concret i oferir una explicació suficient que permeti als licitadors entendre els criteris emprats.

En segon lloc, el tribunal remarca que la igualtat de tracte entre els licitadors és un principi fonamental. Això inclou donar oportunitats a totes les empreses per aclarir o complementar la documentació presentada, en cas que sigui necessari, garantint així que totes competeixin en igualtat de condicions. La falta d’aquesta oportunitat pot crear desequilibris que perjudiquin la confiança en el procés.

A conseqüència de la resolució, el tribunal ha ordenat retrotraure les actuacions a un punt anterior del procediment per tal de corregir aquestes mancances i tornar a avaluar les ofertes d’acord amb els principis de transparència i igualtat.

Aquesta decisió subratlla la importància que els òrgans de contractació compleixin amb els estàndards més elevats de rigor i objectivitat. A més, és un recordatori per a totes les parts implicades en processos de contractació pública de la necessitat d’interpretar els plecs amb flexibilitat i d’assegurar que les seves decisions estiguin sempre motivades i justificades adequadament.

En definitiva, la resolució del tribunal reafirma que la contractació pública no només ha de ser legal, sinó també equitativa i transparent, per preservar la confiança de les empreses i la ciutadania en el sistema públic.